RESOLUCIÓN ACC/2333/2024, por la que se hace público el Acuerdo de declaración de impacto ambiental del Proyecto de la actividad extractiva de gres denominada Castellot en el término municipal de Les Borges Blanques, promovido por la empresa Pedreres Sáez, SL (exp. L3DIA220328).
Visto que la Ponencia Ambiental, en la sesión del día 19 de diciembre de 2023, adoptó el Acuerdo de declaración de impacto ambiental del Proyecto de la actividad extractiva de gres denominada Castellot en el término municipal de Les Borges Blanques, promovido por la empresa Pedreres Sáez, SL (exp. L3DIA220328)
Resuelvo:
Dar publicidad al citado Acuerdo de declaración de impacto ambiental del Proyecto de la actividad extractiva de gres denominada Castellot en el término municipal de Les Borges Blanques
Barcelona, 25 de junio de 2024
Mireia Boya e Busquet
Directora general de Cambio Climático y Calidad Ambiental
ACUERDO
de 19 de diciembre de 2020, de declaración de impacto ambiental del Proyecto de la actividad extractiva de arenisca denominada Castellot en el término municipal de Les Borges Blanques, promovido por la empresa Canteras Sáez, SL (exp. L3DIA220328)
Antecedentes
1. Marco normativo
El Proyecto al que se refiere la presente declaración de impacto ambiental se encuentra comprendido en el Grupo 2.a del Anexo I de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, de evaluación ambiental.
Este Proyecto está sometido al régimen de evaluación de impacto ambiental con autorización sustantiva, de acuerdo con el anexo I.3, apartado 2 y subapartado 1, "Actividades extractivas y las instalaciones de los recursos explotados", de la Ley 20/2009, de 4 de diciembre, de prevención y control ambiental de las actividades.
Número de solicitud: L3DIA220328.
2. Antecedentes
El 29 de agosto de 2022, los Servicios Territoriales en Lleida del Departamento de Empresa y Trabajo enviaron a la Oficina de Gestión Ambiental Unificada (OGAU) de Lleida la solicitud presentada por el promotor Canteras Sáez, SL, para el Proyecto de actividad extractiva de recursos mineros (areniscados) de la Sección A de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de minas, denominada Castellot, situada en el polígono 513, parcelas 16 y 17, paraje Castellot, del término municipal de Les Borges Blanques (Les Garrigues), ubicada 500 metros al oeste de La Floresta aproximadamente. La solicitud iba acompañada de la documentación correspondiente: Proyecto de explotación, Programa de restauración y estudio de impacto ambiental; de acuerdo con lo previsto en el artículo 31.1 de la Ley 20/2009, de 4 de diciembre, de prevención y control ambiental de las actividades, y de acuerdo con el artículo 6 de la Ley 12/1981, de 24 de diciembre, por la que se establecen normas adicionales de protección de los espacios de especial interés natural afectados por actividades extractivas.
3. Documentación presentada
La solicitud de evaluación de impacto ambiental de la actividad extractiva denominada Castellot, presentada por la empresa Canteras Sáez, SL, se acompaña de la documentación técnica siguiente, elaborada por J.A.B.A. Ingeniería, S.A.:
Proyecto para el aprovechamiento de recursos de la Sección "A" (arenisca), en la cantera denominada "Castellot", ubicada en el T. M. Les Borges Blanques (Lleida)", de agosto de 2022, firmado por el ingeniero técnico de minas.
Proyecto de la evaluación de los impactos ambientales producidos por la cantera denominada "Castellot", ubicada en el T. M. Les Borges Blanques (Lleida)", de agosto de 2022, firmado por el ingeniero técnico de minas.
Proyecto de restauración del espacio natural de la cantera denominada "Castellot", ubicada en el T. M. Les Borges Blanques (Lleida)", de agosto de 2022, firmado por el ingeniero técnico de minas.
Por otra parte, a consecuencia del trámite de suficiencia e idoneidad del Proyecto, el promotor presentó la siguiente documentación complementaria:
Anexo a los proyectos para la legalización del aprovechamiento de recursos de la sección "A" (arenisca), en la cantera denominada Castellot del T. M. Les Borges Blanques (Lleida)", de abril de 2023, firmado por el ingeniero técnico de minas.
4. Descripción del Proyecto
El Proyecto minero describe una explotación de arenisca de la sección A) de la Ley de minas denominada Castellot, promovido por la empresa Canteras Sáez, SL, la cual se dedica a la actividad de extracción de arenisca, y su posterior distribución y comercialización.
La actividad proyectada se sitúa sobre las parcelas 16 y 17, del polígono 513, del término municipal de Les Borges Blanques (Les Garrigues), sobre un espacio agrícola de cultivos herbáceos extensivos de secano con zonas forestales, a unos 0,5 km en dirección oeste del núcleo habitado de La Floresta. Estas fincas son propiedad de la empresa Canteras Sáez, SL.
La superficie de ocupación de la actividad proyectada de explotación es de 4,65 ha (46.591 m²) con restauración posterior a la extracción del recurso. Esta superficie de explotación se divide en 4 zonas: 1,61 ha de plaza de cantera, 0,90 ha de bancos de arenisca, 1,49 ha de acopios y 0,65 ha de zona de protección. El núcleo habitado más próximo a la superficie solicitada es La Floresta, que está a unos 500 metros al este de los límites de la actividad.
4.1. Explotación
El promotor Canteras Sáez, SL, solicita la zona de explotación, motivado en la necesidad de incrementar las reservas disponibles y abastecer el sector de la construcción y obra pública de la zona.
La explotación se efectuará con el método de trinchera, sin necesidad de utilizar explosivos, con una máquina rasadora, que permite hacer cortes horizontales y verticales de la piedra, directamente en el frente de explotación, para volcar los bloques. Estos bloques se retirarán a un acopio y se cargarán en un camión directamente, con la ayuda de la pala cargadora.
