ACUERDO de la Mesa del Parlament por el que se aprueba la versión en occitano (aranés) de la Ley 3/2023, de 16 de marzo, de medidas fiscales, financieras, administrativas y del sector público para el 2023.

De conformidad con lo dispuesto por el artículo 6.5 del Estatuto de autonomía de Cataluña; el artículo 4 de la Ley 2/2007, de 5 de junio, del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, y el artículo 7 de la Ley 35/2010, de 1 de octubre, del occitano, aranés en Arán, la Mesa del Parlamento, en la sesión celebrada el día 25 de junio de 2024, ha aprobado la versión en occitano, en variedad aranesa, de la Ley 3/2023, de 16 de marzo, de medidas fiscales, financieras, administrativas y del sector público para el 2023 (200-00015/13), aprobada por el Pleno del Parlamento en la sesión celebrada el día 10 de marzo de 2023 y publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 526, de 13 de marzo de 2023, y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 8877, de 17 de marzo de 2023 (versión que incorpora la corrección de errores publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 546, de 5 de abril de 2023, y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 8891, de 6 de abril de 2023, y la corrección de errores publicada en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya número 673, de 6 de octubre de 2023, y en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 9059, de 13 de diciembre de 2023), cuyo texto se reproduce a continuación, a los efectos de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya y de que se incluyan el número y la fecha de la ley publicada, así como la fórmula de promulgación.

Palacio del Parlamento, 25 de junio de 2024

Rosa Maria Ibarra Ollé

Secretaria tercera

Josep Rull i Andreu

Presidente

"LEI 3/2023, de 16 de març, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public entath 2023.

Eth president dera Generalitat de Catalonha

Es articles 65 e 67 der Estatut preven qu'es leis de Catalonha son promulgades, en nòm deth rei, peth president o presidenta dera Generalitat. Cossent damb çò precedent promulgui era següenta

LLEI

Indèx

Preambul

I. Mesures fiscaus

II. Mesures financères

III. Mesures en encastre deth sector public

IV. Mesures administratives

V. Part finau

Part prumèra. Mesures fiscaus

Títol I. Modificacions en encastre des tributs pròpris

Capítol I. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha

Article 1. Modificacion deth títol II, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera inscripcion enes convocatòries entara seleccion deth personau qu'a d'accedir ara Generalitat

Article 2. Modificacion deth títol IV, capítol III, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb relacion ara taxa pera prestacion de servicis facultatius veterinaris

Article 3. Modificacion deth títol VIII, capítol XII, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera utilizacion d'espacis en immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites ad aguest departament

Article 4. Modificacion deth títol XI, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pes servicis prestadi peth Conselh Catalan der Espòrt

Article 5. Modificacion deth títol XIV, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis en matèria de metrologia, autorizacions d'installacions, inscripcions registraus, contròl d'aparelhs e veïculs, ordenacion minèra e certificacions tecniques e informes

Article 6. Modificacion deth títol XIV, capítol IV, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa peth contròl e era supervision des organismes de contròl, empreses de distribucion e empreses instal·ladores

Article 7. Modificacion deth títol XVI, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa peth servici de guarda de veïculs deth Patronat dera Montanha de Montserrat

Article 8. Modificacion deth títol XXI, capítol VII, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa per activitats de contròl e inspeccion sanitària en auciders, sales de despeçatge e establiments de manipulacion de caça subjèctes a contròl oficiau

Article 9. Modificacion deth títol XXII, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis e era realizacion d'activitats peth Departament d'Interior en matèria de seguretat privada

Article 10. Modificacion deth títol XXII, capítol II, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa der Institut de Seguretat Publica de Catalonha

Article 11. Modificacion deth títol XXII, capítol V, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis de prevencion e extincion d'incendis e sauvaments

Article 12. Modificacion deth títol XXV, capítol XV, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis e era realizacion d'actuacions facultatives en matèria de domeni public ferroviari e de proteccion des linhes ferroviàries

Article 13. Modificacion deth títol XXVI, capítol VI, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera inscripcion e modificacion de donades en Registre de centres e entitats de formacion professionau entara aucupacion deth Servici d'Aucupacion de Catalonha

Capítol II. Modificacion de taxes en matèria de pòrts e de transpòrt en aigües maritimes e continentaus

Article 14. Modificacion dera Lei 10/2019, de pòrts e de transpòrt en aigües maritimes e continentaus

Capítol III. Canon dera aigua

Article 15. Modificacion deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb relacion as tributs que requèn sus eth cicle dera aigua

Capítol IV. Impòst sus es emissions de dioxid de carbòni des veïculs de traccion mecanica

Article 16. Modificacion dera Lei 16/2017, deth cambi climàtic

Capítol V. Impòst sus es estades en establiments toristics

Article 17. Modificacion dera Lei 5/2017, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public e de creacion e regulacion des impòsti sus grani establiments comerciaus, sus sejorns en establiments toristics, sus elements radiotoxics, sus bevendes sucrades envasades e sus emissions de dioxid de carboni

Capítol VI. Impòst sus es abitatges uets

Article 18. Modificacion dera Lei 14/2015, der impòst sus es abitatges uets, e de modificacion de normes tributàries e dera Lei 3/2012

Títol II. Tributs cedidi

Capítol I. Impòst sus era renda des persones fisiques

Article 19. Modificacion dera Lei 21/2005, de mesures financères, damb relacion ara quòta intègra autonomica der impòst sus era renda des persones físiques

Article 20. Modificacion dera Lei 26/2009, de mesures fiscals, financères e administratives, damb relacion ara quòta intègra autonomica der impòst sus era renda des persones físiques

Capítol II. Impòst sus successions e donacions

Article 21. Modificacion dera Lei 19/2010, de regulacion der impòst sus successions e donacions

Capítol III. Impòst sus transmissions patrimoniaus e actes juridics documentadi

Article 22. Modificacion dera Lei 21/2001, de mesures fiscaus e administratives, damb relacion ara aquisicion der abitatge abituau

Article 23. Modificacion dera Lei 31/2002, de mesures fiscaus e administratives, damb relacion ara aquisicion der abitatge abituau

Article 24. Modificacion dera Lei 5/2020, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient, damb relacion ara aquisicion der abitatge abituau

Article 25. Bonificacion dera quòta der impòst d'actes juridics documentadi pera promocion e espleita d'abitatges en regim de cession d'usatge

Capítol IV. Impòst sus eth patrimòni

Article 26. Modificacion dera Lei 5/2012, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, en relacion ara bonificacion des proprietats forestaus

Capítol V. Tributacion sus eth jòc

Article 27. Obligacion de subministrament de donades per part de Loteries de Catalonha, SAU, respècte des cartons de bingo aqueridi pes jogadors enes sales de bingo

Títol III. Còdi tributari de Catalonha

Article 28. Modificacion dera Lei 17/2017, deth Còdi tributari de Catalonha e d'aprobacion des libres prumèr, dusau e tresau, relatius ara Administracion tributària dera Generalitat

Article 29. Aprobacion deth libre quatau deth Còdi tributari, relatiu ara politica fiscau corporativa

Part dusau. Mesures financeres

Títol IV. Modificacions legislatives en matèria de patrimòni

Article 30. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de patrimòni

Títol V. Mesures en matèria de contractacion publica

Article 31. Modificacion dera Lei 16/2008, de mesures fiscaus e financères, en relacion as organs de contractacion dera Administracion dera Generalitat

Article 32. Modificacion deth Decrèt lei 5/2021, peth quau s'apròven mesures urgentes entara implementacion e gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons React-EU entara Administracion dera Generalitat de Catalonha e eth sòn sector públic

Títol VI. Mesures relatives ath regim juridic des finances publiques

Article 33. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha

Article 34. Modificacion dera Lei 16/1984, der estatut dera foncion interventora

Part tresau. Mesures en encastre deth sector public

Títol VII. Mesures administratives en matèria de personau dera Administracion dera Generalitat e eth sòn sector public

Article 35. Modificacion dera Lei 16/1984, der estatut dera foncion interventora

Article 36. Modificacion dera Lei 16/1991, des policies locaus

Article 37. Modificacion dera Lei 5/1994, de regulacion des servicis de prevencion e extincion d'incendis e de sauvaments de Catalonha

Article 38. Modificacion dera Lei 5/2012, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, en relacion as reassignacions foncionariaus des trabalhadors públics

Article 39. Cambis d'adscripcion des places deth personau estatutari

Article 40. Assignacions passives

Títol VIII. Mesures en encastre deth sector public

Article 41. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha

Títol IX. Mesures de reestructuracion e racionalizacion deth sector public

Article 42. Modificacion dera Lei 4/1993, deth sistèma bibliotecari de Catalonha

Article 43. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei reguladora des residus

Article 44. Modificacion dera Lei 15/2015, dera Agéncia entara Qualitat deth Sistèma Universitari de Catalonha

Títol X. Modificacions legislatives en matèria d'organismes independenti e estatutaris

Article 45. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances

Article 46. Modificacion dera Lei 1/2009, dera Autoritat Catalana dera Competéncia

Article 47. Modificacion dera Lei 18/2010, dera Sindicatura de Compdes

Part quatau. Mesures administratives

Títol XI. Mesures administratives en matèria d'educacion

Article 48. Modificacion dera Lei 12/2009, d'educacion

Article 49. Modificacion dera Lei 12/2009, d'educacion

Article 50. Modificacion deth Decrèt lei 10/2019, deth procediment d'integracion de centres educatius ath hilat de titularitat dera Generalitat

Article 51. Modificacion deth Decrèt 122/2012, deth procediment d'autorizacion e de comunicacion prèvia entara dubertura de centres educatius privadi

Títol XII. Mesures administratives en matèria de politica sociau e igualtat

Article 52. Modificacion dera Lei 25/2002, de mesures de supòrt ath retorn des catalans emigradi e as sòns descendents, e de dusau modificacion dera Lei 18/1996

Article 53. Modificacion dera Lei 13/2006, de prestacions sociaus de caractèr economic

Article 54. Modificacion dera Lei 12/2007, de servicis sociaus

Article 55. Modificacion dera Lei 5/2008, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista

Article 56. Modificacion deth Decrèt 142/2010, peth quau s'apròve era Cartèra de Servicis Sociaus 2010-2011

Article 57. Modificacion deth Decrèt 80/2015, des indemnizacions e ajudes entà hemnes victimes de violéncia masclista qu'establissen er article 47 dera Lei 5/2008, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, e er article 27 dera Lei organica 1/2004, de mesures de proteccion integrau contra era violéncia de gener

Article 58. Modificacion dera Lei 24/2015, de mesures urgentes entà afrontar era emergéncia en encastre der abitatge e era praubesa energetica

Article 59. Modificacion deth Decrèt lei 5/2022, de mesures urgentes entà contribuïr a palliar es efèctes deth conflicte de guèrra d'Ucraina en Catalonha e d'actualizacion de determinades mesures adoptades pendent era pandemia dera COVID-19

Títol XIII. Mesures en matèria d'abitatge damb proteccion oficiau

Article 60. Modificacion dera Lei 18/2007, deth dret ar abitatge

Article 61. Modificacion deth Decrèt lei 17/2019, de mesures urgentes entà melhorar er accès ar abitatge

Article 62. Modificacion dera Lei 13/1996, deth Registre e eth depaus de fiances des contractes de loguèr de finques urbanes e de modificacion dera Lei 24/1991, der abitatge

Article 63. Modificacion dera Lei 4/2016, de mesures de proteccion deth dret ar abitatge des persones en risc d'exclusion residenciau

Títol XIV. Mesures administratives en matèria de miei ambient e sostenibilitat, d'infraestructures e mobilitat, d'urbanisme e d'ordenacion d'aigües

Capítol I. Modificacions legislatives en matèria de miei ambient e sostenibilitat

Article 64. Modificacion dera Lei 12/1985, d'espacis naturaus

Article 65. Modificacion dera Lei 7/2020, dera Agéncia dera Natura de Catalonha

Article 66. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus

Article 67. Modificacion dera Lei 6/2001, d'ordenacion ambientau der enluminatge entara proteccion deth miei nocturn

Article 68. Modificacion dera Lei 16/2002, de proteccion contra era contaminacion acostica

Article 69. Modificacion deth Decrèt 176/2009, peth quau s'apròve eth Reglament dera Lei 16/2002, deth 28 de junh, de proteccion contra era contaminacion acostica, e se n'adapten es annèxes

Article 70. Modificacion dera Lei 8/2008, de finançament des infraestructures de gestion des residus e des canons sus era disposicion deth refús des residus

Article 71. Modificacion dera Lei 16/2017, deth cambi climatic

Article 72. Modificacion deth Decrèt lei 16/2019, de mesures urgentes entara emergéncia climatica e er impuls as energies renovables

Article 73. Modificacion dera Lei 8/2020, de proteccion e ordenacion deth litorau

Article 74. Fons entara Erradicacion der Amiant de Catalonha

Capítol II. Mesures administratives en matèria d'infraestructures e mobilitat

Article 75. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de carretères

Article 76. Modificacion dera Lei 12/2002, deth transpòrt per cable

Article 77. Modificacion dera Lei 19/2003, deth taxi

Article 78. Modificacion deth Decrèt lei 9/2022, de mesures urgentes en matèria de loguèr de veïculs damb conductor

Article 79. Modificacion dera Lei 4/2006, ferroviària

Capítol III. Mesures administratives en matèria d'urbanisme

Article 80. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme

Capítol IV. Modificacions legislatives en matèria d'ordenacion d'aigües

Article 81. Modificacion deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha

Títol XV. Mesures administratives en matèria de torisme e comèrç

Article 82. Modificacion dera Lei 13/2002, de torisme de Catalonha

Article 83. Modificacion dera Lei 18/2017, de comèrç, servicis e hèires

Article 84. Modificacion deth Decrèt lei 1/2009, d'ordenacion des equipaments comerciaus

Article 85. Modificacion deth Decrèt 75/2020, de torisme de Catalonha

Títol XVI. Mesures administratives en matèria d'activitat economica

Article 86. Modificacion dera Lei 15/2020, des airaus de promocion economica urbana

Article 87. Modificacion dera Lei 18/2020, de facilitacion dera activitat economica

Títol XVII. Mesures administratives en matèria de cultura

Article 88. Modificacion dera Lei 9/1993, deth patrimòni culturau catalan

Títol XVIII. D'autes mesures administratives de caractèr sectoriau

Capítol I. Espacis agraris

Article 89. Modificacion dera Lei 3/2019, des espacis agraris

Capítol II. Servicis d'atencion de telefonades d'urgéncia

Article 90. Modificacion dera Lei 9/2007, deth Centre d'Atencion e Gestion de Telefonades d'Urgéncia 112 Catalonha

Capítol III. Prevencion e assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia

Article 91. Modificacion dera Lei 20/1985, de prevencion e assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia

Capítol IV. Garantia e qualitat deth subministrament electric

Article 92. Modificacion dera Lei 18/2008, de garantia e qualitat deth subministrament electric

Capítol V. Censi

Article 93. Modificacion dera Lei 5/2006, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus

Capítol VI. Regim generau d'adopcion d'acòrds en regim de proprietat orizontau

Article 94. Modificacion dera Lei 5/2006, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus

Capítol VII. Compareishença des servicis juridics ena accion populara

Article 95. Modificacion dera Lei 7/1996, d'organizacion des servicis juridics dera Administracion dera Generalitat de Catalonha

Article 96. Modificacion dera Lei 14/2010, des drets e oportunitats ena enfància e adolescéncia

Capítol VIII. Ingrèssi restacadi damb es activitats de produccion, emmagazinatge e transformacion d'energia electrica d'origina nucleara

Article 97. Modificacion dera Lei 5/2020, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient

Part finau

Disposicions addicionaus

Disposicion addicionau prumèra. Competéncies e foncions en matèria d'igualtat e feminismes

Disposicion addicionau dusau. Auditories de compdes des consòrcis deth sector public

Disposicion addicionau tresau. Fiscalizacion prèvia automatitzada

Disposicion addicionau quatau. Subvencions as partits politics, es federacions, es coalicions e es agropacions d'electors damb representacion en Parlament

Disposicion addicionau cincau. Mesures entara flexibilizacion en relacion ath personau deth Siscat e des servicis sociaus

Disposicion addicionau siesau. Reconeishement dera qualitat investigadora des persones que non complissen es requisits der article 2 deth Decrèt 405/2006, deth 24 d'octobre, peth quau s'establissen es retribucions addicionaus deth personau docent e investigador foncionari e contractat des universitats publiques de Catalonha

Disposicion addicionau setau. Proteccion des persones qu'alèrten d'infraccions normatives

Disposicions transitòries

Disposicion transitòria prumèra. Comput deth termini relatiu as trabalhs des auditories de compdes e des auditors

Disposicion transitòria dusau. Impòst sus es emissions de dioxid de carbòni des veïculs de traccion mecànica

Disposicion derogatòria

Disposicions finaus

Disposicion finau prumèra. Ajornament excepcionau der impòst sus successions e donacions concedit pes organs de gestion

Disposicion finau dusau. Reglament de desvolopament dera Lei 26/2010, deth 3 d'agost, de regim juridic e de procediment des administracions publiques de Catalonha

Disposicion finau tresau. Abilitacion entara elaboracion d'un tèxte rehonut sus tributs cedidi

Disposicion finau quatau. Abilitacion entara elaboracion d'un tèxte rehonut de disposicions legaus en matèria d'aigües

Disposicion finau cincau. Projècte de lei de regulacion deth servici d'interès generau dera inspeccion tecnica de veïculs

Disposicion finau siesau. Abilitacion entara modificar es limits des resèrves nacionaus de caça

Disposicion finau setau. Mantenença deth reng reglamentari des decrèts modificadi

Disposicion finau ueitau. Entrada en vigor

Preambul

Aguesta lei a per objècte establir es mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public de besonh entà completar eth regim juridic des pressupòsti dera Generalitat de Catalonha entar exercici deth 2023.

En aguesta lei se modifiquen diuèrses disposicions legaus, entre es quaus i a decrèts lei, decrèts legislatius, bèri decrèts e, majoritàriament, leis.

Era part dispositiva dera lei s'organize en quate parts, en foncion der encastre materiau: era part prumèra, relativa as mesures fiscaus; era part dusau, relativa as mesures financères; era part tresau, relativa as mesures en encastre deth sector public, e era part quatau, relativa as mesures administratives. Era part finau conten es disposicions addicionaus, transitòries, derogatòria e finaus.

Eth contengut principau d'aguesta lei lo constituïssen es mesures de natura tributària, se ben se n'incorpòren tanben d'autes de caractèr administratiu.

I. Mesures fiscaus

Era part prumèra, relativa as mesures fiscaus, s'ordene en tres títols: es dus prumèrs contien es modificacions en encastre des tributs pròpris e des tributs cedidi, respectivament; eth tresau recuelh modificacions deth Còdi tributari.

Eth prumèr títol, dedicat as tributs pròpris, ei format per sies capítols. Eth capítol I conten es modificacions deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh. Bères ues d'aguestes modificacions consistissen ena actualizacion de quòtes entà ajustar es impòrts ath còst deth servici que se balhe, e d'autes, ena adaptacion deth hèt imposable dera taxa ara corresponenta normativa sectoriau que regule eth servici balhat. Tanben se suprimissen sies taxes gestionades pes departaments competents en matèria de justícia, cultura, accion climatica e salut, qu'era lei recuelh ena disposicion derogatòria. Eth capítol II recuelh es modificacions en encastre dera taxa pera aucupacion privativa deth domeni public portuari, regulada ena Lei 10/2019, deth 23 de deseme, de pòrts e de transpòrt en aigües maritimes e continentaus.

Eth capítol III se dedique ath canon dera aigua, tribut pròpri que gestione era Agéncia Catalana dera Aigua. D'entre es mesures d'aguest capítol destaquen es que poténcien eth regim d'estimacion dirècta dera basa imposabla deth canon e es que fomenten era reutilizacion dirècta des aigües residuaus per part des usatgèrs industriaus; tanben destaque era introduccion, coma beneficiaris dera tarifa sociau deth canon dera aigua, des entitats sociaus e usatgèrs d'abitatges adscriti ath Hilat d'Abitatges d'Insercion Sociau.

En capítol IV, dedicat ar impòst sus es emissions de dioxid de carbòni des veïculs de traccion mecanica, s'establís qu'eth contribuable se pogue adreçar a quinsevolh club o associacion automobilistica adscrit ara Federacion Catalana de Veïculs Istorics entà sollicitar eth document acreditatiu deth compliment des condicions pr'amor qu'eth veïcul sigue considerat classic, sense que calgue èster-i associat. Tanben se modifique, pr'amor que se n'amplie era posita, era règla de non includir en padron definitiu des veïculs que meriten quòtes parières o superiores a determinada quantitat: en aguest sens, s'elimine era règla d'acumulacion des quòtes des veïculs que son de titularitat d'un madeish subjècte passiu.

En capítol V se modifiquen es tarifes aplicables as estades en embarcacions de crotzaire der impòst sus es estades en establiments toristics.

En darrèr capítol, eth VI, e en relacion ar impòst sus es abitatges uets, se modifique eth calcul deth periòde de dus ans en qué er abitatge uet ei subjècte a tributacion, e tanben era formula de calcul dera bonificacion prevista entà destinar abitatges a loguèr sociau.

De contunh, eth títol II recuelh es mesures restacades damb es tributs cedidi. Ei format per cinc capítols.

En capítol I, en çò que hè ar impòst sus era renda des persones fisiques, se hèn modificacions tecniques enes deduccions per dons en favor de determinades entitats dedicades ath foment dera lengua catalana e occitana e ath foment dera recèrca; ath delà, e en relacion damb era deduccion per donacions a entitats dedicades ath foment dera recèrca, s'incremente eth percentatge de deduccion. Per un aute costat, en tot atier era situacion economica actuau e damb er objectiu d'impulsar era emprenedoria, s'incrementen eth percentatge e era quantitat maxima dera deduccion en concèpte d'inversion per un àngel inversor pera aquisicion d'accions o participacions sociaus d'entitats naues o de creacion recenta.

Eth capítol II establís modificacions en impòst sus successions e donacions. En aguest tribut, e en çò que hè as aquisicions de finques rustiques de dedicacion forestau, se modifique era reduccion en cas d'aquisicion mortis causa, qu'ara tanben includirà es construccions plaçades ena finca e que siguen entara utilitat d'aguesta; se cree tanben ua naua reduccion en cas de donacion des finques nomentades, que reprodusís es requisits establidi ena transmission per causa de mòrt. Per un aute costat, damb er objectiu d'impulsar era activitat empresariau, se modifique era reduccion pera donacion de sòs entà constituïr o aquerir ua empresa o un negòci professionau o entà aquerir participacions en entitats, damb er increment der impòrt de reduccion maxima e deth patrimòni net deth donatari, e en tot suprimir eth requisit d'edat d'aguest.

Fin finau, entà facilitar er accès ar abitatge e redusir era carga tributària des contribuables, se modifique era reduccion pera donacion d'un abitatge qu'a de constituïr eth prumèr abitatge abituau o pera donacion de sòs destinadi a aquerir-lo, e s'includís eth cas en qué se hè donacion deth terren ath descendent entà construïr-i eth prumèr abitatge abituau.

En capítol III, der impòst sus transmissions patrimoniaus e actes juridics documentadi, se hèn modificacions ena regulacion des tipes redusidi que grave era aquisicion d'immòbles per part de determinadi contribuables (familhes nombroses e monoparentaus, persones damb discapacitat e joeni), s'incremente eth maxim de basa imposabla der impòst sus era renda des persones fisiques enquias 36.000 èuros e s'introdusís era aquisicion deth terren en encastre d'aplicacion des tipes nomentadi. Tanben s'introdusís ua bonificacion dera quòta ena modalitat d'actes juridics documentadi pera promocion e explotacion d'abitatges en regim de cession d'usatge.

En capítol IV, der impòst sus eth patrimòni, se modifique era bonificacion des proprietats forestaus enes madeishi tèrmes qu'en impòst sus successions e donacions pera transmission lucrativa d'aguestes finques.

Fin finau, eth capítol V, e laguens er encastre de tributacion sus eth jòc, establís ua obligacion formau d'informacion ara Administracion tributària per part de Loteries de Catalonha, relativa ath subministrament des cartons deth jòc deth bingo.

Eth títol III modifique eth Còdi tributari de Catalonha, que passe de tres libres a set, e se n'apròve eth libre quatau, relatiu ara politica fiscau corporativa, era regulacion dera quau ère recuelhuda enquia ara ena Lei de finances publiques de Catalonha. Es libres cincau e setau demoren, de moment, sense contengut.

II. Mesures financères

Era part dusau dera lei, qu'amasse es mesures financères, s'ordene en tres títols: eth títol IV, sus modificacions legislatives en matèria de patrimòni; eth títol V, sus mesures en matèria de contractacion publica, e eth títol VI, sus mesures relatives ath regim juridic des finances publiques.

Eth títol IV recuelh ua modificacion der article 17 deth tèxte rehonut dera Lei de patrimòni, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2002, deth 24 de deseme, damb er objectiu d'establir era possibilitat d'alienacion des bens patrimoniaus e de regular es casi en qué es bens e drets patrimoniaus dera Generalitat non se pòden embargar s'aguesti son afectadi a un servici, foncion o finalitat publica o quan se tracte de valors o títols representatius deth capitau de societats deth sector public dera Generalitat qu'executen politiques publiques o prèsten servicis d'interès economic generau.

Eth títol V, relatiu as mesures en matèria de contractacion publica, conten, d'un costat, era modificacion der article 45 dera Lei 16/2008, deth 23 de deseme, de mesures fiscaus e financères, entà arténher seguretat juridica mejançant era adaptacion ara Lei 9/2017, deth 8 de noveme, de contractes deth sector public, e se referís ath besonh d'autorizacion deth Govèrn enes casi de valor estimada deth contracte parièra o superiora a dotze mil èuros; e der aute, includís era modificacion deth Decrèt lei 5/2021, deth 2 de hereuèr, peth quau s'apròven mesures urgentes entara implementacion e gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons REACT-EU entara Administracion dera Generalitat de Catalonha e eth sòn sector public, en relacion ara subcontractacion e es contractes e acòrds marc que se financen damb fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons REACT-EU, e d'auti aspèctes.

Eth títol VI compren mesures relatives ath regim juridic des finances publiques. Includís ua seria d'addicions e modificacions deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme, e ua modificacion dera Lei 16/1984, deth 20 de març, der estatut dera foncion interventora.

Des modificacions ath tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha remèrquen es des precèptes relatius as obligacions deth rendement de compdes en Parlament per part dera Generalitat, pr'amor de sistematizar aguesta accion.

Per un aute costat, tanben se modifiquen es articles 70 e 71 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, entà esclarir quines son es conseqüéncies de non atier es recomanacions hètes per mejan des contròls financèrs a entitats deth sector public o quan aguestes non s'atenguen convenientament, e s'esclarissen es tipes d'auditories a qué se someten es entitats publiques deth sector public dera Generalitat majoritàries, dirèctament o indirèctament, e es entitats adscrites ara Administracion dera Generalitat. Atau madeish, se hig era regulacion dera auditoria obligatòria de compdes annaus de totes es entitats deth sector public dera Generalitat sometudes a contròl financèr d'acòrd damb er article 71 e s'exprimís era incompatibilitat des auditors privadi entà hèr trabalhs entàs madeishes entitats des quaus son auditors des compdes annaus, e que pòden influïr ena auditoria de compdes annaus, e se determine era rotacion obligatòria as dètz ans des auditors de compdes o societats d'auditoria entà garantir era independéncia e incrementar era transparéncia enes contractacions d'aguesti servicis.

Tanben se regule un plan estrategic de subvencions en encastre dera Generalitat, pr'amor que, d'acòrd damb çò qu'establís er article 8.1 dera Lei der Estat 38/2003, deth 17 de noveme, generau de subvencions, es organs des administracions publiques o quinsevolh entitats que prepausen er establiment de subvencions auràn de dispausar d'aguest esturment de caractèr programatic non normatiu.

Fin finau, se modifique e s'amplie era disposicion addicionau dusau, sus eth regim de retorn de crubaments indegudi en encastre des prestacions deth sistèma public de servicis sociaus e de pagament de deutes derivadi dera participacion des usatgèrs en finançament des prestacions de servicis sociaus, e tanben des impagaments per copagaments des usatgèrs de servicis sociaus, pr'amor de non aplicar interèssi o quinsevolh aute recargue enes impòrts que se reclamen, e poder compensar es deutes d'un beneficiari damb es pagaments qu'age pendents per part dera Administracion.

Entà barrar aguest títol se modifique er article 3 dera Lei 16/1984, deth 20 de març, der estatut dera foncion interventora. Era modificacion establís es terminis maximaus de qué dispòse era Intervencion Generau dera Generalitat entà amiar a tèrme era fiscalizacion des expedients.

III. Mesures en encastre deth sector public

Era part tresau amasse es mesures en encastre deth sector public, e s'estructure en quate títols: eth títol VII, relatiu as mesures en matèria de personau dera Administracion dera Generalitat e eth sòn sector public; eth títol VIII, relatiu as mesures en encastre deth sector public, eth títol IX, relatiu a mesures de reestructuracion e racionalizacion deth sector public, e eth títol X, relatiu as modificacions legislatives en matèria d'organs independents o estatutaris.

Es articles deth títol VII establissen es mesures en matèria de personau dera Administracion dera Generalitat e eth sòn sector public.

Se regule eth regim d'integracion deth personau foncionari ara escala tecnica de contròl e compdabilitat deth Còs d'Intervencion dera Generalitat de Catalonha en un contèxte de consolidacion dera plantilha deth personau tecnic dera Intervencion Generau e damb er objectiu de redusir era temporalitat d'aguest personau.

Se modifiquen era Lei 16/1991, deth 10 de junhsèga, des policies locaus, e era Lei 5/1994, deth 4 de mai, de regulacion des servicis de prevencion e extincion d'incendis e de sauvaments de Catalonha.

Tanben se modifique era Lei 5/2012, deth 20 de març, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, en çò que hè ara reassignacion foncionau de determinadi trabalhadors e trabalhadores publics, entà trasladar deth departament competent en matèria de foncion publica ath Departament de Salut era supervision prèvia, mejançant era emission d'un informe, des reassignacions de personau que se considère que cau efectuar entre es organismes responsables dera organizacion e era gestion dera sanitat publica de Catalonha.

Se regulen es cambiaments d'assignacion de places de personau estatutari, entà arténher un profitament melhor des recorsi umans destinadi ara sanitat publica.

E, fin finau, se reconeish eth dret as assignacions passives des conselhèrs dempús deth sòn cessament.

Eth títol VIII conten mesures en encastre deth sector public. En concrèt, se modifique eth tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha, de manèra que s'establís eth regim juridic entà hèr efectiu eth dret a associar-se en mancomunitats des entitats municipaus descentralizades amassa damb es municipis.

Eth títol IX, tanben dedicat ath sector public, conten modificacions dera Lei 4/1993, deth 18 de març, deth sistèma bibliotecari de Catalonha, deth Decrèt legislatiu 1/2009, deth 21 de junhsèga, peth quau s'apròve eth tèxte rehonut dera Lei reguladora des residus, e dera Lei 15/2015, deth 21 de junhsèga, dera Agéncia entara Qualitat deth Sistèma Universitari de Catalonha. Era modificacion deth tèxte rehonut dera Lei reguladora des residus, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2009, deth 21 de junhsèga, ei de besonh entà establir qu'era competéncia entara gestion, era liquidacion, era recaptacion e era inspeccion der impòst sus eth depaus de residus en depausi controladi, era incineracion e era coincineracion, en vigor a compdar der 1 de gèr de 2023, correspon en encastre dera Generalitat ara Agéncia de Residus de Catalonha.

Era modificacion der article 16 dera Lei 15/2015, deth 21 de junhsèga, dera Agéncia entara Qualitat deth Sistèma Universitari de Catalonha, afècte eth renauiment des membres dera Comission d'Apellacions.

Eth títol X, que conten es modificacions legislatives d'organismes independenti o estatutaris, modifique eth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2022, deth 26 de junhsèga, e abilite er Institut pr'amor qu'assumisque es prètzhèts d'execucion des esturments deth nau Programa operatiu entà Catalonha FEDER 2021-2027 mejançant era intervencion dera societat Instruments Financers per a Empreses Innovadores. Tanben modifique era Lei 1/2009, deth 12 de hereuèr, dera Autoritat Catalana dera Competéncia. S'i hig coma nau recors economic dera Autoritat eth producte des sancions qu'impòse en exercici des sues competéncies. Fin finau, modifique er article 49 dera Lei 18/2010, deth 7 de junh, dera Sindicatura de Compdes, relatiu as principis rectors especiaus dera foncion publica d'aguest organisme.

IV. Mesures administratives

Era part quatau dera lei, qu'acorròpe es mesures administratives, s'ordene en ueit títols: eth títol XI, relatiu a mesures administratives en matèria d'educacion; eth títol XII, relatiu a mesures administratives en matèria de politica sociau e igualtat; eth títol XIII, relatiu a mesures en matèria d'abitatge damb proteccion oficiau; eth títol XIV, relatiu a mesures administratives en matèria de miei ambient e sostenibilitat, d'infraestructures e mobilitat, d'urbanisme e d'ordenacion d'aigües; eth títol XV, relatiu a mesures administratives en matèria de torisme e comerç; eth títol XVI, relatiu a mesures administratives en matèria d'activitat economica; eth títol XVII, relatiu a mesures administratives en matèria de cultura, e eth títol XVIII, que conten autes mesures administratives de caractèr sectoriau.

Eth títol XI, relatiu a mesures administratives en matèria d'educacion, modifique era Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d'educacion. Tanben modifique eth Decrèt lei 10/2019, deth 28 de mai, deth procediment d'integracion de centres educatius ath hilat de titularitat dera Generalitat, damb er objècte de delimitar e concretar er encastre d'aplicacion d'aguesta norma, de manèra que non i age cap dobte sus quini son es centres susceptibles d'èster integradi e es ensenhaments qu'impartissen, en garantia d'ua major seguretat juridica. Atau madeish, se substituís eth requisit dera aprobacion deth conselh escolar deth centre educatiu entà instar eth procediment d'integracion ath hilat de titularitat dera Generalitat pera informacion dera propòsta ath conselh escolar per part des titulars deth centre. Tanben modifique eth Decrèt 122/2012, deth 9 d'octobre, deth procediment d'autorizacion e de comunicacion prèvia entara dubertura de centres educatius privadi.

Eth títol XII, relatiu a mesures administratives en matèria de politica sociau e igualtat, conten era modificacion de diferentes normes. En concrèt, se modifiquen era Lei 25/2002, deth 25 de noveme, de mesures de supòrt ath retorn des catalans emigradi e es sòns descendents, e de dusau modificacion dera Lei 18/1996; era Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic; era Lei 12/2007, der 11 d'octobre, de servicis sociaus; era Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista; eth Decrèt 80/2015, deth 26 de mai, des indemnizacions e ajudes entà hemnes victimes de violéncia masclista qu'establissen er article 47 dera Lei 5/2008, de 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, e er article 27 dera Lei organica 1/2004, deth 28 de deseme, de mesures de proteccion integrau contra era violéncia de genre; e eth Decrèt 142/2010, der 11 d'octobre, peth quau s'apròve era Cartèra de servicis sociaus 2010-2011. Tanben se modifiquen era Lei 24/2015, deth 29 de junhsèga, de mesures urgentes entà afrontar era emergéncia en encastre der abitatge e era praubetat energetica, e eth Decrèt lei 5/2022, deth 17 de mai, de mesures urgentes entà contribuïr a palliar es efèctes deth conflicte de guèrra d'Ucraina en Catalonha e d'actualizacion de determinades mesures adoptades pendent era pandemia dera COVID-19.

Era modificacion dera Lei 25/2002 càmbie era natura dera prestacion economica de pagament unic que conforme eth Plan d'ajuda ath retorn (PAR) pr'amor que dèishe d'èster ua subvencion e devengue ua ajuda o prestacion de caractèr universau.

Respècte as modificacions dera Lei 13/2006, de prestacions sociaus de caractèr economic, an era fin d'esclarir que se tracte d'ua prestacion entà joeni extuteladi, e de modificar es requisits previsti legauments entà èster beneficiari dera prestacion entà joeni extuteladi e establir era causa d'extincion dera prestacion per abandonament deth programa d'insercion o non seguir-ne es pautes, e hig er incompliment deth compromís de seguir eth programa d'insercion establit per organ competent e restacat a uns objectius especifics.

Era modificacion dera Lei 12/2007, der 11 d'octobre, de servicis sociaus, se hè damb er objectiu d'abilitar era comunicacion de donades entre es servicis assistenciaus e es servicis sociaus entà garantir ua atencion integrada e centrada enes persones, capabla de dar responsa as sòns besonhs des deth sistèma sanitari e eth sistèma de servicis sociaus, damb un aument dera coordinacion, eth melhorament dera eficiéncia des sistèmes e en tot aufrir un servici de melhor qualitat ara ciutadania. Es professionaus autorizadi d'ambdús sistèmes accediràn ara informacion estrictament de besonh entà amiar a tèrme es sues foncions.

Es modificacions dera Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, vòlen esclarir era natura juridica dera prestacion economica unica per damnatges e sequèles coma conseqüéncia dera violéncia masclista, e tanben modificar era titularitat dera elaboracion des programes d'intervencion integrau contra era violéncia masclista.

En aguest títol tanben s'includissen es modificacions deth Decrèt 142/2010, der 11 d'octobre, peth quau s'apròve era Cartèra de servicis sociaus 2010-2011. Tanben se modifique eth Decrèt 80/2015. Es modificacions se hèn damb era fin d'eliminar des beneficiaris dera indemnizacion era referéncia ath besonh qu'es hemnes patisquen sequèles, lesions corporaus o damnatges ena salut fisica o psiquica de caractèr grèu, a efèctes de coeréncia normativa. Tanben se modifique eth requeriment d'aportacion de senténcia enes casi en qué non s'a pogut seguir un procediment judiciau contra er agressor per decès d'aguest. En aguesti casi sonque calerà era acreditacion documentau des diligéncies policières. Se modifique er impòrt dera indemnizacion entàs hilhs e hilhes, que se fixe en sies còps er indicador de renda de sufisença de Catalonha annau.

Eth títol XIII, relatiu a mesures en matèria d'abitatge damb proteccion oficiau, compren diuèrses disposicions normatives. Atau, se modifique era Lei 18/2007, deth 28 de deseme, deth dret ar abitatge, damb er objectiu de determinar es prètzi maxims aplicables as abitatges damb proteccion oficiau en prumères adjudicacions e adjudicacions posteriores. Autament, tanben s'esclarís quin ei eth sistèma emplegat entà actualizar es moduls des abitatges sociaus segons er indèx de prètzi de consum. En coeréncia damb açò, se modifique eth Decrèt lei 17/2019, deth 23 de deseme, de mesures urgentes entà melhorar er accès ar abitatge. Tanben se modifiquen era Lei 13/1996, deth 29 de junhsèga, deth Registre e eth depaus de fiances des contractes de loguèr de finques urbanes e de modificacion dera Lei 24/1991, der abitatge, e era Lei 4/2016, deth 23 de deseme, de mesures de proteccion deth dret ar abitatge des persones en risc d'exclusion residenciau.

Eth títol XIV establís mesures administratives en matèria de miei ambient e sostenibilitat, d'infraestructures e mobilitat, d'urbanisme e d'organizacion d'aigües, ordenades en quate capítols.

Eth capítol I amasse es modificacions legislatives en matèria de miei ambient e sostenibilitat, qu'afècten era Lei 12/1985, deth 15 de junh, d'espacis naturaus; eth tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2008, deth 15 d'abriu; era Lei 7/2020, deth 2 de junhsèga, dera Agéncia dera Natura de Catalonha; era Lei 6/2001, deth 31 de mai, d'ordenacion ambientau der enluminatge entara proteccion deth miei nocturn; era Lei 16/2002, deth 28 de junh, de proteccion contra era contaminacion acostica; eth Reglament dera Lei 16/2002; era Lei 8/2008, deth 10 de junhsèga, de finançament des infraestructures de gestion des residus e des canons sus era disposicion deth refús des residus; era Lei 16/2017, der 1 d'agost, deth cambi climatic; eth Decrèt lei 16/2019, de mesures urgentes entara emergéncia climatica e er impuls as energies renovables, e era Lei 8/2020, deth 30 de junhsèga, de proteccion e ordenacion deth litorau. Entà acabar se cree eth Fons entara erradicacion der amiant de Catalonha que da compliment ar objectiu fixat pera Union Europèa d'erradicar tot er amiant entà darrèrs deth 2032.

Era modificacion dera Lei 12/1985 compòrte eliminar era regulacion dera declaracion d'espècies estrictament protegides de fauna silvestra pr'amor que resulte inaplicabla damb era entrada en vigor deth Catalòg de fauna sauvatja autoctòna menaçada e de mesures de proteccion e de conservacion dera fauna sauvatja autoctòna protegida. S'especifique eth procediment que s'a de seguir ena aprobacion des resolucions de delimitacion definitiva des espacis deth Plan d'espacis d'interès naturau.

Se modifique era definicion d'installacion entara mantenença d'animaus de companhia establida en tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus, çò que determine modificar eth regim juridic d'aplicacion as canhères esportives e de caça mejançant era determinacion des casi en qué aguestes installacions s'an de considerar installacions entara mantenença d'animaus de companhia e, donques, nuclèus zoologics. Er includiment d'aguesta modificacion permeterà er esclariment deth regim juridic aplicable ad aguestes installacions e era tramitacion, quan sigue procedent, dera sua inscripcion en Registre de nuclèus zoologics; aguesta inscripcion aurà incidéncia enes ingrèssi dera Generalitat pera aplicacion des taxes per tramitacion dera sollicitud d'inscripcion en Registre de nuclèus zoologics.

Era modificacion dera Lei 6/2001, d'ordenacion ambientau der enluminatge entara proteccion deth miei nocturn, preten simplificar era tipificacion des infraccions pr'amor qu'eth sòn classament sigue viable damb era informacion qu'es titulars des installacions d'illuminacion an a disposicion, e se poguen amiar a tèrme es comprovacions objectives des paramètres luminosi de manèra mès simpla, damb era mantenença d'un còst rasonable des inspeccions e es contròls.

Era modificacion dera Lei 16/2002, de proteccion contra era contaminacion acostica, a coma objectiu qu'es ajuntaments poguen aplicar plans d'accion entà redusir eth sorrolh de manèra progressiva enquia arribar enes valors legislades. Atau madeish, s'incorpòren bères ues des infraccions establides pera Lei der Estat 37/2003, deth 17 de noveme, deth sorrolh, de caractèr basic.

