El president Aragonès encapçala la reunió constitutiva de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

Amb la seva creació es dona tret de sortida al desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya, que preveu dos òrgans de governança més i l'aprovació de quatre plans estratègics

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha encapçalat aquesta tarda el ple de constitució de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI), l'òrgan col·legiat de coordinació dels departaments de la Generalitat pel que fa a l'activitat en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) previst per la Llei de la ciència de Catalunya. A la reunió també ha assistit el conseller de Recerca i Universitat, Joaquim Nadal.

La CIRI neix amb l'objectiu de coordinar les competències de la Generalitat en matèria d'R+D+I i definir les línies estratègiques de finançament públic en aquest àmbit. Entre les seves funcions figuren, a més, la de proposar al Govern les polítiques, plans, estratègies i programes conjunts de recerca i innovació, a més de promoure l'avaluació i valoració de les iniciatives en matèria d'R+D+I dels departaments.

Presidida pel cap de l'Executiu, l'òrgan col·legiat compta amb una vicepresidència primera exercida pel conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, i tres vicepresidències més en les persones de la consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix; el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, i el conseller de Salut, Manel Balcells Díaz.

Desplegament de la Llei de la ciència

La Llei 9/2022, del 21 de desembre, de la ciència de Catalunya, aprovada per ampli consens parlamentari el passat mes de desembre, ha suposat un impuls a la coordinació interdepartamental en matèria de recerca i innovació, concretada ara amb la constitució de la CIRI.

Amb la constitució avui de la nova CIRI, es dona el tret de sortida del desplegament de la Llei de la ciència, que implementarà els principals òrgans i estratègies previstos a la norma entre el mes de maig i el gener de 2024. La creació de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació permetrà posar en funcionament abans del mes de juliol els altres dos òrgans previstos a la llei:

1. Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya (CORICAT). Òrgan consultiu del Govern per prendre les grans decisions estratègiques de país en l'àmbit.
2. Consell del Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació de Catalunya. Per tal de mantenir actualitzada la política de mecenatge en R+D+I i assessorar en els mecanismes per a la seva efectivitat.

A banda d'això, tal com es recull a l'informe de desplegament de la Llei de la ciència de Catalunya presentat al Govern el passat mes de març, també s'aprovaran els quatre plans i estratègies contemplats a la llei:

1. Pla estratègic universitari en recerca i transferència d'excel·lència. Preveu sotmetre l'activitat científica a una avaluació externa que, en cas de ser positiva, atorgarà una credencial per accedir a ajuts competitius.
2. Estratègia d'igualtat de gènere a la ciència. Té com a objectiu promoure la paritat de dones i homes en tots els àmbits del sistema català de ciència i la incorporació de la perspectiva de gènere com una categoria transversal de la producció de coneixement.
3. Estratègia de ciència oberta. Per tal de permetre que personal investigador dipositi la producció científica i les dades de l'activitat de recerca en repositoris amb accés obert i de manera entenedora.
4. Estratègia d'innovació i transferència de coneixement. Per enfortir un ecosistema avançat en innovació alineat amb els reptes territorials, socials i empresarials i que promoguin una economia i una societat fonamentada en el coneixement.

La Llei de la ciència de Catalunya consolida el sistema de governança propi del sistema de coneixement català per enfortir la posició capdavantera de la ciència feta a Catalunya, garantint una ciència al servei de la societat per contribuir al benestar de les persones, la competitivitat de les empreses i l'eficàcia de les institucions públiques. La norma proveeix el sistema català d'R+D+I de les eines jurídiques i econòmiques necessàries per fer front als nous reptes globals, amb l'objectiu de convergir amb els estàndards d'inversió pública i privada en recerca dels països capdavanters de la Unió Europea.

Un altre aspecte capital de la llei és l'adopció d'una perspectiva de gènere transversal en la generació de coneixement que promou accions per fer efectiva la igualtat entre homes i dones en ciència. A més, en l'àmbit laboral dels professionals de la ciència, la norma impulsa i finança mesures d'estabilització i mobilitat. També pel que fa a la dimensió social, esdevé una eina imprescindible perquè Catalunya assoleixi els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en tant que totes les avaluacions que promogui hauran d'incorporar necessàriament aquests indicadors per conèixer el seu grau de d'acompliment.