El frente de extracción tiene unos 6,5 metros de potencia media y prevé explotar dos niveles estratigráficos aprovechables como piedra ornamental, de manera que, globalmente, se prevé hacer una excavación máxima de unos 14 metros, con el método de trinchera. Una vez extraído el recurso, se procederá al relleno del vacío minero, mediante estériles provenientes de la explotación.
Se prevé extraer un volumen de material de 96.063,4 m³ en total, que incluye: un volumen de piedra natural aprovechable de 18.782,7 m³; 12.405,6 m³ de tierra vegetal (de 0,4 metros de grosor); 46.092,4 m³ de estériles y 18.782,7 m³ de rechazo, no aptos comercialmente, pero aprovechables para tareas de restauración por relleno.
Se calcula que la vida útil de la explotación será de unos 9 años y medio (6,5 años para el banco núm. 1 y 2,5 años para el banco núm. 2, más medio año para los trabajos de restauración).
No se prevé disponer de ningún tipo de taller dentro del establecimiento.
Los bloques de piedra aprovechable comercialmente se acopiarán con la ayuda de una pala cargadora o cargados directamente al camión que llevará estos bloques al taller del cliente para el posterior tratamiento y utilización en la construcción.
No se prevé iluminación exterior, dado que la actividad se llevará a cabo en horario diurno.
No se prevé la captación de agua ni vertido de aguas residuales en el proceso productivo.
El Proyecto no prevé la producción de residuos incluidos en la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, en el establecimiento, dado que las tareas de mantenimiento de la maquinaria se llevarán a cabo fuera de la explotación. Tampoco se prevé el uso de estos residuos en las tareas de restauración.
La energía necesaria para la explotación de la actividad es el combustible gasóleo, necesario para cortar el recurso minero y el transporte del material. Se prevé un consumo de 44.000 litros/año (pala cargadora y grupo electrógeno). No hay consumo directo de energía eléctrica.
Las emisiones de gases de efecto invernadero derivados de la actividad provienen del uso de combustibles fósiles de la maquinaria extractiva y los vehículos de transporte, estimadas en 126,28 tCO 2-eq anuales = 44.000 litros gasóleo/año (2,87 factor de emisión). La pérdida de stock de carbono se ha estimado en 379,77 tCO2 y el de la capacidad de imbornal a 30 años, en 46,87 tCO2, a consecuencia de la superficie forestal y los cultivos afectados.
4.2. Restauración
La restauración de la actividad se hará una vez concluida la extracción de la totalidad del recurso y haber acondicionado la plataforma final. Se finalizará la restauración con la siembra de nuevos cultivos en las superficies destinadas para esta actividad y la plantación de especies autóctonas en las zonas de uso forestal.
El terreno se restituirá a su uso agrícola y forestal inicial: siembra de gramíneas y leguminosas, sobre los taludes previa a la implantación del cultivo. Se prevé realizar una plantación de especies arbustivas en los taludes que rodearán el área explotada al final de la actividad. Los taludes finales de restauración tendrán una inclinación inferior a los 35º de pendiente.
El Programa de restauración contiene el Plan de gestión de residuos mineros, el cual describe como residuo inerte la capa edáfica procedente de la capa de cobertera (código CER: 01 01 02) que se estima que será, como máximo, de 12.405,6 m³; y los estériles procedentes de la parte del recurso no apto comercialmente (código CER 01 01 02), que se estima que serán, como máximo, 46.092,4 m³. También se consideran residuos mineros los materiales de desecho, no aptos comercialmente (código CER 01 01 02), que se estima que serán, como máximo, 18.782,7 m³.
Todos estos materiales descritos en el punto anterior se emplearán en las tareas de restauración de la actividad, una vez finalizada la explotación del recurso. Se prevé que la mitad de estos residuos mineros permanezcan más de tres años en la explotación.
Mediante los materiales retirados previamente al aprovechamiento de la capa bifamiliar, se llenarán los agujeros creados y se extenderá a continuación la capa de tierra vegetal mejorada para establecer una zona final donde se recuperen los usos iniciales del terreno. La esponjosidad del material excavado compensará el material extraído para su comercialización. Por lo tanto, la cota final del terreno restaurado será la misma que la que presenta la superficie antes de iniciar la explotación.
La gestión de los residuos mineros generados en el establecimiento se efectuará mediante un plan elaborado de acuerdo con el Real Decreto 975/2009, de 12 de junio.
5. Descripción del estudio de impacto ambiental
El estudio de impacto ambiental describe el Proyecto de la actividad extractiva denominada Castellot: la situación geográfica y el estado actual de los terrenos; la descripción de la actividad minera; la descripción del medio abiótico y biótico; el paisaje; y el medio socioeconómico y cultural de la zona, que justifican la capacidad del medio receptor.
El Proyecto identifica y evalúa los efectos previsibles directos e indirectos de la explotación sobre el medio receptor (paisaje, atmósfera, geomorfología, suelo, medio hídrico, medio natural, y factores socioeconómico, cultural y climático), y prevé medidas preventivas y correctoras sobre estos efectos para compatibilizar la actividad minera con el entorno.
El estudio de impacto ambiental evalúa el impacto de la actividad hacia el cambio climático, a partir de las emisiones de gases de efecto invernadero que provienen del uso de combustibles fósiles por la maquinaria extractiva y el transporte del material a destino; al mismo tiempo, considera el impacto que puede producirse sobre el stock de carbono en los terrenos afectados, a consecuencia de la disminución de la cubierta vegetal (parte forestal y parte agrícola).
