El Departament de Recerca i Universitats insta al Comitè per a la Integritat de la Recerca a investigar el canvi d'adscripció preferent d'investigadors a institucions saudites

Amb aquesta actuació, el Departament referma la preservació de la integritat de la recerca que es fa des dels centres de Catalunya

El Departament de Recerca i Universitats ha sol·licitat al Comitè per a la Integritat de la recerca a Catalunya (CIR-CAT) que obri diligències per actuar d'ofici en relació als casos de canvi d'adscripció preferent d'investigadors de centres catalans fent constar com a filiació professional a institucions saudites amb la finalitat de potenciar la producció científica d'aquest país. Per al Departament de Recerca i Universitats és prioritari que el Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya iniciï el procediment per determinar la mala praxi de comportaments que poden vulnerar la integritat científica amb l'objectiu de preservar la recerca que es fa Catalunya.

Catalunya disposa des de 2018 d'un Comitè per a la Integritat de la Recerca amb la finalitat de vetllar per la promoció i la consolidació de bones pràctiques en l'àmbit científic al nostre país. El CIR-CAT està adherit als codis de bones pràctiques de referència com ara el de la Federació Europea d'Acadèmies de Ciència i Humanitats (ALLEA), que qualifica d'inacceptables males praxis relacionades amb falses adscripcions d'investigadors de prestigi a universitats o centres de recerca per tal d'incrementar el posicionament d'aquestes institucions. A més, el Comitè compta amb un canal web per vehicular consultes i denúncies d'irregularitats en la recerca que impliquin investigadors o agents de recerca del nostre país.

Defensa de la solidesa del sistema

Amb la decisió de traslladar al CIR-CAT el cas fet públic avui, el Departament de Recerca i Universitats referma el seu compromís per preservar la solidesa del sistema català de recerca i seguir posant de relleu l'excel·lència dels investigadors, investigadores i institucions científiques que l'integren.

El sistema català de coneixement disposa de mecanismes jurídics i institucionals per garantir el desenvolupament adequat de la seva activitat i detectar i aplicar accions correctives en cas que s'hi detecti algun indici de mala praxi. En el cas dels investigadors contractats a través de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), la regulació d'ICREA recull que no s'accepten dobles adscripcions amb institucions de fora del sistema.

Per la seva part, la institució CERCA va publicar l'any 2018 un codi de conducta per als seus centres que en el seu punt sisè fixa els compromisos del personal investigador per dur a terme una recerca ajustada als principis d'honestedat. Els investigadors i investigadors CERCA tenen la possibilitat de sol·licitar als seus centres compatibilitzar la seva activitat científica, que en cap cas poden exercir sense haver-la sol·licitat prèviament.

Un sistema excel·lent i referent a Europa

Catalunya es posiciona com un dels sistemes de recerca més sòlids d'Europa i un referent en producció i excel·lència científiques del continent. El mapa de la ciència al nostre país compta amb 41 centres de recerca CERCA, 17 centres CSIC-Catalunya, 1.592 grups de recerca reconeguts, tres grans infraestructures científicotècniques, 11 infraestructures científiques i tècniques singulars (ICTS) i 16 parcs científics i tecnològics, a més de 12 universitats intensives en recerca. Un total de 55.907 persones es dediquen a l'àmbit de la recerca i el desenvolupament al nostre país

L'impacte del sistema català de recerca es mesura, per exemple, en els indicadors de captació de fons competitius. Pel que a les convocatòries dels programes marc de la Comissió Europea, amb una població que representa l'1,5% de la de la UE la recerca duta a terme al país ha captat 1.740 milions d'euros del programa H2020 (2,5% del total) i 252 milions (3,10%) de l'actual Horizon Europe. D'aquesta forma, per exemple, els centres de recerca CERCA són el tercer pol de captació de fons Horizon Europe 2021-2022, només per darrera del Centre National de la Recherce Scientifique (França) i de l'Institut Fraunhofer (Alemanya).

A més, Catalunya ha captat el 3,8% del total dels ajuts comunitaris a la recerca atorgats per l'European Research Council (ERC) des de l'inici del programa l'any 2007. Això representa la segona posició en nombre d'ajuts per milió d'habitants de la Unió Europa, només superada pels Països Baixos.

Amb gairebé 92.000 publicacions signades per investigadors del nostre sistema de recerca, la producció científica catalana se situa en tercera posició a Europa en relació al volum de població per darrere de Bèlgica i Dinamarca. Així es reflecteix a l'estudi sobre els principals indicadors bibliomètrics elaborat per Research Marks Analytics a partir de dades de productivitat, impacte, excel·lència, cooperació internacional i lideratge dels treballs publicats entre 2019 i 2021. Un elevat volum de producció científica (3,7% de les publicacions de la Unió Europea), a més, d'excel·lència: el 55% de les publicacions es difonen en revistes d'alt impacte (Q1) i el 57% en col·laboració internacional.