En çò que hè ara modificacion dera Lei 8/2008, a coma objècte qu'es Juntes de Govèrn creades per article 6 poguen administrar es fons procedenti dera imposicion de gravàmens sus residus, provenenti d'autes administracions publiques.

Era modificacion dera Lei 16/2017, der 1 d'agost, deth cambi climatic, simplifique eth procediment e facilite as empreses era informacion e era orientacion pr'amor que poguen amiar a tèrme de manèra satisfasenta es calculs des emissions de gasi damb efècte d'ivernacle e es avaloracions de vulnerabilitat, sense establir ua metodologia unica.

Era modificacion deth Decrèt lei 16/2019 introdusís era tramitacion d'urgéncia de determinadi procediments d'autorizacion de projèctes de generacion mejançant energies renovables.

Eth capítol II deth títol XIII, relatiu as modificacions legislatives en matèria d'infraestructures e mobilitat, articule ua seria de modificacions deth tèxte rehonut dera Lei de carretères, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2009, deth 25 d'agost; dera Lei 12/2002, deth 14 de junh, deth transpòrt per cable; dera Lei 19/2003, deth 4 de junhsèga, deth taxi; deth Decrèt lei 9/2022, deth 5 de junhsèga, de mesures urgentes en matèria de loguèr de veïculs damb conductor, e dera Lei 4/2006, deth 31 de març, ferroviària.

Eth capítol III, relatiu as modificacions legislatives en matèria d'urbanisme, introdusís modificacions ath tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2010, deth 3 d'agost. Entre aguestes, cau destacar er establiment dera regulacion des plans urbanistics entara implantacion d'accions declarades d'interès generau superior.

Eth capítol IV articule ua seria de modificacions deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2003, deth 4 de noveme.

S'includís un nau principi d'actuacion dera Generalitat en exercici des sues competéncies en matèria d'aigües, prevencion des damnatges produsidi per inondacions e promocion des actuacions de besonh entà previer e controlar es risqui d'inondacion e protegir eth domeni public idraulic.

Eth títol XV, relatiu as mesures administratives en matèria de torisme e comèrç, modifique era Lei 13/2002, deth 21 de junh, de torisme de Catalonha; era Lei 18/2017, der 1 d'agost, de comèrç, servicis e hèires; eth Decrèt lei 1/2009, deth 22 de deseme, d'ordenacion des equipaments comerciaus, e eth Decrèt 75/2020, deth 4 d'agost, de torisme de Catalonha.

En çò que hè ara Lei de torisme, s'incorpòre a efèctes de seguretat juridica eth concèpte sejorn de sason, pr'amor que, se ben ei nomentat ena definicion des larèrs compartidi e ena des abitatges d'usatge toristic, actuaument non i ei definit. Tanben se recuelh era figura dera persona titulara deth larèr compartit e s'introdusissen modificacions en regim sancionador. En consonància damb aguestes, se modifique eth Decrèt 75/2020, de torisme de Catalonha.

Eth títol XVI, relatiu a mesures administratives en matèria d'activitat economica, modifique era Lei 15/2020, deth 22 de deseme, des airaus de promocion economica urbana, e era Lei 18/2020, deth 28 de deseme, de facilitacion dera activitat economica.

Eth títol XVII se dedique as mesures administratives en matèria de cultura. Er article que conten modifique era Lei 9/1993, deth 30 de seteme, deth patrimòni culturau catalan, pr'amor qu'era gestion der impòrt der 1,5% culturau se pòrte de manèra diferenciada en un servici especific entà agilizar-ne era gestion.

Eth contengut deth títol XVIII amasse autes mesures administratives de caractèr sectoriau e s'ordene en ueit capítols: eth capítol I, relatiu as espacis agraris; eth capítol II, relatiu ath servici d'atencion de telefonades d'urgéncia; eth capítol III, relatiu ara prevencion e era assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia; eth capítol IV, relatiu a garantia e qualitat deth subministrament electric; eth capítol V, relatiu a censi; eth capítol VI, sus eth regim generau d'adopcion d'acòrds en regim de proprietat orizontau; eth capítol VII, relatiu ara compareishença des servicis juridics ena accion populara, e eth capítol VIII, relatiu as ingrèssi restacadi damb es activitats de produccion, emmagazinatge e transformacion d'energia electrica d'origina nucleara.

Eth capítol I modifique era Lei 3/2019, deth 17 de junh, des espacis agraris, entà introdusir ua referéncia exprèssa ara expropriacion forçosa temporau deth dret d'usufructe dera parcèla, ena regulacion relativa ara declaracion de parcèla agricòla e ramadèra en desusatge.

Eth capítol II modifique era Lei 9/2007, deth 30 de junhsèga, deth Centre d'Atencion e Gestion de Telefonades d'Urgéncia 112 Catalonha, entà determinar es organs sancionadors en cas d'infraccions per usatge impropi o malintencionat deth telefòn 112.

Eth capítol III modifique era Lei 20/1985, deth 25 de junhsèga, de prevencion e assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia.

Eth capítol IV modifique era Lei 18/2008, deth 23 de deseme, de garantia e qualitat deth subministrament electric, entà abilitar era Administracion dera Generalitat a imposar multes coercitives entà assegurar eth compliment des resolucions o requeréncies d'informacion que se dicten en matèria d'energia, d'acòrd damb çò qu'establís er article 103 dera Lei der Estat 39/2015, der 1 d'octobre, deth procediment administratiu comun des administracions publiques.

Eth capítol V modifique era Lei 5/2006, deth 10 de mai, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus, entà simplificar eth mecanisme de redempcion de censi constituïdi d'acòrd damb era legislacion anteriora ara Lei 6/1990, deth 16 de març, des censi.

Eth capítol VI modifique tanben eth libre cincau deth Còdi civiu, en relacion ara adopcion d'acòrds en regim de proprietat orizontau.

Eth capítol VII, relatiu ara compareishença des servicis juridics ena accion populara, recuelh ua modificacion dera Lei 7/1996, deth 5 de junhsèga, d'organizacion des servicis juridics dera Administracion dera Generalitat de Catalonha, e dera Lei 14/2010, deth 27 de mai, des drets e es oportunitats ena enfància e era adolescéncia.

Eth darrèr capítol, eth VIII, relatiu as ingrèssi restacadi damb es activitats de produccion, emmagazinatge e transformacion d'energia electrica d'origina nucleara, modifique era Lei 5/2020, deth 29 d'abriu, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient, en relacion as ingrèssi restacadi damb es activitats de produccion, emmagazinatge e transformacion d'energia electrica e era sua afectacion, d'acòrd damb eth Decrèt lei 4/2022, deth 5 d'abriu, de mesures urgentes en encastre tributari e financèr.

V. Part finau

Era part finau dera lei conten set disposicions addicionaus, dues disposicions transitòries, ua disposicion derogatòria e ueit disposicions finaus.

Era disposicion addicionau prumèra a coma objectiu determinar es competéncies e foncions en matèria d'igualtat e feminismes.

Era disposicion addicionau dusau regule es auditories de compdes des consòrcis deth sector public.

Era disposicion addicionau tresau s'aucupe dera fiscalizacion prèvia automatizada.

Era disposicion addicionau quatau tracte es subvencions a partits politics, federacions, coalicions e agropacions d'electors damb representacion en Parlament.

Era disposicion addicionau cincau hè un manament ath Govèrn pr'amor qu'adòpte mesures de flexibilizacion en relacion ath personau deth Siscat e des servicis sociaus.

Era disposicion addicionau siesau tracte eth reconeishement dera qualitat investigadora de docents e investigadors en ua situacion especifica.

Fin finau, era disposicion addicionau setau autrege provisòriament ara Oficina Antifrau de Catalonha foncions de proteccion des persones qu'alèrten d'infraccions normatives, en tant que non se desplegue era normativa corresponenta en encastre de Catalonha.

Es disposicions transitòries prumèra e dusau se dediquen, respectivament, ath calcul deth termini relatiu as trabalhs des auditories de compdes e des auditors e ar impòst sus es emissions de dioxid de carbòni des veïculs de traccion mecanica.

Era disposicion derogatòria presente era relacion des diuèrsi precèptes que demoren derogadi damb era entrada en vigor d'aguesta lei.

En çò que hè as ueit disposicions finaus, era prumèra determine er ajornament excepcionau der impòst sus successions e donacions concedit pes organs de gestion. Era dusau hè un manament ath Govèrn pr'amor qu'apròve un reglament de desvolopament dera Lei 26/2010, deth 3 d'agost, de regim juridic e de procediment des administracions publiques de Catalonha. Era tresau hè un manament ath Govèrn pr'amor qu'apròve un decrèt legislatiu sus eth libre siesau deth Còdi tributari de Catalonha, relatiu as tributs cedidi. Era quatau hè un manament ath Govèrn pr'amor que rehone en un tèxte unic eth Decrèt legislatiu 3/2003, deth 4 de noveme, peth quau s'apròve eth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha. Era cincau ei un mandat ath Govèrn entara presentacion en Parlament d'ua norma damb reng de lei de regulacion deth servici d'interès generau dera inspeccion tecnica de veïculs. Era siesau faculte era persona titulara deth departament competent en matèria de caça entà modificar es limits des resèrves nacionaus de caça en encastre territoriau de Catalonha. Era setau establís era mantenença deth reng reglamentari des decrèts modificadi per aguesta lei. Fin finau, era disposicion finau ueitau regule era entrada eth vigor dera lei, damb er avertiment que determinadi precèptes der articulat fixen dates especifiques d'entrada en vigor des modificacions legislatives que contien.

Part prumèra. Mesures fiscaus

Títol I. Modificacions en encastre des tributs pròpris

Capítol I. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha

Article 1. Modificacion deth títol II, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera inscripcion enes convocatòries entara seleccion deth personau qu'a d'accedir ara Generalitat

1. Se modifique er article 2.1-1 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 2.1-1. Hèt impausable

»Constituís eth hèt impausable dera taxa era inscripcion enes convocatòries entara seleccion deth personau qu'a d'accedir ara Administracion dera Generalitat e as entitats de dret public que ne depenen tant ena condicion de foncionari o foncionària coma ena condicion de laborau fix.»

2. Se modifique er article 2.1-3 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 2.1-3. Exempcions e bonificacions

»1. Son exemptadi dera taxa regulada per aguest capítol, damb era justificacion documentau prèvia dera sua situacion, es subjèctes passius en situacion de desocupacion que non perceben cap prestacion economica, es persones jubilades e es qu'acrediten ua discapacitacion parièra o superiora ath 33%.

»2. S'establís ua bonificacion deth 30% sus era taxa regulada per aguest capítol entà membres de familhes monoparentaus e nombroses de categoria generau, e ua bonificacion deth 50% entà membres de familhes monoparentaus e nombroses de categoria especiau, e entàs hemnes qu'acrediten era condicion de victima de violéncia masclista, e tanben entàs hilhs que ne depenen.»

Article 2. Modificacion deth títol IV, capítol III, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb relacion ara taxa pera prestacion de servicis facultatius veterinaris

1. Se hig ua letra, era d, ar article 4.3-2 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, damb eth tèxte següent:

«d) Ena prestacion de servicis corresponents ara estenuda dera documentacion sanitària qu'empare eth traslat deth bestiar a hèires o concorsi qu'a de retornar ath punt d'origina.»

2. Se modifique er enonciat der apartat 10 der article 4.3-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«10. Pera expedicion de certificats entara comercializacion de productes destinadi ara alimentacion animau e de sosproductes animaus non destinadi ath consum uman (SANDACH) dera categoria 3:»

3. Se hig un apartat, eth 16, ar article 4.3-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«16. Pera expedicion de certificats veterinaris sus era situacion sanitària d'un establiment, ua explotacion o un territòri sollicitadi per operadors entara realizacion d'activitats comerciaus o productives damb o sense ànim de lucre:

»16.1 Certificat de situacion sanitària: 10,50 èuros.

»16.2 Auti certificats restacadi damb era prestacion de servicis facultatius o es condicions d'establiments e explotacions, sollicitadi per operadors entara realizacion d'activitats comerciaus o productives damb o sense ànim de lucre: 10,50 èuros.

»16.3 Còpia addicionau o duplicada de certificat: eth madeish que correspone segons eth tipe de certificat.»

Article 3. Modificacion deth títol VIII, capítol XII, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera utilizacion d'espacis en immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites ad aguest departament

Se modifique eth capítol XII deth títol VIII deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«Capítol XII. Taxa pera utilizacion d'espacis en immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites ad aguest departament

»Article 8.12-1. Hèt impausable

»Constituís eth hèt impausable dera taxa era utilizacion privativa d'espacis en immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites ad aguest departament pera realizacion de reportatges fotografics, filmacions, enregistraments sonori, hèires, congrèssi, actes protocolaris, desfilades de mòda, reünions, corsi, seminaris, collòquis, conferéncies, presentacions e auti usatges similars.

»Article 8.12-2. Subjèctes passius

»Son subjèctes passius dera taxa es persones fisiques, es persones juridiques, es comunitats de bens e autes entitats que, sense auer personalitat juridica, constituïsquen ua unitat economica o un patrimòni separat, que siguen titulares d'autorizacions d'usatge d'espacis en immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites de domeni public, independentament dera utilizacion posteriora d'aguesti espacis, enes tèrmes establidi per article 8.12-1.

»Article 8.12-3. Exempcions

»Demoren exemptadi deth pagament dera taxa es departaments dera Administracion dera Generalitat e es entitats qu'intègren era Administracion locau de Catalonha, e tanben es organismes autonòms administratius e es fondacions deth sector public de cadua d'aguestes administracions publiques.

»Article 8.12-4. Acreditament

»Era taxa s'acredite quan s'autorize era utilizacion privativa d'espacis en immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites ad aguest departament enes tèrmes qu'establís er article 8.12-1.

»Article 8.12-5. Quòta

»1. Er impòrt dera taxa a de resultar dera aplicacion des elements e es critèris següents:

»a) Era importància sociau der espaci e era connexion der acte o dera activitat damb es atribucions pròpries deth Departament dera Presidéncia o des entitats adscrites ad aguest departament.

»b) Era incidéncia ena difusion publica des valors restacades as atribucions pròpries deth Departament dera Presidéncia o des entitats adscrites.

»c) Era predominança des finalitats sociaus o comerciaus der acte o era activitat que s'i a d'amiar a tèrme.

»d) Era durada, en ores per dia, dera utilizacion der espaci.

»e) Era dimension der acte o era activitat.

»2. Era identificacion des espacis susceptibles d'utilizacion privativa enes immòbles de domeni public adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites, e er establiment e era modificacion des quantitats dera quòta s'efectuen mejançant orde deth conselhèr o conselhèra dera Presidéncia, d'acòrd damb eth procediment establit ena norma que regule era elaboracion de disposicions reglamentàries, e damb er informe prèvi favorable dera Intervencion Delegada. Ena documentacion qu'acompanhe er expedient s'a de justificar qu'es quanties prepausades resulten dera aplicacion des critèris establidi per apartat 1 e que complissen eth principi d'equivaléncia a qué hè referéncia er article 1.2-8.

»Article 8.12-6. Bonificacions

»1. Gaudissen d'ua bonificacion deth 50% dera quòta resultanta es entitats autonòmes comerciaus, industriaus o financères, es entitats de dret public sometudes ath dret privat, es entitats de dret public de natura singulara, es consòrcis e es societats mercantiles deth sector public dera Administracion dera Generalitat e dera Administracion locau de Catalonha.

»2. Gaudissen d'ua bonificacion deth 20% dera quòta resultanta es entitats privades sense ànim de lucre, tostemp que non perceben cap ingrès coma conseqüéncia dera utilizacion privativa des espacis des immòbles adscriti ath Departament dera Presidéncia o as entitats adscrites ad aguest departament enes tèrmes establidi per article 8.12-1.»

Article 4. Modificacion deth títol XI, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pes servicis prestadi peth Conselh Catalan der Espòrt

Se modifique er article 11.1-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 11.1-5. Bonificacions

»Er impòrt dera taxa pes servicis a qué hè referéncia er article 11.1-4.1 demore redusit en un 50% en cas qu'es persones interessades que non i siguen obligades d'acòrd damb çò que dispòse era normativa en vigor en cada moment presenten es sollicituds per mejans telematics e accèpten exprèssament restacar-se electrònicament damb eth Conselh Catalan der Espòrt e recéber es notificacions que se les age de practicar en expedient per mejans electronics.»

Article 5. Modificacion deth títol XIV, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis en matèria de metrologia, autorizacions d'installacions, inscripcions registraus, contròl d'aparelhs e veïculs, ordenacion minèra e certificacions tecniques e informes

1. Se modifique er epigraf 5.2 bis.2 der article 14.1-4 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«5.2 bis.2. Certificat de conformitat ATP entà veïculs e contenedors d'importacion:

»- Entà sollicituds de certificats entà veïculs o contenedors, a certificar individuaument: era quòta ei de 139,00 èuros.

»- Entà sollicituds de series de contenedors isotermics identics damb numèro de seria correlatiu de mens de dus mètres cubics, a certificar amassa: era quòta ei de 184,00 èuros.»

2. Se hig un apartat, eth 3, ar article 14.1-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«3. Son exemptes dera taxa der apartat 2.2 der article 14.1-4 es installacions generadores de poténcia electrica parièra o inferiora a 100 kW, en relacion ara obtencion dera autorizacion administrativa prevista pera normativa sectoriau electrica.»

Article 6. Modificacion deth títol XIV, capítol IV, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa peth contròl e era supervision des organismes de contròl, empreses de distribucion e empreses installadores

Se modifique era taula der article 14.4-4 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, en qué se presenten es nivèus d'inspeccion que corresponen a cada tipe d'installacion de cada encastre reglamentari, que demore redigida dera manèra següenta:

Article 7. Modificacion deth títol XVI, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa peth servici de guarda de veïculs deth Patronat dera Montanha de Montserrat

1. Se modifique er article 16.1-4 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

»Article 16.1-4. Quòta

»Er impòrt dera quòta ei:

»1. Temps maxim (1/2 h):

»Tipe A: 0 èuros. Tipe B: 0 èuros. Tipe C: 0 èuros. Tipe D: 40 èuros.

»2. Temps maxim (tot eth dia):

»Tipe A: 3,5 èuros. Tipe B: 7 èuros. Tipe C: 20 èuros. Tipe D: 80 èuros.

»3. Temps maxim (3 dies):

»Tipe A: 7,5 èuros. Tipe B: 11 èuros. Tipe C: 25 èuros Tipe D: 85 èuros.

»4. Temps maxim (7 dies):

»Tipe A: 9,5 èuros. Tipe B: 12 èuros. Tipe C: 30 èuros. Tipe D: 90 èuros.

»5. Temps maxim (15 dies):

»Tipe A: 11,5 èuros. Tipe B: 13 èuros. Tipe C: 35 èuros. Tipe D: 95 èuros.

»6. Temps maxim (30 dies):

»Tipe A: 15 èuros. Tipe B: 18 èuros. Tipe C: 40 èuros. Tipe D: 98 èuros.

»7. Temps maxim (60 dies):

»Tipe A: 18 èuros. Tipe B: 21 èuros. Tipe C: 45 èuros. Tipe D: 100 èuros.»

2. Se modifique er article 16.1-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 16.1-5. Exempcions e bonificacions

»1. Demore exempta era prumèra mieja ora d'usatge deth parcatge entà quinsevolh tipe de veïcul, exceptat es deth tipe D.

»2. Demoren exemptadi de pagament es veïculs estacionadi enes parcatges privadi laguens deth recinte deth monastèri de Montserrat.

»3. S'establissen es bonificacions següentes ena quòta determinada per article 16.1-4:

»a) Gaudissen d'ua bonificacion de 2,5 èuros per veïcul es persones que participen en activitats o eveniments autorizadi peth Patronat, promoigudi per persones fisiques o juridiques legaument costituïdes, que transcorren laguens dera zòna urbana dera montanha de Montserrat e qu'an ua dimension o un contengut culturau, esportiu, religiós o sociau.

»b) Es persones que se lòtgen en recinte urban, enes refugis dera montanha, e tanben es qu'utilizen es servicis de restauracion e d'oteleria en recinte urban dera montanha de Montserrat, gaudissen d'ua bonificacion unica de 2,5 èuros per veïcul. Aguesta bonificacion non ei acumulabla ara qu'establís era letra a.

«c) Es veïculs deth tipe C e deth tipe D que hèn usatge des servicis de visites culturaus e oteleria laguens deth recinte deth monastèri de Montserrat gaudissen d'ua bonificacion de 40 èuros per veïcul deth tipe D e servici, damb ua bonificacion maxima de 50 èuros per veïcul deth tipe D e de 13,5 èuros per veïcul deth tipe C. Aguesta bonificacion non ei acumulabla a d'autes.

»d) Gaudissen d'ua bonificacion de 90 minutes per veïcul deth tipe A e deth tipe B es persones que s'acrediten coma «Amics de Montserrat». Aguesta bonificacion non ei acumulabla a d'autes.

»4. Demoren exemptadi de pagament es veïculs deth tipe B e deth tipe C estacionadi acreditadi damb carta de parcatge individuau o de transpòrt collectiu entà persones damb mobilitat redusida e es qu'acrediten era condicion de familha nombrosa o monoparentau.»

3. Se hig un apartat, eth 7, ar article 16.1 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Article 16.1-7. Determinacion des tipes de veïcul

»Eth sistèma d'identificacion de veïculs qu'accedissen a Montserrat distinguís quate tipes de veïcul segons eth paramètre dimensionau d'auçada.

»Tipe A: motocicletes damb o sense sidecar. Tipe B: veïculs damb auçada inferiora a 1,75 m. Tipe C: veïculs damb auçada superiora a 1,75 m. Tipe D: veïculs damb auçada superiora a 3,00 m.»

Article 8. Modificacion deth títol XXI, capítol VII, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa per activitats de contròl e inspeccion sanitària en auciders, sales de despeçatge e establiments de manipulacion de caça subjèctes a contròl oficiau

1. Se modifiquen es letres a, b, c e d der apartat 1 der article 21.7-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demoren redigides dera manèra següenta:

«a) Deduccion per orari regular diürn:

»Era deduccion se pòt aplicar unicament quan era totalitat dera produccion se produsís entre es 6.00 h e es 22.00 h de deluns a diuendres obrables.

»S'establís coma impòrt dera deduccion era aplicacion deth 16% sus era quòta corresponenta.

»b) Deduccion entà personau de supòrt ath contròl oficiau:

»Era deduccion se pòt aplicar quan eth subjècte passiu, d'acòrd damb era sua activitat e era normativa en vigor, met personau pròpri a disposicion deth contròl oficiau en tot hèr prètzhèts d'assistent, tau coma establís era normativa sectoriau e er article 18.3 deth Reglament 625/2017, deth Parlament Europèu e deth Conselh, deth 15 de març.

»S'establís coma impòrt dera deduccion era aplicacion deth 20% sus era quòta que s'a de liquidar.

»c) Deduccion per supòrt esturmentau ath contròl oficiau:

»Era deduccion se pòt aplicar quan er establiment met a disposicion des servicis d'inspeccion eth materiau e es equipaments apropriadi entà amiar a tèrme es activitats de contròl especifiques enes madeishes installacions. Aguesta dotacion esturmentau se concrète en un espaci de trabalh degudament condicionat, equipament, airines e materiau d'oficina e comunicacions.

»Era autoritat sanitària qu'amie a tèrme es contròls oficiaus establidi coma hèt impausable per article 21.7-1 a de fixar es critèris d'aplicacion d'aguesta deduccion e detalhar eth contengut d'aguest supòrt esturmentau, e tanben es sues caracteristiques e prestacions.

»S'establís coma impòrt dera deduccion era aplicacion deth 15% sus era quòta que s'a de liquidar.

»d) Deduccion per activitat planificada e establa:

»Era deduccion per activitat planificada e establa se pòt aplicar quan es subjèctes passius qu'amien a tèrme era activitat de sacrifici dispòsen ena sua produccion d'un sistèma de planificacion e programacion e lo pòrten ara practica de manèra efectiva, era quau causa permet as servicis d'inspeccion conéisher er orari deth servici que cau prestar damb ua anticipacion minima de setanta dues ores, a fin de preveir es recorsi e optimitzar-ne era organizacion.

»S'establís coma impòrt dera deduccion era aplicacion deth 30% sus era quòta que s'a de liquidar.

»Cada incompliment deth termini d'anticipacion minima de setanta dues ores hètes constar en acta oficiau peth veterinari oficiau d'aucider compòrte ua reduccion deth 2% en percentatge d'aguesta deduccion en periòde impositiu corresponent. Non se considèren incompliment es modificacions oràries per causes subervengudes, produsides laguens des setanta dues ores prèvies ara activitat planificada, e que non siguen atribuïbles ath subjècte passiu.»

2. Se hig un apartat, eth 4, ar article 21.7-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«4. Es establiments que per normativa sanitària siguen obligadi a dispausar d'auxiliars oficiaus d'inspeccion veterinària a disposicion deth contròl oficiau pòden dedusir, dera quantitat resultanta dempús des deduccions aplicables d'acòrd damb es apartats 1 e 2, er impòrt corresponent ath còst deth servici efectivament prestat relatiu ath compliment d'aguesta obligacion.

»Aguesta deduccion s'aplique en foncion deth còst suportat peth nombre de lòcs d'auxiliars oficiaus d'inspeccion veterinària qu'age estat fixat obligatòriament d'acòrd damb çò que s'establisque reglamentàriament.

»Entà aplicar aguesta deduccion, es servicis veterinaris oficiaus an de certificar eth compliment d'aguesta prestacion per part deth personau fixat per organ administratiu competent. Er impòrt dera deduccion non pòt èster en cap de cas superior ath còst deth servici efectivament prestat pes entitats de servicis de supòrt ath contròl veterinari oficiau abilitades corresponent ad aguest personau.

»Er impòrt resultant des deduccions d'aguest apartat se hig as deduccions der apartat 1. Maugrat açò, aguesta addicion partís deth limit establit en apartat 2, e non pòt superar er impòrt equivalent as limits de deduccion següents:

»- Es establiments qu'er an anterior agen sacrificat mès de cent mil caps dera espècia porcina: limit deth 18%. En cas que bèth un d'aguesti establiments age activitat multiespècia, pòt incrementar aguest limit en un 7% addicionau.

»- Es establiments que sacrifiquen quinsevolha auta espècia, o qu'er an anterior agen sacrificat mens de cent mil animaus dera espècia porcina: limit deth 39%.»

Article 9. Modificacion deth títol XXII, capítol I, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis e era realizacion d'activitats peth Departament d'Interior en matèria de seguretat privada

Se modifique er apartat 3 der article 22.1-4 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Modificacion der assentament d'inscripcion deth capitau sociau, titularitat d'accions o participacions, modificacions estatutàries, variacions ena composicion personau des organs d'administracion e direccion e ena uniformitat e substitucion o complementacion dera defensa per auti mejans de defensa deth personau de seguretat: 145,65 èuros.»

Article 10. Modificacion deth títol XXII, capítol II, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa der Institut de Seguretat Publica de Catalonha

1. Se modifique er article 22.2-1 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 22.2-1. Hèt impausable

»Constituís eth hèt impausable dera taxa era prestacion des servicis d'ensenhament der Institut de Seguretat Publica de Catalonha enes corsi de promocion e en cors d'agent interin o agent interina destinadi a membres des còssi policèrs e enes corsi de promocion des còssi de pompièrs, non depenenti deth Departament d'Interior, que descriu er article 22.2-4.»

2. Se modifique er article 22.2-4 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 22.2-4. Quòta

»Er impòrt dera quòta ei:

»a) Cors de caporau o caporala de policia: 1.543,35 èuros.

»b) Cors de sergent o sergenta de policia: 1.764,20 èuros.

»c) Cors de sosinspector o sosinspectora de policia: 2.201,55 èuros.

»d) Cors d'inspector o inspectora de policia: 4.955,60 èuros.

»e) Cors d'intendent o intendenta, intendent o intendenta major e suberintendent o suberintendenta de policia: 11.042,00 èuros.

»f) Cors d'agent interin o agenta interina de policia: 707,85 èuros.

»g) Cors de caporau pompièr o caporala pompièra o categoria foncionau equivalenta: 2.220,30 èuros.

»h) Cors de sergent pompièr o sergenta pompièra o categoria foncionau equivalenta: 4.710,40 èuros.

»i) Cors d'oficiau pompièr o oficiala pompièra o categoria foncionau equivalenta: 4.478,00 èuros.

»j) Cors de sosinspector pompièr o sosinspectora pompièra o categoria foncionau equivalenta: 7.513,35 èuros.

»k) Cors d'inspector pompièr o inspectora pompièra o categoria foncionau equivalenta: 7.555,00 èuros.»

Article 11. Modificacion deth títol XXII, capítol V, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis de prevencion e extincion d'incendis e sauvaments

1. Se hig ua letra, era h, ar apartat 1 der article 22.5-1 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, damb eth tèxte següent:

«h) Intervencions urgentes en installacions d'entitats o empreses de subministrament d'aigua, gas, electricitat, telecomunicacions o analògues, plaçades ena via publica, entara reparacion d'avaries, era mitigacion deth risc o era restitucion dera normalitat de foncionament deth servici.»

2. Se hig ua letra, era i, ar apartat 1 der article 22.5-1 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«i) Atencion a servicis motivadi per avisi as servicis d'emergéncies procedenti d'empreses gestores d'alarmes en bastisses o installacions enes casi de faussa alarma, sens perjudici des responsabilitats sancionadores que se'n poguen derivar.»

3. Se modifique er apartat 2 der article 22.5-2 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Son obligadi tributaris, en concèpte de substituts deth contribuable, es entitats o societats asseguradores damb qué age contractada ua polissa d'assegurança que corbisque es casi objècte de tributacion e enquiath limit establit coma soma assegurada en aguesta polissa.

»En cas d'accident de transit, son obligadi tributaris, en concèpte de substituts deth contribuable, es entitats asseguradores des veïculs implicadi qu'an estat receptors deth servici.

»En eth cas a qué hè referéncia er apartat 1.h der article 22.5-1, son obligadi tributaris, en concèpte de substituts deth contribuable, es entitats o empreses titulares deth servici.

»En eth cas a qué hè referéncia er apartat 1.i der article 22.5-1, son obligadi tributaris, en concèpte de substituts deth contribuable, es entitats o empreses gestores dera alarma.

»En çò que hè ara obligacion de suportar era taxa, quan i concorren diferentes persones receptores dera prestacion deth servici, era taxa s'a d'imputar proporcionaument as efectius emplegadi enes prètzhèts en benefici de cada subjècte passiu. Se non se pòden individualizar o i concorren multiples responsables, era taxa s'a d'imputar a parts parières. En cas d'accident de transit, era taxa s'a d'imputar integraument a cadun des veïculs implicadi qu'an estat receptors deth servici, d'acòrd damb era quòta establida per article 22.5-4.»

Article 12. Modificacion deth títol XXV, capítol XV, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera prestacion de servicis e era realizacion d'actuacions facultatives en matèria de domeni public ferroviari e de proteccion des linhes ferroviàries

Se modifique er article 25.15-4 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 25.15-4. Quòta

»1. Pera tramitacion administrativa dera sollicitud d'autorizacion:

»a) Pera installacion d'ua grua ena via publica: 580,60 èuros.

»b) Pera construccion d'ua bastissa d'enquia tres plantes, damb sosterranh o sense, o era reforma d'ua bastissa existenta: 580,60 èuros.

»c) Pera construccion d'ua bastissa de mès de tres plantes damb sosterranh o sense: 1.345,60 èuros.

»d) Pera construccion d'un projècte d'urbanizacion: 1.345,60 èuros.

»e) Pera construccion d'un projècte de quinsevolha auta infraestructura: 1.345,60 èuros.

»f) Peth bastiment d'installacions d'estenudes de hilats de telecomunicacions, de subministrament d'energia o d'aigua, sosterrades o aerianes, a excepcion de collectors en nauta e linhes d'energia electrica de nauta tension, as que s'aplique era letra e: 580,60 èuros.

»g) Pes movements de tèrres: 580,60 èuros.

»h) Per òbres de bastiment de murs de contencion, piscines e autes installacions particulares: 580,60 èuros.

»i) Per deconstruccions e demoliments de bastisses de mens de tres plantes, exceptat naus industriaus: 580,60 èuros.

»j) Per deconstruccions e demoliments de bastisses de mès de tres plantes e entà deconstruccions e demolicions de naus industriaus: 1.345,60 èuros.

»k) Pera execucion de barraments particulars: 60 èuros.

»2. Peth seguiment des òbres o actuacions autorizades: 5.088,75 èuros.

»3. Pes informes tecnics de verificacion des condicions fixades ena autorizacion un còp finalizada era òbra o actuacion autorizada: 144,45 èuros.

»4. Er organ titular dera taxa e encargat dera sua gestion, liquidacion o recaptacion pòt collaborar ena foncion inspectora des hèts impausables que dan lòc ath pagament des quòtes establides en aguest article, sens perjudici des foncions inspectores que corresponen ath departament competent en matèria de territòri.»

Article 13. Modificacion deth títol XXVI, capítol VI, deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, en relacion ara taxa pera inscripcion e modificacion de donades en Registre de centres e entitats de formacion professionau entara aucupacion deth Servici d'Aucupacion de Catalonha

Se hig un article, eth 26.6-5, ath tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, damb eth tèxte següent:

«Article 26.6-5. Exempcions

»Son exemptes deth pagament dera taxa es sollicituds d'inscripcion en Registre d'entitats de formacion professionau entara aucupacion deth Servici Public d'Aucupacion de Catalonha en qué non sigue obligatòria ua visita prèvia ath centre per part deth personau tecnic dera Administracion. En concrèt, es següentes:

»a) Es sollicituds d'inscripcion entà impartir especialitats formatives deth Catalòg deth Servici Public d'Aucupacion de Catalonha non condusentes a certificats de professionalitat.

»b) Es sollicituds d'inscripcion de centres deth sistèma educatiu, tant publics coma privadi, o ben de centres de formacion qu'agen signat un acòrd de cession d'usatge damb centres deth sistèma educatiu, que solliciten era incorporacion d'especialitats formatives condusentes ara obtencion de certificats de professionalitat, d'acòrd damb çò que dispòse er article 3 deth Reiau decrèt 62/2022, deth 25 de gèr, de flexibilizacion des requisits exigibles entà impartir aufèrtes de formacion professionau condusentes ara obtencion de certificats de professionalitat, atau coma dera aufèrta de formacion professionau en centres deth sistèma educatiu e de formacion professionau entara aucupacion.

»c) Es sollicituds d'inscripcion de centres publics deth sistèma educatiu, o ben de centres de formacion qu'agen signat un acòrd de cession d'usatge damb centres publics deth sistèma educatiu, que solliciten era incorporacion d'especialitats formatives condusentes ara obtencion de certificats de professionalitat, d'acòrd damb er article 7.4.a e era disposicion addicionau prumèra dera Orde TMS/369/2019, deth 28 de març, que regule eth Registre estatau d'entitats de formacion deth sistèma de formacion professionau entara aucupacion en encastre laborau, atau coma es procèssi comuns d'acreditacion e inscripcion des entitats de formacion entà impartir especialitats formatives includides en Catalòg d'especialitats formatives.»

Capítol II. Modificacion de taxes en matèria de pòrts e de transpòrt en aigües maritimes e continentaus

Article 14. Modificacion dera Lei 10/2019, de pòrts e de transpòrt en aigües maritimes e continentaus

1. Se modifiquen es apartats 3 e 4 der article 128 dera Lei 10/2019, deth 23 de deseme, de pòrts e de transpòrt en aigües maritimes e continentaus, que demoren redigits dera manèra següenta:

«3. Quan comence era aucupacion deth domeni public portuari iniciat er an naturau, s'a de liquidar era quòta proporcionau corresponenta ath nombre de dies que rèsten entà finalizar eth periòde impositiu, includit eth dera data d'aucupacion. Atau madeish, s'eth termini de vigéncia deth títol abilitant ei inferior a un an s'a de liquidar era quòta proporcionau corresponenta ath nombre de dies autorizadi.

»4. En cas de cessacion dera aucupacion abans der acabament deth periòde impositiu, era quòta s'a de partir a prorata per dies naturaus. Ad aguest efècte, s'a de considerar coma data de cessacion era data dera resolucion que decrète era extincion deth títol abilitant entara aucupacion deth domeni public portuari e es persones obligades tributàriament pòden sollicitar era devolucion dera part dera quòta corresponenta as dies naturaus que rèsten enquiath 31 de deseme. Aguesta madeisha règla s'a d'aplicar en cas d'extincion anticipada des títols abilitants era durada des quaus sigue inferiora ar an.»

2. Se modifique er apartat 4 e se hig un apartat, eth 5, ar article 129 dera Lei 10/2019, que demoren redigidi dera manèra següenta:

«4. Entara determinacion des tipes de gravamen recuelhudi en apartat 5, se ten en compde era classa d'usatge portuari assignat ath ben de domeni public portuari aucupat e dera modalitat deth ben afectat, d'acòrd damb es percentatges que s'establissen ena prumèra taula der apartat 5, que s'apliquen as valors mejanes de mercat establides en apartat 2.

»5. Es percentatges a qué hè referéncia er apartat 4 son es següenti:

Aguesti percentatges corresponen as tipes de quantitat fixa següentes:

3. Se modifique er apartat 5 der article 174 dera Lei 10/2019, que demore redigit dera manèra següenta:

«5. En cas des vaishèths toristics locaus, s'era quòta tributària se determine peth metòde d'estimacion dirècta, es persones obligades tributàriament an de pagar eth deute tributari damb periodicitat trimestrau. Per contra, se se determine peth metòde d'estimacion objectiva, eth deute s'a de pagar damb periodicitat annau.»

4. Se modifique era letra a der apartat 6 der article 185 dera Lei 10/2019, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) En metòde d'estimacion dirècta, eth pagament deth deute tributari s'a d'efectuar damb periodicitat trimestrau.»

5. Se modifique er apartat 9 der article 187 dera Lei 10/2019, que demore redigit dera manèra següenta:

«9. Es mètres d'amarratge disponible se calculen en tot multiplicar eth nombre d'amarratges utilizables pera superfícia de domeni public portuari utilizada per ua embarcacion tipe.»

Capítol III. Canon dera aigua

Article 15. Modificacion deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb relacion as tributs que requèn sus eth cicle dera aigua

1. Se modifique era letra a der apartat 5 der article 67 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2003, deth 4 de noveme, que demore redigida dera manèra següenta:

»a) En generau, e damb caractèr preferent, peth sistèma d'estimacion dirècta mejançant compdadors omologadi o d'auti mecanismes de contròl. Ad aguest efècte, es subjèctes passius son obligadi a installar e mantier, a cargue sòn, un mecanisme de mesurament dirècte deth volum d'aigua efectivament utilizada entà cada tipe d'usatge, e a declarar-ne es lectures ara Agéncia Catalana dera Aigua, segons era forma e es terminis establidi, en cada cas, per aguesta lei e es reglaments que la despleguen. En cas qu'en bèth periòde de consum eth subjècte passiu non declare, o declare dehòra de termini, es lectures des aparelhs de mesura, era basa impausabla se determine per aqueth periòde d'acòrd damb ua lectura calculada a compdar dera mejana de consum des darrèri quate periòdes damb declaracions de consums reaus enes dus ans immediatament anteriors, o ena mejana d'un nombre inferior de periòdes, se non se'n dispòse de quate per rason dera data d'inici der usatge dera aigua. En cas qu'er usatge d'aigua lo hèsquen contribuables damb ua activitat sasoèra, se pòt considerar eth volum d'aigua declarada entà determinar era estimacion dirècta dera basa impausabla pendent eth madeish periòde der an anterior o, se non n'i a, de dus ans abans. Era basa determinada d'aguesta manèra se pòt regularizar a compdar des lectures reaus des aparelhs de mesura que determinen es volums d'aigua utilizada. S'es usatgèrs d'aigua entath provediment a tresaus persones non òpten exprèssament peth sistèma d'estimacion dirècta o non presenten es donades exigides entà que se pogue aplicar, se compren que i renóncien exprèssament a favor dera estimacion objectiva, exceptat des casi des usatgèrs qu'utilizen mès de cent mil mètres cubics d'aigua annaus, e des usatgèrs qu'efectuen un aprovediment d'aigua en nauta, en qu'era basa s'a de determinar en tot cas peth sistèma d'estimacion dirècta.»

2. Se hig ua letra, era i, ar apartat 8 der article 69 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«i) Entitats sociaus e usatgèrs d'abitatges adscriti ath Hilat d'Abitatges d'Insercion Sociau que coordine era Agéncia der Abitatge dera Generalitat.»

3. Se modifique er apartat 9 der article 69 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«69.9. S'aplique as usatgèrs d'aigua provenenta de hònts pròpries e as usatgèrs d'aigua qu'age era qualitat de non potabla o que provengue de hònts alternatives de produccion, tostemp que non age estat distribuïda per mejan des hilats de subministrament d'aigua potabla, un coeficient de 0,5 sus eth volum d'aigua subjècta ara tarifa domestica corresponenta ath quatau tram, tostemp qu'age estat degudament acreditat qu'er usatge dera aigua se destine exclusivament a adaiguatge eficient. Totun açò, en madeish cas, eth coeficient ei 0,2 entath volum d'aigua corresponent ath quatau tram que supère es 600 mètres cubics trimestraus.»

4. Se modifique er apartat 5 der article 71 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«71.5. «Era reutilizacion dirècta d'aigües residuaus s'afècte d'un coeficient 0, tostemp qu'es aigües non s'aboquen a un collector de salmoires. Totun, aguest coeficient s'aplique, s'escatz, de manèra ponderada ath percentatge d'aigua consumida, tostemp que, en relacion ath totau deth consum, supère eth 50%. Tanben se pòt aplicar de manèra ponderada aguest coeficient de reutilizacion dirècta d'aigües residuaus s'eth volum d'aigua reutilizada supère es 7.000 m³ ar an.»