El Proyecto evalúa la vulnerabilidad de la actividad extractiva frente a catástrofes naturales y accidentes graves que afecten a la población y al medio ambiente —como resultado de un proceso no controlado durante su funcionamiento—, y considera que la actividad es segura, con niveles de riesgo de tipo bajo o moderado, dado que la naturaleza del material extraído no experimenta ninguna reacción ni transformación en contacto con el aire o el agua, y que la probabilidad de ocurrencia de estos fenómenos es baja. En relación con los accidentes graves con origen fuera de la actividad, se evalúa la vulnerabilidad del Proyecto en relación con la tormenta ciclónica atípica (bajo), el riesgo sísmico (moderado), el riesgo de inundación (bajo), el riesgo de incendio forestal (alto en el municipio y vulnerabilidad baja), el riesgo por subsidencia y colapso (bajo), el riesgo por erosión potencial (moderado), el riesgo por desprendimientos (bajo) y el riesgo por caída de cuerpos siderales y aerólitos (bajo). Y concluye que la vulnerabilidad del Proyecto ante accidentes graves o catástrofes se mantiene, en general, en niveles bajos o moderados, y los riesgos más significativos son la erosión potencial y los riesgos sísmicos, los cuales son atendidos en los Planes de labores mineras y el Programa de seguridad y salud de la actividad.
El estudio de impacto ambiental hace un análisis de alternativas, en el que se valoran la alternativa cero y dos alternativas de metodología de explotación y ubicación:
La alternativa cero: es la no actuación y, por tanto, no genera impactos. Se descarta por la necesidad de suministro de materia prima de la empresa y su viabilidad económica.
La alternativa 1: prevé escoger la ubicación de la actividad extractiva en las parcelas 141 y 157 del término municipal de Arbeca, que también son propiedad de la empresa. Esta alternativa supondría una distancia mayor a las vías de comunicación respecto a la alternativa 2.
La alternativa 2: es la elegida. Prevé explotar los bancos de arenisca tal y como explica en el Programa de restauración. Conlleva que la restauración se inicie una vez agotado el recurso de que se dispone en dos bancos. Conlleva una mejor integración morfológica, mediante la restauración final de los terrenos.
El promotor justifica la elección de la alternativa 2, porque, cuantitativamente, es la opción de explotación que genera menos impacto ambiental y, al mismo tiempo, es la mejor opción desde el punto de vista económico y técnico —conlleva una mejor integración morfológica, mediante la restauración final de los terrenos.
El estudio de impacto ambiental propone un Programa de vigilancia ambiental, que prevé el seguimiento y control de las medidas correctoras, previstas en el estudio de impacto ambiental; comprobar la eficiencia y eficacia de las medidas correctoras, durante la fase de explotación y también la de restauración; verificar los estándares de calidad de los medios usados en la materialización de los trabajos proyectados; y detectar posibles efectos ambientales no previstos en el estudio de impacto ambiental.
El estudio de impacto ambiental incluye el documento de síntesis con términos asequibles a la comprensión general.
6. Capacidad del medio receptor
El emplazamiento previsto no afecta a ningún espacio natural de interés especial declarado, de acuerdo con lo establecido en la Ley 12/1985, de 13 de junio, de espacios naturales; ningún espacio natural incluido en el Plan de espacios de interés natural aprobado por el Decreto 328/1992; ningún espacio de la red Natura 2000, pero se ubica a unos 4,6 km en dirección sureste del espacio denominado Carrilet de Belianes - Preixana, incluido en el Plan de espacios de interés natural (PEIN); ninguna zona húmeda del Inventario de zonas húmedas de Cataluña; ningún espacio de interés geológico del Inventario de espacios de interés geológico; ningún monte de utilidad pública. No obstante, afecta, por el sur, a la fase 3, al Hábitat Matorrino Halonitrófilos (Pegano-Salsoletea), HIC código 1430, no prioritario.
El emplazamiento previsto para la actuación se ubica fuera de zona de policía de cauces públicos y fuera de zona inundable. Según el Mapa de zonas hidrogeológicas de Cataluña, la zona de estudio se encuentra dentro del área del Oligoceno Detrítico de Lleida (código 206), en el sector hidrogeológico de la subcuenca del Segre. La actividad se encuentra fuera de acuíferos protegidos; no se prevé afectar al nivel freático ni a ningún curso de agua superficial.
El emplazamiento previsto en la alternativa escogida para la actuación se ubica fuera de la zona de policía de cauces públicos y fuera de zona inundable. Sin embargo, la actividad se encuentra fuera de acuíferos protegidos y no se prevé afectar al nivel freático ni a ningún curso de agua superficial.
La ubicación de los terrenos solicitados está dentro del área de interés faunístico y innominado núm. 324, que corresponde con el área de espacio vital del águila perdicera.
Según las Normas subsidiarias de planeamiento del municipio, la actividad se ubica sobre suelo no urbanizable.
Según el Plan territorial de Poniente, de julio de 2007, la actividad se ubica sobre suelo de protección preventiva.
Respecto del estado de la calidad del aire, la actividad se localiza dentro de la Zona de Calidad del Aire Tierras de Poniente (zona 14).
El municipio de Les Borges Blanques dispone de Mapa de capacidad acústica aprobado, que determina las zonas de sensibilidad acústica.
El Proyecto se ubica en una zona de protección alta (zona E2), de acuerdo con el Mapa de la protección contra la contaminación lumínica en Cataluña vigente.
De acuerdo con el Decreto 153/2019, de 3 de julio, de gestión de la fertilización del suelo y de las deyecciones ganaderas, y la Orden TES/80/2021, de 9 de abril, la actividad se encuentra dentro de las zonas declaradas vulnerables en relación con la contaminación de nitratos procedentes de fuentes agrarias (zona vulnerable 6).
De acuerdo con el anexo del Decreto 64/1995, de 7 de marzo, por el que se establecen medidas de prevención de incendios forestales, el municipio de Les Borges Blanques está declarado como zona de alto riesgo de incendios forestales.
Según el Inventario del patrimonio arqueológico y paleontológico de Cataluña y el Inventario del patrimonio arquitectónico de la Generalidad de Cataluña, en el área del Proyecto no se afecta a ningún elemento del Inventario del patrimonio cultural catalán.
