El Govern es posa al costat dels pescadors en la demanda a la Comissió Europea de garantir el futur de la flota catalana
En els darrers anys, el sector pesquer català ha estat conscient de la necessitat de trobar l'equilibri entre l'activitat pesquera i la conservació dels recursos pesquers, i es troba immers en un procés de canvi
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural dóna suport als pescadors en la seva reivindicació en contra del Pla d'acció de la Unió Europea que posa en perill el manteniment de l'activitat pesquera a Catalunya. La protesta, secundada per la major part del sector pesquer europeu, denuncia que la nova restricció de l'activitat d'arrossegament proposada per Europa posarà en risc la supervivència d'aquesta flota a Catalunya i el sistema de pesca català en afectar la viabilitat de les estructures pesqueres (confraries de pescadors i llotges), la resta de modalitats pesqueres, el subministrament alimentari dels recursos pesquers de proximitat, i l'Economia Blava dels municipis pesquers.
El director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, s'ha sumat a la protesta d'aquesta tarda després d'una reunió amb el president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors i Patró Major de la Confraria de Pescadors de Roses, Antoni Abad, i diversos patrons a la llotja de Roses, com a mostra de compromís per a la continuïtat de la pesca mediterrània.
Sergi Tudela ha destacat la importància de la trobada d'avui, "on el Govern de la Generalitat i el sector pesquer tornem a reclamar de manera unitària un canvi en la Política Pesquera Europea per a què s'encamini al manteniment d'un sector pesquer sostenible des dels tres vessants que preveu aquesta política: ambiental, social, i econòmic. La UE no ha valorat l'esforç que el sector pesquer català està realitzant per a avançar cap a la sostenibilitat: vedes biològiques de més de dos mesos, reducció d'horaris i jornades de pesca de més d'un 40%, implementació de millores de selectivitat en els arts, tancament de 20 zones a la pesca amb una superfície de 500 km2, implementació de millores tècniques per a reduir l'impacte sobre el fons i el consum de gasoil, etcètera."
Una activitat de pesca costanera adaptada a les possibilitats del litoral català
Si hom se centra exclusivament en la modalitat d'arrossegament, en els darrers vint anys, parlem d'una reducció de la flota del 40,73%, que evidentment ha repercutit en una reducció de les tones desembarcades d'un 40,24%, un 42,32% dels dies de pesca, i un 20,52% dels ingressos d'armadors i mariners.
D'aquesta manera, la flota d'arrossegament catalana s'ha mantingut dins de les dimensions que una activitat de pesca local i litoral recomana. Ha evitat també la construcció de grans embarcacions de pesca d'altura o de vaixells factoria o de transformació en alta mar com sí que ha succeït en caladors atlàntics internacionals o en el mateix cantàbric nord-oest.
"No obstant, en aquests moments, l'equilibri entre l'activitat pesquera, l'ocupació i la contractació de joves pescadors, el funcionament dels ports i les estructures organitzatives i comercials del sector és extremadament precari. Cada pescador que perdem difícilment tornarà, i és en risc la continuïtat del sistema", ha assegurat Tudela.
La Generalitat i els pescadors, compromesos contra la sobrepesca
Tant l'Administració com els pescadors comparteixen l'objectiu comunitari, que és fer créixer i estabilitzar la població de peix. No obstant això, discrepen sobre el posicionament de la UE, que, lluny de trobar solucions a la pesca, planteja un nou escenari basat en l'eliminació de la principal modalitat pesquera.
El Govern defensa que la sostenibilitat de l'activitat (ambiental, econòmica, i social) passa per fomentar el procés de canvi cap a la sostenibilitat que ja s'ha iniciat a Catalunya, i que garanteix el manteniment de les poblacions pesqueres i el respecte envers els ecosistemes marins sense la pèrdua d'empreses, llocs de treball, i identitat de l'Economia Blava dels municipis costers.
El model català de governança pesquera basat en la cogestió, que consisteix en la implicació de pescadors, científics, societat civil, i Administració, ha introduït mesures innovadores, basades en el coneixement, que permeten mantenir l'activitat pesquera, i incidir de manera clara en la recuperació dels caladors.
Són mesures com ara les paralitzacions temporals de l'activitat pesquera coincidint amb les èpoques de reproducció de les espècies, reduccions d'horari de pesca, implantació de noves tecnologies destinades a capturar amb el màxim respecte envers els ecosistemes submarins, arts de pesca sense contacte amb el fons marí, i àrees de tancament i regeneració pesquera. Totes estan sent incorporades amb normalitat a les noves maneres de pescar.
Per això, Administració i sector reclamen a la CE que aposti pel sector pesquer establint mesures que garanteixin la recuperació de les poblacions de peixos sense eliminar el sector pesquer.
La pesca d'arrossegament és el motor de l'activitat pesquera a Catalunya
L'any 2022, els desembarcaments en tones (7.000 t) de la flota d'arrossegament van representar el 34% del total i un import de primera venda en llotja de 55 milions d'euros, que correspondria al 58,7% de la facturació total de les llotges. Aquestes xifres situen la pesca d'arrossegament com el motor de l'activitat pesquera i la garantia de subministrament alimentari dels productes pesquers locals.
Pràcticament la totalitat de la gamba rosada, la gamba blanca, l'escamarlà, la galera o el lluç pescats diàriament a Catalunya els aporta la flota d'arrossegament.
A més, el sector dels recursos marins vius (pesca, aqüicultura, i transformació i comercialització dels productes pesquers) és la principal activitat de l'Economia Blava, que es manté al llarg de l'any. i té un arrelament total al territori.
D'acord amb l'informe sobre l'Economia Blava a Catalunya 2022, aquest sector representa el 32,41% del VAB, el 44,47% de l'ocupació, i genera el 52,01% del volum de negocis de l'Economia Blava catalana (sense incloure el turisme marítim).