5. Se modifique era letra a der apartat 14 der article 71 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Coeficient d'eficiéncia (Ke): 0,90 entàs subjèctes passius qu'acrediten entà cada establiment ua melhora ena eficiéncia en usatge dera aigua, determinada segons un sistèma quantitatiu, referenciat en estandard d'usatge, o ben qu'acrediten era eficiéncia o era melhora dera eficiéncia segons un sistèma qualitatiu basat ena obtencion d'un sistèma de gestion ambientau ISO 14001 o EMAS o un aute certificat reconeishut sectoriaument de nivèu equivalent o superior. Era melhora dera eficiéncia o era eficiéncia madeisha s'acrediten s'eth consum unitari d'aigua der establiment ei parièr o inferior ar estandard d'usatge declarat, o ben se se despren des donades contengudes enes successives actualizacions o renovacions deth sistèma de gestion ambientau, establides ena normativa tecnica o sectoriau en vigor, includida era norma en matèria de cabaus de mantenença.»

6. Se hig un paragraf ar apartat 4 der article 72 bis deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Era quantitat de contaminacion corresponenta as matèries oxidables (MO) se mesure pera sua concentracion ena aigua e d'acòrd damb era expression: MO = DQO/2, a on DQO ei era demanda quimica d'oxigèn dera mòstra sense decantar.»

7. Se modifique er apartat 4 der article 78 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«78.4. Son obligades ath pagament deth canon de regulacion es persones fisiques o juridiques e autes entitats titulares de drets ar usatge dera aigua, beneficiades dirèctament pera regulacion. Eth canon de regulacion ei aplicable as usatgèrs des profitaments d'aigües superficiaus plaçades aigües enjós des accions publiques de regulacion gestionades pera Agéncia Catalana dera Aigua e as usatgèrs que capten dirèctament dera restanca. Totun, es persones titulares de drets d'usatge dera aigua entà adaiguatge agricòla que son beneficiàries d'òbres de regulacion enes conques intèrnes de Catalonha e que, coma conseqüéncia dera sequèra, an patit ua reduccion de, aumens, un 25% ena dotacion d'aigua d'adaiguatge provenent dera òbra de regulacion, respècte dera dotacion mejana des darrèri tres ans en qué non s'age produsit un episòdi de sequèra, demoren exemptades deth pagament dera quòta deth canon de regulacion pendent es ans en qué s'age declarat ena sua unitat d'espleitacion o municipi un estat de sequèra idrologica de, aumens, alèrta idrologica, ara empara de çò qu'establís eth Plan especiau d'accion en situacion d'alèrta e eventuau sequèra.»

8. Se modifique er apartat 1 der article 80 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«80.1. En encastre de competéncies dera Generalitat, era aucupacion, era utilizacion e eth profitament de bens de domeni public idraulic a qué hè referéncia er article 112 deth tèxte rehonut dera Lei d'aigües, aprovat peth Reiau decrèt legislatiu 1/2001, deth 20 de junhsèga, que requerisquen autorizacion o concession se gravien damb un canon destinat a protegir e melhorar aguest domeni, era aplicacion deth quau hè publica era Agéncia Catalana dera Aigua.

Demoren exemptes deth pagament deth canon d'utilizacion de bens de domeni public idraulic:

»a) Es persones concessionàries d'aigua, pera aucupacion o era utilizacion des terrens de domeni public de besonh entà amiar a tèrme era concession.

»b) Es entitats locaus, pera aucupacion de bens de domeni public idraulic quan sigue de besonh entara realizacion d'actuacions de recuperacion dera qualitat ambientau, des foncions ecologiques e entara adequacion entar usatge public e sociau des corsi fluviaus, e tanben quan calgue per rasons d'accessibilitat derivades deth desvolopament deth planejament urbanistic.»

»c) Es persones fisiques autorizades, pera aucupacion de bens de domeni public idraulic quan calgue entar accès a ua finca dera sua titularitat.»

9. Se modifique era letra a der apartat 2 der article 80 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Enes casi d'aucupacion de terrens deth domeni public idraulic, pera valor des terrens aucupadi en tot préner coma referéncia era valor de mercat des terrens contigus. Se non se pòt determinar aguesta valor, se considèren es magnituds següentes:

»1èr. S'es terrens tanhents an era consideracion de sòu rustic, damb era valor cadastrau mejana d'aguesti terrens.

»2au. S'es terrens tanhents an era consideracion de sòu urban, damb era valor cadastrau mejana d'aguesti terrens. Se non se dispòse d'aguesta informacion se considère era valor de 60 €/m².»

10. Se modifique er apartat 3 der article 82 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. D'acòrd damb çò qu'establís er apartat 2, se considère que non pòden èster titulars de concessions o autorizacions entara utilizacion privativa deth domeni public idraulic o entàs usatges comuns especiaus es persones que non son ath corrent deth pagament des sues obligacions tributàries derivades dera aplicacion deth regim fiscau dera aigua, per rasons de caractèr estructurau e non transitòries, que devenguen en situacion d'insolvabilitat, totau o parciau, declarada o non.»

11. Se hig ua disposicion transitòria, era dotzau quinquies, ath tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Disposicion transitòria dotzau quinquies. Aplicacion pendent es ans 2023, 2024, 2025 e 2026 de çò qu'establís era disposicion addicionau vint-e-tresau deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha

»Pendent es ans 2023 a 2026, ambdús includidi, ei aplicable as entitats locaus çò qu'establís era disposicion addicionau vint-e-tresau deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2003, deth 4 de noveme, en çò que hè ara non exigibilitat des deutes tributaris peth concèpte de canon dera aigua e sancions tributàries associades pendentes de pagament per part des entitats prestadores deth servici de subministrament domiciliari d'aigua, se per rasons d'interès public, amien a tèrme, coma fòrça tard eth mes de deseme der an 2026 e d'acòrd damb es condicions e fases establides pera normativa vigenta, es accions de besonh entara prestacion, dirècta o indirècta, deth servici d'aprovediment d'aigua potabla dera urbanizacion, nucli o desvolopament urbanistic eth subministrament deth quau a generat eth deute. Tot açò damb independéncia dera obligacion de compliment des mesures cautelares que se dicten en procediment executiu que se seguisque en çò que hè ara entitat deutora principau.»

Capítol IV. Impòst sus es emissions de dioxid de carbòni des veïculs de traccion mecanica

Article 16. Modificacion dera Lei 16/2017, deth cambi climatic

1. Se modifique er apartat 3.2 der article 45 dera Lei 16/2017, der 1 d'agost, deth cambi climatic, que demore redigit dera manèra següenta:

«3.2 Entà gaudir dera bonificacion, eth contribuable o era contribuabla a d'aportar un certificat d'idoneïtat emetut peth club o associacion automobilistica corresponent. Entà obtier eth certificat, eth contribuable o era contribuabla a d'aportar ath club o associacion era documentacion següenta:

»- Permís de circulacion deth veïcul, exceptat qu'eth veïcul non ne dispòse pr'amor qu'ei exposat en un musèu.

»- Fotografies actuaus der exterior, der interior e deth motor deth veïcul.

»- Document acreditatiu deth compliment des requisits der apartat 3.1, signat pera persona que sigue responsabla dera inspeccion oculara nomentada en un club o associacion adscrit ara Federacion Catalana de Veïculs Istorics.

»Aguest certificat d'idoneïtat l'a de validar era Federacion Catalana de Veïculs Istorics prèviament ara presentacion ara Administracion tributària. Eth certificat a ua validesa de dètz ans, se non i a cambi de titularitat deth veïcul, cas en qué l'a de renauir era naua persona titulara.

»Eth director o directora dera Agéncia Tributària de Catalonha a d'aprovar, mejançant resolucion, eth modèl deth certificat d'idoneïtat e era forma de presentar-lo ara Agéncia Tributària de Catalonha.»

2. Se modifique, damb efèctes des der exercici deth 2022, era letra b der apartat 7 der article 47 dera Lei 16/2017, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Es veïculs que meriten ua quòta liquida parièra o inferiora ara quantitat que s'apròve de conformitat damb çò que dispòse er article 26.4 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme.»

Capítol V. Impòst sus es estades en establiments toristics

Article 17. Modificacion dera Lei 5/2017, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public e de creacion e regulacion des impòsti sus grani establiments comerciaus, sus sejorns en establiments toristics, sus elements radiotoxics, sus bevendes sucrades envasades e sus emissions de dioxid de carbòni

Se modifique, damb efèctes der 1 d'abriu deth 2023, er epigraf 5 dera taula de tarifes der impòst sus es sejorns en establiments toristics der article 34 dera Lei 5/2017, deth 28 de març, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public e de creacion e regulacion des impòsti sus grani establiments comerciaus, sus sejorns en establiments toristics, sus elements radiotoxics, sus bevendes sucrades envasades e sus emissions de dioxid de carbòni, que demore redigit dera manèra següenta:

Capítol VI. Impòst sus es abitatges uets

Article 18. Modificacion dera Lei 14/2015, der impòst sus es abitatges uets, e de modificacion de normes tributàries e dera Lei 3/2012

1. Se modifique er article 7 dera Lei 14/2015, deth 21 de junhsèga, der impòst sus es abitatges uets, e de modificacion de normes tributàries e dera Lei 3/2012, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 7. Calcul deth periòde de dus ans

»1. Eth calcul deth periòde de dus ans a qué hè referéncia er article 4 s'inície a compdar dera data en qué er abitatge ei a disposicion deth proprietari entà èster ocupat o entà cedir-ne er usatge a un tresau, e non i a cap causa que ne justifique era desocupacion.

»2. En cas des abitatges de naua construccion, se compren que i a disponibilitat entà qu'er abitatge sigue ocupat dempús de tres mesi a compdar dera data deth certificat finau d'òbra.

»3. Ei causa d'interrupcion deth calcul des dus ans era ocupacion der abitatge pendent un periòde de, aumens, sies mesi contunhadi.

»4. Era transmission d'un abitatge uet non compòrte reiniciar eth comput des dus ans entath nau proprietari. Era transmission d'un abitatge desocupat qu'encara non a artenhut eth periòde de dus ans nomentadi non interromp eth comput d'aguest periòde entath nau titular.»

2. Se modifique er article 12 dera Lei 14/2015, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 12. Quòta intègra

»Era quòta intègra der impòst sus es abitatges uets s'obten d'aplicar ara basa imposabla es tipes de gravamen dera escala següenta:

3. Se modifique er apartat 1 der article 13 dera Lei 14/2015, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es subjèctes passius que destinen part deth sòn parc d'abitatges ath loguèr accessible, dirèctament o per mejan dera Administracion o d'entitats deth tresau sector, pòden aplicar ua bonificacion ena quòta derivada de multiplicar per 100 eth quocient següent:

»A on:

»HL: nombre d'abitatges destinadi a loguèr accessible en municipis de Catalonha de demanda fòrta e acreditada.

»HB: nombre d'abitatges uets subjèctes e non exempts der impòst.

»Eth percentatge de bonificacion s'exprimís damb dus decimaus sense arredoniment.

»Eth percentatge maxim de bonificacion non pòt superar eth 75,00%.»

Títol II. Tributs cedidi

Capítol I. Impòst sus era renda des persones físiques

Article 19. Modificacion dera Lei 21/2005, de mesures financères, damb relacion ara quòta intègra autonomica der impòst sus era renda des persones fisiques

1. Se modifique, damb efèctes der 1 de gèr de 2023, er apartat 1 der article 14 dera Lei 21/2005, deth 29 de deseme, de mesures financères, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Ena quòta intègra autonomica der impòst sus era renda des persones fisiques, se pòt aplicar, amassa damb era reduccion percentuau que correspone sus er impòrt totau des deduccions dera quòta establides pera lei der Estat reguladora der impòst, ua deduccion per donatius a favor der Institut d'Estudi Catalans, der Institut d'Estudi Aranesi - Académia Aranesa dera Lengua Occitana, d'entitats privades sense ànim de lucre, d'organizacions sindicaus e empresariaus o de collègis professionaus o autes corporacions de dret public que fomenten era lengua catalana o occitana, circonstància que demore acreditada mejançant era sua inclusion en cens d'aguestes entitats qu'elabòre eth departament competent en matèria de politica lingüistica. Er impòrt dera deduccion se fixe en 15% des quantitats donades, damb eth limit maxim deth 10% dera quòta intègra autonomica.»

2. Se modifique, damb efèctes der 1 de gèr de 2023, er apartat 2 der article 14 dera Lei 21/2005, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Tanben son objècte dera deduccion es donatius que se hèsquen a favor des universitats catalanes, des instituts universitaris e auti centres de recèrca integradi o adscriti as universitats catalanes, e des centres de recèrca promoigudi o participadi pera Generalitat, qu'agen per objècte eth foment dera recèrca scientifica e eth desvolopament e era innovacion tecnologics. Er impòrt dera deduccion ei deth 30% des quantitats donades, damb eth limit maxim deth 10% dera quòta intègra autonomica. Era soma d'aguesta deduccion amassa damb era deduccion per donatius en favor d'entitats sense ànim de lucre establida pera normativa der Estat non pòt superar en cap de cas eth percentatge de deduccion deth 100%.»

Article 20. Modificacion dera Lei 26/2009, de mesures fiscals, financères e administratives, damb relacion ara quòta intègra autonomica der impòst sus era renda des persones fisiques

Se modifique, damb efèctes der 1 de gèr de 2023, er apartat 1 der article 20 dera Lei 26/2009, deth 23 de deseme, de mesures fiscaus, financères e administratives, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Eth contribuable o era contribuabla se pòt aplicar, ena quòta intègra autonomica der impòst sus era renda des persones fisiques, ua deduccion deth 40% des quantitats invertides pendent er exercici ena aquisicion d'accions o participacions sociaus coma conseqüéncia d'acòrds de constitucion de societats o d'ampliacion de capitau enes societats mercantiles que se'n referís er apartat 2. Er impòrt maxim d'aguesta deduccion ei de 12.000 èuros. En cas de declaracion conjunta aguesti limits s'apliquen a cada ua des persones contribuables.

Capítol II. Impòst sus successions e donacions

Article 21. Modificacion dera Lei 19/2010, de regulacion der impòst sus successions e donacions

1. Se modifique er article 20 dera Lei 19/2010, deth 7 de junh, de regulacion der impòst sus successions e donacions, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 20. Cas d'aplicacion

»1. Enes aquisicions per causa de mòrt que corresponen ath cònjuge, as descendents, as ascendents o as collateraus enquiath tresau grad deth causant, se pòt aplicar ena basa imposabla ua reduccion deth 95% dera valor des finques rustiques de dedicacion forestau, se complissen bèth un des requisits següents:

»a) Dispausar d'un esturment d'organizacion forestau qu'age estat aprovat peth departament competent o que sigue aprovat laguens eth termini volontari de presentacion dera autoliquidacion.

»b) Èster gestionades en marc d'un convèni, acòrd o contracte de gestion forestau formalizat damb era Administracion forestau.

»c) Èster plaçades en terrens qu'an patit incendis forestaus laguens es vint-e-cinc ans anteriors ara data dera mòrt deth causant o que, de conformitat damb era normativa forestau, an estat declaradi zòna d'accion urgenta per rason des incendis qu'an patit.

»2. Era basa sus era quau s'aplique aguesta reduccion compren tant era valor deth terren coma, s'escatz, era des bastiments plaçadi ena finca forestau e que siguen entà utilitat exclusiva d'aguesta.»

2. Se modifique er apartat 3 der article 37 dera Lei 19/2010, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Es reduccions qu'establissen es seccions enumerades ara seguida son reduccions pròpries:

»- Seccion tresau (reduccion pera donacion de participacions en entitats a persones damb ligams laboraus o professionaus).

»- Seccion quatau (reduccion pera donacion de sòs entà constituïr o aquerir ua empresa o un negòci professionau o entà aquerir participacions en entitats).

»- Seccion cincau bis (reduccion pera donacion de determinades finques rustiques de dedicacion forestau).

»- Seccion setau (reduccion pera donacion d'un abitatge qu'a de constituïr eth prumèr abitatge abituau o pera donacion de sòs destinadi ara aquisicion d'aguest prumèr abitatge abituau).

»- Seccion ueitau (reduccion per aportacions a patrimònis protegidi de discapacitadi).»

3. Se modifique er article 47 dera Lei 19/2010, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 47. Cas d'aplicacion

»1. Enes donacions de sòs a favor de descendents entà constituïr o aquerir un negòci professionau o ua empresa o entà aquerir participacions, tostemp qu'era empresa, eth negòci o era entitat agen eth domicili sociau e fiscau en Catalonha, se pòt aplicar ena basa imposabla ua reduccion deth 95% der impòrt donat, damb ua reduccion maxima de 200.000 èuros, limit que se fixe en 400.000 èuros entàs donataris qu'agen un grad de discapacitacion parièr o superior ath 33%.

»2. Es impòrts maxims que fixe er apartat 1 s'apliquen tant en cas d'ua unica donacion de sòs coma en cas de donacions successives o simultanèes, qu'ad aguest efècte son acumulables, tant se provien deth madeish ascendent coma se provien de diferenti ascendents. En cas de donacions successives, sonque se pòt aplicar era reduccion, damb es limits nomentadi, as que s'an hèt laguens es sies mesi anteriors ara constitucion o era aquisicion dera empresa o eth negòci o era aquisicion des participacions, d'acòrd damb çò qu'establís era letra b der article 48.»

4. Se modifique er article 48 dera Lei 19/2010, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 48. Requisits

»Entà poder gaudir dera reduccion qu'establís aguesta seccion, cau que se complisquen es requisits següenti:

»a) Era donacion s'a de formalizar en escritura publica, autrejada en termini d'un mes a compdar dera data de liurament des sòs. S'a de hèr constar de manèra exprèssa ena escritura qu'eth donatari destine es sòs dats exclusivament ara constitucion o era aquisicion dera sua prumèra empresa o deth sòn prumèr negòci professionau o ara aquisicion des sues prumères participacions en entitats que complisquen es requisits que determine aguest article.

»b) Era constitucion o era aquisicion dera empresa o eth negòci professionau o era aquisicion des participacions s'a de produsir en termini de sies mesi a compdar dera data de formalizacion dera donacion.

»c) Eth patrimòni net deth donatari ena data de formalizacion dera donacion non pòt èster superior a 500.000 èuros.

»d) Era empresa, eth negòci o era entitat non pòden auer coma activitat principau, enes tèrmes qu'establís er article 12, era gestion d'un patrimòni mobiliari o immobiliari.

»e) En cas d'aquision d'ua empresa o un negòci o d'aquision de participacions en entitats, non i pòt auer cap vinculacion entre era empresa, eth negòci o era entitat e eth donatari, enes tèrmes qu'establís er article 18 dera Lei 27/2014, deth 27 de noveme, der impòst sus societats.

»f) En cas d'aquisicion d'ua empresa o un negòci, er impòrt deth volum de negòci net deth darrèr exercici barrat abans dera data d'aquisicion non pòt superar es limits següenti:

»- Tres milions d'èuros, en cas d'aquisicion d'ua empresa.

»- Un milion d'èuros, en cas d'aquisicion d'un negòci professionau.

»g) En cas d'aquisicion de participacions en ua entitat, exceptant-ne es empreses d'economia sociau, es cooperatives de trabalh associat e es societats laboraus, ath delà des limits der impòrt deth volum de negòci net qu'establís era letra f, cau complir es requisits següenti:

»- Es participacions aquerides peth donatari an de constituïr aumens eth 50% deth capitau sociau dera entitat.

»- Eth donatari a d'exercir efectivament foncions de direccion ena entitat.»

5. Se hig ua seccion, era cincau bis, ath capítol unic deth títol II dera Lei 19/2010, damb eth tèxte següent:

«Seccion cincau bis. Reduccion pera donacion de determinades finques rustiques de dedicacion forestau

»Article 51 bis. Cas d'aplicacion

»1. Enes donacions o quinsevolh aute negòci juridic gratuït equiparable entre viui en favor deth cònjuge, as descendents, as ascendents o as collateraus enquiath tresau grad deth donant, se pòt aplicar ena basa imposabla ua reduccion deth 95% dera valor des finques rustiques de dedicacion forestau, se complissen bèth un des requisits següenti:

»a) Dispausar d'un esturment d'ordenacion forestau qu'age estat aprovat peth departament competent o que sigue aprovat laguens eth termini volontari de presentacion dera autoliquidacion.

»b) Èster gestionades en marc d'un convèni, acòrd o contracte de gestion forestau formalizat damb era Administracion forestau.

»c) Èster plaçades en terrens qu'an patit incendis forestaus laguens es vint-e-cinc ans anteriors ara data dera donacion o que, de conformitat damb era normativa forestau, an estat declarats zòna d'accion urgenta per rason des incendis qu'an patit.

»2. Era basa sus era quau s'aplique aguesta bonificacion compren tant era valor deth terren coma, s'escatz, era des bastiments plaçadi ena finca forestau e que siguen entà utilitat exclusiva d'aguesta.

»Article 51 ter. Règla de mantenença

»Eth gaudi definitiu dera reduccion qu'establís aguesta seccion demore condicionat ara mantenença dera finca rustica de dedicacion forestau en patrimòni der aqueridor pendent es dètz ans següents ara data dera donacion o quinsevolh aute negòci juridic gratuït comparable entre viui, exceptat qu'er aqueridor morisque laguens aguest termini.»

6. Se modifique eth títol dera seccion siesau deth capítol unic deth títol II dera Lei 19/2010, que demore redigit dera manèra següenta:

«Seccion siesau. Disposicions comunes entàs reduccions qu'establissen es seccions prumèra a cincau bis.»

7. Se modifique er article 52 dera Lei 19/2010, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 52. Encastre d'aplicacion

»Es reduccions qu'establissen es seccions prumèra a cincau bis s'apliquen tant en cas d'aquisicion dera plea proprietat o dera nuda proprietat coma en cas d'aquisicion de quinsevolh aute dret sus es bens afectadi.»

8. Se modifique er apartat 2 der article 53 dera Lei 19/2010, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. En cas d'incompliment de çò que dispòse er apartat 1 o des règles de mantenença fixades pes articles 40, 43, 46, 49, 51 e 51 ter, eth subjècte passiu a de pagar, laguens eth termini volontari de presentacion dera autoliquidacion corresponenta as actes de transmission entre viui, era part der impòst qu'auie deishat de percéber coma conseqüéncia dera reduccion aplicada, amassa damb es interèssi de demora que s'agen meritat.»

9. Se modifique era seccion setau deth capítol unic deth títol II dera Lei 19/2010, que demore redigida dera manèra següenta:

«Seccion setau. Reduccion pera donacion d'un abitatge qu'a de constituïr eth prumèr abitatge abituau o pera donacion de sòs destinadi ara aquisicion d'aguest prumèr abitatge abituau

»Article 54. Cas d'aplicacion

»1. Enes donacions a descendents d'un abitatge qu'a de constituïr eth sòn prumèr abitatge abituau o de sòs destinadi ara aquisicion d'aguest prumèr abitatge abituau, se pòt aplicar ua reduccion deth 95% dera valor der abitatge o er impòrt dats, damb ua reduccion maxima de 60.000 èuros, limit que se fixe en 120.000 èuros entàs donataris qu'agen un grad de discapacitacion parièr o superior ath 65%. Tanben s'aplique era reduccion en cas qu'era donacion sigue d'un terren o de sòs entà aquerir-lo pr'amor que, en ambdús casi, eth descendent i bastisque eth sòn prumèr abitatge abituau.

»2. Es impòrts maxims que fixe er apartat 1 s'apliquen tant en cas d'ua unica donacion coma en cas de donacions successives o simultanèes, qu'ad aguest efècte son acumulables, tant se son exclusivament dineràries coma se combinen donacion d'abitatge o terren e donacion de sòs, e tant se provien deth madeish ascendent coma se provien de diferenti ascendents. Enes donacions de sòs, era reduccion sonque se pòt aplicar, damb es limits nomentadi, as que s'an hèt laguens es tres mesi anteriors ara aquisicion der abitatge o terren, d'acòrd damb çò qu'establís era letra d der article 55.1.

»Article 55. Requisits

»1. Entà poder gaudir dera reduccion qu'establís aguesta seccion, cau que se complisquen es requisits següenti:

»a) Era donacion s'a de formalizar en escritura publica, ena que s'a de hèr constar de manèra explicita era finalitat, en cada cas, dera donacion:

»- Qu' er abitatge constituirà eth prumèr abitatge abituau deth donatari.

»- Qu'eth terren se destinarà ath bastiment d'aguest prumèr abitatge abituau.

»- Qu'es sòs recebudi se destinaràn ara aquisicion deth terren o deth prumèr abitatge abituau deth donatari. En cas de donacion dinerària, era escritura publica s'a d'autrejar en termini d'un mes a compdar deth liurament des sòs.

»b) Eth donatari non pòt auer mès de trenta sies ans, exceptat qu'age un grad de discapacitacion parièr o superior ath 65%.

»c) Era soma des bases imposables generau e der estauvi dera darrèra declaracion der impòst sus era renda des persones fisiques presentada peth donatari non pòt èster superiora, en tot restar-ne eth minim personau e familhau, a 36.000 èuros.

»d) En cas de donacions de sòs, eth donatari a d'aquerir er abitatge en termini de tres mesi a compdar dera data dera donacion o, se n'i a de successives, a compdar dera data dera prumèra donacion.

»2. Ar efècte dera aplicacion dera reduccion qu'establís aguesta seccion:

»a) Se considère abitatge abituau tant er abitatge coma un desembràs e enquia dues places de parcatge, qu'agen estat aqueridi simultanèament en unitat d'acte o siguen plaçadi ena madeisha bastissa o complèx urbanistic, e tostemp que, en ambdús casi, en moment dera transmission se tròben a disposicion deth donant, sense auer estat cedidi a tresaus persones.

»b) Entà considerar qu'er abitatge constituís er abitatge abituau deth contribuable a d'auer estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi compdadi a partir dera data d'aquisicion der abitatge o d'acabament des òbres de bastiment. En aguest darrèr cas, es òbres an de finalizar laguens un termini de tres ans a compdar dera donacion.

»c) Se considère abitatge abituau er abitatge en qué eth contribuable residisque pendent un termini contunhat de tres ans. Se compren qu'er abitatge auec tanben aguest caractèr quan, maugrat non auer transcorrut eth termini de tres ans, concorren circonstàncies que necessàriament exigisquen eth cambi d'abitatge, coma celebracion de matrimòni, separacion matrimoniau, constitucion de parelha establa, extincion de parelha establa, traslat laborau, obtencion de prumèr trabalh o d'aucupacion mès avantatjosa o autes d'analògues.

»d) S'er abitatge a estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi, compdadi a partir dera data d'aquisicion o d'acabament des òbres, eth termini de tres ans a qué hè referéncia era letra c se compute des d'aguesta darrèra data.

»e) Se considère aquisicion deth prumèr abitatge abituau era aquisicion en plea proprietat dera totalitat der abitatge o, en cas de cònjuges o futurs contraents, d'ua part indivisa der abitatge.

»3. Aguesta reduccion se compren concedida damb caractèr provisionau e demore condicionada ath compliment des requisits temporaus establidi enes letres b, c e d der apartat 2.»

Capítol III. Impòst sus transmissions patrimoniaus e actes juridics documentadi

Article 22. Modificacion dera Lei 21/2001, de mesures fiscaus e administratives, damb relacion ara aquisicion der abitatge abituau

1. Se modifique er article 5 dera Lei 21/2001, deth 28 de deseme, de mesures fiscaus e administratives, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 5. Tipe de gravamen ena aquisicion der abitatge abituau per familhes nombroses

»1. Eth tipe impositiu aplicable ara transmission d'un immòble qu'age de constituïr er abitatge abituau d'ua familha nombrosa ei deth 5%, tostemp que se complisquen simultanèament es requisits següents:

»a) Eth subjècte passiu a d'èster membre dera familha nombrosa.

»b) Era soma des bases generaus e der estauvi, mens es minims personaus e familhaus, corresponents as membres dera familha nombrosa ena darrèra declaracion der impòst sus era renda des persones fisiques non a d'excedir de 36.000 èuros. Aguesta quantitat s'a d'incrementar de 14.000 èuros per cada hilh e hilha qu'excedisque deth nombre de hilhs qu'era legislacion en vigor exigís aumens pr'amor qu'ua familha age era condicion legau de nombrosa.

»2. As efèctes dera aplicacion d'aguest tipe impositiu:

»a) Son familhes nombroses es que definís era Lei estatau 40/2003, deth 18 de noveme, de proteccion as familhes nombroses.

»b) Se considère abitatge abituau tant er abitatge coma un desembràs e enquia dues places de parcatge, qu'agen estat aqueridi simultanèament en unitat d'acte o siguen plaçadi ena madeisha bastissa o complèx urbanistic, e tostemp que, en ambdús casi, en moment dera aquisicion se tròben a disposicion deth transmetent, sense auer estat cedidi a tresaus persones.

»c) S'includís en concèpte d'immòble eth terren que sigue objècte d'aquisicion entath posterior bastiment der abitatge abituau.

»d) Entà considerar qu'er abitatge constituís er abitatge abituau deth contribuable a d'auer estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi compdadi a partir dera data d'aquisicion der abitatge o d'acabament des òbres de bastiment. En aguest darrèr cas, es òbres an de finalizar laguens un termini de tres ans a compdar dera aquisicion.

»e) Se considère abitatge abituau er abitatge en qué eth contribuable residisque pendent un termini contunhat de tres ans. Se compren qu'er abitatge auec tanben aguest caractèr quan, maugrat non auer transcorrut eth termini de tres ans, concorren circonstàncies que necessàriament exigisquen eth cambi d'abitatge, coma celebracion de matrimòni, separacion matrimoniau, constitucion de parelha establa, extincion de parelha establa, traslat laborau, obtencion de prumèr trabalh o d'aucupacion mès avantatjosa o autes d'analògues.

»f) S'er abitatge a estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi, compdadi a partir dera data d'aquisicion o d'acabament des òbres, eth termini de tres ans a qué hè referéncia era letra e se compute des d'aguesta darrèra data.

»3. Aguest tipe de gravamen a caractèr provisionau e demore condicionat ath compliment des requisits temporaus establidi enes letres c, d, e e f der apartat 2.»

2. Se modifique er article 6 dera Lei 21/2001, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 6. Tipe de gravamen ena aquisicion der abitatge abituau entà persona damb discapacitacion fisica, psiquica o sensoriau

»1. Eth tipe impositiu aplicable ara transmission d'un immòble qu'age de constituïr er abitatge abituau deth contribuable qu'age era consideracion legau de persona damb discapacitacion fisica, psiquica o sensoriau ei deth 5%. Tanben s'aplique aguest tipe impositiu quan era circonstància de discapacitacion nomentada concorre en bèra ua des persones membres dera unitat familhau deth contribuable.

»2. Ei un requisit entara aplicacion d'aguest tipe qu'era soma des bases generaus e der estauvi, mens es minims personaus e familhaus, corresponents as membres dera unitat familhau ena darrèra declaracion der impòst sus era renda des persones fisiques non excedisque es 36.000 èuros.

»3. As efèctes dera aplicacion d'aguest tipe impositiu:

»a) Se considèren persones damb discapacitacion es qu'auràn era consideracion legau de persona damb discapacitacion en grad parièr o superior ath 65%, d'acòrd damb era barèma que determine er article 367 deth tèxte rehonut dera Lei generau dera Seguretat Sociau, aprovat peth Reiau decrèt legislatiu 8/2015, deth 30 d'octobre.

»b) Se considère abitatge abituau tant er abitatge coma un desembràs e enquia dues places de parcatge, qu'agen estat aqueridi simultanèament en unitat d'acte o siguen plaçadi ena madeisha bastissa o complèx urbanistic, e tostemp que, en ambdús casi, en moment dera aquisicion se tròben a disposicion deth transmetent, sense auer estat cedidi a tresaus persones.

»c) S'includís en concèpte d'immòble eth terren que sigue objècte d'aquisicion entath posterior bastiment der abitatge abituau.

»d) Entà considerar qu'er abitatge constituís er abitatge abituau deth contribuable a d'auer estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi compdadi a partir dera data d'aquisicion der abitatge o d'acabament des òbres de bastiment. En aguest darrèr cas, es òbres an de finalizar laguens un termini de tres ans a compdar dera aquisicion.

»e) Se considère abitatge abituau er abitatge en qué eth contribuable residisque pendent un termini contunhat de tres ans. Se compren qu'er abitatge auec tanben aguest caractèr quan, maugrat non auer transcorrut eth termini de tres ans, concorren circonstàncies que necessàriament exigisquen eth cambi d'abitatge, coma celebracion de matrimòni, separacion matrimoniau, constitucion de parelha establa, extincion de parelha establa, traslat laborau, obtencion de prumèr trabalh o d'aucupacion mès avantatjosa o autes d'analògues.

»f) S'er abitatge a estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi, compdadi a partir dera data d'aquisicion o d'acabament des òbres, eth termini de tres ans a qué hè referéncia era letra e se compute des d'aguesta darrèra data.

»g) Atau madeish, eth concèpte d'unitat familhau ei eth que definís era normativa aplicabla ar impòst sus era renda des persones fisiques.

»4. En moment de presentar eth document de liquidacion der impòst, eth contribuable a d'aportar era justificacion documentau avienta e sufisenta dera condicion e eth grad de discapacitacion e tanben deth compliment deth requisit establit per apartat 2.

»5. Aguest tipe de gravamen a caractèr provisionau e demore condicionat ath compliment des requisits temporaus establidi enes letres c, d, e e f der apartat 3.»

Article 23. Modificacion dera Lei 31/2002, de mesures fiscaus e administratives, damb relacion ara aquisicion der abitatge abituau

Se modifique er article 10 dera Lei 31/2002, deth 30 de deseme, de mesures fiscaus e administratives, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 10. Tipe de gravamen ena aquisicion der abitatge abituau per joeni

»1. Eth tipe impositiu aplicable ara transmission d'un immòble qu'age de constituïr er abitatge abituau deth subjècte passiu ei deth 5% s'ena data de meritacion der impòst aguest a trenta dus ans o mens, tostemp qu'era basa imposabla generau e der estauvi, mens eth minim personau e familhau, ena sua darrèra declaracion der impòst sus era renda des persones fisiques non excedisque es 36.000 èuros.

»2. As efèctes dera aplicacion d'aguest tipe impositiu:

»a) Se considère abitatge abituau tant er abitatge coma un desembràs e enquia dues places de parcatge, qu'agen estat aqueridi simultanèament en unitat d'acte o siguen plaçadi ena madeisha bastissa o complèx urbanistic, e tostemp que, en ambdús casi, en moment dera aquisicion se tròben a disposicion deth transmetent, sense auer estat cedidi a tresaus persones.

»b) S'includís en concèpte d'immòble eth terren que sigue objècte d'aquisicion entath posterior bastiment der abitatge abituau.

»c) Entà considerar qu'er abitatge constituís er abitatge abituau deth contribuable a d'auer estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi compdadi a partir dera data d'aquisicion der abitatge o d'acabament des òbres de bastiment. En aguest darrèr cas, es òbres an de finalizar laguens un termini de tres ans a compdar dera aquisicion.

»d) Se considère abitatge abituau er abitatge en qué eth contribuable residisque pendent un termini contunhat de tres ans. Se compren qu'er abitatge auec tanben aguest caractèr quan, maugrat non auer transcorrut eth termini de tres ans, concorren circonstàncies que necessàriament exigisquen eth cambi d'abitatge, coma celebracion de matrimòni, separacion matrimoniau, constitucion de parelha establa, extincion de parelha establa, traslat laborau, obtencion de prumèr trabalh o d'aucupacion mès avantatjosa o autes d'analògues.

»e) S'er abitatge a estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi, compdadi a partir dera data d'aquisicion o d'acabament des òbres, eth termini de tres ans a qué hè referéncia era letra d se compute des d'aguesta darrèra data.

»3. Aguest tipe de gravamen a caractèr provisionau e demore condicionat ath compliment des requisits temporaus establidi enes letres b, c, d e e der apartat 2.»

Article 24. Modificacion dera Lei 5/2020, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient, damb relacion ara aquisicion der abitatge abituau

Se modifique er article 91 dera Lei 5/2020, deth 29 d'abriu, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 91. Tipe de gravamen redusit ena aquisicion der abitatge abituau per familhes monoparentaus

»1. Eth tipe impositiu aplicable ara transmission d'un immòble qu'a de constituïr er abitatge abituau d'ua familha monoparentau ei deth 5%, tostemp que se complisquen simultanèament es requisits següents:

»a) Eth subjècte passiu a d'èster membre dera familha monoparentau.

»b) Era soma des bases imposables e der estauvi, mens es minims personaus e familhaus, corresponents as membres dera familha monoparentau ena darrèra declaracion der impòst sus era renda des persones fisiques non a d'excedir es 36.000 èuros. Aguesta quantitat s'incremente en 14.000 èuros per cada hilh e hilha qu'excedisque deth nombre de hilhs qu'era legislacion en vigor exigís aumens pr'amor qu'ua familha age era condicion legau de familha monoparentau de categoria especiau.

»2. As efèctes dera aplicacion d'aguest tipe impositiu:

»a) Se compren que son familhes monoparentaus es que s'ajusten as determinacions dera normativa de desplegament dera Lei 18/2003, deth 4 de junhsèga, de supòrt as familhes.

»b) Se considère abitatge abituau tant er abitatge coma un desembràs e enquia dues places de parcatge, qu'agen estat aqueridi simultanèament en unitat d'acte o siguen plaçadi ena madeisha bastissa o complèx urbanistic, e tostemp que, en ambdús casi, en moment dera aquisicion se tròben a disposicion deth transmetent, sense auer estat cedidi a tresaus persones.

»c) S'includís en concèpte d'immòble eth terren que sigue objècte d'aquisicion entath posterior bastiment der abitatge abituau.

»d) Entà considerar qu'er abitatge constituís er abitatge abituau deth contribuable a d'auer estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi compdadi a partir dera data d'aquisicion der abitatge o d'acabament des òbres de bastiment. En aguest darrèr cas, es òbres an de finalizar laguens un termini de tres ans a compdar dera aquisicion.

»e) Se considère abitatge abituau er abitatge en qué eth contribuable residisque pendent un termini contunhat de tres ans. Se compren qu'er abitatge auec tanben aguest caractèr quan, maugrat non auer transcorrut eth termini de tres ans, concorren circonstàncies que necessàriament exigisquen eth cambi d'abitatge, coma celebracion de matrimòni, separacion matrimoniau, constitucion de parelha establa, extincion de parelha establa, traslat laborau, obtencion de prumèr trabalh o d'aucupacion mès avantatjosa o autes d'analògues.

»f) S'er abitatge a estat abitat de manèra efectiva e permanenta peth contribuable en termini de dotze mesi, compdadi a partir dera data d'aquisicion o d'acabament des òbres, eth termini de tres ans a qué hè referéncia era letra e se compute des d'aguesta darrèra data.

»3. Aguest tipe de gravamen a caractèr provisionau e demore condicionat ath compliment des requisits temporaus establidi enes letres c, d, e e f der apartat 2.»

Article 25. Bonificacion dera quòta der impòst d'actes juridics documentadi pera promocion e espleita d'abitatges en regim de cession d'usatge

1. S'establís ua bonificacion deth 100% ena quòta tributària der impòst sus transmissions patrimoniaus e actes juridics documentadi, ena modalitat d'actes juridics documentadi, entàs escritures publiques que documenten actes e contractes en qué intervenguen cooperatives d'abitatge sense ànim de lucre e d'iniciativa sociau restacadi damb era promocion e espleita d'abitatges en regim de cession d'usatge, ben entà usatge abituau e permanent o ben destinadi a residéncies entà persones granes o damb discapacitacion.

2. Aguesta bonificacion s'aplique as escritures publiques que s'autregen enquiath 31 de deseme de 2025.

Capítol IV. Impòst sus eth patrimòni

Article 26. Modificacion dera Lei 5/2012, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, en relacion ara bonificacion des proprietats forestaus

Se modifique er article 60 dera Lei 5/2012, deth 20 de març, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 60. Bonificacion des proprietats forestaus

»1. Eth contribuable pòt aplicar ua bonificacion deth 95% ena part dera quòta que correspone proporcionaument as proprietats forestaus, tostemp que dispòsen d'un esturment d'ordenacion degudament aprovat pera Administracion forestau competenta de Catalonha.

»2. Ena aplicacion d'aguesta bonificacion se ten en compde tant era valor deth terren coma, s'escatz, era des bastiments plaçadi ena finca forestau e que siguen entà utilitat exclusiva d'aguesta.»

Capítol V. Tributacion sus eth jòc

Article 27. Obligacion de subministrament de donades per part de Loteries de Catalonha, SAU, respècte des cartons de bingo aqueridi pes jogadors enes sales de bingo

1. Loteries de Catalonha, SAU, a de reméter ara Agéncia Tributària de Catalonha era informacion relativa as cartons de bingo non electronic aqueridi pes jogadors enes sales de bingo.

2. S'a d'establir per miei d'ua orde deth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria d'isènda eth procediment, era estructura, eth format e eth termini en qué s'a de reméter era informacion a qué hè referéncia er apartat 1.

Títol III. Còdi tributari de Catalonha

Article 28. Modificacion dera Lei 17/2017, deth Còdi tributari de Catalonha e d'aprobacion des libres prumèr, dusau e tresau, relatius ara Administracion tributària dera Generalitat

Se modifique er apartat 1 der article 2 dera Lei 17/2017, der 1 d'agost, deth Còdi tributari de Catalonha e d'aprobacion des libres prumèr, dusau e tresau, relatius ara Administracion tributària dera Generalitat, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Eth Còdi tributari de Catalonha s'estructure en libres. Es libres que lo compausen son es següents:

»a) Libre prumèr, relatiu as disposicions generaus deth sistèma tributari de Catalonha.

»b) Libre dusau, relatiu ara Agéncia Tributària de Catalonha e era Junta de Tributs de Catalonha.

»c) Libre tresau, relatiu ath Conselh Fiscau de Catalonha e er Institut de Recèrca Fiscau e Estudis Tributaris de Catalonha.

»d) Libre quatau, relatiu ara politica fiscau corporativa.

»e) Libre cincau, relatiu as impòsti propris.

»f) Libre siesau, relatiu as tributs cedidi.

»g) Libre setau, relatiu as taxes, es prètzi publics e es contribucions especiaus dera Generalitat de Catalonha.»

Article 29. Aprobacion deth libre quatau deth Còdi tributari, relatiu ara politica fiscau corporativa

Aprobacion deth libre quatau deth Còdi tributari de Catalonha, relatiu ara politica fiscau corporativa, damb eth tèxte següent:

«Libre quatau. Politica fiscau corporativa

»Article 411-1. Concèpte

»1. Era politica fiscau corporativa constituís un mecanisme de coordinacion, seguiment e supervision qu'a per objècte er establiment d'un marc d'actuacion omogenèu e integrau dera Administracion dera Generalitat e des entitats qu'intègren eth sòn sector public en matèria tributària, damb era fin de melhorar era eficiéncia dera gestion des recorsi publics.