No obstante, hay que hacer constar que los Inventarios no son exhaustivos y que sólo incluyen los elementos patrimoniales de los que se tienen noticias documentales o evidencias físicas. A consecuencia de la gran extensión del área que afecta al Proyecto, los terrenos objeto de la actividad pueden ser susceptibles de alojar yacimientos desconocidos, así como otros bienes culturales y del patrimonio etnológico.
7. Relación de trámites efectuados
El 29 de agosto de 2022, los Servicios Territoriales en Lleida del Departamento de Empresa y Trabajo enviaron a la Oficina de Gestión Ambiental Unificada (OGAU) de Lleida la solicitud presentada por el promotor Canteras Sáez, SL, para el Proyecto de actividad extractiva de recursos mineros (areniscados) de la Sección A de la Ley 22/1973, de 21 de julio, de minas, denominada Castellot, situada en el polígono 513, parcelas 16 y 17, paraje Castellot, del término municipal de Les Borges Blanques (Les Garrigues).
La OGAU de Lleida ha sometido el estudio de impacto ambiental y toda otra documentación presentada al trámite de suficiencia e idoneidad, de acuerdo con el artículo 31.1.b de la Ley 20/2009, de 4 de diciembre.
La OGAU de Lleida, de acuerdo con el artículo 37 de la Ley 21/2013, de 9 de diciembre, ha efectuado consultas y ha informado de su derecho a participar en el procedimiento a las personas interesadas y a las administraciones públicas afectadas siguientes: Agencia Catalana del Agua; Agencia de Residuos de Cataluña; Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña; Departamento de Salud; Servicio Territorial de Urbanismo; Servicio de Arqueología y Paleontología de los Servicios Territoriales en Lleida; Sección de Biodiversidad y Medio Natural de los Servicios Territoriales de la Cataluña Central; Subdirección General de Prevención y Control de la Contaminación Atmosférica de la Dirección General de Calidad Ambiental y Cambio Climático; Servicio de Prevención de Incendios Forestales de la Dirección General de Montes; Ayuntamiento de Les Borges Blanques; y Consejo Comarcal de Les Garrigues. La consulta se ha ampliado a las entidades IPCENA, EGRELL y Federación de Ecologistas en Acción de Cataluña.
De las consultas efectuadas por la OGAU de Lleida, se ha recibido respuesta, en el ámbito de sus respectivas competencias, por parte de las administraciones públicas siguientes:
El 27 de abril de 2022, el Ayuntamiento de Les Borges Blanques informó sobre la compatibilidad urbanística de los terrenos afectados por la actividad extractiva proyectada.
El 29 de septiembre de 2022, el Servicio de Prevención de Incendios Forestales emite informe favorable en relación con la actividad Castellot, siempre que se dé cumplimiento a las medidas y condiciones de prevención de incendios forestales propuestas y detalladas a continuación:
En todas las actuaciones que se hagan con máquinas, sean automotrices o no, que utilicen materiales inflamables o que puedan ser generadoras de riesgo de incendio o de explosión, debe estar presente, a menos de 5 metros, un extintor (tipo ABC) de 6 kg. La salida del tubo de escape de gases debe disponer de una red mataguspires de un paso máximo de 2-4 mm, la cual debe mantenerse en situación de buen uso y mantenimiento.
Hay que disponer de un grupo autónomo de extinción de incendios forestales remolcado o transportado, que cumpla con los requisitos de la Orden de 2 de mayo de 1995, por la que se establecen actuaciones de control de características de la maquinaria y el material agrícola y forestal, con una capacidad mínima de 600 litros, y con el vehículo adecuado para su utilización, equipado con el material de intervención (mangueras y lanzas) que se detalla en la citada Orden, de manera que permita una actuación inmediata en caso de emergencia.
La zona de la actividad que limita sobre superficie forestal debe mantener una franja perimetral de seguridad de 5 metros de anchura (definida en el artículo 1 del Decreto 64/1995), la cual puede ser ocupada como vial de acceso perimetral del establecimiento, siempre que este vial no se encuentre ocupado de forma permanente, dado que debe permitir poder acceder a ella en caso de incendio forestal. A continuación de esta franja de seguridad, en la superficie forestal que la rodea, debe conformarse una franja de protección de 25 m de anchura, definida según establece el Decreto 123/2005, de 14 de junio.
Los espacios interiores, viales propios, de acceso y las cunetas deben mantenerse periódicamente limpios de vegetación seca, y deben disponer de una franja de seguridad de un metro de anchura a cada lado del camino libre de vegetación y de cualquier tipo de material que pueda propagar un fuego.
En la revegetación que se realice en la fase de restauración, se deben utilizar especies forestales poco pirófilas preferentemente y propiciar la densificación con especies no resinosas.
Se debe alertar del riesgo de incendio forestal con la colocación de carteles informativos en las zonas más próximas a la masa forestal.
Dentro del periodo comprendido entre el 15 de marzo y el 15 de octubre: las actuaciones que utilicen fuego o para la utilización de sopladores o similares, o que generen chispas, hay que solicitar autorizaciones gestionadas por la Dirección General de Ecosistemas Forestales y Gestión del Medio. La información, consulta y la obtención de documentos y permisos se encuentra en el sitio web de prevención de incendios forestales de la Generalidad de Cataluña.
Se prohíbe la realización de trabajos que generen restos vegetales entre el 15 de junio y el 15 de septiembre, en los municipios considerados de alto riesgo de incendio forestal, incluidos en el anexo del Decreto 64/95. Se puede solicitar autorización expresa en los casos en que sea imprescindible realizar estos trabajos para el ejercicio de la actividad, y hay que rellenar el modelo de solicitud que se encuentra en el sitio web de prevención de incendios forestales de la Generalidad de Cataluña.
