La consellera Gemma Ubasart i González demana fermesa en la defensa dels drets civils i polítics davant l'auge de l'extrema dreta

Ubasart ha insistit en la necessitat de "reconèixer les víctimes del feixisme com a protagonistes actives de la democràcia", per recordar que "els drets d'avui no ens els han regalat". Ho ha dit des de Portbou, en la marxa d'homenatge als exiliats que van fugir durant la retirada de 1939 La consellera ha agraït la iniciativa a les entitats memorialistes i ha posat en valor el potencial de la societat civil organitzada

La consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González, ha encapçalat aquest matí el darrer tram de la marxa "La Retirada", en memòria dels milers de republicans que van fugir a l'exili, el 1939. "Avui resseguim el camí dels qui van donar-ho tot per la defensa dels valors democràtics i republicans", ha asseverat. En el marc de la jornada, la titular del Departament també ha reiterat "la necessitat de ser ferms en la defensa dels drets civils i polítics", davant "l'auge de l'extrema dreta i els totalitarismes".

Així mateix, la consellera ha subratllat la necessitat de"reconèixer les víctimes del feixisme com a protagonistes actives de la democràcia", en tant que "els drets d'avui no ens els ha regalat ningú". En aquest sentit, ha recordat el llegat històric de "figures destacadíssimes del panorama polític i intel·lectual català" que van haver d'exiliar-se, com ara Lluís Companys, Mercè Rodoreda, Pere Quart o Pompeu Fabra. "Tots ells havien contribuït a donar cos a una de les experiències més esplendoroses de la nostra història recent: la de l'etapa republicana", ha afirmat.

"La Retirada" s'ha celebrat enguany per primer cop a Catalunya i ha inclòs quatre etapes: la primera, amb sortida a Barcelona, es va iniciar el 27 d'abril; la segona, des de Badalona fins a Mataró; la tercera, amb sortida a Mataró i final a Blanes, i una etapa final transfronterera, amb sortida des de Portbou i final a Argelers amb una ofrena floral al monòlit en homenatge als republicans del camp.

Ubasart i González ha agraït a les entitats i associacions memorialistes l'organització de la iniciativa i ha subratllat el potencial de la societat civil organitzada: "és feina de les institucions promoure una memòria col·lectiva que construeixi una ciutadania crítica, madura i democràtica; però la societat civil sovint ens avança i ens marca el pas, com fa amb aquesta experiència d'avui".

En total, es calcula que prop d'unes 200 persones han participat a la marxa, una xifra considerada pels organitzadors tot un èxit de convocatòria. A més de la consellera, hi han participat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i el director del Museu Memorial de l'Exili (MUME), Miquel Aguirre.

Aquesta primera edició, denominada com a "Marxa 0", ha servit com a punt de trobada. L'objectiu per a 2024 és coordinar una marxa integral des de Màlaga fins als Pirineus. D'aquesta manera es replicarà l'èxode que milers de persones van haver de fer, fugint de l'avenç del franquisme, des de la ciutat andalusa fins a França, passant per Almeria, a través de la coneguda "carretera de la mort". Un cruent episodi anomenat popularment "la desbandá".