»2. Era aplicacion dera politica fiscau corporativa requerís era analisi dera informacion fiscau e financèra deth sector public e era gestion administrativa en encastre tributari entà anticipar e mitigar eth possible risc fiscau deth conjunt deth sector public dera Administracion dera Generalitat e melhorar era seguretat juridica en compliment dera normativa tributària.

»Article 411-2. Sistèma d'informacion fiscau corporativa

»1. Er organ competent en matèria de politica fiscau corporativa impulse, elabòre e actualize eth sistèma d'informacion fiscau corporativa dera Administracion dera Generalitat e deth sòn sector public, qu'a coma objècte era analisi dera informacion fiscau des departaments e des entitats qu'intègren eth sector public dera Administracion dera Generalitat, eth seguiment des indicadors de compliment tributari que s'establisquen entà pra'mor de detectar es eventuaus risqui fiscaus e era adopcion de mecanismes de gestion e de contròl omogenèus.

»2. Era informacion qu'a de constar en sistèma d'informacion fiscau corporativa a d'èster de caractèr fiscau, financèr o administratiu, e ei de besonh entath compliment des fins a qué hè referéncia er apartat 1.

»3. Es departaments dera Administracion dera Generalitat e es entitats qu'intègren eth sòn sector public son obligadi a facilitar ar organ competent en matèria de politica fiscau corporativa era informacion que se les requerisque en marc deth sistèma d'informacion fiscau corporativa.

»4. As efèctes de çò qu'establís aguest libre, an era consideracion d'entitats deth sector public dera Administracion dera Generalitat es entitats deth sòn sector public, damb personalitat juridica pròpria e diferenciada, participades majoritàriament, dirèctament o indirèctament. Se compren qu'era participacion ei majoritària quan era Administracion dera Generalitat i participe, dirèctament o indirèctament, en mès d'un 50% deth sòn capitau o dispòse dera majoria de drets de vòt; o a capacitat de nomentar o destituïr era majoria des membres des organs de govèrn. Se considèren, atau madeish, entitats deth sector public es fondacions e es consòrcis que, maugrat non èster participadi majoritàriament pera Administracion dera Generalitat, i son adscriti.

»5. Er organ competent en matèria de politica fiscau corporativa a d'elaborar es instruccions entà determinar era informacion que cau provedir, es canaus e era periodicitat, de conformitat damb es normatives de transparéncia e proteccion de donades.

»Article 411-3. Responsabilitat e coordinacion en subministrament dera informacion

»1. Es nauti cargues des departaments dera Administracion dera Generalitat e eth personau directiu des entitats deth sòn sector public qu'agen atribuïda era direccion e era coordinacion dera foncion de gestion economica e financèra an era consideracion de subjèctes responsables deth subministrament d'informacion en sistèma d'informacion fiscau.

»2. Es departaments dera Administracion dera Generalitat an de designar era unitat o er organ qu'a de desvolopar es prètzhèts d'unitat d'informacion en encastre deth sistèma d'informacion fiscau corporativa. En concrèt, es prètzhèts qu'an de desvolopar es unitats d'informacion an per objècte era coordinacion, era comunicacion, eth supòrt e er assessorament as organs e es unitats que ne depenen e as entitats que se i adscriuen, en encastre deth sistèma d'informacion fiscau corporativa.»

Part dusau. Mesures financeres

Títol IV. Modificacions legislatives en matèria de patrimòni

Article 30. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de patrimòni

Se modifique er article 17 deth tèxte rehonut dera Lei de patrimòni dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2002, deth 24 de deseme, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 17

»1. Es bens de domeni public dera Generalitat son inalienables, imprescriptibles e inembargables.

»2. Es bens e drets patrimoniaus pòden èster alienats en tot seguir eth procediment e en tot auer complit prèviament es requisits legaument establidi.

»3. Es tribunaus e es autoritats administratives non pòden dictar cap providéncia d'embarg ne cap manament d'execucion contra es bens e es drets patrimoniaus quan son afectadi a un servici public, a ua foncion o a ua finalitat publica, quan es sòns rendiments o eth producte dera sua alienacion son legaument afectadi a finalitats determinades o quan se tracte de valors o títols representatius deth capitau de societats deth sector public dera Generalitat qu'executen politiques publiques o prèsten servicis d'interès economic generau.»

Títol V. Mesures en matèria de contractacion publica

Article 31. Modificacion dera Lei 16/2008, de mesures fiscaus e financères, en relacion as organs de contractacion dera Administracion dera Generalitat

Se modifique era letra a der apartat 3 der article 45 dera Lei 16/2008, deth 23 de deseme, de mesures fiscaus e financères, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) S'era valor estimada deth contracte ei parièra o superiora a 12.000.000 d'èuros, IVA excludit, exceptat de çò qu'establís era letra c.»

Article 32. Modificacion deth Decrèt lei 5/2021, peth quau s'apròven mesures urgentes entara implementacion e gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons React-EU entara Administracion dera Generalitat de Catalonha e eth sòn sector public

1. Se modifique era letra g der apartat 1 der article 16 deth Decrèt lei 5/2021, deth 2 de hereuèr, peth quau s'apròven mesures urgentes entara implementacion e gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons REACT-EU entara Administracion dera Generalitat de Catalonha e eth sòn sector public, que demore redigida dera manèra següenta:

«g) Enes supòsits previsti en article 215 dera Lei 9/2017, deth 8 de noveme, de contractes deth sector public, se pòt limitar era subcontractacion dera prestacion principau, vist eth caractèr finalista e restacat ara recuperacion economica derivada dera pandemia des credits que financen aguesti contractes. S'escatz, en modèl de plec se determinaràn es elements que se pòden subcontractar, e s'exigís qu'eth contractista indique damb quines empreses e en quines condicions tecniques, de prètz e de pagament, s'auràn de subcontractar es elements que correspone. Atau madeish, cau hèr a constar era manèra en qué es subcontractistes pòden exigir eth pagament dirècte.»

2. Se modifique er apartat 8 der article 17 deth Decrèt lei 5/2021, que demore redigit dera manèra següenta:

«17.8. Excepcionaument, entà adjudicar es contractes e acòrds marc que se financen damb fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliència e deth fons REACT-EU, se pòt emplegar eth procediment negociat sense publicitat per rason d'urgéncia imperiosa quan atau sigue procedent, d'acòrd damb er article 168.b dera Lei 9/2017. Tostemp que sigue possible, cau sollicitar tres aufèrtes, dividir eth contracte en lòts e incorporar critèris de contractacion sociaument responsabla.»

3. Se modifique er apartat 5 der article 19 deth Decrèt lei 5/2021, que demore redigit dera manèra següenta:

«19.5. Es persones responsables deth contracte an de soscríuer eth Còdi de principis e conductes recomanables ena contractacion publica e es declaracions de bens e interèssi que s'establisquen mejançant eth quadèrn.»

Títol VI. Mesures relatives ath regim juridic des finances publiques

Article 33. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha

1. Se modifique er apartat 4 der article 31 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. S'a d'adjúnher ath projècte de lei de pressupòsti era documentacion següenta:

»a) Es memòries de programa damb era descripcion d'objectius e indicadors.

»b) Ua memòria explicativa.

»c) Un informe economic e financèr.

»d) Un informe sus era perspectiva de genre interseccionau.

»e) Un informe sus era perspectiva climatica e ambientau.

»f) Un annèxe damb es dotacions de personau includides en projècte de pressupòst classificades per seccions e programes.

»g) Un annèxe d'ajudes e subvencions.

»h) Un annèxe damb es projèctes d'inversions reaus includidi en projècte.

»i) Es estats financèrs des societats e d'autes entitats deth sector public e des autes entitats qu'agen estat classificades coma entitats deth sector d'Administracion publica dera Generalitat d'acòrd damb es critèris deth sistèma europèu de compdes nacionaus e regionaus (SEC) enes tèrmes qu'establisque er orde annau d'elaboracion des pressupòsti.

»j) Ua memòria de beneficis fiscaus.

»k) Ua memòria d'arrendament e crompa d'immòbles includidi en projècte.

»l) Era liquidacion deth pressupòst der an anterior e un estat d'execucion deth qu'ei en vigor.

»m) Eth calcul dera balança fiscau de Catalonha damb era Administracion centrau a qué hè referéncia er apartat 3 bis.

»n) Quinsevolha auta documentacion que se considère relevanta entà completar eth projècte de lei de pressupòsti.»

2. Se modifique er apartat 3 der article 57 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Correspon ath Departament d'Economia e Finances velhar pera coordinacion dera gestion de tresaureria des entitats participades majoritàriament dirèctament o indirèctament pera Generalitat de Catalonha.»

3. Se modifique er apartat 3 der article 61 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Era Intervencion fiscalize es actuacions finançades damb credits avaladi pera Generalitat entà conéisher en cada moment era aplicacion deth credit.»

4. Se modifique er apartat 4 der article 70 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. En cas que non se dongue responsa as recomanacions hètes o era responsa sigue insufisenta o inavienta, s'a d'iniciar un procediment contradictòri entre es parts, qu'un còp finalizat a de perméter ara Intervencion Generau, s'escatz, méter aguest hèt en coneishença deth Govèrn, mejançant era persona titulara deth departament competent en matèria de finances, pr'amor qu'acòrde es mesures que s'an d'adoptar.

»Sens perjudici de çò qu'establís eth paragraf anterior, s'era Intervencion Generau detècte indicis de possibles perjudicis ara isènda dera Generalitat, a de prepausar ara persona titulara deth departament competent en matèria de finances er inici der expedient oportun, segons çò qu'establís er article 85.»

5. Se modifique er apartat 4 der article 71 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Es actuacions de contròl financèr a qué hè referéncia aguest article pòden compréner ua auditoria financèra e de legalitat entà comprovar qu'era actuacion dera entitat s'ajuste ara legalitat vigenta e as directritzes deth Govèrn e deth departament competent en matèria de finances que li siguen aplicables, e tanben qu'es transferéncies recebudes dera Generalitat s'an aplicat as finalitats previstes. En cas contrari, pòden includir es propòstes des mesures d'ajustament e de compensacion que siguen pertinentes.

»Eth personau designat entà efectuar eth contròl financèr pòt revisar es sistèmes informatics de gestion que considère de besonh entà amiar a tèrme es foncions de contròl d'aguestes entitats.»

6. Se hig un paragraf ara fin der apartat 5 der article 71 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Quan des conclusions der informe de contròl financèr derivat des actuacions de contròl efectuades se desprene qu'era entitat controlada a pogut amiar a tèrme actes de gestion que d'acòrd damb era norma aplicabla poderien èster susceptibles de nullitat, era entitat, independentament dera sua forma juridica, n'a d'iniciar eth procediment de revision d'ofici enes tèrmes qu'establís era norma de procediment administratiu a fin qu'er organ competent determine es efèctes juridics que se'n desprenen.»

7. Se hig un apartat, eth 7, ar article 71 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«7. En marc des contròls a qué hè referéncia er apartat 1, es autoritats e es responsables des entitats subjèctes a contròl financèr an de garantir que se prèste era collaboracion deguda e eth supòrt de besonh ath personau dera Intervencion Generau e des societats d'auditoria, o as auditors de compdes contractadi entà amiar a tèrme eth contròl, e facilitar-les es documents, es antecedents, es donades e tota era informacion que demanen enes terminis qu'era planificacion corresponenta establís. Ad aguesti efèctes, eth personau dera Intervencion a era consideracion d'agent dera autoritat.

»En cas qu'er interventor que dirigís un contròl tròbe resisténcia ath liurament dera informacion de besonh entà amiar-lo a tèrme per part dera entitat subjècta a contròl financèr o se produsisque un retard injustificat ena metuda a disposicion d'aguesta informacion, a de méter immediatament aguesta circonstància en coneishença der interventor generau, que l'aurà de balhar ath titular deth departament d'adscripcion dera entitat pr'amor que prene es mesures de besonh e exigisque, s'escatz, es responsabilitats que calguen.»

8. Se hig un article, eth 71 bis, ath tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Article 71 bis.

»1. Es entitats a qué hè referéncia er apartat 1 der article 71 an de recéber cada an ua auditoria financèra des sòns compdes annaus. Enes exercicis en qué aguesta auditoria non sigue includida en plan annau d'actuacions de contròl aprovat pera Intervencion, s'a de hèr damb mejans pròpris, e era entitat a de contractar societats d'auditoria o auditors de compdes privadi pr'amor que l'amien a tèrme, sense perjudici qu'era Intervencion Generau pogue hèr d'auti contròls o dirigir era auditoria de compdes annaus segons eth plan annau d'actuacions nomentat.

»2. Es auditories des societats d'auditoria de compdes o auditors de compdes privadi as entitats deth sector public dera Generalitat, includides es fondacions deth sòn sector public obligades a èster auditades en vertut dera sua normativa especifica, s'an d'amiar a tèrme d'acòrd damb es normes d'auditoria deth sector public e es instruccions que dicte era Intervencion Generau.

»Aguesta disposicion non ei aplicabla as societats de capitau deth sector public dera Generalitat obligades pera normativa mercantila a sométer es sòns compdes annaus a auditoria.

»3. Es societats d'auditoria o es auditors de compdes individuaus concorrents, en çò que hè a cada trabalh a adjudicar, non pòden èster contractades s'eth madeish an o er an anterior ath qu'an d'amiar a tèrme eth trabalh n'agen hèt o ne hèsquen d'auti entara entitat sus airaus o matèries respècte des quaus s'a de prononciar er auditor en sòn informe.

»4. Es auditors non pòden èster contractadi damb contractes successius entà amiar a tèrme trabalhs sus ua madeisha entitat per mès de dètz ans. Posteriorament, non poderàn èster contractadi nauament enquia qu'agen transcorrut dus ans des dera finalizacion deth periòde anterior. Era durada des contractes entàs auditories des societats de capitau deth sector public dera Generalitat obligades pera normativa mercantila a èster auditades demore sometuda ara normativa especifica.»

9. Se modifique era letra e der article 75 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«e) Dirigir e administrar es sistèmes corporatius d'informacion compdable e autorizar, en casi excepcionaus, era contractacion de sistèmes d'informacion compdables especifics des entitats deth sector public.»

10. Se modifique era letra g der article 76 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«g) Impulsar e dirigir era implementacion e era mantenença des sistèmes corporatius d'informacion compdabla e era integracion damb es sistèmes informatics de gestion. Entà garantir er exercici d'aguesta foncion, es entitats deth sector public an de requerir prèviament era autorizacion preceptiva dera Intervencion enes casi excepcionaus en qué an d'utilizar un sistèma d'informacion compdabla especific.»

11. Se modifique er apartat 4 der article 76 bis deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Es entitats classificades coma Administracion publica dera Generalitat segons eth sistèma europèu de compdes que preveiguen formalizar contractes qu'impliquen era creacion e espleitacion d'infraestructures mejançant associacions publicoprivades, d'acòrd damb eth sistèma europèu de compdes, o d'auti negòcis juridics que diferissen er impacte pressupostari dera execucion des inversions, an de reméter era propòsta d'actuacion ara Intervencion Generau, entà analizar er impacte potenciau ena capacitat o besonh de finançament segons eth tractament qu'establís era comptabilitat nacionau e entà avalorar-ne era sostenibilitat financèra, prèviament ara iniciacion dera licitacion. Eth Govèrn dera Generalitat, a prepausa dera Intervencion Generau, a d'aprovar era modalitat de contròl a qué s'an de sométer aguestes operacions.»

12. Se modifique er article 79 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 79

»1. Eth departament competent en matèria de finances, mejançant eth sòn portau d'Internet, damb periodicitat trimestrau laguens deth trimèstre següent ath venciment de cada trimèstre, a de méter a disposicion deth Parlament, pr'amor que ne sigue informat e sigue estudiat pera Comission d'Economia, Finances e Pressupòst, era informacion següenta:

»a) Er estat d'execucion deth pressupòst dera Generalitat e des sues modificacions, qu'a d'includir tanben era informacion relativa as credits extraordinaris e as suplements de credit que descriu er article 39 d'aguesta lei, e es movements e era situacion deth Tresaur.

»b) Era informacion sus era evolucion der endeutament, classificada en:

»- Credits e prèsti bancaris a long termini.

»- Emissions de deute a long termini.

»- Credits e prèsti a cuert termini.

»- Emissions de deute a cuert termini.

»c) Era informacion sus es avals concedidi enes tèrmes der article 61 d'aguesta lei, en tot indicar eth sòn estat de situacion e es risqui assumidi.

»d) Era informacion complèta e de besonh sus era evolucion des resultats non financèrs deth sector public administratiu dera Generalitat, damb era analisi, s'escatz, des desviacions en çò que hè as previsions deth pressupòst.

»2. Es entitats deth sector public e es entitats classificades coma entitats deth sector d'Administracion publica dera Generalitat d'acòrd damb es critèris deth sistèma europèu de compdes nacionaus e regionaus (SEC) an de balhar mensuaument ath departament competent en matèria de finances un estat dera sua situacion financèra e economica, d'acòrd damb era estructura qu'eth departament determine.»

13. Se modifique er apartat 3 der article 81 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. En quinsevolh cas, es entitats deth sector public dera Generalitat, es entitats adscrites ara Generalitat, es universitats publiques finançades pera Generalitat, es fondacions e es consòrcis en qué era Generalitat participe majoritàriament o minoritàriament an de reméter telematicament es compdes annaus degudament aprovadi ara Intervencion Generau e ara Sindicatura de Compdes abans deth 30 de junh der an posterior, d'acòrd amb es format e es requisits qu'establisse era Intervencion Generau. Tanben an de reméter era madeisha documentacion referida as empreses e autes entitats en qué participen.»

14. Se hig un apartat, er 1 bis, ar article 88 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«1 bis. Es ajudes e es subvencions s'an de programar prèviament en un plan estrategic de subvencions, qu'a de contier, aumens, es objectius e es efèctes que se pretenen damb era sua aplicacion, eth termini entara sua obtencion, es còsti previsibles e es hònts de finançament.

»Eth plan estrategic a d'èster aprovat per cada departament dera Administracion dera Generalitat e includir es subvencions e es ajudes des entitats deth sector public qu'agen adscrites.

»Era efectivitat deth plan estrategic de subvencions demore condicionada as disponibilitats pressupostàries de cada exercici e ath compliment des objectius d'estabilitat pressupostària, d'acòrd damb es directritzes deth departament competent en matèria de finances.»

15. Se modifique era letra b der apartat 3 der article 94 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Er objècte e era fin dera concession, er impòrt e, s'escatz, eth percentatge subvencionat deth pressupòst dera activitat o projècte singular e especific presentat pera persona sollicitanta, s'er objècte dera subvencion ei d'aguesta natura.»

16. Se modifique er apartat 4 der article 100 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Eth termini de prescripcion deth dret dera Generalitat ara revocacion e, s'escatz, ara compensacion des fons recebudi pes beneficiaris de subvencions ei de quate ans e se compute, segontes eth cas:

»a) Des deth moment en qué vencec eth termini entà presentar era justificacion per part deth beneficiari.

»b) Des deth moment dera concession dera subvencion, enes casi en qué s'age concedit en consideracion ara escadença d'ua determinada situacion en perceptor que non requerís d'auta justificacion qu'era acreditacion per quinsevolh mejan admissible en dret dera situacion nomentada prèviament ara concession.

»c) Des deth moment en qué venç eth termini en qué s'agen de complir o mantier, per part deth beneficiari, determinades condicions o obligacions establides.»

17. Se modifique er apartat 1 e se hig un apartat, eth 4, ara disposicion addicionau dusau deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demoren redigidi dera manèra següenta:

«1. Es persones fisiques qu'agen era condicion de beneficiàries des prestacions deth sistèma public de servicis sociaus, includida era renda garantida de ciutadania, que siguen obligades a retornar crubaments indegudi per aguest concèpte e es que siguen obligades ath copagament pòden retornar es quantitats percebudes indegudament, o es impagades, sense cap tipe de recargue ne meritacion d'interèssi, ne en reïntegrament deth deute principau ne en fraccionament. En cas qu'eth retorn sigue mejançant fraccionament, s'aurà de hèr en un termini maximau de quaranta ueit mesi, sense que i pogue auer meritacion d'interèssi ne cap tipe de recargue, exceptat deth cas d'incompliment deth pagament de tres terminis consecutius, cas en qué es quantitats que demoren pendentes de pagament meriten interèssi.»

«4. Es formes de retorn des crubaments indegudi e de copagament s'an d'ajustar ara normativa en vigor en matèria de recaptacion de deutes de dret public, includida era compensacion de deutes.»

18. Se hig ua disposicion addicionau, era tresau, ath tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de Catalonha, que demore redigida dera manera següenta:

«Disposicion addicionau tresau. Sistèmes e plataformes de tramitacion digitau

»Es sistèmes digitaus o informatics d'informacion o tramitacion de procediments de gestion de natura o damb incidéncia economica o financèra an d'èster promoigudi damb fin corporativa en encastre dera Generalitat pes unitats damb competéncies transversaus ena matèria, e es unitats e entitats dera Generalitat an d'utilizar obligatòriament es sistèmes resultants, era integracion des quaus damb eth sistèma e era plataforma de tramitacion digitau d'informacion compdabla dera Generalitat s'a de garantir. Es excepcions en usatge des sistèmes resultants an d'èster per rasons de singularitat e eficacitat e les a de determinar era unitat responsabla deth sistèma informatic corporatiu corresponent.»

Article 34. Modificacion dera Lei 16/1984, der estatut dera foncion interventora

Se modifique era letra a der apartat 1.A der article 3 dera Lei 16/1984, deth 20 de març, der estatut dera foncion interventora, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Fiscalizar toti es actes administratius que donguen lòc ara reconeishença e ara liquidacion de drets e obligacions de contengut economic, o qu'agen repercussion financèra o patrimoniau enes casi establidi pes disposicions en vigor, e intervier es ingrèssi e es pagaments que ne deriven.

»Era Intervencion a de fiscalizar es expedients de tramitacion ordinària en termini de dètz dies, o de quate s'an estat declaradi de tramitacion urgenta.

»En cas qu'er expedient age estat retornat ar organ gestor pr'amor que lo revise o l'esmende, era Intervencion dispòse d'un nau termini entà fiscalizar-lo equivalent ara mitat der iniciau.

»En cas qu'era Intervencion demane antecedents o informes complementaris per escrit sense retornar er expedient, eth termini s'a d'interrómper enquia que non li siguen liuradi.»

Part tresau. Mesures en encastre deth sector public

Títol VII. Mesures administratives en matèria de personau dera Administracion dera Generalitat e eth sòn sector public

Article 35. Modificacion dera Lei 16/1984, der estatut dera foncion interventora

1. Se modifique era letra d der apartat 1.A der article 3 dera Lei 16/1984, deth 20 de març, der estatut dera foncion interventora, que demore redigida dera manèra següenta:

«d) Assistir as licitacions que se hèsquen entara contractacion d'òbres, era gestion de servicis publics, es subministraments, es arrendaments e era aquisicion e era alienacion de bens.

»Era assisténcia as meses de contractacion ei potestativa e se concrète d'acòrd damb es critèris qu'establisque era Intervencion Generau.»

2. Se hig ua disposicion transitòria, era tresau, ara Lei 16/1984, damb eth tèxte següent:

«Disposicion transitòria tresau. Regim d'integracion deth personau foncionari ara Escala Tecnica de Contròl e Comptabilitat deth Còs d'Intervencion dera Generalitat de Catalonha

»1. Eth personau foncionari de carrèra deth Còs Superior d'Administracion dera Generalitat de Catalonha qu'en moment dera entrada en vigor d'aguesta disposicion transitòria aucupe d'ua manèra definitiva un lòc de trabalh de caractèr singular adscrit ara Intervencion Generau dera Administracion dera Generalitat e acredite auer prestat servicis enes dus ans immediatament anteriors ara entrada eth vigor d'aguesta disposicion en lòcs de trabalh de caractèr singular adscriti ara Intervencion Generau dera Administracion dera Generalitat, se pòt integrar ara Escala Tecnica de Contròl e Comptabilitat deth Còs d'Intervencion dera Generalitat de Catalonha un còp superat un cors selectiu especific de formacion regulat per ua orde deth conselhèr competent en matèria d'isènda. Eth personau que s'intègre en aguesta escala demore en situacion d'excedéncia volontària per incompatibilitat respècte ath còs d'origina.

»2. Aguest procès d'integracion ei aplicable, enes madeishi tèrmes e condicions qu'es qu'establís era apartat 1, exceptat deth requisit dera aucupacion definitiva, ath personau qu'age aquerit abans dera entrada en vigor d'aguesta disposicion transitòria era condicion de foncionari de carrèra deth Còs Superior d'Administracion dera Generalitat de Catalonha en vertut d'ua aufèrta d'aucupacion publica entara estabilizacion dera aucupacion temporau derivada dera Lei 3/2017, deth 27 de junh, de pressupòsti generaus der Estat entar an 2017, dera Lei 6/2018, deth 3 de junhsèga, de pressupòsti generaus der Estat entar an 2018 o dera Lei der Estat 20/2021, deth 28 de deseme, de mesures urgentes entara reduccion dera temporalitat ena aucupacion publica.

»3. Çò qu'establissen es apartats 1 e 2 d'aguesta disposicion se compren referit unicament as lòcs de trabalh singulars damb foncions omogenèes as lòcs de trabalh basa dera Escala Tecnica de Contròl e Comptabilitat deth Còs d'Intervencion dera Generalitat de Catalonha e damb nivèu de destinacion parièra o superiora ad aguesti lòcs.

»4. Eth personau foncionari que s'intègre ena Escala Tecnica de Contròl e Comptabilitat deth Còs d'Intervencion dera Generalitat de Catalonha contunhe, en vertut der apartat 1, en lòc de trabalh qu'aucupaue abans dera integracion se se tròbe en servici actiu, o plan demore ena madeisha situacion administrativa que se trobaue en còs d'origina.»

Article 36. Modificacion dera Lei 16/1991, des policies locaus

1. Se modifique er apartat 2 der article 24 dera Lei 16/1991, deth 10 de junhsèga, des policies locaus, que demore redigit dera manèra següenta:

«24.2. Corresponen as escales des còssi policièrs locaus es grops següents:

»a) Ara escala superiora, eth grop A, subgrop A1.

»b) Ara escala executiva, eth grop A, subgrop A2.

«c) Ara escala intermieja, eth grop C, subgrop C1.

«d) Ara escala basica, eth grop C, subgrop C1.»

2. Se modifique era disposicion addicionau setau dera Lei 16/1991, que demore redigida dera manèra següenta:

«Disposicion addicionau setau

»1. Es foncionaris des còssi de policia locau des categories d'agent e caporau dera escala basica se classifiquen, a efèctes administratius de caractèr economic, en grop C1, d'acòrd damb çò qu'establís era normativa en vigor en matèria de foncion publica.

»2. Era aplicacion d'aguesta mesura compòrte qu'era diferéncia retributiva deth salari basa resultanta deth classament en grop C1 se dedusís des retribucions complementàries dera relacion de lòcs de trabalh corresponenta.

»3. Es triènnis perhèti ena escala basica damb anterioritat ara aplicacion deth cambi de classament a qué hè referéncia aguesta disposicion s'an d'avalorar d'acòrd damb eth grop de classament ath quau pertanhie eth foncionari en moment que sigueren perhèti.

»4. Es aspirants ara categoria d'agent an de percéber, pendent era realizacion deth cors selectiu en Institut de Seguretat Publica de Catalonha, es retribucions basiques corresponentes ath subgrop C1.

»5. Aguest classament a efèctes economics e administratius e non compòrte equivalència o reconeishença en encastre academic, ensenhaire o educatiu.»

3. Se hig un apartat, eth 5, ara disposicion addicionau ueitau dera Lei 16/1991, damb eth tèxte següent:

«5. Es disposicions contengudes enes apartats anteriors son aplicables as procèssi de seleccion, de provision e de mobilitat des policies locaus.»

4. Se hig ua disposicion transitòria, era setau, ara Lei 16/1991, damb eth tèxte següent:

«Disposicion transitòria setau

»1. Es foncionaris dera policia locau damb categoria d'agent qu'ena data dera entrada en vigor d'aguesta lei non agen era titolacion requerida o era titolacion academica equivalenta de tecnic segons era normativa en vigor pòden participar pendent es tres ans següents as convocacions entà accedir ara categoria de caporau dera escala basica e son exemptadi d'auer era titolacion academica requerida.

»2. Es foncionaris interins dera categoria d'agent qu'ena data d'entrada en vigor d'aguesta lei aucupen un lòc de trabalh dera categoria d'agent e non dispòsen dera titolacion requerida pòden contunhar d'aucupar eth lòc de trabalh enquia que non se corbisque definitivament o enquia que non sigue aucupat peth foncionari que l'age reservat, d'acòrd damb era normativa en vigor.

»Es municipis qu'abans dera entrada en vigor d'aguesta lei agen policies damb nomentament interin pòden hèr usatge pendent es dus ans posteriors ara entrada en vigor dera lei deth procediment de concors oposicion e se les exigís era titolacion academica requerida entath subgrop C2.

»3. Es municipis qu'abans dera entrada en vigor d'aguesta lei agen borses de personau interin creades en tot seguir es procèssi qu'establís era normativa especifica entàs policies locaus pòden contunhar de nomentar personau dera borsa tostemp qu'aguest personau dispòse dera titolacion requerida.

»4. Eth reclassament de grops de titolacion resultant dera aplicacion d'aguesta lei e des normes de desvolopament corresponentes non impliquen er increment des retribucions totaus des foncionaris.

»5. Era titolacion exigida entàs categories d'agent e caporau, a excepcion de çò qu'establissen es apartats 1 e 2, ei era següenta: títol de bachelierat, tecnic o ua auta d'equivalenta o superiora.»

Article 37. Modificacion dera Lei 5/1994, de regulacion des servicis de prevencion e extincion d'incendis e de sauvaments de Catalonha

1. Se modifiquen era entèsta e es letres a e b der apartat 1 der article 57 dera Lei 5/1994, deth 4 de mai, de regulacion des servicis de prevencion e extincion d'incendis e de sauvaments de Catalonha, que demoren redigidi dera manèra següenta:

«-1 Er Institut de Seguretat Publica de Catalonha a es foncions següentes:

»a) Impartir eth cors selectiu entar ingrès as còssi de pompièrs dera Generalitat e der Ajuntament de Barcelona, e, se s'escatz, d'autes entitats locaus.

»b) Impartir es corsi de capacitacion entara promocion as diferentes categories des còssi de pompièrs dera Generalitat e der Ajuntament de Barcelona, e, se s'escatz, d'autes entitats locaus, d'acòrd damb es especificitats foncionaus respectives.»

2. Se modifique er apartat 2 der article 57 dera Lei 5/1994, que demore redigit dera manèra següenta:

«-2 Er Institut de Seguretat Publica de Catalonha a de dispausar des mejans economics, tecnics e personaus de besonh entà desvolopar es foncions nomentades en apartat 1.»

Article 38. Modificacion dera Lei 5/2012, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, en relacion as reassignacions foncionariaus des trabalhadors publics

Se modifique era disposicion addicionau nauau dera Lei 5/2012, der 20 de març, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics, que demore redigida dera manèra següenta:

«Disposicion addicionau nauau. Reassignacion foncionau de determinadi trabalhadors publics

Damb era fin de hèr mès eficienta era gestion des recorsi destinadi ara sanitat publica e garantir ua actuacion mès coordinada, eth Departament de Salut, eth Servici Catalan dera Salut, er Institut Catalan dera Salut e es entitats deth sector public dera Administracion dera Generalitat que i son restacades, en marc de convènis de collaboracion interadministrativa entath desvolopament de projèctes d'interès comun, degudament identificadi, restacats ath compliment des objectius deth plan de salut de Catalonha corresponent e damb er informe prèvi justificatiu emetut pera unitat directiva deth Departament de Salut, responsable deth projècte, pòden amiar a tèrme reassignacions foncionaus de trabalhadors publics, tant entà prètzhèts assistenciaus coma non assistenciaus, d'acòrd damb era normativa laborau e de foncion publica aplicabla.»

Article 39. Cambis d'adscripcion des places deth personau estatutari

Damb era fin de profitar melhor es recorsi destinadi ara sanitat publica, en marc deth desvolopament e er impuls des politiques departamentaus, se pòden hèr cambis d'adscripcion des places deth personau estatutari deth Departament de Salut pr'amor qu'aguest personau amie a tèrme foncions que siguen competéncia deth departament e que siguen restacades a ua actuacion temporau, requerisquen er assessorament e era expertesa deth personau estatutari der Institut Catalan dera Salut damb competéncies ena matèria de qué se tracte e que siguen avientes ara sua categoria professionau, sense amendriment des retribucions e tostemp qu'atau ac acredite prèviament un informe justificatiu dera unitat directiva responsabla deth projècte. Es cambis d'adscripcion des places deth personau estatutari deth Departament de Salut demoren sense efècte quan concludissen es actuacions temporaus que les motivèren e an ua durada maximau de tres ans.

Article 40. Assignacions passives

Es conselhèrs dera Generalitat an d'auer des deth moment deth cessament ua assignacion passiva dera quantitat e era durada que determine era lei de pressupòsti dera Generalitat der exercici corresponent. Aguesta assignacion s'a de sollicitar ath departament competent en matèria de despenes de personau, e ei incompatibla damb quinsevolha retribucion o pension damb cargue a fons publics e damb quinsevolha retribucion procedenta d'ua activitat privada, enes tèrmes qu'establís er article 1 deth Reiau decrèt lei 20/2012, deth 13 de junhsèga, de mesures entà garantir era estabilitat pressupostària e de foment dera competitivitat, damb caractèr de legislacion basica entà totes es administracions publiques.

Títol VIII. Mesures en encastre deth sector public

Article 41. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha

1. Se modifique er apartat 2 der article 81 deth tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2003, deth 28 d'abriu, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Er organ collegiat, qu'adòpte era denominacion de junta de vesins, ei format peth president o presidenta e pes vocaus. Eth nombre de vocaus dera junta de vesins a d'èster equivalent ath tèrç des còssos qu'intègren er ajuntament e en cap de cas non pòt èster inferior a dus. En cas qu'eth nombre de vocaus sigue impar, s'i a de híger un vocau o ua vocau mès. Laguens des dètz prumèrs dies deth mes de març der an en qué s'agen de celebrar es eleccions municipaus, eth titular deth departament competent en matèria electorau a de publicar en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya era resolucion qu'incorpòre era relacion des entitats municipaus descentralizades damb especificacion deth municipi a qué apertien e deth nombre de vocaus assignadi. Un còp publicades es relacions anteriores, es corporacions locaus interessades, es partits politics e es particulars dispòsen d'un termini improrrogable de sèt dies naturaus entà presentar es reclamacions sus eth nombre de vocaus assignadi deuant eth madeish organ que dictèc era resolucion. Aguestes resolucions, qu'agòten era via administrativa, se publiquen en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.»

2. Se modifique eth títol X deth tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Títol X. Des mancomunitats e es comunitats de municipis e d'entitats municipaus descentralizades

»Capítol I. Es mancomunitats de municipis e d'entitats municipaus descentralizades

»Article 115. Dret entà mancomunar-se

»115.1 Es municipis e es entitats municipaus descentralizades an dret a associar-se en mancomunitats de municipis e d'entitats municipaus descentralizades entà establir, gestionar o executar en comun òbres e servicis determinadi dera sua competéncia. En concrèt, se pòden constituïr mancomunitats, entre d'autes, en matèria urbanistica, d'aigües, de sanejament, de transpòrt e de gestion de residus.

»115.2 Er encastre d'actuacion des mancomunitats non pòt compréner totes es competéncies assignades as municipis e as entitats municipaus descentralizades que les intègren. Entre es potestats que se les assignen, s'i pòt includir era sancionadora enes matèries sus es quaus agen competéncia.

»115.3 Se pòden mancomunar municipis e entitats municipaus descentralizades entre es quaus non i age continuitat territoriau, s'aguesta non se requerís entara natura des fins dera mancomunitat.

»115.4 Es municipis e es entitats municipaus descentralizades d'ua comarca non se pòden associar damb d'autes d'ua comarca diferenta s'era mancomunitat a per objècte òbres e servicis comprenudi en programa d'actuacion comarcau.

»115.5 Se pòden constituïr mancomunitats damb municipis e entitats municipaus descentralizades qu'apertenguen a d'autes comunitats autonòmes, tostemp que se complisquen es requisits establidi pera legislacion en vigor.

»Article 116. Natura, estatuts e organs de govèrn

»116.1 Es mancomunitats an era natura d'entitats locaus damb personalitat e damb capacitat juridica entath compliment des sues fins especifiques e se regissen pes sòns estatuts.

»116.2 Es estatuts dera mancomunitat an de regular necessàriament:

»a) Es municipis o es entitats municipaus descentralizades que compren.

»b) Er objècte e es competéncies.

»c) Era denominacion e eth domicili.

»d) Es recorsi financèrs, es aportacions e es compromisi, e es drets e déuers des municipis e es entitats municipaus descentralizades afectadi.

»e) Es organs de govèrn, eth nombre e era forma de designacion des representants des municipis e es entitats municipaus descentralizades associadi e era forma de designar e revocar es administradors.

»f) Eth termini de durada e es casi de dissolucion.

»g) Es normes de foncionament.

»h) Era forma de liquidacion.

»i) Es relacions damb es municipis e es entitats municipaus descentralizades e, s'escatz, es comarques interessades.

»116.3 Es organs de govèrn dera mancomunitat son representatius des ajuntaments.

»Article 117. Iniciativa entà constituïr-se

»Era iniciativa entà constituïr era mancomunitat s'a d'aprovar damb eth vòt favorable dera majoria simpla deth nombre legau de membres de cadun des ajuntaments que s'assòcien.

»Article 118. Projècte d'estatuts

»118.1 Eth projècte d'estatuts dera mancomunitat a d'èster elaborat per ua comission integrada per un membre de cadua des entitats interessades, qu'a d'èster designat per acòrd a qué hè referéncia er article 117 d'aguesta lei.

»118.2 Eth projècte d'estatuts a d'èster aprovat per ua assemblada integrada per toti es membres corporatius des municipis e es entitats municipaus descentralizades que se mancomunen.

»118.3 Correspon ath baile o bailessa deth municipi de major poblacion era foncion de convocar e presidir aguesta assemblada. Actue de secretari o secretària qui ac sigue d'aguesta entitat.

»118.4 Entara constitucion valida dera assemblada cau era assisténcia dera mitat mès un deth totau des membres.

»118.5 Era aprobacion deth projècte d'estatuts requerís eth vòt favorable dera majoria simpla des assistents.

»Article 119. Aprobacion deth projècte d'estatuts

»119.1 Eth projècte d'estatuts s'a de sométer a informacion publica, per un termini de trenta dies, mejançant era insercion d'anoncis enes tablèus d'edictes des ajuntaments e era publicacion en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

»119.2 Era assemblada a qué hè referéncia er article 118.2 d'aguesta lei, un còp resolvudes es allegacions formulades, a d'aprovar definitivament, s'escatz, eth projècte d'estatuts, per majoria simpla des assistents.

»119.3 Eth projècte definitiu d'estatuts s'a de balhar ath departament competent en matèria d'Administracion locau pr'amor que, en termini d'un mes, emete informe d'acòrd damb era legalitat en vigor, un còp escotat eth conselh comarcau.

»Article 120. Aprobacion e modificacion des estatuts

»120.1 Es estatuts s'an d'aprovar per acòrd deth plen des ajuntaments que decidisquen integrar-se ena mancomunitat, adoptat per majoria absoluta.

»120.2 Un còp aprovadi es estatuts, era mancomunitat n'a de balhar ua còpia ath Departament de Governacion e Relacions Institucionaus.

»120.3 En cas de modificacion des estatuts, ei aplicable çò qu'establissen er apartat 3 der article 119 e er apartat 2 d'aguest article.

»Article 121. Dissolucion

»Entara dissolucion dera mancomunitat cau seguir eth procediment següent:

»a) Er acòrd dera assemblada a qué hè referéncia er apartat 2 der article 118, adoptat per majoria simpla des assistents.

»b) Er informe preceptiu e non vinculant deth departament competent en matèria d'Administracion locau.

»c) Era ratificacion der acòrd peth plen des municipis e es entitats municipaus descentralizades mancomunadi, adoptat per majoria absoluta.

»Article 122. Assessorament e supòrt

»122.1 Eth Govèrn a de prestar assessorament e supòrt ara constitucion de naues mancomunitats e ath foncionament des existentes.

»122.2 Es òbres e es servicis prepausadi pes mancomunitats s'an d'includir, damb caractèr prioritari, en Plan director d'inversions locaus de Catalonha, en quau a de figurar un apartat destinat as òbres e es servicis d'interès supramunicipau.

»Capítol II. Es comunitats de municipis e d'entitats municipaus descentralizades

»Article 123. Creacion, natura e legislacion aplicabla

»123.1 Es municipis e es entitats municipaus descentralizades, entà gestionar e executar prètzhèts e foncions comuns, se pòden associar damb d'auti municipis e crear ua comunitat de municipis, era quau pòt auer caractèr temporau o indefinit.

»123.2 Es comunitats de municipis e d'entitats municipaus descentralizades non an personalitat juridica pròpria. Totun, es acòrds qu'adòpten restaquen toti es municipis acorropadi e an eficacitat deuant tresaus, coma se siguessen adoptadi per toti e cadun des municipis qu'intègren era comunitat.

»123.3 Es comunitats de municipis e d'entitats municipaus descentralizades se regissen per çò qu'establís aguesta lei, pes convènis respectius e, supletòriament, pera normativa de regim locau.
»Article 124. Requisits

»124.1 Entà formar ua comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades non ei indispensable qu'es municipis apertenguen ara madeisha comarca, ne que i age continuitat territoriau entre eri, se non ac requerís era natura dera fin que se preten amiar a tèrme.

»124.2 Er objècte dera comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades tostemp a d'èster determinat.

»Article 125. Procediment de constitucion

»125.1 Er expedient de constitucion dera comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades s'amie a tèrme, de manèra iniciau, mejançant un decrèt deth baile o bailessa de cadun des municipis o es entitats municipaus descentralizades que la promòn.

»125.2 Era resolucion qu'exprimís era volontat de constituïr era comunitat a d'includir un projècte de convèni concernent as aspèctes organics e de foncionament. Atau madeish, a de designar, d'entre es membres elegidi dera corporacion, eth representant municipau qu'a d'integrar eth conselh dera comunitat.

»125.3 Un còp adoptada era resolucion a qué hè referéncia er apartat 2 per toti es municipis e es entitats municipaus descentralizades que promòn era comunitat, eth baile o bailessa deth municipi damb un nombre mès elevat d'abitants l'a de sométer a informacion publica, amassa damb es documents qu'intègren er expedient, pendent un termini de vint dies abils, entar examen e era presentacion d'allegacions e suggeriments. Ath madeish temps, es bailes dera rèsta de municipis an d'ordenar era insercion der anonci enes tablèus d'edictes des corporacions respectives.

»125.4 Un còp transcorrut eth termini d'informacion publica e resolvudes, se s'escatz, es allegacions presentades peth municipi en qué s'agen presentat, en sen de cada ajuntament e damb eth quòrum dera majoria absoluta, s'a d'adoptar un acòrd plenari d'aprobacion dera constitucion dera comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades e deth convèni que la regule.

»125.5 Er acòrd plenari d'aprobacion, adoptat per toti es municipis e es entitats municipaus descentralizades, e eth convèni que regule era comunitat an d'èster publicadi integraument en bulletin oficiau dera província peth municipi damb un nombre mès elevat d'abitants; tanben s'an de publicar en tablèu d'anoncis de cada ajuntament. En Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya s'a de hèr referéncia ath bulletin oficiau dera província en qué apareishen publicadi er acòrd e eth convèni.

»Article 126. Projècte de convèni dera comunitat

»Eth projècte de convèni dera comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades a d'establir e regular es aspèctes de besonh pr'amor que foncione, en especiau es següents:

»a) Es municipis e es entitats municipaus descentralizades que compren.

»b) Er objècte, era denominacion e es fins dera comunitat.

»c) Eth municipi e es entitats municipaus descentralizades en qué a eth domicili era comunitat e se sauve eth libre d'actes.

»d) Es drets e es déuers des municipis e es entitats municipaus descentralizades acorropadi.

»e) Era relacion des competéncies que se conferissen ara comunitat entà exercir es foncions que li corresponen.

»f) Es organs dera comunitat, damb referéncia ath procediment de designacion e de cessament, ara composicion, as foncions, e ath regim de foncionament e d'adopcion d'acòrds.

»g) Es recorsi financèrs, es aportacions e es compromisi des municipis qu'intègren era comunitat.

»h) Eth termini de durada e es casi e eth procediment de dissolucion e liquidacion dera comunitat.
»i) Es condicions entara incorporacion de naui membres ara comunitat e entara separacion de bèth un des municipis que l'intègren.

»Article 127. Competéncies dera comunitat

»127.1 En marc de çò que regule eth convèni corresponent, pertòquen ara comunitat de municipis totes es competéncies, es potestats e es foncions que li atribuïssen es municipis e es entitats municipaus descentralizades acorropadi.

»127.2 Toti es municipis e es entitats municipaus descentralizades acorropadi responen de forma solidària des acòrds adoptadi pes organs dera comunitat.

»Article 128. Organs

»128.1 Es organs dera comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades an d'èster representatius des ajuntaments que la constituïssen.

»128.2 Son organs de besonh dera comunitat de municipis e d'entitats municipaus descentralizades eth president o presidenta e eth conselh.

»128.3 Eth conselh, a on an d'èster representadi toti es ajuntaments des municipis e es entitats municipaus descentralizades acorropadi, ei er organ maximau de govèrn.

»128.4 Eth president o presidenta dera comunitat ei designat peth plen deth conselh, d'entre es bailes des municipis que la constituïssen.

»Article 129. Foncions deth president o presidenta

»129.1 Exceptat qu'eth convèni dera comunitat dispòse eth contrari, corresponen ath president o presidenta deth conselh es foncions qu'era normativa de regim locau atribuís ath baile o bailessa, en çò que hè ara prestacion des servicis o es foncions convengudi, e ath conselh, es foncions qu'era madeisha normativa atribuís ath plen der ajuntament.

»129.2 Es decisions deth president o presidenta e deth conselh an de constar en un libre d'actes e resolucions.

»Article 130. Secretari o secretària

»130.1 Eth secretari o secretària der ajuntament a on ei plaçat eth domicili dera comunitat actue coma secretari o secretària deth conselh, eth quau pòt delegar es sues foncions en quinsevolh aute secretari o secretària d'un des municipis e des entitats municipaus descentralizades acorropadi.

»130.2 Eth secretari o secretària assistís as sessions damb votz mès sense vòt e li correspon lheuar es actes, expedir es certificacions des acòrds e prestar er assessorament juridic.

»Article 131. Contractacion

»Era contractacion d'òbres e subministraments, s'escatz, s'a d'adaptar a çò qu'establís era legislacion de contractacion aplicabla as entitats locaus.

»Article 132. Pressupòst e finances

»132.1 Era comunitat a de compdar damb ua seccion pròpria en pressupòst de cadun des ajuntaments integrants, era quau ei gestionada pera comunitat.

»132.2 Era autorizacion e era disposicion dera despena son a cargue deth conselh e deth president o presidenta, en foncion dera distribucion de competéncies establides peth convèni dera comunitat.

»132.3 Eth conselh dera comunitat a de presentar annaument ua memòria e un compde dera gestion deth servici, sense perjudici de çò qu'establís era legislacion de finances locaus.

»132.4 Er exercici dera foncion interventora, de contròl financèr e d'eficacitat deth servici correspon, d'acòrd damb çò qu'establís era legislacion de finances locaus, ar interventor o interventora der ajuntament a on ei plaçat eth domicili dera comunitat.»

3. Se hig ua disposicion addicionau, era quatau, ath tèxte rehonut dera Lei municipau e de regim locau de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau quatau. Convocacions entà accedir as diferentes categories des còssi d'extincion d'incendis

»1. Es convocacions entà accedir as diferentes categories des còssi d'extincion d'indendis aprovades a compdar der 1 de gèr de 2023 an de determinar eth nombre de places qu'an d'èster provedides per hemnes entà complir er objectiu d'equilibrar era preséncia de hemnes e òmes enes plantilhes respectives.

»2. Eth nombre de places reservat entà hemnes a d'èster proporcionau as objectius perseguidi e non pòt èster superior ath 40% des places convocades ne inferior ath percentatge qu'establís eth plan d'igualtat de cada administracion. Coma règla generau, enquia qu'es administracions non elabòren aguesti plans d'igualtat, eth percentatge minim non pòt èster inferior ath 25% des places convocades, tostemp que se'n convòquen mès de tres.

»3. Enes procediments selectius a qué hè referéncia er apartat 2, era adjudicacion des places convocades s'a de hèr en tot seguir ua unica lista finau des persones qu'agen superat eth procès, ordenades segons era puntuacion obtenguda, damb era aplicacion des critèris de desempat establidi legaument, exceptat que per aguest procediment non s'artenhe eth percentatge que determine er apartat 2; en aguest cas s'aurà de dar preferéncia as candidates hemnes, enquia arténher er objectiu perseguit, tostemp que se complisquen es condicions següentes:

»a) I a d'auer en toti es casi ua equivaléncia de capacitacion, determinada pera superacion des pròves e es exercicis dera fasa d'oposicion deth sistèma selectiu.

»b) Cap des candidates hemnes seleccionades en vertut d'aguest critèri de preferéncia non pòt auer un diferenciau negatiu de puntuacion, ena fasa d'oposicion e, s'escatz, ena fasa de concors, de mès deth 15% en çò que hè as candidats òmes ometudi.

»c) Non se pòt aplicar aguesta mesura respècte as candidats en qué concorren motius de discriminacion positiva legaument determinadi diferenti deth critèri de preferéncia que regule aguesta disposicion, coma era apertenença a d'auti collectius damb especiau dificultats d'accès ara aucupacion.

»4. Eth critèri de preferéncia que regule aguesta disposicion non ei aplicable s'en còs, era escala e era categoria objècte dera convocatòria i a ua preséncia de hemnes foncionàries parièra o superiora ath 33%.»

Títol IX. Mesures de reestructuracion e racionalizacion deth sector public

Article 42. Modificacion dera Lei 4/1993, deth sistèma bibliotecari de Catalonha

1. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 14 dera Lei 4/1993, deth 18 de març, deth sistèma bibliotecari de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Era vicepresidéncia prumèra, que correspon ath secretari o secretària generau deth departament competent en matèria de cultura; era vicepresidéncia dusau, que correspon ath president o presidenta der Institut d'Estudis Catalans, e era vicepresidéncia tresau, que correspon ath director o directora dera Bibliotèca de Catalonha.»

2. Se hig ua letra, era a bis, ar apartat 2 der article 14 dera Llei 4/1993, damb eth tèxte següent:

«a bis) Aprovar es compdes annaus e era liquidacion deth pressupòst der exercici precedent.

Article 43. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei reguladora des residus

1. Se hig ua letra, era f, ar apartat 2 der article 57 deth tèxte rehonut dera Lei reguladora des residus, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2009, deth 21 de junhsèga, damb eth tèxte següent:

«f) Gestionar, verificar, inspeccionar e revisar es actes derivadi dera aplicacion der impòst sus eth depaus de residus en depausi controladi, era incineracion e era coincineracion, exceptat dera reclamacion economicoadministrativa.»

2. Se hig ua disposicion addicionau, era cincau, ath tèxte rehonut dera Lei reguladora des residus, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau cincau. Foment dera utilizacion d'agregat siderurgic valorizable

»Es projèctes de bastiment d'òbra civiu an de determinar er usatge d'agregat siderurgic valorizable en un percentatge minim deth 5% en pes sus eth totau d'agregats previsti, exceptat qu'es caracteristiques dera òbra non permeten er usatge d'aguest tipe de materiau, cas qu'eth redactor deth projècte a de justificar degudament ena memòria. Era direccion d'òbra a de certificar eth percentatge d'agregat siderurgic valorizable utilizat efectivament ena òbra e a d'adjúnher eth certificat deth fornidor que l'a produsit.»

Article 44. Modificacion dera Lei 15/2015, dera Agéncia entara Qualitat deth Sistèma Universitari de Catalonha

Se modifique era letra b der apartat 3 der article 16 dera Lei 15/2015, deth 21 de junhsèga, dera Agéncia entara Qualitat deth Sistèma Universitari de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Es auti membres dera Comission se nomenten entà un periòde de quate ans, prorrogable un solet còp, e se renauissen per mitats cada quate ans.»

Títol X. Modificacions legislatives en matèria d'organismes independenti e estatutaris

Article 45. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances

1. Se modifique er apartat 2 der article 8 deth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2022, deth 26 de junhsèga, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Eth finançament que se concedisque se poderà destinar a quinsevolha fin licita e a quinsevolh encastre sectoriau, damb era excepcion deth sector dera promocion immobiliària, que non pòt èster finançat per Institut Catalan de Finances, exceptat que se tracte d'abitatge de proteccion oficiau, o d'abitatge cooperatiu en regim de cession d'usatge d'iniciativa sociau sense ànim de lucre o d'abitatges de loguèr promoigudi pes promotors sociaus a qué hè referéncia er article 51.2.b dera Lei 18/2007, deth 28 de deseme, deth dret ar abitatge, de manèra complementària a un aute supòrt financèr.»

2. Se hig un apartat, eth 2, ara disposicion transitòria deth tèxte rehonut dera Lei der Institut Catalan de Finances, damb eth tèxte següent, e er apartat unic actuau passe a èster er 1:

«1. Se conferissen ar Institut Catalan de Finances, dirèctament o mejançant quinsevolha des sues filiaus, es prètzhèts d'execucion des esturments financèrs deth Programa operatiu de Catalonha FEDER 2014-2020 (Decision CE 2015-894) enes tèrmes der article 38.4.c) deth Reglament (UE) 1303/2013, deth Parlament Europèu e deth Conselh, e se l'abilite pr'amor qu'adòpte es mesures oportunes entà assegurar era bona gestion des esturments financèrs deth nomentat programa.

»2. Se conferissen ar Institut Catalan de Finances, mejançant Instruments Financers per a Empreses Innovadores, SL, o dirèctament, es prètzhèts d'execucion des esturments financèrs deth Programa operatiu de Catalonha FEDER 2021-2027 enes tèrmes der article 59.3.c deth Reglament (UE) 2021/1060, deth Parlament Europèu e deth Conselh, e se l'abilite pr'amor que desvolòpe es mesures oportunes entà assegurar era bona gestion des esturments financèrs deth nomentat programa.»

Article 46. Modificacion dera Lei 1/2009, dera Autoritat Catalana dera Competéncia

Se hig ua letra, era c bis, ar article 22 dera Lei 1/2009, deth 12 de hereuèr, dera Autoritat Catalana dera Competéncia, damb eth tèxte següent:

«c bis) Eth producte des sancions qu'impòse en exercici des sues competéncies.»

Article 47. Modificacion dera Lei 18/2010, dera Sindicatura de Compdes

Se modifique er article 49 dera Lei 18/2010, deth 7 de junh, dera Sindicatura de Compdes, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 49. Principis rectors especiaus dera foncion publica dera Sindicatura

»1. Eth personau dera Sindicatura de Compdes, en exercici des foncions de fiscalizacion, a era consideracion d'agent dera autoritat.

»2. Eth personau dera Sindicatura de Compdes a d'actuar damb somission ar ordenament juridic, damb dependéncia des organs competents dera Sindicatura e damb totau independéncia respècte des organs e es entitats publiques que son subjèctes ara fiscalizacion dera Sindicatura.

»3. Eth personau que prèste servicis ena Sindicatura de Compdes a eth déuer de mantier en secrèt tota era informacion obtenguda en vertut deth prètzhèt que i hè, tostemp que non age estat publicada de manèra oficiau.

»4. Era Sindicatura de Compdes e, per mejan d'aguesta, eth Parlament an de protegir eth personau dera Sindicatura en exercici des sues foncions.

»5. En tot aquerò que non regule era normativa a qué hè referéncia er article 48, s'aplique supletòriament era normativa en matèria de foncion publica aplicabla ara Administracion dera Generalitat.»

Part quatau. Mesures administratives

Títol XI. Mesures administratives en matèria d'educacion

Article 48. Modificacion dera Lei 12/2009, d'educacion

Se hig ua disposicion addicionau, era trenta tresau, ara Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d'educacion, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau trenta tresau. Abilitacion deth conselhèr o conselhèra titular deth Departament entar establiment de determinadi curriculums

»Sens perjudici dera normativa en vigor e des competéncies que corresponen ath Govèrn entà determinar eth curriculum d'acòrd damb er article 53.1, s'abilite eth conselhèr o conselhèra titular deth Departament pr'amor qu'establisque, mejançant ua orde, es curriculums següents:

»a) Eth curriculum des cicles formatius de formacion professionau, des cicles formatius des ensenhaments professionaus d'arts plastiques e dessenh e des cicles des ensenhaments esportius de regim especiau, quan deriven d'un títol creat peth Govèrn der Estat.

»b) Eth curriculum des ensenhaments des escòles oficiaus d'idiòmes.»

Article 49. Modificacion dera Lei 12/2009, d'educacion

Se modifique er apartat 5 der article 159 dera Lei 12/2009, deth 10 de junhsèga, d'educacion, que demore redigit dera manèra següenta:

«5. Es entitats locaus pòden assumir era gestion des servicis de minjador e de transpòrt e d'auti servicis escolars, d'acòrd damb çò que s'establisque per mejan d'un acòrd deth Govèrn.»

Article 50. Modificacion deth Decrèt lei 10/2019, deth procediment d'integracion de centres educatius ath hilat de titularitat dera Generalitat

1. Se modifique er article 2 deth Decret lei 10/2019, deth 28 de mai, deth procediment d'integracion de centres educatius en hilat de titularitat dera Generalitat, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 2. Encastre

»Eth procediment d'integracion s'aplique as centres que hèn part deth Servici d'Educacion de Catalonha e que, coma taus, son inscriti en registre de centres que gestione eth departament competent en matèria de politica educativa. Eth procediment d'integracion tanben s'aplique as centres publics de titularitat municipau.»

2. Se modifique er apartat 1 der article 4 deth Decrèt lei 10/2019, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es titulars deth centre educatiu, un còp informat eth conselh escolar, an d'instar eth procediment d'integracion ath hilat de titularitat dera Generalitat, deuant eth departament competent en matèria de politica educativa.»

Article 51. Modificacion deth Decrèt 122/2012, deth procediment d'autorizacion e de comunicacion prèvia entara dubertura de centres educatius privadi

Se hig un apartat, er 1 bis, ar article 15 deth Decrèt 122/2012, deth 9 d'octobre, deth procediment d'autorizacion e de comunicacion prèvia entara dubertura de centres educatius privadi, damb eth tèxte següent:

«1 bis. Era sollicitud de cessament d'activitats per part deth titular s'a de hèr abans der inici deth procès de preinscripcion, s'ei aplicabla ath centre era resolucion que regule es normes de preinscripcion e matricula.»

Títol XII. Mesures administratives en matèria de politica sociau e igualtat

Article 52. Modificacion dera Lei 25/2002, de mesures de supòrt ath retorn des catalans emigradi e as sòns descendents, e de dusau modificacion dera Lei 18/1996

Se modifique er apartat 1 der article 9 dera Lei 25/2002, deth 25 de noveme, de mesures de supòrt ath retorn des catalans emigradi e as sòns descendents, e de dusau modificacion dera Lei 18/1996, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es persones qu'an era condicion de retornades, d'acòrd damb çò qu'establissen es articles 3 e 6, e qu'acrediten ua situacion de necessitat economica d'acòrd damb çò qu'establís er apartat 2, an dret a ua prestacion economica consistenta en ua subvencion de caractèr universau e de pagament unic.»

Article 53. Modificacion dera Lei 13/2006, de prestacions sociaus de caractèr economic

1. Se modifique era letra a der apartat 3 der article 19 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Trobar-se jos tutelatge der organisme competent en matèria d'emparament ara enfança en moment de complir dètz-e-ueit ans.»

2. Se modifique era letra c der apartat 3 der article 19 dera Lei 13/2006, que demore redigida dera manèra següenta:

«c) Comprometer-se a seguir eth programa d'insercion establit per organ competent e restacat a uns objectius especifics.»

3. Se modifique era letra b der apartat 9 der article 19 dera Lei 13/2006, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Non complir eth compromís de seguir eth programa d'insercion, abandonar-lo o non seguir-ne es pautes.»

Article 54. Modificacion dera Lei 12/2007, de servicis sociaus

Se modifique era letra b der apartat 1 dera disposicion addicionau quinzau dera Lei 12/2007, der 11 d'octobre, de servicis sociaus, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) S'abiliten es servicis de salut entà comunicar as servicis sociaus es donades restacades damb es persones atengudes per andús sistèmes, de caractèr identificatiu, de contacte, e tanben es donades dera sua istòria clinica que poguen auer afectacion ena autonomia personau -ja sigue per situacion de dependéncia o de discapacitat-, entà detectar e intervier en situacions de risc sociau o vulnerabilitat que poguen requerir era activacion de prestacions sociaus e qu'agen de besonh informacion sanitària entà hèr-se efectives, e tanben intervencions o accions entà garantir un procès d'atencion integrau e integrada.

»Pòden accedir ara informacion es professionaus des servicis sociaus implicadi en seguiment e era avaloracion des ciutadans, includidi es professionaus sanitaris adscriti ath sistèma de servicis sociaus implicadi en tractament e assisténcia dera persona interessada, degudament acreditadi.»

Article 55. Modificacion dera Lei 5/2008, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista

1. Se modifique er article 47 dera Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 47. Prestacion economica unica per damnatges e sequèles a conseqüéncia dera violéncia masclista

»1. Es hemnes suberviventes de bèra ua des formes de violéncia especificades en aguesta lei an dret a percéber deth Govèrn un pagament unic d'ua quantitat economica, enes condicions e damb es requisits que s'establisquen per reglament.

»2. Era quantitat a qué hè referéncia er apartat 1 ei compatibla damb es indemnizacions que s'establisquen en senténcia judiciau o damb autes prestacions economiques, publiques o privades, que legaument les poguen correspóner.

»3. S'era victima ei menora d'edat, era indemnizacion economica non pòt èster administrada per autor o inductor dera violéncia.

»4. Es hilhs e hilhes de victimes mortaus a conseqüéncia de quinselvolha des formes de violéncia masclista especificada per aguesta lei, que siguen menors de vint-e-sies ans e que ne depenen economicament en moment dera mòrt dera mair an dret ara percepcion, en un pagament unic, d'ua quantitat economica, enes condicions e damb es requisits que s'establisquen de forma reglamentària.

»Tanben an dret a recéber aguesta indemnizacion es hemnes as quaus an mòrt eth hilh o hilha en marc dera violéncia vicària.»

2. Se modifique er apartat 1 der article 84 dera Lei 5/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es programes d'intervencion integrau contra era violéncia masclista se configuren coma es esturments de planificacion qu'a d'aprovar eth Govèrn damb ua vigéncia de quate ans, damb era elaboracion prèvia peth departament competent ena matèria d'Igualtat e Feminismes, amassa damb es departaments competents en cada cas. Aguesti esturments recuelhen eth conjunt d'objectius e mesures entà erradicar era violéncia masclista e tanben establissen, d'ua manèra coordinada, globau e participativa, es linhes d'intervencion e es directives qu'an d'orientar era activitat des poders publics.»

3. Se modifique er apartat 4 der article 84 dera Lei 5/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Entara elaboracion, eth seguiment e era avaloracion des programes d'intervencion integrau, eth departament competent en matèria d'igualtat e feminismes a d'establir es mecanismes de besonh entà garantir era participacion des entitats locaus, es entitats de hemnes, es agents sociaus, e tanben es persones e es entitats expèrtes en matèria de violéncia masclista.»

4. Se hig ua disposicion addicionau, era quinzau, ara Lei 5/2008, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau quinzau. Efèctes deth calcul des prestacions de caractèr sociau dera Lei en relacion damb era renda garantida de ciutadania

»Entà determinar era fixacion dera quantitat mensuau dera renda garantida de ciutadania e era sufisença d'ingrèssi entà accedir ad aguesta prestacion, non se tien en compde coma ingrèssi dera unitat familhau es prestacions economiques de caractèr sociau qu'establissen er article 47 e següenti d'aguesta lei.»

Article 56. Modificacion deth Decrèt 142/2010, peth quau s'apròve era Cartèra de Servicis Sociaus 2010-2011

Se modifique er epigraf 1.3.1 der annèx 1 deth Decrèt 142/2010, der 11 d'octobre, peth quau s'apròve era Cartèra de Servicis Sociaus 2010-2011, que demore redigit dera manèra següenta:

«1.3.1 Servicis e programes de caractèr experimentau, non enquadrables en cap des servicis descriti enes apartats anteriors.

»Eth contengut minim dera prestacion l'aurà de justificar en cada cas era entitat titulara, en tot especificar er objècte e es foncions deth servici, era poblacion destinatària, era forma de prestacion, es perfils e es ràtios des professionaus, es estandards de qualitat, es critèris d'accès e era prevision d'avaloracion deth servici experimentau. Aguesta justificacion aurà d'èster validada peth departament dera Generalitat competent en matèria de servicis sociaus, en tot atier critèris de viabilitat, eficacitat, eficiéncia, qualitat e sostenibilitat, e d'acòrd damb çò qu'establís era disposicion addicionau ueitau d'aguest Decrèt.»

Article 57. Modificacion deth Decrèt 80/2015, des indemnizacions e ajudes entà hemnes victimes de violéncia masclista qu'establissen er article 47 dera Lei 5/2008, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, e er article 27 dera Lei organica 1/2004, de mesures de proteccion integrau contra era violéncia de genre

1. Se modifique er apartat 1 der article 3 deth Decrèt 80/2015, deth 26 de mai, des indemnizacions e ajudes entà hemnes victimes de violéncia masclista qu'establissen er article 47 dera Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, e er article 27 dera Lei organica 1/2004, deth 28 de deseme, de mesures de proteccion integrau contra era violéncia de genre, que demore redigit dera manera següenta:

«3.1 Pòden èster persones beneficiàries dera indemnizacion economica que regule aguest capítol:

»a) Es hemnes suberviventes de bèra ua des formes de violéncia masclista qu'especifique era Lei 5/2008, deth 24 d'abriu. Es referéncies as hemnes includides en aguest capítol includissen tanben es mainades e adolescentes.

»b) Es hilhs e hilhes de victimes mortaus a conseqüéncia de violéncia masclista que siguen menores de vint-e-sies ans e que ne depenen economicament en moment dera mòrt.»

2. Se suprimís er apartat 2 der article 3 deth Decrèt 80/2015.

3. Se modifique er article 4 deth Decrèt 80/2015, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 4. Neishença deth dret e prescripcion

»An dret as indemnizacions que regule aguest Decrèt es persones beneficiàries qu'establís er article anterior, cada viatge que i age ua resolucion judiciau qu'acredite qu'era sollicitanta o era mair dera persona sollicitanta a estat victima de violéncia masclista.

»Non cau aportar era resolucion judiciau enes casi qu'age estat impossible eth seguiment d'un procediment judiciau contra er agressor per decès d'aguest. En aguest cas, s'an d'aportar es diligéncies policières dubèrtes sus es hèts que descriuen era existéncia de violéncia masclista.

»Eth dret a sollicitar era indemnizacion prescriu ath cap de dus ans a compdar dera data de notificacion dera resolucion judiciau o era data ena que s'amièren a tèrme es diligéncies policières a qué se referissen es apartats anteriors.»

4. Se modifique er article 5 deth Decrèt 80/2015, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 5. Competéncia

»Era competéncia entara tramitacion e era resolucion des procediments entath reconeishement des indemnizacions que regule aguest capítol correspon ara direccion generau competenta en matèria de violéncia masclista deth departament competent en matèria d'igualtat e feminismes.»

5. Se modifiquen es letres a.3 e b.4 der article 8.1 deth Decrèt 80/2015, que demoren redigides dera manèra següenta:

«a.3 Senténcia definitiva, o definitiva e fèrma, qu'acredite qu'era sollicitanta a estat victima de quinsevolha des formes de violéncia masclista qu'especifique era Lei 5/2008, deth 24 d'abriu.

»Excepcionaument, non cau aportar era resolucion judiciau enes casi qu'age estat impossible eth seguiment d'un procediment judiciau contra er agressor per decès d'aguest. En aguest cas, s'an d'aportar es diligéncies policières dubèrtes sus es hèts que descriuen era existéncia de violéncia masclista.»

«b.4 Resolucion judiciau o informe deth Ministèri Fiscau qu'acredite qu'era mair a estat victima mortau de quinsevolha des formes de violéncia masclista qu'especifique era Lei 5/2008, deth 24 d'abriu.

»Excepcionaument, non cau aportar era resolucion judiciau enes casi qu'age estat impossible eth seguiment d'un procediment judiciau contra er agressor per decès d'aguest. En aguest cas, s'an d'aportar es diligéncies policières dubèrtes sus es hèts que descriuen era existéncia de violéncia masclista.»

6. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 10 deth Decrèt 80/2015, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) En cas de hilhs o hilhes de victimes mortaus a conseqüéncia de violéncia masclista, er impòrt dera indemnizacion ei de sies còps er indicador de renda de sufisença de Catalonha annau. En cas de concurréncia de descendents, cada hilh o hilha a dret a recéber aguesta quantitat.

»Tanben an dret a recéber aguesta indemnizacion es hemnes damb un hilh o hilha mòrt per violéncia vicària.»

Article 58. Modificacion dera Lei 24/2015, de mesures urgentes entà afrontar era emergéncia en encastre der abitatge e era praubesa energetica

1. Se modifique er apartat 10 der article 5 dera Lei 24/2015, deth 29 de junhsèga, de mesures urgentes entà afrontar era emergéncia en encastre der abitatge e era praubesa energetica, que demore redigit dera manèra següenta:

«10. As efèctes d'aguesta lei, se compren qu'es persones e unitats familhaus se tròben en situacion de risc d'exclusion residenciau tostemp qu'agen uns ingrèssi inferiors a 2 còps er IRSC, se se tracte de persones que viuen soletes, o uns ingrèssi inferiors a 2,5 còps er IRSC, se se tracte d'unitats de convivéncia, o uns ingrèssi inferiors a 3 còps er IRSC, en cas de persones damb discapacitacions o damb grana dependéncia. En cas qu'es ingrèssi siguen superiors a 1,5 còps er IRSC, cau un informe des servicis sociaus, o der organ dera Administracion que se determine per reglament, qu'acredite eth risc d'exclusion residenciau.»

2. Se modifique er apartat 2 der article 6 dera Lei 24/2015, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. S'a d'establir, coma principi de precaucion, un protocòl obligat de comunicacion as servicis sociaus, o ar organ dera Administracion que se determine per reglament, e d'intervencion d'aguesti servicis prèviament ara concession des ajudes de besonh entà evitar es talhs de subministrament, enes casi d'impagament per manca de recorsi economics des familhes afectades.»

3. Se modifique er apartat 4 der article 6 dera Lei 24/2015, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Entà que s'aplique eth principi de precaucion establit per apartat 2, quan era empresa subministradora age de hèr un talh de subministrament a de sollicitar prèviament un informe as servicis sociaus municipaus, o ar organ dera Administracion que se determine per reglament, entà determinar s'era persona o era unitat familhau se tròbe en ua des situacions de risc d'exclusion residenciau determinades per article 5.10. En cas que se complisquen aguesti requisits s'an de garantir es subministraments basics d'acòrd damb çò qu'establís er apartat 1 e s'an d'aplicar es ajudes de besonh establides per apartat 3 entà non generar un deute ara persona o era unitat familhau.»

Article 59. Modificacion deth Decrèt lei 5/2022, de mesures urgentes entà contribuïr a palliar es efèctes deth conflicte de guèrra d'Ucraina en Catalonha e d'actualizacion de determinades mesures adoptades pendent era pandemia dera COVID-19

Se modifique era disposicion transitòria dusau deth Decrèt lei 5/2022, deth 17 de mai, de mesures urgentes entà contribuïr a palliar es efèctes deth conflicte de guèrra d'Ucraina en Catalonha e d'actualizacion de determinades mesures adoptades pendent era pandemia dera COVID-19, que demore redigida dera manèra següenta:

«Disposicion transitòria dusau. Calcul d'ingrèssi des beneficiaris dera prestacion economica prevista en article 21 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic

»De manèra extraordinària e pendent era vigéncia des increments extraordinaris previsti enes articles 77 e 79 deth Reiau decrèt lei 20/2022, deth 27 de deseme, de mesures de responsa as conseqüéncies economiques e sociaus dera guèrra d'Ucraina e de supòrt ara reconstruccion dera isla dera Palma e a autes situacions de vulnerabilitat, aguesti increments non computen coma ingrèssi as efèctes des lindaus economics d'accès ara prestacion ne se dedusissen dera prestacion economica complementària as ajudes, es pensions e es prestacions estataus establida per article 21 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus. Ena fixacion deth lindau economic e er impòrt dera prestacion economica complementària s'a de préner coma referéncia er IRSC en calcul annau.»

Títol XIII. Mesures en matèria d'abitatge damb proteccion oficiau

Article 60. Modificacion dera Lei 18/2007, deth dret ar abitatge

Se modifique er apartat 2 der article 83 dera Lei 18/2007, deth 28 de deseme, deth dret ar abitatge, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Correspon ara administracion competenta entà qualificar es abitatges damb proteccion oficiau determinar-ne eth prètz o era renda maximaus en moment de qualificar-les. Cada còp que se formalize un contracte que permete as usatgèrs aucupar un abitatge damb proteccion oficiau, es parts an de hèr constar en contracte eth prètz e era renda maximaus en vigor en moment d'autrejament dera qualificacion definitiva der abitatge, qu'en dusaus e posteriores adjudicacions poderà actualizar-se d'acòrd damb era variacion interannau der indèx de prètzi ath consum calculada en foncion des mejanes annaus deth conjunt der Estat entre er an dera qualificacion e er an dera formalizacion deth contracte, sense perjudici que poguen pactar un prètz o ua renda inferiors.»

Article 61. Modificacion deth Decrèt lei 17/2019, de mesures urgentes entà melhorar er accès ar abitatge

Se modifique er apartat 3 dera disposicion transitòria cincau bis deth Decrèt lei 17/2019, deth 23 de deseme, de mesures urgentes entà melhorar er accés ar abitatge, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Son aplicables as dusaus e posteriores transmissions, loguèrs o cessions der usatge des abitatges damb proteccion oficiau qualificadi ara empara deth Decrèt 454/2004, deth 14 de deseme, de desplegament deth Plan entath dret ar abitatge 2004-2007, e posteriors, es prètzi de venda e es rendes maximaus que cònsten ara qualificacion definitiva actualizadi damb er indèx de prètzi ath consum, entre er an dera qualificacion e eth dera soscripcion deth contracte, sense que se poguen superar es impòrts resultants d'aplicar eth sistèma d'actualizacion de prètzi previsti ena normativa sus era basa dera quau s'an qualificat es abitatges.

»Eth sistèma d'actualizacion de moduls des abitatges subjèctes a quinsevolh regim d'emparament oficiau anteriors ath Decrèt 454/2004, deth 14 de deseme, de desplegament deth Plan entath dret ar abitatge 2004-2007, ei eth qu'establís era norma que les ei aplicabla.

»Es actualizacions de moduls d'acòrd damb er indèx de prètzi ath consum se calcule en foncion dera variacion interannau des mejanes annaus deth conjunt der Estat.»

Article 62. Modificacion dera Lei 13/1996, deth Registre e eth depaus de fiances des contractes de loguèr de finques urbanes e de modificacion dera Lei 24/1991, der abitatge

Se modifique er apartat 1 der article 7 dera Lei 13/1996, deth 29 de junhsèga, deth Registre e eth depaus de fiances des contractes de loguèr de finques urbanes e de modificacion dera Lei 24/1991, der abitatge, que demore redigit dera manèra següenta:

»1. Er Institut Catalan deth Sòu a de destinar er impòrt des fiances qu'age en depaus a inversions entath bastiment public d'abitatges, damb ua atencion especiau as promocions en regim de loguèr e a accions dirèctes en nuclèus antics o subjèctes a un procès de renauiment urban, e tanben as finalitats que li son pròpries d'acòrd damb era sua regulacion. En aguestes accions, era collaboracion e era coordinacion damb es ajuntaments afectadi s'an d'amiar a tèrme d'acòrd damb çò qu'establís er apartat 2. En tot cas, er Institut Catalan deth Sòu a de mantier disponibilitats per un impòrt non inferior ath 10% d'aguesti recorsi entà garantir era efectivitat en pagament des anullacions e es devolucions consecutives qu'agen lòc.»

Article 63. Modificacion dera Lei 4/2016, de mesures de proteccion deth dret ar abitatge des persones en risc d'exclusion residenciau

Se modifique e apartat 3 der article 15 dera Lei 4/2016, deth 23 de deseme, de mesures de proteccion deth dret ar abitatge des persones en risc d'exclusion residenciau, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. En supòsit a qué hè referéncia er apartat 1, son administracions expropiantes es municipis e eth departament competent en matèria d'abitatge. Pòden èster-ne beneficiàries es entitats de dret public que gestionen eth parc sociau d'abitatges, eth patrimòni public de sòu e abitatge e es entitats privades sense ànim de lucre que, d'acòrd damb era Lei 18/2007, deth 28 de deseme, deth dret ar abitatge, gestionen abitatges d'insercion o agen era condicion de promotor sociau d'abitatges. Es administracions expropiantes o, s'escatz, es beneficiàries demoren obligades a complir era foncion sociau des abitatges aqueridi en termini d'un mes a compdar deth moment en qué siguen en condicions d'usatge efectiu e avient.»

Títol XIV. Mesures administratives en matèria de miei ambient e sostenibilitat, d'infraestructures e mobilitat, d'urbanisme e d'ordenacion d'aigües

Capítol I. Modificacions legislatives en matèria de miei ambient e sostenibilitat

Article 64. Modificacion dera Lei 12/1985, d'espacis naturaus

1. Se modifique er apartat 1 der article 9 dera Lei 12/1985, deth 13 de junh, d'espacis naturaus, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Eth Govèrn, a prepausa deth departament competent en matèria d'espacis naturaus, dempús de hèti es estudis de flòra, ecologics e d'auti que poguen èster de besonh entà ua melhor proteccion des espècies, d'acòrd damb çò que dispòse era legislacion forestau e sens perjudici dera utilizacion, quan sigue procedent, d'auti esturments de proteccion, a de declarar era condicion d'estrictament protegidi en tot eth territòri de Catalonha o en ua part d'aguest des espècies dera flòra silvestre, era gea, es pèires e es fossils qu'an de besonh ua preservacion especiau. Annaument eth Conselh de Proteccion dera Natura a de prepausar ath Govèrn es mesures que s'an d'emplegar entara actualizacion dera normativa aplicabla en relacion damb es espècies especiaument protegides.»

2. Se modifique er apartat 2 der article 16 dera Lei 12/1985, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Era delimitacion definitiva de cada espaci s'a de hèr per mejan dera declaracion de bèra ua des figures de proteccion qu'establís er article 21.1, per mejan deth planejament a qué hè mencion er article 5 o ben per mejan d'ua resolucion dera persona titulara deth departament competent en dessenh deth sistèma d'espacis naturaus protegidi de Catalonha; en aguest darrèr cas, damb era informacion publica e era audiéncia prèvies enes ajuntaments comprenudi en encastre territoriau der espaci delimitat.»

Article 65. Modificacion dera Lei 7/2020, dera Agéncia dera Natura de Catalonha

Se modifique era letra w der article 3 dera Lei 7/2020, deth 2 de junhsèga, dera Agéncia dera Natura de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«w) Amiar a tèrme eth regim d'intervencion administrativa damb relacion a totes es matèries a qué hè referéncia aguest article, includides es potestats d'autorizacion, contròl, foment e sancion e totes es autes foncions que deriven dera aplicacion dera normativa que regule es sues competéncies, e, en particular, informar preceptivament pendent era tramitacion dera aprobacion de quisevolh plan, programa, projècte o autorizacion administrativa que pogue afectar as espacis naturaus protegidi. Era prenuda en consideracion d'aguesti informes s'a de hèr a constar justificadament enes respectius acòrds resolutius.»

Article 66. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus

1. Se modifique era letra j der article 3 deth tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2008, deth 15 d'abriu, que demore redigida dera manèra següenta:

«j) Installacion entara mantenença d'animaus de companhia: establiment en qué se sauven e se cueden es animaus de companhia, coma es residéncies, es escòles d'adondadura, es centres d'importacion d'animaus e es canhères esportives o de caça tostemp que lòtgen quinze o mès exemplars majors de tres mesi d'edat.»

2. Se modifique er apartat 2 der article 30 deth tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus, que demore redigit dera manèra següenta:

«30.2 Eth departament competent en matèria de biodiversitat, amassa damb eth departament competent en matèria de cinegetica, d'acòrd damb er estat des poblacions dera fauna sauvatja autoctòna, pòt agranir o redusir era relacion d'espècies protegides en Catalonha.»

3. Se hig ua disposicion finau, era quinzau, ath tèxte rehonut dera Lei de proteccion des animaus, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau 15. Canhères esportives o de caça

»1. Es canhères esportives o de caça que lòtgen mens de quinze exemplars an de presentar as servicis territoriaus deth departament competent en matèria de proteccion des animaus ua declaracion responsabla en qué se descriuen es installacions a on se lòtgen e se justifique que complissen es requisits de benèster des animaus e es mesures sanitàries e d'igiene publicades ena sedença corporativa electronica dera Generalitat.

»2. Es canhères a qué hè referéncia er apartat 1 an de portar eth libre de registre a qué hè referéncia er article 21.b, en qué an de constar es donades d'entrada, gessuda e destinacion d'animaus e dera persona que n'ei proprietària o posseïdora. Aguest libre a d'èster a disposicion des administracions competentes.»

Article 67. Modificacion dera Lei 6/2001, d'ordenacion ambientau der enluminatge entara proteccion deth miei nocturn

1. Se modifique er apartat 1 der article 16 dera Lei 6/2001, deth 31 de mai, d'ordenacion ambientau der enluminatge entara proteccion deth miei nocturn, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Son infraccions leugères es incompliments des requeréncies formulades pera Administracion entà esmendar es accions o es omissions següentes:»

2. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 16 dera Lei 6/2001, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Excedir eth flux d'emisfèri superior installat establit pera normativa.»

3. Se hig ua letra, era c, ar apartat 3 der article 16 dera Lei 6/2001, damb eth tèxte següent:

«c) Cométer ua infraccion tipificada coma leugèra se se dan acumulativament es circonstàncies següentes: un impacte important en miei o en bastisses demorades e qu'era accion infractora age ua dimension territoriau espandida o afècte un nombre fòrça naut de punts de lutz.»

Article 68. Modificacion dera Lei 16/2002, de proteccion contra era contaminacion acostica

1. Se modifique er apartat 2 der article 8 dera Lei 16/2002, deth 28 de junh, de proteccion contra era contaminacion acostica, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Pòden èster declarades ZARE es zònes en qué se depassen es valors limit d'immission en ambient exterior corresponentes a zònes de sensibilitat acostica moderada en 10 dB(A) o mès, dus còps per setmana, pendent dues setmanes consecutives o tres d'altèrnes, laguens eth termini d'un mes.»

2. Se modifique era letra a der apartat 5 der article 12 dera Lei 16/2002, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Èster destinadi de manèra temporau o permanenta a usatge residenciau.»

3. Se hig un article, eth 20 bis, ara Lei 16/2002, damb eth tèxte següent:

«Article 20 bis. Activitats festives e d'autes actes ena via publica

»Damb motiu dera organizacion d'actes tradicionaus, festius, esportius, culturaus o d'aute tipe, qu'agen un arraïtzament o un interès sociau especiaus, es municipis pòden adoptar, en determinades zònes e damb era avaloracion prèvia der impacte acostic, era suspension provisionau des objectius de qualitat acostica.»

4. Se modifique era letra d e se higen dues letres, era e e era f, ar apartat 1 der article 30 dera Lei 16/2002, damb eth tèxte següent:

«d) Non comunicar ara administracion competenta es donades que requerisque laguens es terminis establidi ad aguest efècte.

»e) Installar o comercializar emissors acostics sense adjúnher-i informacion sus es sòns indèxi d'emission, quan aguesta informacion sigue exigibla d'acòrd damb era normativa aplicabla.

»f) Quinsevolha auta infraccion non tipificada exprèssament coma infraccion grèu o fòrça grèu.»

5. Se modifique era letra e der apartat 2 der article 30 dera Lei 16/2002, que demore redigida dera manèra següenta:

«e) Non acomplir es condicions imposades ena autorizacion administrativa quan non s'age produsit un damnatge o deteriorament grèu ath miei ambient o s'age metut en perilh grèu era seguretat o era salut des persones.»

6. Se modifique era letra f e se higen es letres g, h, i, j e k ar apartat 3 der article 30 dera Lei 16/2002, damb eth tèxte següent:

«f) Non acomplir es obligacions derivades dera adopcion de mesures provisionaus establides per article 32.

»g) Non acomplir es normes qu'establisquen requisits relatius ara proteccion des edificacions contra eth sorrolh, quan se mete en perilh grèu era seguretat o era salut des persones.

»h) Superar es valors limit d'immission establides enes zònes d'especiau proteccion dera qualitat acostica (ZEPQA) e enes zònes acostiques de regim especiau (ZARE).

»i) Superar es valors limit d'immission aplicables, quan s'age produsit un damnatge o ua afectacion grèus entath miei ambient o s'age metut en perilh era seguretat o era salut des persones.

»j) Non acomplir es condicions imposades ena autorizacion administrativa, quan s'age produsit un damnatge o deteriorament grèu ath miei ambient o s'age metut en perilh grèu era seguretat o era salut des persones.

»k) Recidivar ena comission d'infraccions de caractèr grèu en termini de dus ans.»

7. Se modifique er apartat 1 der article 33 dera Lei 16/2002, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es infraccions tipificades per aguesta lei se sancionen d'acòrd damb es limits següents:

»a) Infraccions leugères, enquia 1.500 èuros.

»b) Infraccions grèus, de 1.501 enquia 20.000 èuros.

»c) Infraccions plan grèus, de 20.001 enquia 450.000 èuros.»

8. Se hig ua disposicion addicionau, era setau, ara Lei 16/2002, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau setau

»Es òbres de reforma en bastisses demoren excludides deth compliment des valors limit d'immission establides per apartat 2 der annèxe 4, immission sonora aplicabla ar ambient interior produsida pes activitats, includides es derivades des relacions de vesiat; e s'an de regir per çò qu'establissen es ordenances municipaus e es permisi d'òbres.»

Article 69. Modificacion deth Decrèt 176/2009, peth quau s'apròve eth Reglament dera Lei 16/2002, deth 28 de junh, de proteccion contra era contaminacion acostica, e se n'adapten es annèxes

Se higen dus casi d'avaloracion deth sorrolh ar apartat 2.1 der annèxe A deth Reglament dera Lei 16/2002, deth 28 de junh, de proteccion contra era contaminacion acostica, aprovat peth Decrèt 176/2009, deth 10 de noveme, damb eth tèxte següent:

«En çò que hé ath sorrolh provenent des patis d'escòla en orari lectiu e des activitats extraescolares enquias 21 h, s'avalore damb un periòde d'avaloracion d'un dia.»

«En çò que hé ath sorrolh provenent deth servici de recuelhuda de lordères e de neteja de carrèrs, s'avalore damb un periòde d'avaloracion d'un dia.»

Article 70. Modificacion dera Lei 8/2008, de finançament des infraestructures de gestion des residus e des canons sus era disposicion deth refús des residus

1. Se hig un apartat, eth 6, ar article 5 dera Lei 8/2008, deth 10 de junhsèga, de finançament des infraestructures de gestion des residus e des canons sus era disposicion deth refús des residus, damb eth tèxte següent:

«6. Era recaptacion der impòst e es assignacions que corresponen ara Generalitat procedentes dera imposicion pes administracions publiques de gravàmens sus residus s'an de destinar en exclusiva a mesures e inversions restacades damb melhores ena gestion de residus e, preferentament, a:

»a) Impuls dera economia circulara.

»b) Inversions entara melhora, er agraniment, era mantenença e eth bastiment d'infrastructures de gestion de residus, e des mejans entara recuelhuda separada, en tot includir recèrca, desvolopament e innovacion, d'acòrd damb es esturments de planificacion.

»c) Despenes de planificacion, seguiment e contròl dera produccion e era gestion de residus, especiaument es de competéncia municipau.

»d) Despenes dera gestion deth madeish impòst.»

2. Se modifique er apartat 2 der article 6 dera Lei 8/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Se cree era Junta de Govèrn entàs Residus Municipaus, qu'a d'administrar es recorsi procedenti des canons sus era disposicion deth refús des residus municipaus, e tanben es impòrts e assignacions provenentes d'impòsti e gravàmens sus residus procedenti d'autes administracions publiques e es accions derivades deth Fons de gestion de residus, damb era composicion següenta:

»a) Eth president o presidenta, qu'ei designat peth president o presidenta dera Agéncia de Residus de Catalonha.

»b) Dos vocaus designadi pera Agéncia de Residus de Catalonha.

»c) Tres vocaus en representacion des entitats locaus, designadi dera manèra següenta: un pera Entitat Metropolitana de Servicis Idraulics e deth Tractament de Residus, un aute pera Associacion Catalana de Municipis e Comarques e un aute pera Federacion de Municipis de Catalonha.

»d) Eth secretari o secretària, designat pera Agéncia de Residus de Catalonha, damb votz e sense vòt.»

3. Se modifique er apartat 3 der article 6 dera Lei 8/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Se cree era Junta de Govèrn entàs Residus dera Construccion, qu'a d'administrar es recorsi procedenti deth canon sus era deposicion controlada des residus dera construccion, e tanben es impòrts e assignacions provenentes d'impòsti e gravàmens sus residus procedenti d'autes administracions publiques e es accions derivades deth Fons de gestion de residus, damb era composicion següenta:

»a) Eth president o presidenta, qu'ei designat peth president o presidenta dera Agéncia de Residus de Catalonha.

»b) Tres vocaus designadi pera Agéncia de Residus de Catalonha.

»c) Quate vocaus designadi pera Confederacion Catalana dera Construccion.

»d) Eth secretari o secretària, designat pera Agéncia de Residus de Catalonha, damb votz e sense vòt.»

4. Se modifique er apartat 9 der article 6 dera Lei 8/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«9. Es juntes de govèrn an d'acordar, abans deth 30 de seteme de cada an, es critèris que determinen era distribucion des recorsi procedenti des canons, e tanben es impòrts e assignacions provenenti d'impòsti e gravàmens sus residus procedenti d'autes administracions publiques, damb era presentacion prèvia ath Conselh de Direccion dera Agéncia de Residus de Catalonha. Entara determinacion d'aguesti critèris cau tier en compde es modèls de gestion de residus establidi pes programes de gestion de residus e peth Plan territoriau sectoriau d'infraestructures de gestion de residus municipaus.»

5. Se modifique er apartat 10 der article 6 dera Lei 8/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«10. Era distribucion des fons procedenti des canons sus era disposicion deth refús des residus municipaus e des impòrts e assignacions provenenti d'impòsti e gravàmens sus residus procedenti d'autes administracions publiques, s'a d'ajustar as critèris següents:

»a) S'an de tier en compde es fluxi de residus municipaus que non se destinen a deposicion controlada ne a valorizacion energetica, que s'an de ponderar d'acòrd damb es critèris qu'establisque era Junta de Govèrn entàs residus municipaus.

»b) Eth cinquanta per cent des fons, aumens, s'an de destinar ath tractament dera fraccion organica recuelhuda selectivament, includidi es tractaments que redusissen era quantitat o melhoren era qualitat deth refús des residus destinadi ara disposicion deth refús, especiaument per çò que tanh ara reduccion dera fraccion organica comprenuda ena fraccion rèsta, e ath finançament des infraestructures previstes en Plan territoriau sectoriau d'infraestructures de gestion de residus municipaus; era rèsta des recorsi s'an de destinar ara recuelhuda selectiva en origina dera matèria organica, ara recuelhuda selectiva e ath reciclatge d'autes fraccions de residus, a autes formes de valorizacion materiau e ara promocion de campanhes de sensibilizacion, divulgacion e educacion ambientau, e s'a de garantir que, en tot cas, eth 2% des fons se destinen a accions d'infraestructura verda e de melhora ambientau territoriau. Es recorsi destinadi a accions d'infraestructura verda e de melhora ambientau territoriau s'an de traspassar trimesadèrament, un còp barrat eth termini de recaptacion, ara direccion generau competenta en politiques ambientaus, qu'ei era encargada de hèr-ne era gestion e era distribucion de manèra concertada damb es administracions locaus d'encastre municipau o metropolitan eth territòri des quaus resulte dirèctament o indirèctament afectat pera implantacion o eth foncionament des infraestructures de gestion de residus.»

6. Se modifique er apartat 11 der article 6 dera Lei 8/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«11. «Era distribucion des fons procedenti deth canon sus era deposicion controlada des residus dera construccion e des impòrts e assignacions provenenti d'impòsti e gravàmens sus residus procedenti d'autes administracions publiques s'a de destinar as actuacions de prevencion e as operacions de valorizacion e optimizacion dera gestion des residus dera construccion, e tanben ara promocion e ara recèrca d'aplicacions des materiaus recuperadi, d'acòrd damb es directives aprovades peth Conselh de Govèrn des Residus dera Construccion, e s'a de garantir que, en tot cas, eth 2% des fons se destinen a accions d'infraestructura verda e de melhora ambientau territoriau e qu'es accions entà favorir era prevencion e era valorizacion agen, per aguest orde, caractèr prioritari. Es recorsi destinadi a accions d'infraestructura verda e de melhora ambientau territoriau s'an de traspassar trimesadèrament, un còp barrat eth termini de recaptacion, ara direccion generau competenta en politiques ambientaus, qu'ei era encargada de hèr-ne era gestion e era distribucion de manèra concertada damb es administracions locaus d'encastre municipau o metropolitan eth territòri des quaus resulte dirèctament o indirèctament afectat pera implantacion o eth foncionament des infraestructures de gestion de residus.»

7. Se modifique er apartat 11 bis der article 6 dera Lei 8/2008, que demore redigit dera manèra següenta:

«11 bis. Era distribucion des fons procedenti des canons sus era deposicion deth refús des residus industriaus e des impòrts e assignacions provenenti d'impòsti e gravàmens sus residus procedenti d'autes administracions publiques s'a de destinar as accions d'estudis de prevencion e tecnologies naues entath tractament de residus (maxim 10%), as actuacions d'execucion subsidiària de gestion de residus abandonadi hèti pera Agéncia de Residus de Catalonha e a autes activitats restacades damb es residus industriaus (maxim 40%); era rèsta s'a de destinar a actuacions de prevencion, e s'a de garantir qu'en tot cas eth 2% des fons se destinen a accions d'infraestructura verda e de melhora ambientau territoriau, a condicion qu'es quantitats non utilizades en un exercici o recuperades posteriorament s'acumulen enes exercicis següents. Es recorsi destinats a accions d'infraestructura verda e de melhora ambientau territoriau s'an de traspassar trimesadèrament, un còp barrat eth termini de recaptacion, ara direccion generau competenta en politiques ambientaus, qu'ei era encargada de hèr-ne era gestion e era distribucion de manèra concertada damb es administracions locaus d'encastre municipau o metropolitan eth territòri des quaus resulte dirèctament o indirèctament afectat pera implantacion o eth foncionament des infraestructures de gestion de residus.»

Article 71. Modificacion dera Lei 16/2017, deth cambi climatic

1. Se modifique er apartat 3 der article 34 dera Lei 16/2017, der 1 d'agost, deth cambi climatic, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Enes procediments d'avaloracion ambientau de plans, programes e projèctes que se desvolòpen en Catalonha, s'an d'avalorar es emissions de gasi damb efècte d'ivernacle qu'era sua execucion e gestion poguen produsir, e tanben era vulnerabilitat deuant es impactes deth cambi climatic. Es departaments competents en matèria de cambi climatic e avaloracion ambientau an d'establir es metodologies e guides avientes que faciliten eth calcul des emissions de gasi damb efècte d'ivernacle e era analisi dera vulnerabilitat.»

2. Se modifique er apartat 1 der article 56 dera Lei 16/2017, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Eth Govèrn a d'establir es esturments oportuns entà facilitar qu'es ciutadans dispòsen d'informacion sus era peada de carboni des productes e poguen decidir eth sòn consum en tot conéisher es emissions qu'a generat era produccion e eth transpòrt d'un determinat ben.»

3. Se modifique er apartat 2 der article 56 dera Lei 16/2017, que demore redigit dera manèra següenta:

«2. Es esturments a qué hè referéncia er apartat 1 an d'includir eth detalh dera metodologia de calcul que s'age emplegat e des hònts de donades utilizades. Aguestes metodologies an d'èster coerentes damb es directives qu'establisque era Union Europèa sus era peada ambientau des productes.»

4. Se modifique er apartat 3 der article 56 dera Lei 16/2017, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Eth departament competent en matèria de cambi climatic e eth departament competent en matèria de consum an d'establir es acòrds pertinenti damb es representants des diferenti sectors des productes qu'includís er annèxe III entà hèr possible qu'era informacion sus era peada de carboni des productes arribe ath consumidor de manèra facilament comprensibla e accessibla.»

5. Se modifique era disposicion addicionau siesau dera Lei 16/2017, que demore redigida dera manèra següenta:

«Disposicion addicionau siesau. Termini entara implantacion dera peada de carbòni de productes

»Es esturments a qué hè referéncia er article 56 sus era peada de carbòni des productes qu'includís er annèxe III an d'èster disponibles, coma fòrça tard, er 1 de gèr de 2026.»

Article 72. Modificacion deth Decrèt lei 16/2019, de mesures urgentes entara emergéncia climatica e er impuls as energies renovables

1. Se modifique er article 14 bis deth Decrèt lei 16/2019, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 14 bis. Tramitacion d'urgéncia

»Se declaren d'urgéncia per rasons d'interès public es procediments d'autorizacion de projèctes de generacion mejançant energies renovables que siguen competéncia dera Administracion dera Generalitat, de poténcia parièra o inferiora a 5 MW connectadi ath hilat electric de distribucion d'intensitat parièra o inferiora a 25 kV o que siguen destinadi ar autoconsum d'establiments industriaus.»

2. Se modifiquen es apartats 1, 2 e 3 der article 15 deth Decrèt lei 16/2019, que demoren redigidi dera manèra següenta:

«15.1 Er organ competent en matèria d'energia e es organs competents en matèria d'agricultura, paisatge, miei ambient, urbanisme e cultura an de verificar, en termini d'un mes, era sufisença e era idoneïtat dera documentacion aportada pera persona promotora. Se non i a responsa en termini previst, se pòt contunhar era tramitacion. En cas de recéber peticion d'esmenda o melhora, er organ competent en matèria d'energia a de recuélher totes es peticions e les a de transferir ara persona promotora, d'acòrd damb era norma generau de procediment administratiu. En dar responsa ara sufisença e era idoneïtat dera documentacion aportada, er organ ambientau a de comunicar ar organ competent en matèria d'energia era lista d'entitats e administracions qu'an d'èster consultades as efèctes dera avaloracion d'impacte ambientau.

»Er organ competent en matèria d'energia a de transferir era responsa dera persona promotora as organs competents descriti en paragraf anterior pr'amor que se pronóncien en un termini de quinze dies sus s'era documentacion ei avienta e sufisenta entar inici dera informacion publica. En cas que laguens aguest termini se recebe bèra observacion, er organ competent en matèria d'energia la transferirà ara persona promotora entà que i dongue responsa. Aguestes observacions an de tractar exclusivament es aspèctes sus es quaus hèsque referéncia era peticion d'esmenda o melhora iniciau, e s'an d'evitar naues peticions d'informacion aliènes ad aguesta prumèra sollicitud, entà que non i age dilacions en procediment e es administracions demoren obligades a hèr totes es requeréncies de manèra exaustiva a compdar der inici dera tramitacion. En supòsit que, un còp superat eth termini de quinze dies, non cònste responsa des organs competenti, er organ substantiu pòt contunhar era tramitacion d'acòrd damb er apartat 15.2.

»15.2 Un còp esmendades totes es deficiéncies, er organ competent en matèria d'energia inície eth tramit d'informacion publica pendent un periòde de trenta dies enes projèctes de mens de 10 MW e de mens de seishanta dies enes projèctes d'entre 10 e 50 MW. Er anonci d'informacion publica a de detalhar qu'a efèctes sus es procediments administratius següenti: eth procediment entara obtencion dera autorizacion administrativa prèvia e de bastiment deth parc eolian o era planta solara fotovoltaica e, s'escatz, entara sua declaracion d'utilitat publica; eth procediment entara autorizacion deth projècte d'accion especifica d'interès public en sòu non urbanizable, e eth procediment d'avaloracion d'impacte ambientau deth projècte deth parc eolian o dera planta solara fotovoltaica.

»15.3 Parallèlament ath tramit d'informacion publica, er organ competent en matèria d'energia efectue eth tramit d'audiéncia enes administracions e entitats que poguen resultar afectades e sollicite as organismes e as empreses de servicis publics o d'interès generau qu'emeten un informe sus era part que les pogue afectar. En tot cas, s'an de consultar es departaments competents en matèria de patrimòni culturau e en matèria d'agricultura. Aguesti informes s'an d'eméter en termini d'un mes. Se non s'emeten en termini indicat, se pòden repréner es accions corresponentes. Quan era persona promotora age sollicitat era declaracion d'utilitat publica, se considèren tanben persones interessades es persones titulares des bens e drets afectadi. En toti es casi, er organ competent en matèria d'energia a de sollicitar informe en ajuntament o enes ajuntaments en encastre des quaus se pretene implantar eth parc eolian o era planta solara fotovoltaica, en madeish termini.»

3. Se hig ua disposicion addicionau, era tresau, ath Decrèt lei 16/2019, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau tresau. Autorizacion entà tors de mesurament de vent

»Entar emplaçament de tors de mesurament de vent non cau complir era tramitacion qu'establís aguest decrèt lei. Entara installacion temporau cau ua autorizacion dera unitat directiva corresponenta deth departament competent en matèria d'energia, damb er informe prèvi der ajuntament corresponent e un informe deth departament competent en matèria de cultura. Aguesti informes an d'èster emetudi en termini de quinze dies. Se produsís silenci administratiu positiu un còp transcorrut aguest termini.

»Era autorizacion autrejada a ua vigéncia maximau de dus ans. En supòsit qu'era tor de mesura age de demorar plaçada en parc eolian madeish, calerà includir-la laguens deth projècte corresponent ath parc eolian.»

4. Se hig ua disposicion finau, era dusau bis, ath Decrèt lei 16/2019, damb eth tèxte següent:

«Disposicion finau dusau bis. Guida informativa sus era documentacion requerida

Eth departament competent en matèria d'energia a d'elaborar, en termini de tres mesi a compdar dera publicacion en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, ua guida informativa exaustiva qu'includisque tota era documentacion de besonh que calerà presentar ena sollicitud a tramit entara obtencion dera autorizacion administrativa prèvia e de bastiment, era declaracion d'impacte ambientau e eth projècte d'accion especifica en matèria d'urbanisme. Aguesta documentacion a de hèr referéncia ara documentacion de besonh requerida pes organs competents en matèria d'energia, urbanisme, miei ambient, agricultura e patrimòni culturau, que non poderàn demanar cap auta documentacion que non sigue includida ena guida.»

Article 73. Modificacion dera Lei 8/2020, de proteccion e ordenacion deth litorau

Se modifique era letra g der article 29 dera Lei 8/2020, deth 30 de junhsèga, de proteccion e ordenacion deth litorau, que demore redigida dera manèra següenta:

«g) Era tutèla e policia deth domeni public maritimoterrèstre e es sues zònes de servitud en çò que hè a: es actuacions amiades a tèrme sense acòrd dera Administracion dera Generalitat o der ajuntament o sense auer hèt era declaracion responsabla corresponenta, sense perjudici dera competéncia sancionadora der Estat sus aucupacions demaniaus sense títol; era susvelhança deth compliment des condicions d'acòrd damb es quaus era Administracion dera Generalitat age autrejat es concessions e es autorizacions; era observança des requisits exigidi pera legislacion en màteria de còstes entàs actuacions subjèctes a declaracion responsabla dauant era Administracion dera Generalitat, e era adopcion des mesures corresponentes entara proteccion dera legalitat relatives ara restauracion dera realitat fisica alterada e der orde juridic vulnerat, era imposicion e era recaptacion de sancions e era determinacion des maus e damnatges causadi.»

Article 74. Fons entara Erradicacion der Amiant de Catalonha

1. Se cree eth Fons entara Erradicacion der Amiant de Catalonha entath finançament des accions de deteccion, retirada e gestion der amiant e dera rèsta d'iniciatives restacades ath tractament e era erradicacion der amiant, includides era difusion, era sensibilizacion e era formacion e eth foment des iniciatives privades concorrentes damb es objectius deth Fons, en particular quan se restaquen ar impuls des energies renovables.

2. Eth Fons s'intègre laguens es credits pressupostaris corresponents ath Departament d'Accion Climatica, Alimentacion e Agenda Rurau, que l'execute de conformitat damb es acòrds adoptadi pera Comission entara Erradicacion der Amiant de Catalonha.

Capítol II. Mesures administratives en matèria d'infraestructures e mobilitat

Article 75. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei de carretères

Se hig un apartat, eth 8, ar article 19 deth tèxte rehonut dera Lei de carretères, aprovat peth Decrèt legislatiu 2/2009, deth 25 d'agost, damb eth tèxte següent:

«8. Es titulars de bens o installacions entara prestacion de servicis d'interès generau qu'empedisquen o embarrassen significativament era execucion d'òbres de carretères son obligadi ara sua retirada o modificacion totau e efectiva en termini maximau de sies mesi a compdar dera sollicitud dera direccion generau competenta en matèria de carretères. Era restitucion d'aguesti servicis afectadi s'a d'executar d'acòrd damb era propòsta fixada en projècte aprovat pera direccion generau competenta en matèria de carretères. Eth còst dera retirada o modificacion a d'èster fixat contradictòriament entre es parts, exceptat s'abans es bens o installacions èren plaçadi ena zòna de domeni public viari en vertut d'ua autorizacion qu'establisse era obligacion entath titular de retirar-les ath sòn cargue quan se requerisse per besonhs deth servici public de carretères.

»Alternativament, en termini de dus mesi a compdar dera sollicitud, era direccion generau competenta en matèria de carretères pòt convier damb es titulars des bens o installacions afectades qu'es actuacions de besonh les execute era dita direccion generau.

»En toti es casi, s'era inactivitat o demora ena retirada o modificacion empedissen er inici o era continuitat des òbres deth projècte de carretères que les afècten, eth requeriment efectuat a es efèctes de resolucion administrativa notificada as efèctes d'imposicion de multes coercitives, d'acòrd damb çò qu'establís aguesta Lei e era normativa sus eth procediment administratiu comun. Er impòrt d'aguestes multes pòt èster coma maxim deth 10% deth pressupòst de licitacion des unitats des òbres afectades e se pòden imposar damb periodicitat mensuau.

»Un còp transcorrut eth periòde de sies mesi indicat en prumèr paragraf sense qu'eth titular age hèt era modificacion de besonh, totau e efectiva, ne existisque acòrd damb era direccion generau competenta en matèria de carretères pr'amor qu'aguesta l'execute o entà fixar-ne eth còst contradictòri, era direccion generau competenta en matèria de carretères pòt procedir de forma subsidiària ara realizacion des modificacions provisionaus o definitives de servicis, bens o installacions afectadi, damb independéncia des responsabilitats civiles per perjudicis e increments de còsti dera òbra e dera imposicion, s'escatz, des multes coercitives que se ne poguen derivar.

»En ambdús casi, e sense perjudici dera formalizacion de liurament dera documentacion legau e tecnica descriptives dera actuacion de modificacion de servicis realizada, era titularitat e eth servici restituïdi passen de forma plea ath titular deth servici qu'age estat modificat, damb efèctes des dera data que s'indique ena notificacion que damb aguesta fin hèsque era direccion generau competenta en matèria de carretères, e sense qu'aguesta actuacion pogue dar lòc a cap de dret o indemnizacion en favor deth titular.»

Article 76. Modificacion dera Lei 12/2002, deth transpòrt per cable

Se hig un apartat, eth 4, ar article 9 dera Lei 12/2002, deth 14 de junh, deth transpòrt per cable, damb eth tèxte següent:

«4. Es usatgèrs menors de quate ans pòden demorar exemptadi dera obligacion d'aquerir títol de transpòrt, e se manten era vigéncia dera rèsta de drets e obligacions establidi per aguest article.»

Article 77. Modificacion dera Lei 19/2003, deth taxi

1. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 11 dera Lei 19/2003, deth 4 de junhsèga, deth taxi, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Era resolucion per incompliment deth titular des condicions essenciaus dera licéncia, o pera obtencion, era gestion o era espleita dera licéncia per quinsevolha forma non prevista en aguesta Lei e eth sòn desvolopament reglamentari. Se considère ua condicion essenciau deth titular dera licéncia non auer estat condemnat per senténcia judiciau fèrma per quinsevolh des delictes contra era libertat sexuau e contra eth patrimòni regulat pes títols VIII e XIII, respectivament, deth Còdi penau.»

2. Se modifique er apartat 1 der article 20 dera Lei 19/2003, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es veïculs a qué hèn referéncia es licéncies e es autorizacions an de complir es requisits que determinen es normes de desvolopament d'aguesta Lei en çò que tanh as condicions generiques de seguretat, capacitat, confòrt e prestacions avientes ath servici a qué son adscriti, sense perjudici de çò que pogue determinar eth departament competent en matèria de transpòrts en çò que hè as condicions exigibles as veïculs. Es cicles, es veïculs de mobilitat personau e es cicles de pedalada assistida e toti es veïculs dera categoria L non pòden amiar a tèrme, en cap de cas, servicis de taxi o assimiladi.»

3. Se modifique er article 29 dera Lei 19/2003, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 29. Foment dera cooperacion

»1. Es administracions competentes ena matèria an d'incentivar, mejançant es formules mès avientes, era constitucion e eth foncionament d'agropacions de persones fisiques titulares de licéncies de taxi, ena forma juridica que sigue mès idonèa, entà cooperar ena melhora deth procès de contractacion e prestacion deth servici o en d'autes aspèctes restacadi damb era sua gestion. S'an de determinar per reglament es condicions especifiques dera contractacion e eth regim juridic deth servici de cooperatives, emissores de radiotaxi e d'autes entitats prestadores de servicis o comercializadores dera aufèrta.

»2. Es empreses qu'intervenguen ena contractacion e comercializacion des servicis de taxi an d'ajustar era sua actuacion a çò que determine aguesta lei e es normes que la despleguen, especiaument en çò que hè ar objècte sociau e ath compliment deth regim tarifari, e en concrèt:

»a) Era activitat coma mediadora de servicis de taxi a de hèr part deth sòn objècte sociau de manèra exprèssa.

»b) Non pòden modificar en cap de cas eth prètz deth servici prestat per un taxi per mejan de bonificacions, descompdes, suplements o quinsevolha auta forma analòga.

»c) Eth sistèma d'assignacion e comercializacion de servicis a d'èster definit de manèra que sigue objectiu e non discriminatòri entre es taxis restacadi.

»3. En cas qu'eth dit sistèma opère sus era basa d'un tractament totaument o parciaument automatizat de donades personaus, a de perméter eth compliment des condicions establides en aguest article e facilitar qu'es usatgèrs e es taxistes poguen exercir es drets establidi pera normativa en matèria de proteccion de donades personaus.»

4. Se modifique era letra e der article 39 dera Lei 19/2003, que demore redigida dera manèra següenta:

«e) Non portar aparelh taximètre en cas qu'aguest sigue exigible, manipular-lo, hèr-lo a foncionar d'ua manèra inavienta, o prestar un servici de taxi damb eth taximètre desactivat, quan aguest hèt sigue imputable ara actuacion dera persona titulara dera licéncia o era autorizacion, o ath personau que ne depene.»

5. Se modifique era letra c der article 40 dera Lei 19/2003, que demore redigida dera manèra següenta:

«c) Non acomplir eth regim de tarifes.

»En particular, se considère includit en aguest apartat, de manèra diferenciada, er incompliment deth regim de tarifes qu'incorpòre accions o omissions que hèsquen part d'un plan preconcebut pera persona prestadora deth servici de taxi, damb er objectiu d'evitar era aplicacion dera tarifa aprovada oficiaument, exceptat que se donguen es circonstàncies a qué hè referéncia er article 39.e.»

6. Se modifique er apartat 1 der article 42 dera Lei 19/2003, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Es sancions pes infraccions tipificades enes articles anteriors se graduen d'acòrd damb es normes següentes:

»a) Se sancionen damb ua multa de 250 a 300 èuros es infraccions qu'establís er article 41.

»b) Se sancionen damb ua multa de 600 a 1.400 èuros es infraccions qu'establissen es letres a, b, f, h, i, k e l e eth paragraf prumèr dera letra c der article 40.

»c) Se sancionen damb ua multa de 801 a 1.400 èuros es infraccions qu'establissen es letres d, g e j e eth paragraf dusau dera letra c der article 40.

»d) Se sancione damb ua multa de 1.251 a 1.400 èuros era infraccion qu'establís era letra e der article 40.

»e) Se sancione damb ua multa de 1.401 a 4.000 èuros era infraccion qu'establís era letra d der article 39.

»f) Se sancionen damb ua multa de 4.001 a 6.000 èuros es infraccions qu'establissen es letres a, b, c, e, f, g, h, i e j der article 39.»

7. Se hig un apartat, eth 7, ar article 42 dera Lei 19/2003, damb eth tèxte següent:

«7. Era imposicion de tres sancions en periòde de dus ans, mejançant resolucion fèrma en via administrativa, pera comission des infraccions tipificades enes letres c, e e g der article 39, a compdar des dera imposicion dera prumèra sancion, es servicis hèti ara empara d'ua madeisha licéncia, pòt dar lòc ara sua revocacion.

»Era imposicion de cinc sancions en periòde de dus ans, mejançant resolucion fèrma en via administrativa, pera comission dera infraccion tipificada ath paragraf dusau dera letra c der article 40, compdat des dera imposicion dera prumèra sancion, en servicis hèti ara empara d'ua madeisha licéncia, pòt dar lòc ara sua revocacion.»

8. Se hig ua disposicion transitòria, era cincau, ara Lei 19/2003, damb eth tèxte següent:

«Disposicion transitòria cincau. Periòde transitòri entara adaptacion der objècte sociau des empreses de contractacion e comercializacion de servicis de taxi

»1. S'establís un periòde transitòri de tres mesi pr'amor qu'es persones juridiques qu'intervenguen ena contractacion e era comercializacion des servicis de taxi adapten eth sòn objècte sociau a çò que regule er article 29.

»2. En cas d'incompliment, era Administracion competenta pòt adoptar era suspension temporau dera sua activitat coma mesura provisionau.

Article 78. Modificacion deth Decrèt lei 9/2022, de mesures urgentes en matèria de loguèr de veïculs damb conductor

1. Se modifique era letra a der apartat 1 der article 4 deth Decrèt lei 9/2022, deth 5 de junhsèga, de mesures urgentes en matèria de loguèr de veïculs damb conductor, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Èster titulars d'ua autorizacion de loguèr de veïculs damb conductor VTC d'encastre estatau, domiciliada en Catalonha, damb un veïcul qu'age estat adscrit permanentament aumens pendent un an pendent eth periòde de temps comprenut entre eth dia 1 de gèr de 2019 e era data d'entrada eth vigor d'aguest decrèt lei.»

2. Se modifique era letra g der apartat 1 der article 4 deth Decrèt lei 9/2022, que demore redigida dera manèra següenta:

«g) Non auer estat sancionat, mejançant ua resolucion fèrma ena via administrativa, pera comission d'infraccions fòrça grèus ara normativa reguladora dera activitat de loguèr de veïculs damb conductor. Ad aguesti efèctes, se considère que concor aguesta circonstància quan era empresa aurà estat sancionada pera comission de mès de tres infraccions fòrça grèus per incompliment dera normativa mencionada.»

3. Se modifique er apartat 2 der article 4 deth Decrèt lei 9/2022, que demore redigit dera manèra següenta:

«4.2 Eth titular dera autorizacion VTC a d'auer complit era obligacion de comunicar as entitats locaus, quan atau ac auràn establit reglamentàriament, era realizacion de servicis urbans e eth compliment des normes locaus pendent es dus prumèrs ans a compdar dera entrada en vigor des respectius reglaments.

»Maugrat açò, se pòt considerar que complís aguesta condicion enes casi que concorren circonstàncies pes quaus non age estat possible hèr era declaracion responsabla a qué hè referéncia eth paragraf anterior e en termini que s'indique, coma conseqüéncia, exclusivament, dera transmission dera autorizacion a un aute titular, en tot auer estat hèta era declaracion responsabla en termini soslinhat peth titular anterior dera autorizacion.»

4. Se modifique era disposicion transitòria deth Decrèt lei 9/2022, que demore redigida dera manèra següenta:

«Disposicion transitòria. Sollicitud des autorizacions

»As efèctes dera modificacion hèta en article 4 deth Decrèt lei 9/2022, deth 5 de junhsèga, de mesures urgentes en matèria de loguèr de veïculs damb conductor, s'establís eth termini d'un mes a compdar dera entrada en vigor dera Lei de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public corresponent ar an 2023 entà presentar, deuant era administracion locau competenta, ua sollicitud d'autorizacions de loguèr de veïculs damb conductor de caractèr urban en tot acuelher-se as naues condicions establides.»

Article 79. Modificacion dera Lei 4/2006, ferroviària

1. Se modifique er apartat 13 der article 15 dera Lei 4/2006, deth 31 de març, ferroviària, que demore redigit dera manèra següenta:

«13. Se pòden hèr coitius agricòles ena zòna de proteccion, sense besonh d'autorizacion prèvia, se se garantís era evacuacion corrècta dera aigua de reg e non se causen perjudicis ar esplanatge. Demore proïbida era crèma de rastolhs, d'acòrd damb çò qu'establisque era normativa aplicabla en aguesta matèria. Cau autorizacion deth titular dera infrastructura ferroviària o, s'escatz, dera entitat qu'age atribuïda era sua administracion entà hèr quinsevolh movement de tèrres que compòrte cambis ena còta deth terren.»

2. Se hig un article, eth 38 bis, ath capítol IV dera Lei 4/2006, damb eth tèxte següent:

«Article 38 bis. Concorréncia e accès ara aucupacion de lòcs de trabalh

»1. Es convocacions entà accedir as diferentes vacantes des airaus d'activitat professionau en qué era majoria deth personau siguen òmes an de determinar eth nombre de places qu'an d'èster provedides per hemnes entà complir er objectiu d'equilibrar era preséncia de hemnes e òmes enes plantilhes respectives.

»En tot partir d'aguesta informacion, eth nombre de places reservat entà hemnes a d'èster proporcionau as objectius perseguidi, e non pòt èster superior ath 40% des places convocades ne inferior ath 25% des places convocades, tostemp que se'n convoquen mès de tres.

»2. Enes procediments selectius a qué hè referéncia er apartat 1, era adjudicacion des places convocades s'a de hèr en tot seguir ua unica lista finau des persones qu'agen superat eth procès, ordenades segons era puntuacion obtenguda, en tot aplicar-i es critèris de desempat establidi legaument, exceptat que per aguest procediment non s'artenhe eth percentatge que determine er apartat 1, cas en quau cau dar preferéncia as candidates hemnes, enquia arténher er objectiu perseguit, tostemp que se complisquen es condicions següentes:

»a) I a d'auer en toti es casi ua equivaléncia de capacitacion, determinada pera superacion des pròves e es exercicis dera fasa d'oposicion deth sistèma selectiu.

»b) Cap des candidates hemnes seleccionades en vertut d'aguest critèri de preferéncia non pòt auer un diferenciau negatiu de puntuacion, ena fasa d'oposicion e, s'escatz, ena fasa de concors, de mès deth 15% en çò que hè as candidats òmes preteridi.

»c) Non se pòt aplicar aguesta mesura en çò que hè de candidats òmes quan concorren motius de discriminacion positiva legaument determinadi, que siguen d'auti diferenti deth critèri de preferéncia que regule aguesta disposicion, coma era apertenença a d'auti collectius damb especiaus dificultats d'accès ara aucupacion.

»Aguest critèri de preferéncia non ei aplicable quan en encastre d'activitat professionau en qué se genèren es vacantes que s'an de corbir s'age artenhut eth 40% de preséncia de hemnes.»

3. Se modifique era letra a der apartat 1 der article 50 dera Lei 4/2006, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Anar provedidi deth corresponent títol de transpòrt valid entara utilizacion deth servici de transpòrt e degudament validat, qu'an de conservar mentre siguen ath laguens des installacions e an de méter a disposicion deth personau dera empresa que balhe eth servici se les ac demane. Es usatgèrs menors de quate ans son exemptadi dera obligacion d'aquerir un títol de transpòrt.»

4. Se hig ua disposicion addicionau, era dètz-e-setau, ara Lei 4/2006, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau dètz-e-setau. Investigacion d'accidents ferroviaris

»Es accidents ferroviaris grèus devengudi enes infrastructures deth Sistèma Ferroviari de Catalonha an d'èster investigadi per ua comission adscrita ath departament competent en matèria ferroviària, independenta funcionaument d'aguest.

»Era composicion dera comission, es sues foncions e eth sòn encastre d'actuacion an d'èster desvolopadi mejançant ua orde deth departament competent en matèria ferroviària, d'acòrd damb çò qu'establisque era normativa dera Union Europèa sus seguretat ferroviària.»

5. Se hig ua disposicion addicionau, era dètz-e-ueitau, ara Lei 4/2006, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau dètz-e-ueitau. Cession de bens ath patrimòni pròpri de Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha

»1. Demoren incorporadi ath patrimòni pròpri de Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha es bens següents:

»a) Es bens mòbles e immòbles des quaus ei titulara era Generalitat afectadi ara espleita ferroviària.

»b) Es bens mòbles e immòbles afectadi ara espleita des linhes qu'anteriorament depenien de Camins de Hèr de Via Estreta (Feve) e qu'actuaument son espleitades per Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha.

»2. Demoren dehòra der encastre d'aplicacion d'aguest article es bens mòbles e immòbles qu'en moment dera entrada en vigor d'aguesta lei non siguen afectadi ara espleita ferroviària.

»3. Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha a d'elaborar, en termini d'un an a compdar dera aprobacion d'aguesta lei, er inventari complèt des bens a qué hè referéncia er apartat 1.

»4. Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha pòt exercir, en quinsevolh moment, en çò que hè as bens de domeni public dera sua titularitat es facultats d'administracion, defensa, policia, investigacion, atermiatge e recuperacion possessòria qu'autrege ara Generalitat era legislacion sus patrimòni des administracions publiques.

»Atau madeish, correspon a Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha establir eth regim d'usatge des bens de domeni public dera sua titularitat e autrejar autorizacions e d'auti títols que permeten era sua utilizacion per tresaus d'acòrd damb çò qu'establís aguesta lei.

»Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha pòt desafectar, damb er informe preceptiu prèvi deth departament competent en matèria ferroviària, es bens de domeni public dera sua titularitat que resulten innecessaris entara prestacion deth servici public ferroviari.

»Aguesta desafectacion l'an d'acordar es organs competents de Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha d'acòrd damb es sòns estatuts, des dera declaracion de non besonh corresponenta.

»Es previsions d'aguest apartat s'an d'aplicar as bens descriti en apartat 1 d'aguesta disposicion, e tanben as auti bens que s'agen incorporat ath patrimòni pròpri de Camins de Hèr dera Generalitat de Catalonha e que siguen afectadi ara espleita ferroviària abans o des dera entrada en vigor d'aguesta lei.»

Capítol III. Mesures administratives en matèria d'urbanisme

Article 80. Modificacion deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme

1. Se hig ua letra, era c, ar apartat 1 der article 9 bis deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, aprovat peth Decrèt legislatiu 1/2010, deth 3 d'agost, damb eth tèxte següent:

«c) En sòu non urbanizable, enes espacis de terren plaçadi en un rai de cinquanta mètres ath torn dera construccion, quan es installacions se destinen a redusir-ne era demanda energetica.»

2. Se modifique er apartat 4 der article 9 bis deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Non son aplicables es normes d'aplicacion dirècta qu'establís aguest article quan siguen incompatibles damb es normes de proteccion deth patrimòni culturau.»

3. Se modifique era letra b der apartat 5 bis der article 34 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Es installacions de produccion d'energia electrica renovabla damb ua poténcia superiora a 100 kW siguen o non connectades as hilats de transpòrt o de distribucion d'electricitat.»

4. Se hig ua letra, era d, ar apartat 3 der article 47 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«d) Rebastir e reabilitar construccions agroforestaus que siguen der an 1956 o anteriors.»

5. Se modifique er apartat 3 ter der article 47 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«3 ter. Maugrat çò qu'establís er apartat 3, es construccions mencionades se pòden reutilizar entà destinar-les a d'auti usatges diferenti tostemp que s'acredite qu'era finca en qüestion dispòse d'un plan de gestion forestau o de finca aprovat e que n'acredite era execucion d'acòrd damb era planificacion qu'i cònste.»

6. Se modifique era letra a der apartat 6 der article 47 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Es construccions e es dependéncies pròpries d'ua activitat agricòla, ramadèra, forestau, d'espleita de recorsi naturaus o, en generau, rustica. Entre es construccions pròpries d'ua espleita de recorsi naturaus procedenti d'activitats extractives s'i includissen es installacions destinades ath prumèr tractament e ara seleccion d'aguesti recorsi, tostemp qu'aguestes activitats de seleccion produsisquen un impacte ambientau menor se s'amien a tèrme en lòc d'origina.»

7. Se hig ua letra, era h, ar apartat 6 der article 47 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«h) Excepcionaument, es installacions de produccion d'electricitat mejançant hònts renovables destinades ar autoconsum damb er objectiu de dar servici a activitats legaument implantades plaçades en sectors limitròfs ath sòu non urbanizable e qu'aguestes installacions non poguen èster bastides, sigue per insuficiéncia o per acabament der espaci disponible laguens eth sector.»

8. Se modifique er apartat 6 bis der article 47 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«6 bis. Ar efècte dera letra b der apartat 6, se presumís qu'es naues construccions o era reutilizacion des existentes entà destinar-les ar usatge d'abitatge familhau son dirèctament e justificadament associades a ua explotacion rustica quan concorren es circonstàncies següentes:

»a) Qu'eth nau abitatge familhau se place en un municipi rurau damb ua poblacion inferiora a cinc mil abitantes.

»b) Qu'era persona promotora der abitatge familhau sigue un descendent dera persona titulara d'ua explotacion rustica familhau plaçada en municipi.

»c) Qu'era persona promotora nomentada trabalhe ena explotacion o n'obtengue rendiments.

»d) Qu'aguesta presumpcion non s'age aplicat anteriorament en çò que hè ara madeisha explotacion.»

9. Se modifique er apartat 4 der article 50 bis deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. D'acòrd damb eth plan urbanistic corresponent, se pòt adméter era division orizontau des construccions a qué hèn referéncia es letres a e b der article 47.3 se non se n'altèren es caracteristiques originaus, se ne respècten es elements istorics principaus e se hèn d'acòrd damb era normativa reguladora des condicions objectives d'abitabilitat. En cap de cas non ei admissibla era division orizontau ne quinsevolh aute regim de condomini enes parts des edificacions destinades ar usatge otelèr.»

10. Se hig un apartat, eth 5, en article 50 bis deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«5. Ena reconstruccion e reabilitacion des masies e es cases ruraus dera letra a der apartat 3 der article 47 se pòden modificar es elements arquitectonics originaus, tostemp que non se desvalorizen es rasons dera catalogacion d'aguesti bastiments, d'acòrd damb es condicions següentes:

»a) En construccions catalogades per rasons ambientaus, païsatgistiques o sociaus, s'i pòden hèr intervencions tostemp que siguen degudament motivades en projècte.

»b) En construccions catalogades per rasons arquitectoniques o istoriques, unicament s'i pòden adméter es intervencions minimes e imprescindibles que siguen de besonh entà destinar era construccion a un usatge admetut, es quaus an d'èster degudament motivades en projècte.»

11. Se hig ua letra, era g, ar apartat 3 der article 53 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«g) Installacions de generacion d'energia basada en hònts renovables.»

12. Se modifique er apartat 5 der article 53 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«5. Sonque se pòden autorizar coma òbres provisionaus es vinculades as usatges provisionaus a que hè referéncia er apartat 3 e es vinculades a activitats economiques preexistentes.

»Aguestes òbres an d'èster es minimes de besonh entà desvolopar er usatge sense ométer cap des normes de seguretat e igiena establides pera legislacion sectoriau. Era natura des òbres provisionaus de naua planta non a de dificultar era restitucion des terrens en sòn estat originau.»

13. Se modifique er apartat 1 der article 83 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Era aprobacion iniciau e era aprobacion definitiva des plans directors urbanistics corresponen ara Comission de Territòri de Catalonha. En toti es casi, es ajuntaments afectadi an d'èster consultadi abans dera aprobacion iniciau, per un termini d'un mes, en çò que hè as objectius e es intencions generaus dera iniciativa.»

14. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 173 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Es abitatges non arrendadi, e tanben es arrendadi, quan, d'acòrd damb era legislacion sus arrendaments urbans, se transmete eth conjunt der immòble, damb exclusion des transmissions entre es societats d'un madeish grop empresariau qu'agen eth madeish objècte sociau o exercisquen ua activitat immobiliària similara.»

15. Se modifique er apartat 3 bis der article 188 deth tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, que demore redigit dera manèra següenta:

«3 bis. En marc deth procediment entà autrejar e denegar es licéncies urbanistiques, cada municipi pòt exigir, coma requisit prèvi qu'a de acompanhar era sollicitud de licéncia o era comunicacion prèvia, era aportacion d'un informe d'idoneïtat tecnica. Er informe d'idoneïtat tecnica a per objècte verificar qu'eth projècte tecnic o era documentacion tecnica complís era normativa estatau e autonomica qu'a d'èster verificada enes procediments municipaus d'intervencion e qu'era documentacion aportada complís es requisits d'integritat documentau, sufisença e idoneïtat qu'exigisquen es ordenances municipaus. Era emission d'aguest informe se pòt encargar a un collègi professionau tecnic o a ua entitat collaboradora degudament abilitadi pera Administracion. Aguesti informes an era madeisha validesa juridica qu'es emetudi peth personau dera Administracion encargada d'aguestes foncions.

»Es collègis professionaus tecnics o es entitats collaboradores seran abilitades, entà actuar en tot eth territòri de Catalonha, pera direccion generau competenta en matèria d'urbanisme dera Generalitat, d'acòrd damb çò qu'establisque eth decrèt de desplegament, sense perjudici qu'es ordenances municipaus poguen regular eth regim de collaboracion pròpri entar exercici des foncions de verificacion e contròl, e tanben era aprobacion deth sistèma d'abilitacion, s'ei eth cas, d'acòrd damb çò qu'establís era Lei 26/2010, deth 3 d'agost, de regim juridic e de procediment administratiu des administracions publiques de Catalonha, e era rèsta de normativa aplicabla.

»En cas qu'er ajuntament age regulat era aportacion d'un informe d'idoneïtat tecnica emetut per ua entitat abilitada, es servicis tecnics municipaus sonque an d'informar e assumissen responsabilitat sus era adeqüacion dera licéncia sollicitada o era comunicacion prèvia ara normativa urbanistica e municipau. Des damnatges qu'agen era origina en defèctes que s'aurien de manifestar enes informes d'idoneïtat tecnica e qu'agen relacion dirècta damb es elements objècte d'informe ne son responsables es entitats abilitades que les emeten.»

16. Se hig ua disposicion addicionau, era vint-e-quatau, ath tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«Vint-e-quatau. Densitat der usatge residenciau en tet destinat a abitatge de proteccion publica

»1. En sòu urban assolidat, eth sòu qualificat d'abitatge de proteccion publica d'acòrd damb es besonhs sociaus, eth nombre maximau d'abitatges que se pòt bastir en ua determinada parcèla ei eth que resulte de dividir eth tet edificable pera ràtio de setanta mètres carradi. Era ràtio qu'establís eth paragraf anterior ei aplicable en çò que hè as abitatges de proteccion publica. En çò que hè as abitatges de renda liura, era densitat se calcule d'acòrd damb es previsions deth planejament urbanistic deth municipi.

»En cas qu'en ua madeisha edificacion se preveigue era destinacion parciau a abitatges de proteccion publica, era densitat d'aguesti se calcule d'acòrd damb çò que s'a establit anteriorament; en tot que, entara part dera promocion destinada a abitatge de renda liura, son aplicables es previsions deth planejament urbanistic deth municipi.

»Eth calcul dera densitat der usatge residenciau en tet destinat a abitatge de proteccion publica enes tèrmes establidi en aguesta disposicion a de demorar reflectit ena licéncia corresponenta.

»2. En sòu urban non assolidat e en sòu urbanizable, en çò que hè as abitatges de proteccion publica, s'aplique çò qu'establís eth prumèr paragraf der apartat 1 ena part proporcionau de tet que li correspone. En çò que hè as abitatges de renda liura, eth nombre d'abitatges se calcule en tot aplicar era densitat bruta, prevista peth planejament urbanistic deth municipi en sòu proporcionau deth sector, ath percentatge de tet de renda liura.

»Eth calcul dera densitat der usatge residenciau en tet destinat a abitatge de proteccion publica enes tèrmes establidi per aguesta disposicion a de demorar reflectit en planejament derivat corresponent.

»En ambdús casi s'a de justificar era aplicacion dera ràtiode setanta mètres carradi as politiques d'abitatge recuelhudes en planejament urbanistic deth municipi e as caracteristiques des collectius as quaus s'adrecen es abitatges de proteccion publica.»

17. Se hig ua disposicion addicionau, era vint-e-cincau, ath tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau vint-e-cincau. Sistèmes de depuracion e assaniment enes urbanizacions residenciaus damb deficits urbanistics

»1. Enes urbanizacions residenciaus damb deficits urbanistics includides laguens er encastre d'aplicacion dera Lei 3/2009, era depuracion e er assaniment des aigües residuaus domestiques se pòt amiar a tèrme mejançant era sua connexion a hilats publics pròplèus o, alternativament, mejançant sistèmes autonòms qu'auràn d'èster omologadi segons es normes tecniques corresponentes e que seran de titularitat municipau.

»2. Eth còst des sistèmes autonòms a qué hè referéncia aguesta disposicion son a cargue des persones proprietàries enes tèrmes establidi en planejament urbanistic.»

18. Se hig ua disposicion addicionau, era vint-e-siesau, ath tèxte rehonut dera Lei d'urbanisme, damb eth tèxte següent:

«Vint-e-siesau. Plans urbanistics entara implantacion d'actuacions declarades d'interès generau superior

»1. Es plans directors urbanistics de delimitacion e organizacion de sectors d'interès supramunicipau entara execucion dirècta d'actuacions d'especiau importància sociau o economica o de caracteristiques singulares der article 56.1.g pòden èster formuladi coma plans directors urbanistics entara implantacion d'actuacions qu'eth Govèrn declare d'interès generau superior.

»As efèctes de çò qu'establís aguesta disposicion, exclusivament, ua determinada actuacion se pòt declarar d'interès generau superior quan de manèra degudament justificada i concorren rasons excepcionaus d'especiau importància o repercussion territoriau, sociau o economica.

»Aguesti plans, qu'an era consideracion d'esturments de caractèr excepcionau, demoren subjèctes ara regulacion especiau contenguda en aguesta disposicion.

»2. Ath delà des determinacions d'execucion dirècta qu'establís er article 56.6, es plans que regule aguesta disposicion incorpòren es següentes:

»a) Era concrecion deth traçat e es caracteristiques des òbres d'urbanizacion damb eth nivèu e era documentacion pròpris d'un projècte d'urbanizacion.

»b) Era documentacion de besonh que permete executar era gestion urbanistica integrada der encastre o encastres que se delimiten, per mejan deth sistèma d'actuacion urbanistica que correspone.

»c) Era concrecion des edificacions e d'autes construccions de naua planta, damb eth nivèu e era documentacion pròpris d'un projècte tecnic exigida pera legislacion sus ordenacion dera edificacion entara obtencion de licéncia urbanistica.

»d) Era concrecion dera activitat o activitats que s'a d'implantar, damb eth nivèu e era documentacion exigida pera legislacion de prevencion e contròl ambientau des activitats entara obtencion d'autorizacion ambientau o licéncia ambientau, se s'escatz.

»3. Era presentacion de prepauses entara formulacion des plans reguladi en aguesta disposicion correspon unicament as departaments dera Administracion dera Generalitat.
Eth departament competent en matèria d'urbanisme a de sométer era prepausa ena declaracion, per part deth Govèrn, der interès generau superior dera actuacion, damb era incorporacion des documents següents:

»a) Era memòria justificativa dera actuacion, que comprene es rasons d'especiau importància o repercussion territoriau, sociau o economica que motiven era excepcionalitat e convenença de formular aguest tipe d'esturment urbanistic.

»b) Era adequacion o vinculacion dera actuacion en planejament territoriau en vigor.

»c) Un estudi preliminar dera incidéncia ambientau e païsatgistica dera actuacion.

»d) Es plans d'emplaçament e delimitacion der encastre dera actuacion.

»e) Plans basics d'organizacion dera actuacion.

»f) Es caracteristiques principaus, era descripcion e es plans des edificis e construccions de naua planta que se pretenen bastir.

»g) Es caracteristiques principaus e era descripcion des activitats que se pretenen implantar.

»h) Era prevision de dispausar de recorsi economics o d'obtier finançament avient e sufisent entà pagar es despenes des actuacions prepausades.

»Quan se tracte d'un projècte empresariau designat coma estrategic, d'acòrd damb er article 24 dera Lei 18/2020, deth 28 de deseme, de facilitacion dera activitat economica, que requerisque un plan urbanistic d'acòrd damb çò qu'establís er apartat prumèr d'aguesta disposicion, non cau aportar era documentacion a qué hèn referéncia es letres a, g e h, ena mesura qu'aguesta age estat aportada anteriorament pendent eth procediment de designacion coma projècte empresariau estrategic.

»Eth departament competent en matèria d'urbanisme concedirà un tramit d'audiéncia en ajuntament deth municipi o municipis comprenudi en encastre territoriau dera actuacion prepausada e en Airau Metropolitan de Barcelona s'era artenhuda dera prepausa deth plan afècte bèth municipi d'aguest encastre, pendent eth termini d'un mes, pr'amor que se manifèsten en çò que hè ara actuacion d'interès generau superior prepausada.

»Eth conselhèr o conselhèra deth departament competent en matèria d'urbanisme a d'elevar era prepausa de formulacion deth plan ath Govèrn, damb er informe prèvi favorable dera Comission de Territòri de Catalonha sus era adeqüacion e compatibilitat dera prepausa damb es objectius, es directritzes e es determinacions deth planejament territoriau, e sus era ponderacion dera concurréncia der interès urbanistic superior dera actuacion.

»4. Er acòrd deth Govèrn que, se s'escatz, declare er interès generau superior dera actuacion prepausada a d'auer eth contengut següent:

»a) A d'apreciar era concurréncia ena actuacion prepausada des rasons excepcionaus d'especiau importància o repercussion territoriau, sociau o economica que motiven era declaracion.

»b) A de designar er organ dera Administracion dera Generalitat ath quau s'atribuiràn foncions de coordinacion interdepartamentau de toti es documents que calgue elaborar entara tramitacion deth planejament urbanistic e era execucion corresponenta, sustot en çò que hè ara coordinacion des informes sectoriaus des diuèrsi departaments e organismes per rason des sues competéncies.

»En cas des projèctes empresariaus estrategics, er organ responsable dera coordinacion interdepartamentau ei era Oficina de Gestion Empresariau, coma impulsora dera Hiestreta unica empresariau.

»Er acòrd de declaracion der interès public s'a de publicar en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, s'a de comunicar ath departament qu'age formulat era prepausa, ara Comission de Territòri de Catalonha, e s'a de notificar as entitats locaus comprenudes en encastre.

»5. Era formulacion, tramitacion e aprobacion des plans reguladi en aguesta disposicion s'an de sométer a çò qu'establís eth títol tresau dera lei entàs plans directors urbanistics der article 56, damb es especificitats regulades enes apartats següents.

»6. Era tramitacion des plans que regule aguesta disposicion a caractèr preferent entara actuacion deth conjunt dera Administracion dera Generalitat.

»Es departaments e es entitats e organismes qu'intègren eth sector public institucionau dera Administracion dera Generalitat an d'eméter es informes a qué se referís er article 83.3 en termini d'un mes; en cas qu'ua disposicion n'autorize un de mès long, aguest termini non pòt èster superior a dus mesi.

»7. Era obtencion dera autorizacion o licéncia ambientau entara implantacion des activitats projectades que les requerisquen d'acòrd damb çò qu'establís era Lei 20/2009, deth 4 de junhsèga, de prevencion e contròl ambientau des activitats, s'a d'amiar a tèrme d'acòrd damb çò qu'establís era lei nomentada, damb es règles següentes:

»a) Era tramitacion e resolucion correspon as organs ambientaus deth departament competent en matèria de miei ambient, includidi es casi d'activitats subjèctes ara obtencion de licéncia ambientau.

»b) Er organ urbanistic que tramite eth plan urbanistic, prèviament ara aprobacion iniciau, a de remanar ar organ ambientau competent er estudi d'impacte ambientau e era documentacion deth projècte d'activitats incorporades en plan, eth quau amiarà a tèrme era sua verificacion formau e sufisença enes tèrmes der article 19 dera lei.

»c) Eth resultat favorable dera sufisença e era idoneïtat der estudi d'impacte ambientau e dera documentacion deth projècte d'activitat s'a de comunicar ar organ urbanistic que tramite eth plan urbanistic entà contunhar es tramits dera aprobacion iniciau, damb indicacion des administracions publiques e es persones interessades a qui calerà adreçar es consultes pendent eth tramit d'informacion publica.

»d) Es tramits d'informacion publica previsti enes procediments d'autorizacion e licéncia ambientau s'an de hèr de manèra conjunta damb eth tramit d'informacion publica regulada per article 86 bis.3, amassa damb es consultes as administracions publiques afectades e as persones interessades qu'age indicat er organ ambientau, e s'an de sollicitar es informes previsti enes procediments corresponents e es d'auti informes preceptius que, en tot atier era natura dera activitat, age indicat er organ ambientau.

»Era participacion des municipis ena tramitacion ambientau demore integrada en tramit d'informacion publica e de consulta que seguís ara aprobacion iniciau des plans directors urbanistics.

»e) Un còp hèti es tramits anteriors, er organ competent ena tramitacion deth plan n'a de reméter eth resultat ar organ ambientau, damb es modificacions introdusides ena documentacion, se s'escatz, entath continuament dera tramitacion deth procediment d'obtencion dera autorizacion o era licéncia ambientau que correspone.

»f) Era resolucion deth procediment d'obtencion dera autorizacion o era licéncia ambientau regulat en aguest apartat s'a de dictar e notificar en termini de tres mesi, a compdar dera finalizacion deth tramit d'informacion publica conjunt a qué hè referéncia era letra c.

»Mentretant, era tramitacion urbanistica dera aprobacion deth plan restarà en suspens enquia que se remanen es accions hètes ar organ qu'age aprovat iniciaument eth plan, entara reprenuda deth procediment d'aprobacion.

»g) En cas qu'er organ ambientau competent denègue era autorizacion o era licéncia ambientau, o dicte quinsevolha auta resolucion que n'empedisque eth continuament, s'empedirà era tramitacion deth plan respècte des determinacions des bastisses de naua planta e era implantacion des activitats projectades.

»En aguesti casi, era entitat qu'a formulat eth plan pòt presentar nauament era documentacion exigida entà iniciar un nau tramit d'obtencion d'autorizacion ambientau o licéncia ambientau, que darà lòc se s'escatz, a un nau tramit d'informacion publica e de consultes.

»8. Es modificacions des plans reguladi en aguesta disposicion s'an de tramitar d'acòrd damb çò qu'establissen es articles 96 e següents d'aguesta lei, damb es especificitats següentes:

»a) Es modificacions qu'afècten es determinacions deth sistèma d'actuacion urbanistica se someten ara regulacion deth procediment d'aprobacion deth corresponent esturment de gestion urbanistica contenguda en títol quatau.

»b) Es modificacions qu'afècten es determinacions relatives ara execucion des edificis e construccions de naua planta se someten ara regulacion establida ena sua normativa reguladora, e ne correspon era aprobacion ara administracion actuanta.

»c) Es modificacions qu'afècten es determinacions relatives ara implantacion des activitats projectades se someten ara regulacion establida ena sua normativa reguladora e ne correspon era aprobacion ar organ ambientau competent, se se referissen a activitats en regim d'autorizacion o licéncia ambientau, o era administracion actuanta ena rèsta de casi.
»d) A quinsevolha auta modificacion diferenta des anteriores qu'afècte es determinacions regulades ena legislacion sectoriau se li aplique eth regim de modificacion prevista per aguesta.

»9. Ath delà des efèctes previsti en article 106, era aprobacion des plans reguladi en aguesta disposicion implique eth següent:

»a) Era execucion dera gestion urbanistica integrada der encastre o encastres delimitadi pes plans a es efèctes juridics e economics que corresponen en foncion deth sistèma de gestion considerat, d'acòrd damb çò qu'establís eth títol quatau.

»b) Era obligacion e er interès immediat dera execucion des òbres d'urbanizacion basica, e tanben era obligacion dera edificacion des solèrs resultants.

»c) Era urbanizacion des terrens, era construccion des edificacions de naua planta e era implantacion des activitats projectades s'a d'amiar a tèrme damb subjeccion as determinacions e eth programa temporau o plan d'etapes previsti ena documentacion des plans, sense que calgue dispausar de cap aute títol urbanistic abilitant.

»En tot cas, s'entara execucion des òbres d'urbanizacion e d'edificacion o entar inici dera activitat projectada, era legislacion sectoriau exigís era obtencion de d'autes autorizacions o licéncies, calerà promòir-ne era obtencion prèviament ar inici.

»Er inici des òbres d'edificacion e er inici dera activitat s'an de comunicar prèviament ar ajuntament corresponent.

»d) Era vigéncia e es efèctes dera autorizacion o era licéncia ambientau autrejada entara implantacion des activitats projectades, e tanben er inici e eth regim de contròl, se subjècte as determinacions dera legislacion sectoriau aplicabla, e correspon as organs ambientaus competents er exercici des potestats qu'an atribuïdes legaument.

»e) Ei aplicable eth regim de declaracion d'incompliment des obligacions d'urbanizar o d'edificar e es efèctes reguladi, respectivament, enes articles 150 e 151.

»10. Era execucion des plans que regule aguesta disposicion correspon ara administracion actuanta, qu'exercís es potestats qu'era legislacion urbanistica atribuís en çò que hè ara gestion, era intervencion ena edificacion e usatge deth sòu e er emparament dera legalitat, damb era assisténcia deth departament competent en matèria d'urbanisme, quan non intervengue coma administracion actuanta, e en coordinacion damb era rèsta d'administracions qu'agen d'intervier en compliment dera legislacion sectoriau aplicabla.

»Maugrat açò, era execucion dera actuacion urbanistica se poderà completar damb era formalizacion de convènis interadministratius entre eth departament competent en matèria d'urbanisme, eth municipi o municipis comprenudi en encastre deth plan e era administracion actuanta, s'ei diferenta des anteriors.

»11. Era aprobacion definitiva des plans reguladi per aguesta disposicion supause era meritacion, coma carga d'urbanizacion, d'un canon urbanistic en favor deth municipi o municipis comprenudi en sòn encastre, en contraprestacion peth caractèr immediatament executiu en çò que hè ara construccion d'edificacions de naua planta sense besonh de dispausar de d'auti títols urbanistics abilitants, damb es caracteristiques següentes:

»a) Eth canon ei deth 2% sus er impòrt constituït peth còst reau e efectiu dera construccion projectada en plan que sigue objècte d'execucion dirècta.

»b) Eth canon se merite en moment d'iniciar-se es òbres d'edificacion corresponentes sus era basa der impòrt deth pressupòst d'execucion materiau, damb era comunicacion prèvia a qué hè referéncia era letra c der apartat 9.

»c) Era gestion e era recaptacion deth canon corresponen ath municipi.

»d) Es recorsi obtengudi per mejan d'aguest canon s'an de destinar as municipis.

»12. Sense perjudici des terminis reguladi en aguesta disposicion, en cas des projèctes empresariaus estrategics ei aplicable er article 46 deth Decrèt 131/2022, deth 5 de junhsèga, deth Reglament dera Lei de facilitacion dera activitat economica, que permet era tramitacion preferenta e urgenta per part des administracions publiques afectades entà pr'amor de redusir es terminis e hèr impossible es prorrògues.»

Capítol IV. Modificacions legislatives en matèria d'ordenacion d'aigües

Article 81. Modificacion deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha

1. Se hig ua letra, era n, ar apartat 1 der article 3 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2003, deth 4 de noveme, damb eth tèxte següent:

«n) Prevencion des damnatges produsidi per inondacions e promocion des accions de besonh entà previer e controlar es risqui d'inondacion e protegir eth domeni public idraulic.»

2. Se modifique era letra h der article 4 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«h) Era regulacion e er establiment d'auxilis economics e era atribucion de recorsi economics a corporacions locaus, d'autes entitats e particulares entara realizacion d'actuacions d'interès public en relacion damb eth cicle dera aigua en Catalonha, includides es adreçades ara melhora dera qualitat idromorfologica, quimica e biologica, e en generau der estat des masses d'aigua.»

3. Se modifique era letra k der article 4 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«k) Er establiment de normes de proteccion des zònes inondables, era gestion des risqui d'inondacion e era regulacion e er establiment d'auxilis economics as administracions locaus entara realizacion d'accions adreçades a mantier es bones condicions de desaiguatge des lheits publics e a previer e protegir eth domeni public idraulic deuant es damnatges produsidi per inondacions.»

4. Se hig ua letra, era q, ar apartat 2 der article 8 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«q) Era execucion des accions adreçades a melhorar era qualitat idromorfologica e a mantier es bones condicions de desaiguatge des lheits publics, mejançant ua gestion avienta dera vegetacion de ribèra e era neteja des elements que pòden acumular-se en espaci fluviau per motius naturaus, coma pòden èster es temporaus de vent o ploja, e per accions de prevencion e emparament deth domeni public idraulic deuant es damnatges produsidi per inondacions en districte de conca fluviau de Catalonha, e era collaboracion damb es entitats locaus en finançament d'accions de prevencion deuant es risqui d'inondacion de competéncia locau.»

5. Se modifique er apartat 4 der article 8 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«8.4 As efèctes de çò que dispòse er apartat 3, se compren per actuacions qu'afècten eth domeni public idraulic, ath delà des restacades as bens mencionadi en article 2 deth Reiau decrèt legislatiu 1/2001, de 20 de junhsèga, peth quau s'apròve eth tèxte rehonut dera Lei d'aigües, es relatives ara flòra e era fauna afèctes ad aguest domeni, e ara prevencion e emparament deuant eth risc d'inondacions.»

6. Se modifique er apartat 4 der article 9 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«9.4 Es actes dictadi peth director o pera directora dera Agéncia Catalana dera Aigua e es acòrds deth sòn Conselh d'Administracion e deth Conselh deth Hilat de Provediment Ter-Llobregat agoten era via administrativa e pòden èster objècte deth recors potestatiu de reposicion. Es actes produsidi en matèria tributària pòden èster objècte de recors pera via economicoadministrativa prèvia ath contròl judiciau.»

7. Se modifique era letra e der apartat 7 der article 11 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«e) Aprovar es programes dera Agéncia e es convènis que compòrten era aquisicion d'obligacions de tipe economic per part dera Agéncia, damb era excepcion des convènis entara execucion d'accions previstes ena planificacion idrologica, reguladi en article 29 d'aguest tèxte rehonut.»

8. Se modifique era letra i der apartat 11 der article 11 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«i) Autorizar es despenes damb cargue a credits pressupostaris dera Agéncia.»

9. Se hig ua letra, era l, ar apartat 11 der article 11 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«l) Aprovar un plan d'inspeccion annau entà pr'amor de sistematizar era activitat d'inspeccion ordinària a fin qu'artenhe es establiments e activitats que pòden auer ua influéncia mès destacada en domeni public idraulic pes cabaus derivadi o abocadi, o pes dimensions des activitats exercides, d'acòrd damb es principis de proporcionalitat, non-discriminacion, transparéncia e objectivitat.»

10. Se modifique era letra b der apartat 13 der article 11 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Ordenar es pagaments.»

11. Se modifique era letra b der apartat 1 der article 37 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«b) Era coordinacion dera espleita des installacions que formen es diuèrsi hilats deth sistèma Ter-Llobregat.»

12. Se modifique er article 48 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 48. Regim de finançament

»48.1 Er impòrt dera contribucion economica des beneficiaris, sigue quina sigue era modalitat d'aquera, ei:

»a) Eth 30% deth còst totau d'inversion, en cas de melhora o ampliament d'adaiguatges existenti o d'ampliament de zònes adaiguables.

»b) Eth 30% deth còst totau d'inversion, en cas d'adaiguatges de naua implantacion.

»c) En cas d'òbres de melhora d'adaiguatges existenti, er estauvi d'aigua que se produsisque se pòt destinar ar ampliament dera zòna adaiguable, tostemp que non se supère era concession. Se non i a ampliament dera zòna adaiguable er estauvi d'aigua s'a de méter a disposicion dera Agéncia Catalana dera Aigua pr'amor que n'assumisque era gestion.
»d) Entath desvolopament des òbres d'adaiguatge, tant de naua implantacion coma de melhora o ampliament des adaiguatges existenti, s'a de dispausar dera adesion deth 60% des futurs adaiguaires deth sector d'adaiguatge, laguens deth projècte globau, que se volgue desvolopar.

»48.2 S'an d'includir en pressupòst totau des inversions eth còst des trabalhs, es estudis e es projèctes prèvis ara execucion des òbres, e tanben eth còst d'aquisicion des bens e es drets de besonh e de restitucion, s'escatz, des afeccions produsides. Era valor des terrens aportadi pes beneficiaris s'a de dedusir, ara vista dera taxacion hèta pera Administracion, dera aportacion economica que s'age acordat.

»48.3 En çò que hè as aiguatges nomentadi de supòrt, tant en cas de melhora des adaiguatges existents o d'ampliament de zònes adaiguables coma en cas des adaiguatges de naua implantacion, era contribucion economica des beneficiaris demore redusida d'un 50%, e ei deth 85% per part dera Administracion e deth 15% per part des beneficiaris. Se compren per adaiguatge de supòrt eth destinat ar adaiguatge qu'a ua dotacion maximau per ectara e an de 3.500 mètres cubics d'aigua. Excepcionaument, eth Govèrn pòt incrementar aguesta dotacion enes casi que non compòrten un cambi substanciau des coitius actuaus.

»48.4 Eth còst des òbres de melhora de tèrres adaiguables, d'ampliament des zònes adaiguables e de tèrres adaiguables de naua implantacion que se provedisquen damb aigües procedentes d'estacions depuradores a de anar eth 30% a cargue des beneficiaris e eth 70% a cargue dera Administracion. Quan se tracte de tèrres adaiguables de supòrt, era participacion des beneficiaris ei deth 15% e eth 85% restant ei a cargue deth departament competent en matèria de tèrres adaiguables. En aguest cas, quan se tracte d'òbres d'infraestructura entara reutilizacion e d'òbres de substitucion, era Agéncia Catalana dera Aigua a de participar amassa damb eth departament competent en matèria de tèrres adaiguables en finançament des despenes. Excepcionaument, Eth Govèrn pòt incrementar aguesta dotacion enes casi que non i age un cambiament substanciau des coitius actuaus.

»48.5 Excepcionaument, eth Govèrn, per causes degudament justificades derivades d'apariaments d'infraestructures d'adaiguatge afectades per catastròfes naturaus, pòt redusir es percentatges a cargue des beneficiaris establidi pes apartats 1, 3 e 4, a prepausa deth departament competent en matèria de tèrres adaiguables o a prepausa conjunta d'aguesti e deth competent en matèria d'aigües, s'escatz.»

13. Se modifique eth prumèr paragraf der apartat 1 der article 55 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«55.1 Era Agéncia Catalana dera Aigua a de garantir eth finançament des sistèmes publics de sanejament, de conformitat damb çò qu'establís era planificacion idrologica, mejançant es corresponentes atribucions de recorsi. Era atribucion s'efectue per mejan de resolucion dera direccion dera Agéncia, damb afectacion de destinacion, e compren es despenes dirèctes de prestacion d'aguesti servicis e es de reposicion e melhorament des infraestructures. Er impòrt d'aguestes atribucions de recorsi entàs exercicis pressupostaris deth 2013 e següents se calcule d'acòrd damb aguesti critèris:»

14. Se modifique era letra c der apartat 2 der article 55 deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«c) 120.000 èuros per an, unicament en cas qu'era persona destinatària sigue ua entitat gestora de caractèr supramunicipau.»

15. Se modifique era disposicion addicionau vint-e-ueitau deth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«Disposicion addicionau vint-e-ueitau. Finançament deth vuedatge e eth transpòrt des volums liquids generadi enes purgues des installacions des sistèmes publics d'assaniment

»1. Era Agéncia Catalana dera Aigua hè, mejançant resolucion dera sua direccion, atribucions de recorsi entath finançament des despenes suportades pes entitats locaus de Catalonha peth vuedatge e peth transpòrt mejançant veïculs cistèrna des volums liquids generadi enes purgues des installacions d'un sistèma public d'assaniment en nauta de titularitat locau, entath sòn tractament enes installacions des sistèmes publics d'assaniment que determine era Agéncia, d'acòrd damb critèris de proximitat geografica e d'eficiéncia tecnica e economica.

»2. Es destinataris d'aguestes atribucions de recorsi son es entitats locaus titulares d'installacions d'assaniment en nauta non includides en regim de finançament establit en aguest tèxte rehonut, en trobar-se en aguestes installacions pendentes d'incorporacion o d'execucion es accions previstes ena planificacion adreçada ara solucion definitiva der assaniment des sues aigües residuaus.

»3. As efèctes deth qu'establís aguesta disposicion, se compren per purgues era matèria decantada produsida en procès d'assaniment d'aigües residuaus assimilables a domestiques qu'a d'èster extrèta en forma liquida e transportada en camions cistèrna a un aute sistèma d'assaniment public dotat des installacions de besonh entath sòn tractament e gestion.»

16. Se hig ua disposicion addicionau, era trenta dusau, ath tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau trenta dusau. Foment dera reduccion dera inondabilitat d'origina pluviau

»Era Agéncia Catalana dera Aigua pòt fomentar era reduccion dera inondabilitat d'origina pluviau mejançant er establiment d'auxilis economics as corporacions locaus e as comunitats d'adaiguaires e de persones usatgères legaument constituïdes entara execucion d'accions adreçades ara melhora des condicions des drenatges urbans e agricòles.»

Títol XV. Mesures administratives en matèria de torisme e comèrç

Article 82. Modificacion dera Lei 13/2002, de torisme de Catalonha

1. Se hig ua letra, era h, ar article 2 dera Lei 13/2002, deth 21 de junh, de torisme de Catalonha, damb eth tèxte següent:

«h) Estada de sason: tota aucupacion der abitatge per un periòde de temps continu parièr o inferior a 31 dies.»

2. Se hig un article, eth 50 quinquies, ara Lei 13/2002, damb eth tèxte següent:

«Article 50 quinquies. Titular dera activitat

»1. Eth titular dera activitat ei eth proprietari o era persona qu'aguest autorize exprèssament, tostemp que complisque es madeishes condicions d'empadronament e residéncia efectiva exigides as proprietaris.

»2. Eth document d'autorizacion deth proprietari s'a d'aportar en tramit d'abilitacion entar inici dera activitat.

»3. En cas de revocar era autorizacion, eth proprietari a d'informar-ne era Administracion municipau.»

3. Se modifique era letra j der apartat 1 der article 67 dera Lei 13/2002, que demore redigida dera manèra següenta:

«j) Era inscripcion, modificacion o baisha d'ofici en Registre de torisme de Catalonha des empreses e des establiments toristics reguladi per aguesta lei e era normativa que la desplegue, e des guides de torisme abilitat.»

4. Se hig ua letra, era u novies, ar article 88 dera Lei 13/2002, damb eth tèxte següent:

«u novies) Aufrir, comercializar o cedir un abitatge d'usatge toristic per abitacions, dirèctament o per miei d'un intermediari.»

5. Se hig ua letra, era u decies, ar article 88 dera Lei 13/2002, damb eth tèxte següent:

«u decies) Era suberaucupacion temporau en un lotjament toristic entà ua fin diferenta dera recuelhuda ena autorizacion, o ena declaracion responsabla o comunicacion d'inici d'activitat presentada.»

6. Se modifique era letra a der article 93 dera Lei 13/2002, que demore redigida dera manèra següenta:

«a) Es perjudicis causadi as usatgèrs toristics o as vesins e eth nombre d'afectadi.»

7. Se modifique er article 97 dera Lei 13/2002, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 97. Cessament dera activitat d'empreses, d'establiments, d'abitatges d'usatge toristic e de larèrs compartidi per inacompliment des requisits establidi

»1. Mejançant era incoacion der expedient corresponent, e sense qu'age caractèr de sancion, er organ competent pòt acordar eth cessament dera activitat des empreses, es establiments, es abitatges d'usatge toristic e es larèrs compartidi que non complisquen es requisits establidi legaument entar exercici dera activitat enquia que se rectifiquen es defèctes observadi o se complisquen es requisits establidi legaument.

»2. Era resolucion qu'ordene eth cessament dera activitat des empreses, es establiments, es abitatges d'usatge toristic e es larèrs compartidi a de determinar era impossibilitat de sollicitar un nau procediment d'abilitacion damb eth madeish objècte pendent un periòde d'un an.»

8. Se modifique er apartat 1 der article 105 bis dera Lei 13/2002, que demore redigit dera manèra següenta:

«1. Eth presomptiu infractor pòt hèr era reconeishença dera sua responsabilitat e era sollicitud de pagament volontari deth 50% der impòrt dera sancion de multa determinada, enes tèrmes que s'establissen per reglament. Era reconeishença de responsabilitat e eth pagament volontari s'an de hèr abans dera resolucion deth procediment e compòrten es conseqüéncies següentes:

»a) Era reconeishença de responsabilitat per part deth presomptiu infractor e era sua renóncia a formular allegacions en via administrativa. En cas que se formulen, s'an de considerar non presentades.

»b) Era terminacion deth procediment damb era resolucion que declare era existéncia dera reconeishença dera responsabilitat e era realizacion deth pagament volontari bonificat.

»c) Er agotament dera via administrativa. Eth termini entà interpausar recors contenciós administratiu s'inície londeman dera notificacion dera resolucion que declare era existéncia dera reconeishença de responsabilitat e deth pagament volontari.»

Article 83. Modificacion dera Lei 18/2017, de comèrç, servicis e hèires

1. Se hig ua letra, era j, ar apartat 1 der article 37 dera Lei 18/2017, deth 1 d'agost, de comèrç, servicis e hèires, damb eth tèxte següent:

«j) Es establiments comerciaus, de venda personalizada o en regim d'autoservici, tostemp qu'era superfícia de venda non supère es 300 mètres carradi, qu'agen ua aufèrta orientada essenciaument a productes de crompa quotidiana d'alimentacion.»

2. Se hig una letra, era k, ar apartat 1 der article 37 dera Lei 18/2017, damb eth tèxte següent:

«k) Es establiments comerciaus, de venda personalizada o en regim d'autoservici, es titulars des quaus siguen petites o mejanes empreses, d'acòrd damb eth critèri de classament europèu, tostemp qu'era superfícia de venda non supère es 300 mètres carradi.»

Article 84. Modificacion deth Decrèt lei 1/2009, d'ordenacion des equipaments comerciaus

Se hig ua letra, era k, ara disposicion addicionau nauau deth Decrèt lei 1/2009, deth 22 de deseme, d'ordenacion des equipaments comerciaus, damb eth tèxte següent:

«k) Modificacion puntuau deth Plan generau d'ordenacion urbana deth sector d'El Sorrall, deth municipi de Mataró. Superfícia de venda maximau: 30.000 mètres carradi.»

Article 85. Modificacion deth Decrèt 75/2020, de torisme de Catalonha

1. Se modifique era letra d der article 111-4 deth Decrèt 75/2020, deth 4 d'agost, de torisme de Catalonha, que demore redigida dera manèra següenta:

«d) Abitacion d'establiment de lotjament toristic: unitat de lotjament privativa de capacitat individuau, dobla, tripla o quadrupla, en lhets baishi, que se comercialize sencera e includís eth banh en sòn interior.»

2. Se modifique er apartat 2 der article 131-1 deth Decrèt 75/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

«-2. Era fin deth Registre de torisme de Catalonha ei era mantenença d'un cens public des lotjaments toristics legaus existents en Catalonha e era recuelhuda de donades des empreses e des activitats reglamentades entath sòn usatge estadistic posterior.»

3. Se hig un apartat, eth XI, ara letra a dera seccion prumèra der article 131-2 deth Decrèt 75/2020, damb eth tèxte següent:

«XI. En cas des abitatges d'usatge toristic e des larèrs compartidi, era referéncia cadastrau der immòble e eth numèro dera cedula d'abitabilitat.»

4. Se modifique er apartat 2 der article 213-40 deth Decrèt 75/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

«-2 Es cases de pòble independentes e es masoveries an d'auer ua capacitat minima de quate places e ua capacitat maximau de 20 places, e dispausar de dues abitacions dormitòri d'ua capacitat minima de dues o mès places cadua. Era rèsta de places se pòden distribuïr en abitacions dormitòri qu'en cap de cas pòden èster de mès de tres places.

»Sense perjudici deth qu'establís aguest apartat, es cases de pòble independentes e es masoveries pòden auer ua capacitat minima d'ua abitacion dormitòri e dues places tostemp qu'era casa de pòble independenta o era masoveria se tròbe laguens d'un conjunt d'establiments de torisme rurau dera madeisha persona titulara plaçadi ena madeisha finca e qu'un establiment deth conjunt dispòse de dues abitacions de dues o mès places cadua.»

5. Se modifique er apartat 1 der article 213-41 deth Decrèt 75/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

«-1 Era espleita d'un establiment de torisme rurau ei incompatibla damb era existéncia, ena madeisha bastissa, de quinsevolh tipe de lotjament e d'establiments de restauracion, a excepcion d'aqueri restaurants que s'abiliten en establiments de torisme rurau des modalitats de casa de pòble plaçadi laguens de nuclèus de poblacion de mens de 30 abitants. Aguesti restaurants non pòden auer, en cap de cas, mès de 30 places.»

6. Se hig un apartat, eth 6, ar article 241-3 deth Decrèt 75/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

«-6 Es requisits toristics minims cònsten en annèx 8 d'aguest Decrèt.»

7. Se hig un annèxe, eth 8, ath Decrèt 75/2020, damb eth tèxte següent:

«Annèxe 8. Requisits toristics minims des larèrs compartidi

Títol XVI. Mesures administratives en matèria d'activitat economica

Article 86. Modificacion dera Lei 15/2020, des airaus de promocion economica urbana

1. Se modifique era letra g der article 8 dera Lei 15/2020, deth 22 de deseme, des airaus de promocion economica urbana, que demore redigida dera manèra següenta:

g) Eth procediment entà amiar a tèrme es contractacions dera entitat, qu'a de garantir era adjudicacion enes melhors condicions tecniques e economiques, en tot tier en compde, s'escatz, çò qu'establís entàs poders adjudicadors era Lei der Estat 9/2017, deth 8 de noveme, de contractes deth sector public, pera quau se transpausen ar ordenament juridic espanhòl es directives deth Parlament Europèu e deth Conselh 2014/23/UE e 2014/24/UE, deth 26 de hereuèr de 2014.»

2. Se modifique eth paragraf dusau dera letra b der apartat 1 der article 10 dera Lei 15/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

«Un còp aprovat iniciaument eth projècte, er ajuntament, en termini de sèt dies, a de sométer eth projècte a informacion publica, aumens en web der ajuntament, pendent eth periòde d'un mes, damb era notificacion individuau e fehasenta a cadua des persones titulares deth dret de possession des locaus dera zòna delimitada en projècte presentat. Er acòrd d'aprobacion iniciau a de preveir er inici des tramits tara aprobacion o, se s'escatz, era modificacion des ordenances municipaus pertinentes tà poder hèr efectiva era recaptacion des quòtes tath finançament der airau de promocion economica urbana.»

3. Se modifique er apartat 3 der article 34 dera Lei 15/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. En cas des airaus de promocion economica urbana delimitades que dispausen de parcèles individualizades de sòu disponible entara activitat economica sense edificacion construïda, era SCPT se calcule damb era aplicacion d'un coeficient reductor deth 75% sus era totalitat de mètres carradi de superfícia dera parcèla.

»En cas des airaus de promocion economica urbana delimitadi que dispausen de parcèles de servicis damb activitat, era SCPN se calcule damb era aplicacion d'un coeficient reductor deth 50% sus era totalitat de mètres carradi de superfícia dera parcèla.»