Dentro del período comprendido entre el 16 de octubre y el 14 de marzo, debe tenerse en cuenta lo previsto en la Orden MAB 62/2003, por la que se desarrollan las medidas preventivas que establece el Decreto 64/95, referido a la obligación de comunicación —a los órganos previstos en la Orden— sobre cualquier actuación con fuego realizada a menos de 500 m de terrenos forestales.
De acuerdo con el artículo 18 del Decreto 64/95, el Departamento de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural queda facultado para establecer medidas extraordinarias por riesgo de incendio forestal.
De acuerdo con los artículos 14.3 y 16.4 del Decreto 64/95, los Agentes Rurales y otros agentes de la autoridad pueden establecer medidas complementarias in situ con el fin de mejorar la seguridad, así como parar las actuaciones que se lleven a cabo.
El 10 de noviembre de 2022, el Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña informa que, en relación con el medio geológico y en relación con los posibles impactos que la actividad comportará sobre el medio, considera las medidas adecuadas. Sin embargo, considera que las medidas ambientales y medidas de restauración que propone el estudio de impacto ambiental son adecuadas para contribuir al retorno del medio afectado al medio natural.
El 15 de febrero de 2023, la Agencia de Residuos de Cataluña informa de que el impacto ambiental de la actividad extractiva, en relación con las medidas de gestión de residuos que incluye la Ley 7/2022, de 8 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular, se considera compatible e indica condicionantes al respecto.
El 2 de julio de 2023, el Departamento de Cultura se ratifica en el informe emitido en fecha 24 de octubre de 2022, en el que se pronuncia favorablemente en relación con el Proyecto de evaluación de los impactos ambientales producidos por la cantera denominada Castellot, con la condición de que, antes del inicio de las obras, se lleve a cabo una intervención arqueológica preventiva consistente en una prospección superficial de todo el ámbito que el Proyecto afecta.
El 12 de desembre de 2023, els Serveis Territorials de Lleida del Departament d'Empresa i Treball van trametre a aquesta OGAU la Memòria d'intervenció arqueològica aportada pel promotor Pedreres Sáez, SL, en resposta a la sol·licitud del Departament de Cultura de la prospecció superficial de tot l'àmbit d'actuació de l'activitat extractiva Castellot.
El 18 de desembre de 2023, el Departament de Cultura emet informe favorable sobre la Memòria de la intervenció arqueològica amb condicionants.
Els informes rebuts per part de les administracions públiques citades s'han tingut en compte en l'elaboració d'aquesta declaració d'impacte ambiental.
El 21 de desembre de 2022, el Departament d'Empresa i Treball informa sobre la viabilitat econòmica del Projecte d'activitat extractiva anomenada Castellot, promoguda per Pedreres Sáez, SL, on s'indica que: es creu demostrada l'avaluació econòmica preliminar dels recursos per explotar i de les seves possibilitats de substitució respecte a la sol·licitud d'autorització d'explotació de recursos de la secció A) de l'activitat de referència amb número 5.655 del Registre de drets miners de Catalunya.
El 10 de juliol de 2023, el Departament d'Empresa i Treball tramet a l'OGAU de Lleida informació complementària a l'estudi d'impacte ambiental i Programa de restauració de l'activitat extractiva Castellot, aportada pel promotor de l'activitat.
El 21 de juliol de 2023, l'OGAU de Lleida comunica al Departament d'Empresa i Treball i al promotor de l'activitat Castellot que la documentació relativa a l'estudi d'impacte ambiental es considera suficient.
El Departament d'Empresa i Treball ha sotmès al tràmit d'informació pública el Projecte d'explotació i l'estudi d'impacte ambiental de l'activitat extractiva Castellot, mitjançant la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 8971, de 2 d'agost de 2023), d'acord amb el que estableix l'article 31.1.b de la Llei 20/2009, de 4 de desembre.
D'acord amb la comunicació efectuada el 21 de setembre de 2023 pel Departament d'Empresa i Treball, en el tràmit d'informació pública de la sol·licitud del Projecte d'explotació de l'activitat Castellot, no s'han presentat al·legacions.
D'acord amb l'article 32.2 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, s'ha de tenir en compte el Programa de restauració de l'activitat, així com l'informe de caràcter favorable de l'OGAU de Lleida, emès d'acord amb l'article 5.4 del Decret 343/1983, de 15 de juliol, sobre la idoneïtat de les mesures de restauració i de protecció del medi ambient, proposades en el Programa de restauració, imposant prescripcions tècniques i mesures addicionals (AE 22/4226).
8. Descripció i avaluació dels impactes ambientals sobre el medi i la població apreciats per l'òrgan que formula la declaració d'impacte ambiental
8.1. Avaluació d'alternatives i de l'emplaçament del Projecte, i de la seva gestió ambiental
Un cop valorat l'estudi d'impacte ambiental i tota la documentació presentada, tenint en compte les característiques del medi receptor, així com la valoració dels diferents vectors, l'òrgan que formula la declaració d'impacte ambiental considera que l'alternativa 2 escollida en l'estudi d'impacte ambiental —descrita a l'apartat 5 de la present— està prou justificada des del punt de vista de la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental.
8.2. Descripció i avaluació dels impactes més significatius
8.2.1. Paisatge
L'impacte sobre el paisatge s'associa a la pèrdua de qualitat intrínseca del paisatge mentre estigui en funcionament l'activitat i fins a la consolidació de la restauració. L'impacte visual té lloc a conseqüència de l'eliminació de la coberta vegetal i edàfica, la modificació morfològica de l'àrea afectada amb introducció de discontinuïtats temporals en el paisatge, com la creació d'abassegaments de terres, el front d'extracció i, sobretot, pel forat del buit miner, el qual pot comportar un rebaix temporal de fins a uns 14 m de potència.
