Finalitzades 244 accions del primer Pla d'actuació de l'Estratègia marítima de Catalunya
L'avaluació d'aquest Pla, de quatre anys de durada (2018-2021), revela importants avenços en la configuració de la Política Marítima Integrada del país La major part de les actuacions han cobert tot el col·lectiu al qual s'adreçaven
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha dut a terme l'avaluació del primer Pla plurianual de l'Estratègia marítima de Catalunya. Un dels principals resultats d'aquest informe és l'elevat grau d'implementació del Pla, amb l'execució total de 244 de les 305 accions en què es despleguen les seves 89 línies estratègiques finalitzades, cosa que representa el 80% de la seva execució.
L'Estratègia marítima de Catalunya, que va ser aprovada l'any 2018 amb l'objectiu principal d'impulsar l'Economia Blava de manera sostenible, tot garantint l'equilibri social i territorial i la sostenibilitat dels ecosistemes, es desenvolupa mitjançant plans pluriennals que estableixen accions per assolir els objectius previstos.
El balanç d'aquest primer Pla es publica coincidint amb el Dia Marítim Europeu, un esdeveniment establert per la Comissió Europea l'any 2018 on es posen de relleu les accions conjuntes per al desenvolupament d'una Economia Blava sostenible.
Dins dels assoliments del Pla, de quatre anys de durada (2028-2021), destaquen alguns exemples estratègics i innovadors relacionats amb instruments de l'Agenda Marítima de Catalunya, tots complementaris i imprescindibles per definir la Política Marítima Integrada del país.
Consolidació de la cogestió com a model de governança de la Política Marítima Integrada
En l'àmbit de la governança, destaquen l'aprovació del Decret sobre el model de governança de la pesca professional a Catalunya i la posterior constitució de vuit comitès de cogestió pesquera, repartits al llarg del litoral del país; la creació dela Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà, iniciativa inèdita amb l'objectiu de gestionar usos i activitats en un territori marítim que aplega 76 entitats del territori, i l'aprovació del Decret del Consell Català de Cogestió Marítima i la seva constitució, instrument de governança de l'Estratègia que consolida la cogestió com el model de governança en l'àmbit marítim i facilita la gestió integrada de les activitats a mar.
Destaquem també el desenvolupament de la primera Estadística de l'Economia Blava que ens dona xifres sobre el seu important pes econòmic i social a Catalunya.
Millora en el coneixement científic i la innovació
En l'àmbit de la recerca i la innovació, destaca la creació de dos instruments clau de l'Agenda Marítima de Catalunya. Per una banda, l'Institut Català de recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR) com l'institut oceanogràfic propi de Catalunya, que compta actualment amb dos serveis plenament operatius (Assessorament Pesquer i Oceanografia Operacional) que han permès desenvolupar programes de recollida de dades científiques i de seguiment de les pesqueries comercials i recreatives, i començar el desplegament d'una Xarxa de radars i boies oceanogràfiques que permetrà fer el seguiment de les corrents i l'onatge contribuent així a la gestió pesquera i la seguretat marítima.
D'altra banda, la Xarxa d'R+D+I Marítima de Catalunya (BlueNetCat), integrada per uns 600 investigadors pertanyents a 64 grups de recerca de les 7 institucions de més prestigi de Catalunya, una plataforma científica d'excel·lència que per tal de potenciar la innovació i la transferència de coneixements dels sectors marítims.
Creació de tres nousGrups d'Acció Local Pesquers
Els dos Grups d'Acció Local Pesquers (GALP) inicials (Mar de l'Ebre i Costa Brava) han demostrat ser instruments clau per a la implementació de l'Estratègia marítima al territori mitjançant les seves Estratègies de Desenvolupament Local Participatiu, i han creat les condicions per constituir-ne 3 de nous i cobrir així tot el litoral català. D'aquesta manera, als grups existents de Mar de l'Ebre i Costa Brava, s'hi sumen les candidatures de la Costa Central, Costa Daurada i Costa Brava Sud i Maresme.
Guerra contra els plàstics
En l'àmbit de la mitigació de l'impacte de la brossa marina, destaquen 3 accions molt rellevants: la caracterització i quantificació de la macrobrossa marina als caladors pesquers de Catalunya i la edició d'un informe anual al respecte, el projecte PESCANETA mitjançant el qual tot el sector pesquer català s'implica en la retirada de deixalles marines i la conscienciació de la ciutadania al respecte i la localització i enretirada d'arts de pesca perduts.
Cartografia d'hàbitats marins, zones tancades a la pesca i l'Associació de Dones de la Mar
Altres accions rellevants han estat l'inici de l'elaboració d'una detallada cartografia d'habitats marins fins als 50 m de profunditat, l'establiment d'una xarxa de zones de protecció tancades a la pesca que abasta uns 400km2 per facilitar la recuperació de les poblacions pesqueres i el reconeixement social del paper de la dona en el àmbit marítim mitjançant la creació de l'Associació de Dones de la Mar, formació específica, i el foment de la seva participació en activitats relacionades amb els sectors marítims.
En elaboració el segon Pla de l'Estratègia
L'informe inclou a més un seguit d'importants recomanacions que estan sent analitzades i integrades en l'elaboració del pròxim Pla plurianual 2023-2026 de l'Estratègia marítima de Catalunyaque està tenint lloc actualment dins del si del Consell Català de Cogestió Marítima (CCCM), l'òrgan de governança de l'Estratègia marítima de Catalunya en què participen les administracions, els sectors econòmics blaus, el món científic i la societat civil.
L'avaluació de l'EMC ha estat finançada pel Fons de Promoció per a l'Avaluació de Polítiques Públiques (PROAVA) promogut pel Departament d'Economia i Hisenda.
Podeu consultar l'informe complet en l'enllaç següent:
