El Govern declara l'excepcionalitat per sequera a 23 municipis del Berguedà, Solsonès i Ripollès
La Comissió Interdepartamental de Sequera ha proposat la mesura d'excepcionalitat que entrarà en vigor la setmana vinent, juntament amb la situació d'emergència a ValliranaEl Govern ja ha executat el 90% del pressupost del bo social tèrmic, del qual se n'han beneficiat més de 110.000 llars en situació pobresa energèticaL'Executiu aprova el Pla d'igualtat de l'Administració de la Generalitat, que incorpora la perspectiva de gènere i vol garantir la igualtat efectiva en tots els nivells de presa de decisió, de representativitat i de governança
La setmana que ve, un cop es publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 23 municipis de les comarques del Berguedà, Solsonès i Ripollès entraran en situació d'excepcionalitat per sequera. Així ho ha avalat el Govern després de rebre la proposta de la Comissió Interdepartamental de Sequera reunida aquest matí.
En concret, es passarà a l'escenari d'alerta al d'excepcionalitat a la unitat anomenada Capçalera del Llobregat. Afectarà 23 municipis del Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, amb una població conjunta de 15.323 habitants: Bagà, Borredà, Capolat, Castell de l'Areny, Castellar de n'Hug, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gombrèn, Gósol, Guardiola de Berguedà, Guixers, la Coma i la Pedra, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, les Llosses, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Sant Llorenç de Morunys, Vallcebre i Vilada.
La Comissió Interdepartamental de Sequera també ha definit que el municipi de Vallirana, a petició de l'ajuntament, se situï en l'escenari d'emergència per l'esgotament dels recursos propis. La resta d'unitats no pateixen canvis, de manera que hi haurà dues zones en situació de normalitat, 2 en alerta, 11 en excepcionalitat i 3 en emergència per sequera.
"La sequera d'aquests tres anys és la més intensa i dura dels últims 100 anys a Catalunya des que tenim dades. I ara és la primera vegada que tots els embassaments baixen per sota del 20 %. Per això, aquesta gran preocupació", ha assenyalat el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, que ha comparegut en roda de premsa juntament amb la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, després de la reunió setmanal del Consell Executiu.
Reyes ha recordat que per arribar aquesta situació en els embassaments ha calgut el doble de temps que la sequera del 2008 perquè "som més resilients i s'han fet inversions". Per exemplificar-ho, Reyes ha explicat que "el gener del 2021 el 85 % de l'aigua del sistema Ter-Llobregat venia dels embassaments i ara només ho fa el 50 % perquè l'altre 50 % ve de la dessalinització, la regeneració i els pous". En aquest sentit, ha subratllat que el Govern fa dos anys que té activat el Pla de sequera "per limitar el consum i posar nous recursos al sistema".
Per part seva, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha remarcat que "la situació de sequera no només no ha millorat els darrers mesos sinó que ha empitjorat moltíssim." Per això, ha fet una crida a la ciutadania a prendre atenció sobre el consum d'aigua: "Tots els sectors n'han de ser conscients. Pagesia, industrial i turístic ja ho estan notant. Hem de ser conscients, a títol individual, que cada gota suma i que hem de tancar l'aixeta".
D'altra banda, aquest dimarts s'ha anunciat una nova línia d'ajuts dotada amb 10 milions d'euros per l'obertura de pous d'aigua. Amb aquest ajut, des de principis del 2023 el Govern ja ha destinat fins a 100 milions d'euros per fer front a la sequera.
Lluita conta la pobresa energètica
En matèria d'Acords de Govern, la portaveu ha informat que, de moment, 110.689 llars en situació de vulnerabilitat s'han beneficiat de l'execució del 90 % del pressupost de la campanya del bo social tèrmic del 2022. "És el programa de concessió directa d'ajuts destinat a pal·liar la pobresa energètica pel que fa a l'ús de la calefacció, l'aigua calenta sanitària o la cuina", ha explicat Plaja.
La portaveu ha remarcat que el bo social tèrmic "compta amb la justícia i amb el compromís de no deixar ningú enrere" i s'integra en el procés de transició energètica que s'ha iniciat Catalunya. La mesura, que està en execució, té un pressupost de 39 milions d'euros.
Llum verda al Pla d'Igualtat de la Generalitat
El Govern també ha aprovat el Pla d'igualtat de l'Administració de la Generalitat de Catalunya per al període 2023-2027. Com a novetat, el text incorpora la perspectiva de gènere de forma transversal a l'Administració. "Ha de servir per garantir la igualtat efectiva en tots els nivells de presa de decisió, de representativitat i de governança, i garantir la tolerància zero a qualsevol tipus de discriminació", ha afirmat Plaja.
El text inclou un total de 178 actuacions en àmbits com la cultura i la gestió organitzativa; condicions laborals, salut per a l'equitat, retribucions i valor del treball amb perspectiva de gènere; formació per a la transformació de gènere, erradicació de l'assetjament i de les violències masclistes i LGBTI-fòbiques, entre d'altres.
Complement retributiu per coordinar la convivència a les escoles
En matèria d'educació, el Govern ha aprovat la creació del complement retributiu pel càrrec de coordinació de Coeducació, Convivència i Benestar de l'alumnat als centres educatius públics de la Generalitat. La implantació del nou càrrec de coordinació suposarà una inversió anual de 3,9 milions d'euros.
Aquesta figura s'ha posat en marxa enguany amb més de 3.400 coordinadors, un per a cada centre educatiu. La portaveu ha explicat que la persona designada com a coordinador "vetllarà per a la convivència, la coeducació i el benestar emocional de tot l'alumnat i serà la persona referenten aquestes matèries" per a l'alumnat i el professorat del centre.