L'efecte es considera directe, negatiu, temporal i reversible, a llarg termini, per la qual cosa l'impacte es qualifica de moderat, atès que l'activitat no és visible des de cap carretera, tot i que ho és des del nucli habitat de la Floresta; però, principalment, perquè la restauració programada preveu iniciar-se al final de l'extracció de la totalitat del recurs, de manera que, morfològicament, els terrenys restaurats quedaran integrats amb l'entorn, atès que els terrenys es restauraran a la mateixa cota altimètrica original pràcticament.
8.2.2. Atmosfera
L'impacte sobre el vector aire és causat per l'increment dels nivells de contaminació atmosfèrica, per l'emissió de partícules sedimentables generades en: els moviments de terres; la creació d'abassegaments; i l'explotació, la càrrega i el transport del recurs miner durant els treballs de restauració. Altrament, també hi afecta la contaminació de l'aire per l'emissió de gasos amb efecte d'hivernacle, produïts per la combustió dels motors de la maquinària extractiva i els vehicles de transport.
L'efecte es considera directe, negatiu, temporal i reversible, a curt termini, per la qual cosa l'impacte es qualifica de moderat, atès que s'estableixen mesures preventives durant l'explotació del recurs, que el minimitzen, i la seva recuperació és immediata a la part agrícola una vegada s'ha restaurat l'activitat, i relativament ràpida a la part forestal de l'establiment.
L'impacte sobre el vector acústic per l'augment del soroll i consegüent nivell local de contaminació acústica a causa dels principals focus emissors associats a l'extractiva: principalment, pels moviments de la maquinària pesant, durant els treballs d'explotació i restauració, més la càrrega i el transport del recurs explotat.
Es considera un efecte directe, negatiu, temporal i reversible, a curt termini, per la qual cosa l'impacte es qualifica de moderat, atès que la seva recuperació és immediata quan es dona el cessament de l'activitat, les immissions són discontínues en el temps i de poc radi d'acció, sempre en horari diürn, i atès que l'activitat no necessita elements generadors de soroll, com martells pneumàtics o voladures.
8.2.3. Medi edàfic i sòl
L'impacte sobre el medi edàfic a conseqüència de la possible pèrdua de la qualitat del sòl (compactació del sòl i alteració del perfil edàfic) durant les operacions de decapatge, abassegament i posterior restitució sobre aquelles àrees sense afeccions prèvies.
Es considera un efecte directe, negatiu, temporal i recuperable, i, per això, l'impacte es qualifica de moderat, atès que les mesures preventives i correctores fan que els efectes siguin corregibles i la recuperació es pot dur a terme en un termini llarg, mitjançant l'estesa de les terres de cobertora, abassegades en la fase inicial, durant les tasques de restauració.
L'impacte sobre la qualitat del sòl derivat de possibles afectacions per contaminació causada per abocaments accidentals de fluids de la maquinària extractiva (olis, carburants i altres substàncies contaminants).
Es considera un efecte directe, negatiu, d'aparició puntual i irregular, recuperable; per això, l'impacte es qualifica de moderat, atès que aquests episodis es preveuen com a poc probables, per casos accidentals i d'intensitat baixa.
8.2.4. Medi geomorfològic
L'impacte sobre el medi geomorfològic és causat per la modificació de la morfologia original del terreny durant les operacions de decapatge i excavació, així com per la possible formació de talussos inestables durant l'explotació.
Es considera un efecte directe, negatiu, temporal i reversible, per la qual cosa l'impacte es qualifica globalment com a moderat, atès que les mesures correctores previstes comporten la restitució morfològica del relleu afectat; així com la creació de morfologies finals estables i en concordança amb l'entorn.
8.2.5. Medi hídric
L'impacte sobre el medi hídric derivat de l'increment de la terbolesa de les aigües superficials i les aigües d'escorrentia, durant episodis de pluges intenses. La generació de materials fins, que poden enterbolir l'aigua d'escorrentia, es veu afavorida per la pèrdua de coberta edàfica i pel pas de la maquinària extractiva. D'altra banda, també es considera la possible alteració del drenatge natural de les aigües superficials.
Es considera un efecte indirecte, negatiu, temporal i reversible, a mitjà termini; per aquest motiu, l'impacte es qualifica de moderat, atès que es crearà i mantindrà una xarxa de drenatge perimetral que vehicularà les aigües d'escorrentia cap a la seva sortida natural. Alhora, no es preveu l'afectació sobre cap curs d'aigua superficial ni sobre les aigües subterrànies.
8.2.6. Medi natural i biodiversitat
Potencials alteracions a la tranquil·litat dels hàbitats d'espècies de fauna, per l'afecció sobre el terreny derivada de l'aprofitament miner, l'increment d'activitat en la zona i el soroll provocat per la maquinària.
L'efecte es considera directe, negatiu, temporal i reversible, a mitjà termini; per això, l'impacte es qualifica de moderat, tenint en compte l'aplicació de les mesures correctores establertes en aquesta declaració d'impacte ambiental, en relació amb la recuperació de la coberta vegetal i dels usos agrícola i forestal.
Es pot produir afecció sobre els marges forestals i es destaca l'Hàbitat d'Interès Comunitari (HIC) Matollars Halonitròfils (Pegano-Salsoletea), codi 1430, no prioritari, el qual es veurà afectat per l'explotació del recurs miner.
L'efecte es considera directe, significatiu i recuperable a llarg termini, atès que la morfologia final dels talussos, un cop restaurats (amb pendents màxims de 35º), afavoreix l'assentament de la coberta edàfica, redueix el risc d'erosió i facilita el desenvolupament dels plançons previstos en la reforestació arbòria i arbustiva d'espècies autòctones. L'impacte es considera moderat, atès que la recuperació de les condicions del medi exigeix l'aplicació de mesures que, alhora, necessiten un període de temps dilatat per a la recuperació.
8.2.7. Infraestructures
Afeccions sobre un tram de camí veïnal pel qual transitaran els camions per carregar els blocs de gres puntualment i al qual l'empresa preveu realitzar el manteniment adequat.
