Justícia, Drets i Memòria busca descendents de prop de 400 soldats desapareguts a Mallorca, l'estiu de 1936

Un estudi encarregat pel Departament aporta dades de 372 combatents procedents de Catalunya que podrien estar enterrats a les fosses de sa Coma i son ColetesLa consellera Ubasart viatja a Mallorca per visitar les tasques d'exhumació i compartir experiències amb el Govern balear

La conselleria de Justícia, Drets i Memòria demana als familiars dels combatents morts o desapareguts durant l'expedició a les Balears (agost-setembre de 1936) que s'inscriguin al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya. Avui, el Departament ha publicat un estudi que aporta dades de 372 combatents morts o desapareguts com a conseqüència del desembarcament de les forces republicanes a l'illa de Mallorca. Les restes d'aquests individus podrien estar inhumades a les fosses de sa Coma i son Coletes, actualment intervingudes pel Govern balear.

La consellera Gemma Ubasart i González traslladarà aquesta informació -promoguda pel Departament i elaborada per l'historiador Gonzalo Berger- als responsables de memòria democràtica del Govern balear en el marc d'una visita institucional a Mallorca, que també inclou la visita, aquest dijous, a les fosses de sa Coma i son Coletes. En aquest sentit, Ubasart ha assenyalat que l'estudi té la voluntat "d'identificar i localitzar les persones desaparegudes durant la guerra civil per tal de dignificar-ne la memòria". D'acord amb la consellera, l'objectiu del Departament és poder "fer efectiu el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes. Fem justícia més de 80 anys després d'aquells fets".

D'altra banda, en paraules del director general de Memòria Democràtica, Alfons Aragoneses, "aquest nou estudi ens dona eines molt útils perquè les exhumacions que du a terme el Govern balear permetin identificar les restes i retornar-les als familiars". "Fem una crida als familiars dels expedicionaris que s'esmenten a l'estudi a donar-se d'alta al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat", ha afegit.

L'estudi, realitzat durant el 2022, completa la feina documental que ha dut a terme l'equip tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya d'ençà que es va signar el protocol de col·laboració en matèria de memòria amb el Govern de les Illes Balears (2018).

35 casos relacionats a Catalunya

La Direcció General de Memòria Democràtica ha fet un recull dels familiars desapareguts a Mallorca que estan inscrits al Cens de persones desaparegudes. En total, hi ha inscrits 35 familiars de desapareguts ‒3 dels quals són dones‒ durant el desembarcament republicà a Mallorca de l'agost de 1936. D'aquests, el Departament té les mostres genètiques de 30 familiars; pel que fa als cinc restants, s'ha pactat l'enviament de l'equip d'extracció genètica a domicili.

Tot i aquests resultats significatius, el Departament de Justícia, Drets i Memòria fa una crida als familiars de les víctimes relacionades a la llista de l'estudi perquè s'inscriguin al Cens de persones desaparegudes i perquè, d'aquesta manera, es puguin ampliar les mostres del Programa d'identificació genètica, que actualment té més de 3.000 mostres de familiars de desapareguts, una xifra molt inferior a la de les persones desaparegudes. Actualment, el Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya té 6.927inscrits.

Fons documentals de l'estudi

Per a l'elaboració de l'estudi s'han analitzat diferents conjunts documentals i s'ha fet una revisió exhaustiva de l'hemeroteca i la bibliografia disponibles. En aquest sentit, l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i el Centro Documental de la Memoria Histórica (CDMH) són els dos arxius que més informació hi han aportat. També han estat molt útils el fons de subsidis del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes, el llibre de registres i destins de la Caserna Carlos Marx de Barcelona, les llistes de membres de la columna del Sindicat del Transport Marítim de la CNT i les carpetes de la subpagadoria de Barcelona de l'Exèrcit Popular de la República.

Amb tot això, part de la informació s'ha creuat i complementat amb els registres del projecte Cost humà de la Guerra Civil a Catalunya, del Memorial Democràtic, que ha estat cabdal per al desenvolupament de la recerca.