Article 87. Modificacion dera Lei 18/2020, de facilitacion dera activitat economica

1. Se hig ua letra, era f, ar article 3 dera Lei 18/2020, deth 28 de deseme, de facilitacion dera activitat economica, damb eth tèxte següent:

«f) Es corporacions de dret public en çò que hè as sues accions en exercici de potestats administratives en encastre dera intervencion ena activitat economica.»

2. Se hig un article, eth 24 bis, ara Lei 18/2020, damb eth tèxte següent:

«Article 24 bis. Airaus prioritaris de reactivacion industriau

»1. Es airaus prioritaris de reactivacion industriau son zònes territoriaus que requerissen ua atencion e ua intensitat de supòrt suplementàries a causa de circonstàncies especifiques de desindustrializacion. Aguestes circonstàncies son ua combinacion de factors estructuraus somadi a hèts subervengudi que hèn evident ua situacion de pèrta de capacitats productives e qu'impliquen ua afectacion extraordinària sus eth desvolopament economic e sociau deth territòri.

»Es airaus territoriaus an de èster definidi per mejan d'un projècte annau de reindustrializacion prioritària elaborat d'acòrd damb es directritzes deth Pacte Nacionau entara Indústria. Eth projècte a d'èster aprovat per un acòrd deth Govèrn.

»2. Er acòrd de govèrn a qué hè referéncia er apartat 1 a de determinar, ath delà, es esturments que cau aplicar enes airaus territoriaus entà dar-i era atencion e eth supòrt suplementaris. Aguesti esturments pòden èster, entre d'auti, es següents:

»a) Era cèrca activa d'alternatives d'inversion entara reindustrializacion per mejan dera Agéncia pera Competitivitat dera Empresa.

»b) Era orientacion, per mejan deth departament competent en matèria de trabalh, des politiques formatives que se considèren oportunes per tau d'adaptar es capacitats des trabalhadors locaus as oportunitats d'inversion detectades.

»c) Era acceleracion dera actuacion publica entà obtier era major e melhor disposicion de sòu entara activitat economica en un encastre territoriau determinat.

»d) Era facilitacion dera tramitacion urbanistica, es licéncies ambientaus e es informes sectoriaus de besonh entara tramitacion de naues activitats coma projècte empresariau estrategic, d'acòrd damb er article 24.2.

»e) Er accès preferent as ajudes e ath finançament existenti des deth sector public ara inversion industriau, d'acòrd damb era normativa aplicabla.

»f) Er establiment de bonificacions fiscaus as operacions industriaus que se materializen enes airaus territoriaus, d'acòrd damb era normativa en vigor e es competéncies dera Generalitat.»

3. Se hig un apartat, eth 3, ar article 34 dera Lei 18/2020, damb eth tèxte següent:

«3. En cas que s'age iniciat un procediment sancionador en relacion damb era presomptiva comission de fautes fòrça grèus o grèus que poguen comportar era imposicion de sancions non pecuniàries, enes tèrmes establidi peth capítol V d'aguesta lei, damb era fin de garantir era eficacitat dera resolucion finau, er organ sancionador a d'adoptar era mesura provisionau de proïbir era transmission de titular.»

4. Se modifique eth reng corresponent ath grop 563 der annèx dera Lei 8/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

5. Se modifique eth reng corresponent ara classa 9001 der annèxe dera Lei 18/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

6. Se modifique eth reng corresponent ara classa 9329 der annèxe dera Lei 8/2020, que demore redigit dera manèra següenta:

Títol XVII. Mesures administratives en matèria de cultura

Article 88. Modificacion dera Lei 9/1993, deth patrimòni culturau catalan

Se modifique er apartat 7 der article 57 dera Lei 9/1993, deth 30 de seteme, deth patrimòni culturau catalan, que demore redigit dera manèra següenta:

«-7 Era manèra d'efectuar era resèrva establida per apartat 1 quan se tracte d'inversions hètes pera Generalitat o bèra ua des entitats deth sòn sector public ei mejançant un impòrt agregat que prene coma basa de calcul er impòrt deth conjunt des inversions efectivament executades en exercici barrat prèvi ar anterior deth pressupòst en elaboracion que complisquen es requisits establidi per aguest article e es normes que lo desvolòpen. Era dotacion d'aguesta quantitat s'a de identificar de manèra diferenciada en pressupòst deth departament competent en matèria culturau.»

Títol XVIII. D'autes mesures administratives de caractèr sectoriau

Capítol I. Espacis agraris

Article 89. Modificacion dera Lei 3/2019, des espacis agraris

Se modifique er apartat 3 der article 28 dera Lei 3/2019, deth 17 de junh, d'espacis naturaus, que demore redigit dera manèra següenta:

«3. Un còp transcorrudi tres mesi des dera declaracion de parcèla agricòla e ramadèra en desusatge, se se mantien es circonstàncies que motivèren era declaracion, se compren incomplèrta era foncion sociau der usatge dera tèrra e, coma que s'infrautilize, era parcèla passe a formar part, d'ua manèra definitiva, deth Registre de parcèles agràries e ramadères en desusatge, e pòt comportar era expropriacion forçosa temporau deth dret d'usufructe dera parcèla, d'acòrd damb era normativa en matèria d'expropiacion forçosa.»

Capítol II. Servicis d'atencion de telefonades d'urgéncia

Article 90. Modificacion dera Lei 9/2007, deth Centre d'Atencion e Gestion de Telefonades d'Urgéncia 112 Catalonha

Se modifiquen es letres a e b der apartat 2 der article 39 dera Lei 9/2007, deth 30 de junhsèga, deth Centre d'Atencion e Gestion de Telefonades d'Urgéncia 112 Catalonha, que demoren redigides dera manèra següenta:

«a) Eth director o directora deth Centre d'Atencion e Gestion de Telefonades d'Urgéncia 112 Catalonha, s'er impòrt dera sancion ei inferior o parièr a 6.000 èuros o s'era sancion consistís ena adopcion de mesures reeducadores.

»b) Eth secretari o secretària competent en matèria de proteccion civiu, s'er impòrt dera sancion ei d'entre 6.001 èuros e 15.000 èuros.»

Capítol III. Prevencion e assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia

Article 91. Modificacion dera Lei 20/1985, de prevencion e assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia

1. Se modifique er article 17 dera Lei 20/1985, deth 25 de junhsèga, de prevencion e assisténcia en matèria de substàncies que pòden generar dependéncia, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 17

»1. Ne enes establiments de venda e de consum de bevendes alcooliques ne en d'auti lòcs publics non ei permetut de véner ne provedir cap sòrta de bevenda alcoolica as menors de dètz-e-ueit ans.

»2. Non ei permetuda era aquisicionde bevendes alcooliques per part de majors d'edat entà proporcionar-les a menors d'edat o facilitar-les-en eth consum.

»3. Enes establiments de venda e consum de bevendes alcooliques i a d'auer ua senhalizacion en un lòc perfèctament visible, dera forma que se determine per reglament, que hèsque evidenta era proïbicion de véner, provedir o proporcionar bevendes alcooliques as menors de dètz-e-ueit ans o facilitar-les-en eth consum.»

2. Se modifiquen es letres d e e der apartat 2 der article 18 dera Lei 20/1985, que demoren redigides dera manèra següenta:

«d) Es airaus de servici e de pòsa des autopistes e es gasolinères, des 22 ores as 8 ores de londeman.

»e) Tot tipe d'establiment, des des 22 ores as 8 ores de londeman, exceptat des establiments qu'era venda de bevendes alcooliques sigue destinada a consumir-les laguens deth locau. Demore includida en aguesta proïbicion era venda hèta en establiment comerciau, per telefòn o per quinsevolh mejan que sigue, seguida deth repartiment a domicili o ath lòc indicat s'aguest repartiment se hè laguens era franja orària indicada.»

3. Se modifique er apartat 4 der article 18 dera Lei 20/1985, que demore redigit dera manèra següenta:

«4. Non se permet eth consum de bevendes alcooliques des 22 ores as 8 ores de londeman enes establiments de venda de productes d'alimentacion non destinadi ath consum immediat.»

4. Se hig un apartat, eth 5, ar article 18 dera Lei 20/1985, damb eth tèxte següent:

«5. Se proïbís era exposicion de bevendes alcooliques enes zònes exteriores des establiments comerciaus, e tanben en taulèrs o hièstres visibles des de dehòra, exceptat des establiments comerciaus qu'agen coma negòci exclusiu era venda de bevendes alcooliques.»

Capítol IV. Garantia e qualitat deth subministrament electric

Article 92. Modificacion dera Lei 18/2008, de garantia e qualitat deth subministrament electric

Se hig ua disposicion addicionau, era quatau, ara Lei 18/2008, deth 23 de deseme, de garantia e qualitat deth subministrament electric, damb eth tèxte següent:

«Disposicion addicionau quatau. Critèris entara fixacion de multes coercitives

»Entà assegurar eth compliment des resolucions o requeréncies d'informacion que dicte er organisme competent en matèria d'energia dera Administracion dera Generalitat de Catalonha se pòden imposar multes coercitives per un impòrt diari de 100 enquia 10.000 èuros, enes tèrmes establidi pera Lei der Estat 39/2015, deth 1 d'octobre, deth procediment administratiu comun des administracions publiques.

»Er impòrt des multes s'a de fixar en tot atier es critèris següents:

»a) Eth perilh resultant dera infraccion entara vida e era salut des persones, era seguretat des causes e eth miei ambient.

»b) Era importància deth damnatge o deteriorament causat.

»c) Es perjudicis produsidi ena continuitat e era regularitat deth subministrament.

»d) Es perjudicis economics causadi.

»Es multes coercitives son independentes des sancions que se poguen imposar e compatibles damb aguestes.

»Es organs competents dera Administracion dera Generalitat entà imposar es multes coercitives son es madeishi qu'es qu'establís entà imposar sancions er article 2 deth Decrèt 19/2008, deth 29 de gèr, peth quau se regule era capacitat sancionadora en matèria d'energia e mines.»

Capítol V. Censi

Article 93. Modificacion dera Lei 5/2006, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus

Se hig ua disposicion transitòria, era vint-e-dusau, ara Lei 5/2006, deth 10 de mai, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus, damb eth tèxte següent:

«Disposicion transitòria vint-e-dusau. Redempcion des censi constituïdi d'acòrd damb era legislacion anteriora ara Lei 6/1990

»1. Toti es censi, siguen dera classa que siguen, a excepcion des vitalicis, constituïdi d'acòrd damb era legislacion anteriora ara Lei 6/1990, que se n'age acreditat era vigéncia, pòden èster extinguidi peth censalèr mejançant era redempcion, siguen quines siguen es condicions pactades en títol de constitucion.

»2. Es normes de redempcion des censi son es següentes:

»a) Era redempcion a de compréner necessàriament era pension e es auti drets inerents ath cens.

»b) Era redempcion s'a de formalizar en ua escritura publica. Er autrejament ei amiat a tèrme peth censalèr de forma unilaterau, d'acòrd damb çò qu'establissen es letres c, d, e, f, g e h, sense perjudici que pogue èster formalizat peth censalèr e eth censièr de mutuau acòrd.

»c) Ath censièr li correspon coma prètz dera redempcion era quantitat que resulte de calcular eth 1% dera valor cadastrau dera finca en moment que se hè era redempcion, e un 1% addicionau, se cònste inscrit en Registre dera Proprietat eth dret de capsòu. Se non se coneish era valor cadastrau, se pren coma valor dera finca era que cònste ena inscripcion registrau dera darrèra transmission, degudament actualizada damb er indèx generau de prètzi de consum.

»d) Er impòrt dera redempcion se satisfè en sòs e ath compdat o mejançant eth depaus notariau a disposicion deth censièr. Es despenes dera redempcion son a cargue deth censalèr.

»e) Non an eficacitat, as efèctes d'empedir era redempcion deth cens, era existéncia de possibles impagaments des pensions, des capsòus o de d'auti drets meritadi, inerents ath domeni.

»f) Era escritura publica de redempcion a de declarar era extincion deth cens e hèr constar, s'ei eth cas, eth depaus notariau der impòrt a disposicion des persones titulares. Atau madeish, a de incorporar era certificacion registrau dera finca que requè sus eth eth dret de cens e era certificacion cadastrau descriptiva e grafica dera finca damb era sua valor cadastrau. Era certificacion registrau a de contier es caracteristiques deth cens, deth capsòu e de d'auti drets inerents, era valor der immòble ena darrèra transmission e era data d'aguesta, es domicilis des censièrs e, se n'i a, des persones titulares des domenis mejans, se cònsten en Registre dera Proprietat, as efèctes dera notificacion. S'es domicilis non son coneishudi cau hèr a constar aguesta circonstància ena escritura publica de redempcion.

»g) Eth censalèr a de notificar notariaument era redempcion ath censièr e, se n'i a, as titulars des domenis mejans, enes sons domicilis, en termini de cinc dies a compdar der autrejament dera escritura publica. S'era notificacion ei infructosa o es domicilis non son coneishudi, eth registrador anulle eth cens e publique un edicte qu'anóncie pendent tres mesi era redempcion en tablèu d'anoncis der ajuntament deth tèrme municipau a on se trape era finca.

»h) Er impòrt dera redempcion deth cens e dera extincion deth capsòu e de d'auti drets inerents ath domeni s'a de distribuïr dera manèra següenta:

»Prumèr. S'eth domeni dirècte ei unic, eth totau der impòrt correspon ath sòn titular.

»Dusau. Se i a un domeni dirècte e un domeni mejan, es sòns titulars n'an de percéber ua quatau part e tres quataus parts, respectivament.

»Tresau. Se i concorren un domeni dirècte e dus de mejans, eth titular deth dusau mejan a de crubar dues quataus parts e eth titular der aute mejan e eth deth dirècte, ua quatau part cadun.»

Capítol VI. Regim generau d'adopcion d'acòrds en regim de proprietat orizontau

Article 94. Modificacion dera Lei 5/2006, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus

1. Se modifique era letra d der article 553-25 deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus, que demòre redigida dera manèra següenta:

«d) Era execucion des òbres entà installar infrastructures comunes o equipes damb era fin de melhorar era eficiéncia energetica o idrica, atau coma entà installar sistèmes d'energies renovables e es sòns elements auxiliars d'usatge comun en elements comuns, encara qu'er acòrd compòrte era modificacion deth títol de constitucion e des estatuts o afècten era estructura o era configuracion exteriora.»

2. Se modifique era letra f der article 553-25 deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus, que demòre redigida dera manèra següenta:

«f) Era participacion ena generacion d'energies renovables compartides damb d'autes comunitats de proprietaris, ena agregacion dera demanda, atau coma tanben en comunitats energetiques locaus o ciutadanes d'energia, e en exercici des drets derivadi d'aguesta participacion, encara qu'er acòrd compòrte era modificacion deth títol de constitucion e des estatuts.»

Capítol VII. Compareishença des servicis juridics ena accion populara

Article 95. Modificacion dera Lei 7/1996, d'organizacion des servicis juridics dera Administracion dera Generalitat de Catalonha

Se modifique er article 9 dera dera Lei 7/1996, deth 5 de junhsèga, d'organizacion des servicis juridics dera Administracion dera Generalitat de Catalonha, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 9

»1. Enes causes criminaus qu'era Generalitat pòt resultar prejudiciada, es avocats dera Generalitat pòden actuar coma acusacion particulara e exercir era actuacion penau e era civiu.

»Atau madeish, es avocats dera Generalitat pòden actuar en exercici dera actuacion populara en defensa dera legalitat e der interès conjunt dera ciutadania de Catalonha enes casi següents, ena forma e condicions establides pera legislacion processau:

»a) Enes procediments penaus per violéncies masclistes.

»b) Enes procediments penaus per mòrt o mautractament fisic, psiquic o sexuau grèu a mainatges o adolescents damb independéncia deth mejan emplegat entara comission deth delicte, includidi es electronics o digitaus. Ad aguest efècte se considère qu'eth mautractament ei grèu quan pogue comportar ua pena privativa de libertat.

»c) Enes procediments penaus per hèts delictius motivadi per òdi o discriminacion o que poguen afectar de forma especiaument grèu es drets fonamentaus.

»d) Enes procediments penaus per descubèrta e revelacion de secrèts quan era persona prejudiciada sigue membre deth Govèrn, naut cargue o trabalhador public o se pogue veir afectat er interès generau.

»e) Enes procediments penaus entara proteccion des interèssi economics des consumidors e usatgèrs quan era afectada sigue ua pluralitat de persones mès que mès vulnerables.

»Entar exercici dera actuacion populara, era obtencion deth consentiment dera victima o des sòns familhaus, segons es casi, s'a d'adaptar ara forma e as condicions establides pera legislacion processau.

»2. Es avocats dera Generalitat pòden assumir era representacion e era defensa des membres deth Govèrn, des nauti cargues e des trabalhadors publics dera Administracion dera Generalitat e des sòns organismes, sigue quina sigue era sua posicion processau, quan es procediments se seguisquen per actes o omissions restacadi damb er exercici deth cargue, exceptat qu'es interèssi deth representat e es dera Generalitat siguen opausadi o contradictòris, enes condicions e damb es requisits que s'establisquen per reglament.»

Article 96. Modificacion dera Lei 14/2010, des drets e oportunitats ena enfància e adolescéncia

Se modifique er article 91 dera Lei 14/2010, deth 27 de mai, des drets e es oportunitats ena enfància e era adolescéncia, que demore redigit dera manèra següenta:

«Article 91. Accion populara

»Era avocacia dera Generalitat pòt actuar en exercici dera actuacion populara en defensa dera legalitat e der interès conjunt dera ciutadania de Catalonha, ena forma e condicions establides pera legislacion processau, enes procediments penaus per mòrt o mautractament fisic, psiquic o sexuau grèu a mainatges o adolescents damb independéncia deth mejan emplegat entara comission deth delicte, includidi es electronics o digitaus. Ad aguest efècte se considère qu'eth mautractament ei grèu quan pogue comportar ua pena privativa de libertat.

»Entar exercici dera accion populara, era obtencion deth consentiment dera victima o des sòns familhaus, segons es casi, s'a d'adaptar ara forma e as condicions establides pera legislacion processau.»

Capítol VIII. Ingrèssi restacadi damb es activitats de produccion, emmagazinatge e transformacion d'energia electrica d'origina nucleara

Article 97. Modificacion dera Lei 5/2020, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient

Se modifique era letra c der apartat 4 der article 8 dera Lei 5/2020, deth 29 d'abriu, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient, que demore redigida dera manèra següenta:

«c) Eth 50% des ingrèssi restacadi damb es activitats de produccion, emmagazinatge e transformacion d'energia electrica d'origina nucleara s'an de destinar a neurir un fons entà finançar actuacions de desvolopament socioeconomic e de transicion energetica justa des zònes afectades per impacte ambientau dera produccion d'energia electrica nucleara.

»Er encastre territoriau d'aplicacion d'aguest fons se correspon damb es municipis de Catalonha que se trapen en un cercle non superior a trenta quilomètres de radi, concentric damb es centraus nucleares, laguens es zònes de planificacion I e II deth Plan d'emergència nucleara exteriora as centraus nucleares d'Ascó e Vandellòs (PENTA).

»Laguens d'aguest encastre territoriau, es municipis beneficiaris deth fons son:

»a) Ena zòna de planificacion I deth PENTA, toti es municipis deth sòn airau d'influéncia.

»b) Ena zòna de planificacion II deth PENTA, toti es municipis de mens de dotze mil abitants.

»Eth despartiment deth fons se harà, iniciaument, segons era barèma següenta:

»- Eth 50% entàs municipis beneficiaris dera zòna de planificacion I deth PENTA.

»- Eth 50% entàs municipis beneficiaris dera zòna de planificacion II deth PENTA.

»En cas d'existéncia de restants non transferidi a projèctes des recorsi previsti entà ua zòna de planificacion, aguesti se pòden destinar a projèctes de ua auta zòna de planificacion.

»De manèra extraordinària, se pòden finançar projèctes publics d'especiau interès territoriau e estrategics en Les Terres de l'Ebre dehòra der encastre establit, damb un limit deth 10% deth fons.

»Es linhes d'actuacion prioritàries, e objècte de finançament per part deth fons, son es projèctes de reindustrializacion, era transición energetica, er encastre agroalimentari (includit er agricòla), eth torisme, es naues tecnologies e eth sector public.

»Aguest fons ei adscrit ath departament competent en matèria d'empresa e trabalh. Eth regim de gestion deth fons se regule per un reglament qu'a de preveir era participacion en governament e ena determinacion des prioritats d'actuacion deth fons, des entitats locaus, especiaument es ajuntaments, e tanben d'autes entitats locaus de caractèr supramunicipau des zònes afectades e des organizacions empresariaus e sindicaus mès representatives.»

Part finau

Disposicions addicionaus

Disposicion addicionau prumèra. Competéncies e foncions en matèria d'igualtat e feminismes

1. Es competéncies e foncions atribuïdes ar Institut Catalan des Hemnes pes precèptes des leis que s'indiquen passen a èster-ac des organs deth departament competent en matèria d'igualtat e feminismes qu'an atribuïdes es foncions corresponentes:

a) Er article 8.3, er article 33.2.f, er article 80, er article 81.1, er article 82, er article 85, era disposicion addicionau prumèra 2 bis e era disposicion addicionau tretzau dera Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista.

b) Er article 7.1.a, er article 8.2, er article 16.1 e er article 35.2 e 6 dera Lei 17/2015, deth 21 de junhsèga, d'igualtat efectiva de hemnes e òmes.

2. Es competéncies e foncions atribuïdes ath Departament dera Presidéncia o ath departament competent en matèria de drets sociaus pes precèptes des leis que s'indiquen passen a èster-ac des organs deth departament competent en matèria d'igualtat e feminismes qu'an atribuïdes es foncions corresponentes:

a) Er article 7.4 dera Lei 17/2015, de 21 de junhsèga, d'igualtat efectiva de hemnes e òmes.

b) Er article 38.1, er article 39.1 e er article 40.1 dera Lei 19/2020, deth 30 de deseme, d'igualtat de tracte e non-discriminacion.

Disposicion addicionau dusau. Auditories de compdes des consòrcis deth sector public

1. Es consòrcis damb participacion majoritària dera Generalitat e era rèsta de consòrcis adscriti ara Administracion dera Generalitat, en endauant «consòrcis deth sector public dera Generalitat», an de dispausar d'ua auditoria de compdes annaus, d'acòrd damb çò que determine era normativa basica.

2. S'eth plan annau d'actuacions de contròl aprovat pera Intervencion Generau non includís era auditoria de compdes annaus, que cau hèr damb mejans pròpris, eth consòrci a de contractar societats d'auditoria o auditors de compdes privadi pr'amor que la hèsquen, sense perjudici qu'era Intervencion Generau pogue amiar a tèrme d'auti contròls o dirigir era auditoria de compdes annaus segons eth plan annau d'actuacions.

3. Era Intervencion Generau a d'includir en plan annau d'actuacions de contròl era direccion dera auditoria de compdes annaus des consòrcis deth sector public dera Generalitat en qué, ena data de barrament der exercici compdable, concorren es circonstàncies qu'establís era normativa basica, e en foncion deth nivèu de risc que se determine segons er istoric de conclusions que se desprenen des contròls hèti en exercicis anteriors, en tot atier era disponibilitat de recorsi dera Intervencion Generau. Era direccion nomentada poderà includir tanben era auditoria de compliment normatiu.

4. Se pòt establir ua rotacion dera direccion des auditories de compdes annaus des consòrcis que complisquen es requisits establidi ena normativa basica entà includir-les en plan annau de contròls dera Intervencion Generau, tostemp que, aumens, s'includisquen en un exercici entà cada periòde de cinc ans.

Disposicion addicionau tresau. Fiscalizacion prèvia automatizada

1. Enes casi en qué es sistèmes informatics donguen seguretat juridica a çò qu'establís era normativa e ara anotacion compdabla corresponenta se pòt establir era fiscalizacion prèvia automatizada, qu'ei era que se hè integraument per mejans electronics, e, donques, sense era actuacion de personau deth Còs d'Intervencion dera Generalitat.

2. Era unitat responsabla dera implantacion e eth seguiment dera fiscalizacion prèvia automatizada ei era Intervencion Generau.

Disposicion addicionau quatau. Subvencions as partits politics, es federacions, es coalicions e es agropacions d'electors damb representacion en Parlament

1. Era Generalitat a d'autrejar as partits politics, es federacions, es coalicions e es agropacions d'electors damb representacion en Parlament subvencions annaus non condicionades, damb cargue as pressupòsti dera Generalitat, entà atier es sues despenes de foncionament.

2. Es subvencions a qué hè referéncia er apartat 1 s'an de distribuïr en foncion deth nombre de sètis e de vòts obtengudi per cada partit politic, federacion, coalicion e agropacion d'electors enes darrères eleccions ath Parlament. Entara assignacion d'aguestes subvencions s'a de dividir era consignacion pressupostària corresponenta en dues quantitats parières. Ua d'aguestes quantitats s'a de distribuïr en proporcion ath nombre de sètis obtengudi per cada partit politic, federacion, coalicion e agropacion d'electors enes darrères eleccions ath Parlament, e era auta, proporcionaument a toti es vòts obtengudi per cada partit politic, federacion, coalicion e agropacion d'electors en aguestes eleccions.

3. Era subvencion annau corresponenta a cada partit politic s'a de hèr efectiva en dotze mensualitats.

4. Er impòrt globau dera consignacion que s'includisque enes pressupòsti dera Generalitat entà atier es subvencions regulades per aguesta disposicion s'a d'adaptar annaument, coma maxim, ar increment der indèx de prètzi ath consum.

5. Çò qu'establís aguesta disposicion se compren sense perjudici de çò que dispòse er article 3.4 dera Lei organica 8/2007, deth 4 de junhsèga, sus finançament des partits politics.

Disposicion addicionau cincau. Mesures entara flexibilizacion en relacion ath personau deth Siscat e des servicis sociaus

Eth Govèrn, en termini de sies mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, a d'impulsar mesures en marc deth sistèma sanitari integrau d'utilizacion publica de Catalonha (Siscat) e des servicis sociaus de cobertura publica entà dotar eth sistèma de flexibilitat de responsa e promòir es consensi de besonh damb es agents sociaus entà facilitar era incorporacion de professionaus a on sigue de besonh, e era racionalizacion a on non i age aguesta manca de professionaus.

Disposicion addicionau siesau. Reconeishement dera qualitat investigadora des persones que non complissen es requisits der article 2 deth Decrèt 405/2006, deth 24 d'octobre, peth quau s'establissen es retribucions addicionaus deth personau docent e investigador foncionari e contractat des universitats publiques de Catalonha

Eth personau d'ensenhament e investigador foncionari e contractat interessat a percéber es complements addicionaus per merits de docéncia, de recèrca e de gestion, enes tèrmes der article 2 deth Decrèt 405/2006, deth 24 d'octobre, peth quau s'establissen es retribucions addicionaus deth personau d'ensenhament e investigador foncionari e contractat des universitats publiques de Catalonha, quan se tracte de foncionaris en situacion administrativa de comission de servicis o de servicis especiaus, o de contractadi en situacion d'excedéncia forçosa o volontària, pòt sométer a avaloracion era sua activitat investigadora, maugrat qu'es drets economics non se meritaràn enquiath moment deth reingrés ena universitat en regim de dedicacion a temps complèt.

Disposicion addicionau setau. Proteccion des persones qu'alèrten d'infraccions normatives

1. Enquia que non se desplegue ua normativa en matèria de proteccion des persones qu'alèrten d'infraccions normatives en encastre deth sector public de Catalonha, s'assignen ara Oficina Antifraudaria de Catalonha es foncions que, d'acòrd damb era Lei der Estat 2/2023, deth 20 de hereuèr, reguladora dera proteccion des persones qu'alèrten d'infraccions normatives e de luta contra era corrupcion, corresponen as institucions o es organs competents des comunitats autonòmes.

2. Correspon ara persona titulara dera direccion dera Oficina Antifraudaria de Catalonha dictar ua resolucion e adoptar mesures provisionaus enes procediments d'exercici dera potestat sancionadora establida pera Lei der Estat 2/2023, e procedir ara execucion forçosa des resolucions sancionadores, damb era collaboracion, se cau, dera Administracion dera Generalitat e dera rèsta des administracions publiques. Es procediments corresponents s'an seguir d'acòrd damb es principis des leis reguladores deth regim juridic deth sector public e deth procediment administratiu comun e damb subjeccion as sues règles de procediment.

3. Eth Govèrn a d'impulsar era elaboracion d'ua lei catalana en matèria de proteccion des persones qu'alèrten d'infraccions normatives.

Disposicions transitòries

Disposicion transitòria prumèra. Comput deth termini relatiu as trabalhs des auditories de compdes e des auditors

1. Entath comput deth termini qu'establís er apartat 4 der article 71 bis deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques, ena redaccion que ne hè aguesta lei, s'an de tier en compde es ans que hè qu'era societat d'auditoria de compdes o er auditor de compdes amie a tèrme es trabalhs d'auditoria de manèra contunhada ena data d'entrada en vigor d'aguesta disposicion.

2. Sense perjudici de çò qu'establís er apartat 1, enes casi des contractes qu'ena data d'entrada en vigor ja cònsten adjudicadi entà hèr era auditoria der exercici deth 2022 se poderàn contunhar d'amiar a tèrme es trabalhs d'auditoria respècte der exercici nomentat.

Disposicion transitòria dusau. Impòst sus es emissions de dioxid de carbòni des veïculs de traccion mecanica

Çò qu'establís er article 16.2 d'aguesta lei, que modifique, damb efèctes des der exercici deth 2022, era letra b der apartat 7 der article 47 dera Lei 16/2017, der 1 d'agost, deth cambi climatic, tanben ei aplicable as liquidacions des exercicis 2020 e 2021 qu'en moment dera entrada en vigor dera presenta lei siguen en fasa executiva de recaptacion e entàs quaus non s'age emetut encara era provision de constrenhement corresponenta.

Disposicion derogatòria

1. Demoren derogadi es precèptes següents deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh:

a) Es capítols III e IV deth títol III bis.

b) Eth capítol XVI deth títol IV.

c) Eth capítol VIII deth títol VIII.

d) Eth capítol X deth títol XIV.

e) Eth capítol XXV deth títol XXI.

f) Era letra d der article 26.6-4.

2. Demoren derogades es disposicions següentes:

a) Er article 9.1.b dera Lei 12/1985, deth 13 de junh, d'espacis naturaus.

b) Er article 3.t e s dera Lei 11/1989, de 10 de junhsèga, de creacion der Institut Catalan dera Hemna.

c) Er article 64 dera Lei 10/1994, deth 11 de junhsèga, dera Policia dera Generalitat - Mossos d'Esquadra.

d) Er article 16.2.c e d dera Lei 6/2001, deth 31 de mai, d'organizacion ambientau der enluminatge entara proteccion deth miei nocturn.

e) Es articles 87.g e h, 88.g e p e 96 dera Lei 13/2002, deth 21 de junh, de torisme de Catalonha.

f) Er article 21.3, 4 i 5 e es articles 39.3, 116, 117 e 118 deth tèxte rehonut dera Lei de finances publiques de catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2002, deth 24 de deseme.

g) Er article 36 dera Lei 31/2002, deth 30 de deseme, de mesures fiscaus e administratives.

h) Er article 553-25 bis e era disposicion transitòria catorzau dera Lei 5/2006, deth 10 de mai, deth libre cincau deth Còdi civiu de Catalonha, relatiu as drets reaus.

i) Er article 19.2 dera Lei 13/2006, deth 27 de junhsèga, de prestacions sociaus de caractèr economic.

j) Er article 45 dera Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista.

k) Es epigrafs 11.1.c.ii der annèxe I.1 e 11.1.c.ii der annèxe III dera Lei 20/2009, deth 4 de deseme, de prevencion e contròl ambientau des activitats.

l) Er article 35.4 dera Lei 17/2015, de 21 de junhsèga, d'igualtat efectiva de hemnes e òmes.

m) Er article 56.4 dera Lei 16/2017, der 1 d'agost, deth cambi climatic.

n) Es articles 17.2, 18 e 19.2.b deth Decrèt lei 5/2021, deth 2 de hereuèr, peth quau s'apròven mesures urgentes entara implementacion e gestion des fons procedenti deth Mecanisme de Recuperacion e Resiliéncia e deth fons React-EU entara Administracion dera Generalitat de Catalonha e eth sòn sector public.

Disposicions finaus

Disposicion finau prumèra. Ajornament excepcionau der impòst sus successions e donacions concedit pes organs de gestion

1. Damb efèctes des dera entrada en vigor d'aguesta lei, er ajornament que concedisquen es organs de gestion dera Administracion tributària en vertut der article 73.1 dera Lei 19/2010, deth 17 de junh, de regulacion der impòst sus successions e donacions, pòt èster d'enquia dus ans.

2. Eth termini a qué hè referéncia er apartat 1 tanben s'aplique as sollicituds d'ajornament que se presenten en relacion damb hèts imposables meritadi abans dera entrada en vigor d'aguesta lei e que se tròben en periòde volontari de presentacion e pagament, e se cau prorròga, dera autoliquidacion corresponenta.

Disposicion finau dusau. Reglament de desvolopament dera Lei 26/2010, deth 3 d'agost, de regim juridic e de procediment des administracions publiques de Catalonha

Eth Govèrn, en termini de dètz-e-ueit mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, a d'aprobar es normes reglamentàries de besonh entà regular eth regim juridic des entitats collaboradores des administracions a qué hè referéncia er article 91 dera Lei 26/2010, deth 3 d'agost, de regim juridic e de procediment des administracions publiques de Catalonha.

Disposicion finau tresau. Abilitacion entara elaboracion d'un tèxte rehonut sus tributs cedidi

1. S'autorize eth Govèrn pr'amor qu'apròve, per decrèt legislatiu e en termini de dotze mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, eth libre siesau deth Còdi tributari de Catalonha, relatiu as tributs cedidi, qu'a d'integrar eth tèxte rehonut des precèptes qu'agen per objècte es tributs cedidi contengudi en aguesta lei e enes disposicions damb reng de lei següentes:

a) Lei 25/1998, deth 31 de deseme, de mesures administratives, fiscaus e d'adaptacion ar èuro.

b) Lei 21/2001, deth 28 de deseme, de mesures fiscaus e administratives.

c) Lei 31/2002, deth 30 de deseme, de mesures fiscaus e administratives.

d) Lei 7/2004, deth 16 de junhsèga, de mesures fiscaus e administratives.

e) Lei 12/2004, deth 27 de deseme, de mesures financères.

f) Lei 21/2005, deth 29 de deseme, de mesures financères.

g) Lei 5/2007, deth 4 de junhsèga, de mesures fiscaus e financères.

h) Decrèt lei 1/2008, deth 1 de junhsèga, de mesures urgentes en matèria fiscau e financèra.

i) Lei 16/2008, deth 23 de deseme, de mesures fiscaus e financères.

j) Lei 26/2009, deth 23 de deseme, de mesures fiscaus, financères e administratives.

k) Decrèt lei 3/2010, deth 29 de mai, de mesures urgentes de contencion dera despena e en matèria fiscau entara reduccion deth deficit public.

l) Lei 19/2010, deth 7 de junh, de regulacion der impòst de successions e donacions.

m) Lei 24/2010, deth 22 de junhsèga, d'aprobacion d'era escala autonomica der impòst sus era renda des persones fisiques.

n) Lei 5/2012, deth 20 de març, de mesures fiscaus, financères e administratives e de creacion der impòst sus es sojorns en establiments toristics.

o) Decrèt lei 7/2012, deth 27 de deseme, de mesures urgentes en matèria fiscau qu'afècten er impòst sus eth patrimòni.

p) Lei 2/2014, deth 27 de gèr, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public.

q) Lei 3/2015, der 11 de març, de mesures fiscaus, financères e administratives.

r) Lei 2/2016, deth 2 de noveme, de modificacions urgentes en matèria tributària.

s) Lei 5/2017, deth 28 de març, de mesures fiscaus, administratives, financères e deth sector public e de creacion e regulacion des impòsti sus grani establiments comerciaus, sus sojorns en establiments toristics, sus elements radiotoxics, sus bevendes ensucrades envasades e sus emissions de dioxid de carbòni.

t) Lei 5/2020, deth 29 d'abriu, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public e de creacion der impòst sus es installacions qu'incidissen en miei ambient.

u) Decrèt lei 36/2020, deth 3 de noveme, de mesures urgentes en encastre der impòst sus es sojorns en establiments toristics e der impòst sus era renda des persones fisiques.

v) Decrèt lei 46/2020, deth 24 de noveme, de mesures urgentes de caractèr administratiu, tributari e de contròl financèr.

w) Lei 2/2021, deth 29 de deseme, de mesures fiscaus, financères, administratives e deth sector public.

x) Decrèt lei 16/2022, deth 20 de deseme, de mesures urgentes en encastre der impòst sus eth patrimòni.

y) Decrèt lei 17/2022, deth 20 de deseme, peth quau s'establissen mesures d'adaptacion ar impòst sus eth depaus de residus en depausi controladi, era incineracion e era coincineracion, e entara subrogacion dera Entitat de Provediment d'Aigua Ter-Llobregat en convèni regulador deth finançament e era explotacion deth hilat de forniment de La Llosa del Cavall.

z) Es disposicions damb reng de lei que modifiquen es disposicions nomentades enes letres dera a ara y qu'agen per objècte es tributs cedidi, includides es que s'aproven abans dera aprobacion peth Govèrn deth tèxte rehonut objècte d'autorizacion.

2. Era autorizacion entara rehonuda includís era facultat de regularizar-ne, esclarir-ne e armonizar-ne eth contengut.

Disposicion finau quatau. Abilitacion entara elaboracion d'un tèxte rehonut de disposicions legaus en matèria d'aigües

1. S'autorize eth Govèrn pr'amor que, en termini d'un an a compdar dera entrada eth vigor d'aguesta lei, rehone en un tèxte unic eth Decrèt legislatiu 3/2003, deth 4 de noveme, peth quau s'apròve eth tèxte rehonut dera legislacion en matèria d'aigües de Catalonha; eth Decrèt lei 4/2018, deth 17 de junhsèga, peth quau s'assumís era gestion dirècta deth servici de forniment d'aigua a poblacions per mejan des installacions deth hilat de provediment Ter-Llobregat de titularitat dera Generalitat e se cree era Entitat de Provediment d'Aigua Ter-Llobregat, exceptat deth capítol 2 e dera disposicion addicionau cincau, e era rèsta de disposicions legaus en vigor en matèria d'aigües de Catalonha.

2. Era rehonuda a qué hè referéncia er apartat 1 a de compréner era regularizacion, er esclariment e era armonizacion des disposicions.

Disposicion finau cincau. Projècte de lei de regulacion deth servici d'interès generau dera inspeccion tecnica de veïculs

Eth Govèrn, laguens deth termini de dotze mesi a compdar dera entrada en vigor d'aguesta lei, a de presentar ath Parlament un projècte de lei que regule eth servici d'interès generau dera inspeccion tecnica de veïculs.

Disposicion finau siesau. Abilitacion entara modificar es limits des resèrves nacionaus de caça

Se faculte eth titular deth departament competent en matèria de caça pr'amor que modifique, per mejan d'ua orde e en encastre territoriau de Catalonha, es limits des resèrves nacionaus de caça de L'Alt Pallars, de Boumort, de La Cerdanya - Alt Urgell, d'El Cadí, de L'Encanyissada, d'El Freser-Setcases, d'Els Ports de Tortosa i Beseit e de La Val de Boí, e es que per lei se poguen crear, se se complissen es requisits següents:

a) Qu'es terrens que s'includissen agen caracteristiques cinegetiques similares as des terrens dera resèrva.

b) Qu'es terrens que s'excludissen agen perdut es caracteristiques cinegetiques que ne motivèren er includiment ena resèrva.

c) Qu'en toti es casi se dispòse dera conformitat des titulars des terrens includidi o excludidi e qu'aguesti terrens siguen contigús as dera resèrva.

Disposicion finau setau. Mantenença deth reng reglamentari des decrèts modificadi

Es modificacions hètes per aguesta lei deth Decrèt 75/2020, deth 4 d'agost, de torisme de Catalonha; deth Decrèt 80/2015, deth 26 de mai, des indemnizacions e ajudes entà hemnes victimes de violéncia masclista qu'establissen er article 47 dera Lei 5/2008, deth 24 d'abriu, deth dret des hemnes a erradicar era violéncia masclista, e er article 27 dera Lei organica 1/2004, deth 28 de deseme, de mesures de proteccion integrau contra era violéncia de genre; deth Decrèt 176/2009, deth 10 de noveme, peth quau s'apròve eth reglament dera Lei 16/2002, deth 28 de junh, de proteccion contra era contaminacion acostica e se n'adapten es annèxes; deth Decrèt 142/2010, deth 11 d'octobre, peth quau s'apròve era Cartèra de Servicis Sociaus 2010-2011, e deth Decrèt 122/2012, deth 9 d'octobre, deth procediment d'autorizacion e de comunicacion prèvia entara dubertura de centres educatius privadi, mantien eth reng reglamentari de decrèt a efèctes de desplegament, modificacion e derogacion.

Disposicion finau ueitau. Entrada en vigor

1. Aguesta lei entre en vigor londeman d'auer estat publicada en Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, sense perjudici de çò qu'establís er apartat 2 e es dates especifiques d'entrada en vigor que fixen determinadi precèptes der articulat en çò que hè a bères modificacions legislatives que conten.

2. Era vigéncia der apartat 4 der article 21.7-5 deth tèxte rehonut dera Lei de taxes e prètzi publics dera Generalitat de Catalonha, aprovat peth Decrèt legislatiu 3/2008, deth 25 de junh, demore condicionada ara entrada en vigor dera obligacion que s'a d'establir per reglament entàs auciders e establiments de manipulacion de caça de dispausar d'auxiliars oficiaus d'inspeccion veterinària a disposicion deth contròl oficiau.

Per tant, ordeni a toti es ciutadans as quaus sigue d'aplicacion aguesta Lei coopèren ath sòn compliment e qu'es tribunaus e es autoritats as quaus pertòque la hèsquen complir.

Palai dera Generalitat, 16 de març de 2023

Pere Aragonès i Garcia

President dera Generalitat de Catalonha

Per suplencia (Decrèt 38/2023, de 7 de març, DOGC núm. 8872, de 10.03.2023)

Laura Vilagrà Pons

Conselhèra dera Presidéncia

Natàlia Mas i Guix

Conselhèra d'Economia e Isenda"