President Aragonès: "El nostre deure com a país és restituir la memòria dels que van perdre la vida per defensar la democràcia i la llibertat"
El cap del Govern ha lliurat avui a la família del militant antifranquista Cipriano Martos la Memòria interdisciplinària d'identificació de les seves restesAragonès defensa continuar amb les polítiques de memòria i "obrir fosses per tancar ferides" perquè "van voler que les víctimes fossin oblidades però nosaltres no ho farem"La consellera Ubasart farà entrega de les restes identificades de Cipriano Martos a la família el proper dia 3 de juny a Granada, on seran enterrades
El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha lliurat aquest migdia la Memòria interdisciplinària d'identificació de les restes del militant antifranquista Cipriano Martos a la seva família. Amb aquest acte, ha dit el cap del Govern, "fem justícia" i "permetem tornar la dignitat i la pau a la família Martos". I ha afegit: "A Catalunya hi ha 20.000 persones enterrades en gairebé 900 fosses identificades, la major part d'ells soldats en retirada, lluitadors i lluitadores per la llibertat, per la democràcia, que esperen justícia i dignitat, i restituir la seva memòria és el nostre deure com a país, com a societat i com a persones".
El cap de l'Executiu ha lliurat la memòria al germà de Cipriano, Antonio Martos, en el decurs d'una acte al Palau de la Generalitat, que ha comptat també amb la participació de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i Gonzàlez, i del director de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses.
Per a Pere Aragonès, l'objectiu del Govern amb la seva política pública de memòria durant aquests anys ha estat "obrir fosses per tancar ferides", i"restituir la memòria" de totes aquelles persones "que van matar i enterrar de qualsevol manera, als quals varen deixar sense nom, sense història, perquè fossin oblidades, però nosaltres no ho farem". I ha assegurat que l'Executiu "continuaràamb la feina en favor de la memòria de recuperació amb tota la convicció, seguint els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició".
El president ha remarcat que des de la Generalitat "hem estat pioners" en molts àmbits de la memòria democràtica, com, per exemple, "en l'anul·lació dels judicis sumaríssims", en l'impuls del "Cost Humà de la Guerra Civil, el banc d'ADN i el Mapa de Fosses", i vol continuar-ho sent amb "el desplegament del Pla de Fosses". I ha recordat que "només durant el 2022 vam identificar més de 350 persones enterrades en fosses comuns", la majoria d'elles a l'espera de poder ser identificades, ha explicat. Per això, Aragonès ha instata tots els familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil a què "s'inscriguin al Programa d'identificació genètica", perquè "la feina no s'atura i continuem treballant per restituir la memòria de tots els lluitadors i lluitadores per la llibertat".
El president ha finalitzat la seva intervenció agraint la seva tasca a tots els professionals involucrats; a la conselleria de Justícia, Drets i Memòria i la direcció general de Memòria Democràtica; a la societat civil, i als familiars de les víctimes, sobretot la família Martos que "han estat els impulsors que no hi hagués l'oblit i recuperéssim la memòria".
Memòria interdisciplinària
La memòria que el president ha lliurat a Antonio Martos és un document exhaustiu de gairebé dues-centes pàgines que, elaborat per la Direcció General de Memòria Democràtica, detalla la feina interdisciplinària que s'ha dut a terme durant el procés de documentació, exhumació, anàlisi i identificació de Cipriano Martos.
Tot i que en el transcurs global hi han intervingut professionals de diversos àmbits científics (historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i genetistes), l'objectiu final és sempre compartit: treballar i difondre la memòria democràtica.
Treballs arqueològics i identificació
Les tasques arqueològiques per recuperar les restes del militant antifranquista van començar el passat mes de desembre al cementiri de Reus, com a part del Pla de fosses 2020-2022 de la Generalitat de Catalunya.
El 10 de gener els arqueòlegs va confirmar que, dels quaranta-un individus exhumats fins aleshores, un era compatible amb Cipriano Martos, tant per les característiques físiques (sexe, edat, dimensions, ferides) com per les espacials de la fossa (columna de la fossa i profundidat). D'acord amb els protocols, les despulles es van traslladar al laboratori per iniciar els treballs antropològics i genètics per extreure'n mostres genètiques i encreuar les dades amb les dels familiars inscrits al Programa d'identificació genètica. Els resultats de les proves genètiques i antropològiques van ratificar, el 22 de febrer, que les restes localitzades es corresponien amb les de Cipriano Martos.
Cipriano Martos va esdevenir la vintena persona exhumada identificada a Catalunya des de la creació del Programa d'identificació genètica, el 2016.
Cal destacar, que en tractar-se d'una fossa de beneficiència amb una alta densitat de cossos, la intervenció arqueològica va ser prou complexa. El procés d'obertura de la fossa va incloure la preparació de l'espai (delimitació i encerclament del terreny on s'havia d'intervenir, zona d'amuntegament de terra) i l'excavació de l'àrea estudiada, a partir de treballs previs, on estaven ubicades les restes de Martos.
Entrega de les restes a Huétor-Tajar
El proper 3 de juny, la consellera Gemma Ubasart i González farà entrega de les restes identificades de Cipriano Martos a la seva família a Huétor-Tajar (Granada), la seva localitat d'origen. En aquest sentit, i des del primer moment, el Govern de la Generalitat s'ha posat a disposició dels familiars i, per això, s'encarregarà també del trasllat del cos fins el municipi granadí.
L'objectiu final és fer efectiva la vigència plena i prioritària dels drets a la veritat, la justícia i la reparació, i de les garanties de no repetició.