L'efecte es considera directe, negatiu i recuperable, per la qual cosa l'impacte es qualifica de moderat, atès que es preveuen mesures preventives i correctores de restauració, per tal de mantenir el ferm del camí.
8.2.8. Canvi climàtic
L'impacte sobre el canvi climàtic s'ha avaluat considerant les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle produïdes per la maquinària extractiva i de transport intern, així com la pèrdua d'estoc de carboni a causa de la disminució de la coberta vegetal que, en aquest cas, es tracta de cultius agrícoles i terrenys forestals.
L'efecte es considera directe, negatiu, temporal i acumulatiu, a llarg termini. Altrament, l'impacte es qualifica de compatible, atès que les emissions derivades de l'activitat extractiva no repercuteixen sobre les variables climàtiques de temperatura i humitat significativament, amb un efecte poc significatiu en relació amb l'impacte sobre el canvi climàtic, i per la recuperació de la coberta agrícola i forestal, prevista en la restauració.
8.3. Avaluació global de l'impacte
L'anàlisi de la documentació presentada pel promotor —estudi d'impacte ambiental, Projecte d'explotació i Programa de restauració— permet fer les consideracions següents:
El Projecte presentat pel promotor, pel que fa al procés d'explotació i restauració de l'activitat en les condicions d'operativitat i de producció manifestades en la documentació presentada, permet minimitzar la transferència de contaminants a l'entorn i entre medis, i facilitar la recuperació dels hàbitats afectats.
Globalment, el Projecte no ha de comportar efectes significatius per als vectors ambientals, si es gestiona d'acord amb les condicions que descriu l'estudi d'impacte ambiental i les mesures que estableix aquesta declaració d'impacte ambiental.
Per tot això, i d'acord amb l'emplaçament, el procés d'explotació i restauració escollit pel promotor, els impactes significatius apreciats i les mesures que es fixen, es qualifica l'impacte ambiental del Projecte com a moderat amb la conservació i protecció del medi afectat i dels recursos naturals, i es recomana l'autorització del Projecte en sentit favorable.
9. Acord sobre l'autorització del Projecte
Vista la qualificació de l'impacte ambiental, a proposta de l'OGAU de Lleida, la Ponència Ambiental, en la sessió del 19 de desembre de 2023, d'acord amb les competències atribuïdes en l'article 31 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, acorda:
a) Formular declaració d'impacte ambiental amb caràcter favorable a la realització del Projecte d'explotació de gresos, de l'activitat extractiva Castellot, emplaçada a les parcel·les 16 i 17, del polígon 513, del terme municipal de les Borges Blanques, promoguda per Pedreres Sáez, SL.
b) Incorporar, com a condicionants a l'autorització substantiva, les mesures correctores i el Programa de vigilància ambiental que estableix aquesta declaració d'impacte ambiental.
c) Publicar la declaració d'impacte ambiental en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'article 30.2 de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, i incorporar-la a la base de dades ambientals de les activitats.
10. Mesures preventives, correctores i compensatòries per incorporar a l'autorització substantiva
10.1 Mesures sobre el paisatge
Els treballs d'explotació s'han de dur a terme mitjançant el mètode de trinxera, en dos bancs de 7 m de potència mitjana cadascun, en dos estrats diferents, un sota de l'altre. La dita explotació s'ha de dur a terme mitjançant restauració al final de l'extracció total del recurs, amb l'objectiu que la cota final de restauració quedi integrada amb les àrees de l'entorn agrícola i forestal de l'establiment.
La ubicació i alçària dels abassegaments de terres, a la mateixa cota altimètrica, contribuirà a la integració de l'activitat en el conjunt del paisatge considerablement.
10.2. Mesures sobre la contaminació atmosfèrica
Durant les tasques de realització de les obres, cal prendre mesures als vials interns de l'explotació per tal de disminuir les emissions de pols, fins a l'accés a la xarxa viària bàsica.
Es limita la velocitat de circulació a 30 km/h en el tram comprès entre l'explotació i la xarxa viària bàsica, sens perjudici del que estableix el Reglament general de normes de seguretat minera.
Els motors de combustió i els tubs d'escapament de la maquinària i els vehicles de transport s'han de mantenir en bon estat, i es revisaran periòdicament.
10.3. Mesures sobre la contaminació acústica
Els nivells de la immissió sonora que generi l'activitat no poden superar els valors límit d'immissió diürns, vespertins i nocturns corresponents a la zona de sensibilitat acústica de les edificacions d'ús sensible al soroll de l'entorn de l'activitat que estableixi el mapa de capacitat acústica dels municipis o, si no en té, els que corresponguin a les zones de sensibilitat acústica determinades d'acord amb els criteris que estableix la disposició final primera del Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.
10.4 Mesures sobre el sòl
A l'inici dels treballs, cal retirar la capa de cobertora de terra vegetal, que cal abassegar per utilitzar-la en les tasques de restauració superficial posteriorment, separada del pas de la maquinària fins al moment de la seva restitució. S'ha d'evitar cobrir o afectar superfícies fora de l'àmbit d'actuació.
Els abassegaments de terres s'han de situar de forma idònia, per garantir-ne l'estabilitat, i de forma que es minimitzi el risc d'arrossegament per les aigües de pluja. Les piles s'han de ruixar lleugerament un cop al mes, durant èpoques de sequera i, si s'escau, es voltaran amb prou antelació, abans d'utilitzar-les en les tasques de restauració.
En cas d'abocaments accidentals de fluids de la maquinària, les terres contaminades s'han de retirar i emmagatzemar per a la seva gestió, per part d'un gestor de residus autoritzat.
10.5. Mesures sobre la geomorfologia
Les plataformes resultants de la restauració han de quedar condicionades amb talussos finals, adaptats a la morfologia de l'entorn, de manera que la integració amb l'entorn existent sigui satisfactòria.
Les zones forestals han de tenir un pendent que eviti processos erosius i s'hi ha de plantar espècies forestals autòctones, per tal d'estabilitzar el talús i millorar la integració del terreny amb l'entorn.
