L'ACCO considera que la prohibició d'aplicar descomptes o bonificacions sobre els preus del taxi en el cas dels serveis contractats a través d'empreses de mediació perjudica clarament els usuaris
La Llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2023 aprovada el 10 de març passat, modifica la Llei 19/2003, del 4 de juliol, del taxi, per introduir, per als operadors que intervenen en el mercat de la mediació en la contractació i comercialització dels serveis de taxi (p.e., les plataformes que actuen via app) la prohibició de modificar "el preu del servei prestat per un taxi per mitjà de bonificacions, descomptes, suplements o qualsevol altra forma anàloga".
Per a l'ACCO és una previsió injustificadament restrictiva de la competència, que comporta un greu perjudici en el benestar de les persones usuàries dels serveis de taxi contractats mitjançant la mediació, ja que no podran veure's beneficiades pels millors preus, gràcies a determinades polítiques comercials, quan contracten el servei a través d'alguna d'aquestes empreses.
El mercat dels serveis del taxi i el de la mediació, si bé relacionats, conformen dos sectors d'activitat diferents sotmesos a regulacions diferents. A diferència del servei del taxi, l'activitat de mediació en la contractació del servei del taxi s'ha exercit, fins ara, en règim de lliure competència, en un mercat on, sobretot, les plataformes de mediació podien escollir el preu del servei ofert i els seus usuaris podien triar el servei de la plataforma que més s'adeqüés a les seves necessitats. Per tant, el preu finalment ofert per l'operador, sovint amb descomptes respecte a la tarifa oficial, constituïa un dels factors clau de competència en el mercat de la mediació en el servei del taxi, amb els consegüents beneficis per a les persones contractants dels serveis.
La mesura aprovada pel legislador català trasllada la rigidesa del sistema de tarifes fixes existent en el mercat del taxi cap al mercat dels serveis de mediació en la seva contractació i, per consegüent, estableix una greu restricció en la política comercial de les empreses de mediació, sense que s'acrediti l'existència d'una raó d'interès general ni la necessitat i la proporcionalitat de la mesura.
No es pot oblidar que algunes entitats de mediació perceben part dels seus ingressos a través de la publicitat, la comercialització de dades obtingudes o bé mitjançant la quota pagada pels taxistes pels serveis prestats (de mediació en la contractació, cosa que els facilita la cerca de clients). Per tant, la mesura de referència impedeix que aquests guanys d'eficiència puguin repercutir-se a les persones usuàries, i queden retinguts a les empreses de mediació del servei de taxi; alhora, debilita el funcionament competitiu del mercat de mediació, ja que altera el factor de competència essencial, com és el preu.
