El Govern considera que "tenim una oportunitat d'or perquè l'independentisme s'uneixi per forçar al govern espanyol cap a l'amnistia i el dret a l'autodeterminació"
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ho ha dit durant la roda de premsa per explicar els acords presos aquest matí per l'ExecutiuDurant la reunió de Govern, s'han analitzat els efectes dels aiguats que el cap de setmana han colpejat fortament les Terres de l'Ebre El Govern també ha avaluat totes les dades de l'inici del curs escolar que és el que compta amb "més recursos de la història, amb més docents que mai i per tant amb més qualitat educativa"
La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha assegurat que el Govern, des del primer minut de la legislatura, creu que la via de la negociació amb el govern espanyol és la "via més efectiva per avançar cap a la fi de la repressió i sobretot per avançar cap a la resolució del conflicte polític amb l'Estat espanyol a través de donar la veu als ciutadans del nostre país". "Ningú dubta que negociant conjuntament l'independentisme és més fort. Celebrem que avui siguin més els actors independentistes que entrin a formar part d'aquesta estratègia" ha afirmat Plaja durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu.
En aquest sentit, Plaja ha dit que "tenim una oportunitat d'or perquè l'independentisme uneixi forces i forçar al govern espanyol cap a l'amnistia i el dret a l'autodeterminació". "Els independentistes tenen els vots i és Pedro Sánchez qui ha de decidir si els vol, o donar el govern a la dreta més rància i a l'extrema dreta" ha dit la portaveu.
Patrícia Plaja ha assegurat que "a ningú se li escapa que aquest procés no comença ni parteix de zero, és un procés gradual on cal anar arrossegant el govern espanyol". "Es tracta d'un procés gradual cap a l'amnistia que va començar amb el reconeixement explícit per primera vegada a la història del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol, l'alliberament dels presos i les preses polítiques, va continuar amb la derogació del delicte de la sedició que és el que es va utilitzar per condemnar el Govern de l'1 d'octubre i que ara el context i la conjuntura pot fer que es faci un pas més".
La reunió d'aquest dimarts al matí del Consell Executiu ha tractat en profunditat els efectes dels aiguats d'aquest cap de setmana que han colpejat fortament les Terres de l'Ebre i, més concretament, la comarca del Montsià. També s'han analitzat les principals xifres que marquen l'inici, demà dimecres, del curs escolar 2023-2034.
El primer episodi d'aiguats del que és l'avantsala de la tardor a Catalunya, provocat per una Depressió Aïllada a Nivells Alts, situada al sud-oest de la península Ibèrica, ha deixat quantitats de pluja molt rellevants, de més de 200 mm a punts del Montsià i del massís del Port en un període de temps molt curt. La portaveu del Govern ha explicat que "els episodis meteorològics extrems cada vegada seran més habituals i es repetiran més sovint i això obliga a l'administració a buscar solucions i respostes preventives a tots els nivells, sobretot de planificació urbanística per evitar les pitjors de les conseqüències". És per aquest motiu que "des del Govern s'està fent, des del primer moment, un seguiment detallat de la situació, per prendre mesures estructurals que minimitzin els danys quan es tornin a produir episodis extrems".
El Govern, conscient que episodis com el viscut aquest passat cap de setmana seran cada vegada més recurrents, el gener de 2023 va presentar l'Estratègia Catalana d'Adaptació al Canvi Climàtic, un full de rutes amb més de 300 mesures perquè els entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori en general pugui continuar amb la seva activitat tot i els nous escenaris ambientals.
De manera més estructural, des del 2018 fins l'actualitat, s'han fet prop de 60 actuacions de manteniment i conservació de lleres a les terres de l'Ebre, amb una inversió total propera als 734.000 euros. D'aquestes actuacions, 15 s'han fet a la comarca del Montsià, 6 d'elles en trams no urbans, precisament a Alcanar. La portaveu ha explicat que "segons valoracions inicials del Departament d'Acció Climàtica, aquests treballs de manteniment de lleres han estat claus per a no lamentar danys majors davant episodis com el viscut aquest cap de setmana".
D'altra banda, el Govern ha valorat l'inici demà del curs escolar 2023-3024. La portaveu Patrícia Plaja ha afirmat que aquest és el curs "amb més recursos de la història, amb més docents que mai i per tant amb més qualitat educativa de la que hem pogut gaudir fins al moment".
Aquest curs hi ha un rècord de plantilla docent en els centres públics: en total 81.335 professores i professors, el que significa1.190 professors més que en les mateixes dates del curs passat. S'han estabilitzat més de 27.000 professionals de l'educació i això es traduirà amb centres que podran treballar amb més estabilitat i més continuïtat en els projectes, per tant és tradueix amb més qualitat educativa. "Es comencen a notar els esforços de transformació d'aquest Govern en el sistema educatiu amb més inversió, més professors i millor servei" ha dit Platja.
En aquest àmbit, el Govern avui ha acordat la integració de dos centres educatius a la xarxa pública. Són l'Escola Segre de Barcelona i l'Institut Escola Cent Fonts-Sant Josep. Tots dos centres educatius s'han integrat a la xarxa pública de la Generalitat fruit d'un acord mutu entre el Departament d'Educació i la titularitat de cada centre.
En l'àmbit de feminismes, els departaments d'Igualtat i Feminismes i d'Economia treballen coordinadament per incorporar la perspectiva de gènere en la gestió dels fons europeus i garantir l'anàlisi de l'impacte de gènere en els pressupostos. Es tracta d'un programa que farà efectiva la transversalitat de gènere en la gestió dels fons europeus i en el càlcul de l'impacte de gènere dels pressupostos del Govern de la Generalitat de Catalunya com a eina imprescindible per assolir la igualtat de gènere i la transformació feminista del país. D'altra banda, el Govern també ha aprovat avui la despesa plurianual per la redacció del projecte bàsic i execució per la construcció del nou Arxiu Comarcal del Bages, amb un import de 357.000€.