10.6.Mesures sobre el medi hídric
Amb l'objectiu que les zones de desguàs no modifiquin les condicions físiques de l'aigua d'escorrentia i que aquestes poguessin afectar l'entorn, on sigui necessari, cal instal·lar un sistema de rases perimetrals que reculli les aigües d'escorrentia i les vehiculi de manera controlada, tot minimitzant-ne la capacitat erosiva i, alhora, en permeti la sortida cap a la xarxa hídrica original.
No es poden realitzar actuacions que puguin fer variar el curs natural de les aigües en perjudici de l'interès públic o de tercers, o que la seva destrucció per la força dels aiguats pugui ocasionar danys a persones o coses.
S'ha de garantir que les aigües d'escorrentia entorn de l'activitat no arrosseguin fins ni materials que poguessin afectar a tercers o la qualitat de les aigües superficials de les lleres de la xarxa de drenatge natural més properes a l'explotació.
Cal tenir especial cura a evitar la compactació excessiva dels terrenys reblerts en la fase de restauració, amb l'objecte de facilitar la permeabilitat hídrica i no alterar la xarxa de drenatge actual, i evitar fenòmens d'entollament a les àrees planes i problemes erosius en els talussos derivats d'un control incorrecte del seu drenatge.
No es poden acumular substàncies que constitueixin o puguin constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l'entorn. De la mateixa manera, no es poden efectuar accions sobre el medi físic o biològic que afectin l'aigua, que constitueixin o puguin constituir una degradació del dit medi.
10.7. Mesures sobre el medi natural i la biodiversitat
Prèviament a l'inici de l'explotació de zones amb hàbitats naturals, cal efectuar un reconeixement de la zona, per tal de descartar la presència d'espècies silvestres en règim de protecció especial i evitar-ne l'afectació.
En cas de detectar alguna espècie protegida que es pogués veure afectada per les actuacions, cal notificar-ho als Agents Rurals o a l'òrgan competent en Biodiversitat per tal de preveure l'adopció de les mesures adients. Alhora, cal aturar l'explotació fins que l'espècie afectada hagi finalitzat el seu període de cria i, en cas que no estigui en fase de cria o nidificació, cal esperar que abandoni la zona per poder procedir amb l'activitat.
10.8. Mesures sobre el patrimoni cultural
Cal delimitar bé la zona per explotar a la banda nord-oest, entre les zones 6 i 7 definides a la Memòria de la intervenció arqueològica, amb varetes llargues i elements prou visibles que impedeixin afectar el petit turó on es localitza la possible estructura amb restes arqueològiques associades.
A banda d'això, es recorda que, si en fase d'obra es localitzen restes o vestigis arqueològics, el promotor o la direcció facultativa de l'obra han de paralitzar immediatament els treballs, han de prendre les mesures adequades per a la protecció de les restes i n'han de comunicar el descobriment, en el termini de quaranta-vuit hores, al Departament de Cultura per valorar la troballa (article 52.1 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català), per tal que aquest òrgan estableixi les actuacions necessàries.
10.9. Programa de restauració
Són aplicables les mesures que estableix l'informe favorable sobre el Programa de restauració emès per l'OGAU de Lleida en aplicació de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, amb el qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'interès natural afectats per activitats extractives, i el Reial decret 975/2009, de 12 de juny, sobre gestió dels residus de les indústries extractives i de protecció i rehabilitació de l'espai afectat per activitats mineres.
11. Programa de vigilància ambiental
El Programa de vigilància ambiental es desenvolupa d'acord amb les exigències que estableix la Llei 21/2013, de 9 de desembre. El seu objectiu és garantir el compliment de les indicacions i mesures correctores que conté l'estudi d'impacte ambiental, tenint en compte les mesures i prescripcions que estableixen aquesta declaració d'impacte ambiental i l'informe del Programa de restauració de l'activitat.
En cas de detectar afeccions no previstes inicialment en el Projecte, s'han d'articular les mesures necessàries per evitar-les o corregir-les, i comunicar-les a les autoritats competents immediatament.
El Programa de vigilància ambiental presentat per l'empresa proposa el seguiment del control dels principals vectors ambientals i els seus criteris d'acceptació, que són aplicables prèviament, durant i després de les tasques d'explotació i de restauració, i conclouran en finalitzar el període de garantia. D'aquesta manera, es garanteix el control exhaustiu de la qualitat dels diferents paràmetres ambientals que intervenen o es veuen afectats pels treballs que s'han de realitzar. Els controls previstos que es proposen, amb una periodicitat que varia segons el cas, però que cal realitzar tant durant la fase d'explotació com durant la de restauració, són els següents:
a) Control de l'ambient atmosfèric: control d'emissions de pols i partícules, i control d'operacions sonores; aplicació de mesures preventives i complementàries.
b) Control de la geomorfologia: despreniments, esllavissaments i rotacions de sòls; control sobre el sòl, compactació i proliferació de vegetació.
c) Control de les aigües superficials i subterrànies: control d'abocaments, gestió de residus, revisió d'escorrenties; aplicació de mesures preventives i complementàries.
d) Control de la vegetació (previ / durant l'explotació i previ / posterior a la restauració): quantitat de la zona d'afectació; preparació de sembres, plantació i èxit de la plantació.
e) Control faunístic.
f) Control de riscos ambientals.
g) Control del Projecte, les instal·lacions i la maquinària.
Cal que l'empresa tingui un registre propi on s'anotin les incidències ambientals detectades, les quals s'han d'informar en el Pla de labors mineres anual de l'activitat extractiva, incloses en forma d'annex; aquest registre servirà per comprovar el compliment del Programa de vigilància.
És responsabilitat de l'empresa explotadora el compliment, control i seguiment de les mesures de vigilància ambiental, amb personal propi o mitjançant assistència tècnica d'empreses especialitzades.
