ANUNCIO sobre aprobación inicial de la Ordenanza reguladora de uso y conservación de espacios privados de uso público.

El Ple de l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat, en sessió ordinària celebrada el dia 25/04/2024, va adoptar l'acord d'aprovar inicialment l'Ordenança reguladora sobre ús i conservació dels espais privats d'ús públic, que en la seva part resolutiva diu el següent:

PRIMER. Aprovar inicialment l'Ordenança reguladora sobre ús i conservació dels espais privats d'ús públic de l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat., que consta a l'expedient.

SEGON. Sotmetre l'acord d'aprovació inicial i el text al tràmit d'informació pública, per un termini de trenta dies, als efectes que la ciutadania pugui presentar les reclamacions i els suggeriments oportuns. El còmput d'aquest termini començarà a partir de l'endemà de l'última publicació, ja sigui en el Butlletí Oficial de la Província o en el Diari Oficial de la Generalitat.

TERCER. Disposar que, si no s'hi formula cap al·legació ni reclamació durant el termini d'exposició pública, l'Ordenança reguladora sobre ús i conservació dels espais privats d'ús públic de l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat que ara s'aprova inicialment quedarà aprovada definitivament sense necessitat de cap tràmit ulterior, i es procedirà directament a la seva publicació.

A continuació es transcriu literalment el text de l'Ordenança:

ORDENANÇA SOBRE ÚS I CONSERVACIÓ DELS ESPAIS PRIVATS D'ÚS PÚBLIC

Exposició de Motius

I. El paradigma de l'urbanisme fins als anys 30 del segle passat era simple: espais privats i espais públics, el que jurídicament es traduïa en propietat privada i domini públic. La lògica d'aquest model era, també, senzilla, de manera que, per poder utilitzar intensament (amb l'edificació) les parcel·les privades, calia proveir a la col·lectivitat d'espais públics adequats. Amb posterioritat a la Guerra Civil, durant la dictadura, i amb els processos migratoris massius cap a les grans ciutats (conseqüència del manteniment dels latifundis i de l'absència d'una reforma agrària i de la sortida vital que significà pels camperols la immigració a zones industrialitzades), s'inicià un nou tipus d'ordenació urbanística, certament mancada de planificació i guiada per l'especulació immobiliària, que trencà amb la dicotomia prototípica, esmentada, entre espais privats i de domini públic. En aquest moment, van començar a aparèixer espais privats d'ús públic, com a substitutoris (i no com a complementaris, que és el que haurien de ser) dels espais autènticament públics (en una vergonyant retirada de les potestats administratives en favor dels interessos privats, durant els anys cinquanta a setanta del segle XX), és a dir, del domini públic, com carrers, places i parcs. El canvi que més influència té és, sens dubte, el pas de l'edificació tancada a edificació oberta, el que suposa que els espais interiors privats s'alliberen (es fan «espais lliures» per emprar la terminologia dels urbanistes) i l'edificació es concentra en alçada. A la vegada, amb la popularització dels vehicles de motor, els carres i les places, abans lloc de convivència primària del veïnat, passaren a convertir-se, de manera quasi exclusiva, en canals de trànsit.

II. Conseqüència de tot aquest procés, ens trobem que al nostre municipi hi ha alguns espais de titularitat privada que, no obstant, tenen un ús públic, ja que estan destinats a lloc de lliure esbarjo, espai obert, o zona de pas entre àrees diferenciades.

Aquest ús públic deriva de la pròpia realitat consuetudinària davant la utilització general i pacífica dels espais privats d'ús públic per part tant de les comunitats de propietaris com de la resta de ciutadans.

La controvèrsia sorgeix en el moment de determinar de quina manera s'entomen les despeses de manteniment d'aquests espais de titularitat privada però d'utilització general pública. Aquesta circumstància suposa un cas habitual, d'altra banda, de discrepàncies entre les administracions locals i les comunitats de veïns. La qüestió es planteja per la manca de definició de les obligacions municipals i dels propietaris que poden derivar de la constitució de límits ordinaris del dret de propietat mitjançant el planejament urbanístic com ens recorda el paràgraf 1 de l'article 545-2 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya.

II. L'Estatut d'Autonomia de 1979, a l'empara del número 3 del paràgraf 1 de l'article 148 de la Constitució espanyola, va recollir en el paràgraf 9 del seu article 9 la competència exclusiva en matèria d'urbanisme de la Generalitat de Catalunya (en l'actualitat, article 149 de l'Estatut de 2006).

En desplegament d'aquest marc competencial, al llarg dels anys, s'han anat aprovant un conjunt de lleis amb la finalitat de configurar un ordenament jurídic urbanístic propi de Catalunya.

Aquest marc normatiu es va mantenir fins a l'any 1990, en què es va aprovar el Decret legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, instrument aplicat conjuntament amb les determinacions de la legislació estatal compreses dins el seu àmbit competencial.

Aquesta aplicació ha estat confirmada per la Sentència del Tribunal Constitucional del 20 de març de 1997, la qual, davant l'actuació del legislador estatal, acota l'abast de la competència estatal en matèria de règim jurídic del sòl, valoracions i expropiacions sobre la base de la competència exclusiva de les comunitats autònomes en matèria urbanística.

Així mateix, la Generalitat ha anat aprovant successives modificacions fins arribar a l'actual text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, que ja ha estat reformat, a la vegada, en diferents ocasions.

III. El cert és, però, que per molt que s'aprofundeixi en el desenvolupament normatiu d'una matèria tan complexa com l'urbanisme, hi ha aspectes de la realitat no contemplats a la Llei. La Llei formal no ho pot preveure tot i, en conseqüència, la pràctica de la gestió diària obliga a elaborar altres normes complementàries que, sense rang de llei, però basades en els principis que inspiren l'ordenament urbanístic, procuren donar solució aquestes situacions concretes adaptades a la realitat local. Aquesta és la funció de la potestat reglamentària reconeguda a l'ordenament jurídic local des d'antic (les normes locals, de fet, són les primeres normes escrites del nostre ordenament jurídic) i que, en l'actualitat, es reconeix -com una manifestació de l'autonomia local consagrada a l'article 137 i, específicament, a l'article 140 de la Constitució-, a la lletra a) del paràgraf 1 de l'article 4 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de las Bases de Régimen Local.

Constitueix, per tant, a la vista del que hem dit fins ara, l'objectiu de l'ordenança, establir uns criteris per determinar un coneixement clar i sense ambigüitats de quins són els drets i obligacions dels propietaris i la resta de ciutadans en relació amb la conservació i ús dels espais privats d'ús públic. La idea de la que parteix es establir una relació jurídica que tingui permanència en el temps (i que no obligui a revisar a quatre anys vista, durada màxima d'un conveni amb una única pròrroga possible de 4 més d'acord a la actual previsió de la lletra h) de l'article 49 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre de règim jurídic dels sector públic) entre les diferents comunitats de propietaris i a l'Ajuntament i que permeti conjuminar drets i obligacions de veïns, propietaris i Ajuntament.

En aquest sentit, la redacció de la present ordenança municipal és una bona solució, atès que té una doble vessant, regular la relació del conjunt dels ciutadans, respecte d'aquestes zones (ad extra) i les obligacions dels propietaris i les municipals respecte d'aquests espais (ad intra).

El punt de partida d'aquesta regulació ha de ser forçosament el paràgraf 1 de l'article 197 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'Urbanisme, disposa que: «1. Les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions han de complir els deures d'ús, conservació i rehabilitació establerts per aquesta Llei, per la legislació aplicable en matèria de sòl i per la legislació sectorial. Estan incloses en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges».

IV. Codi Civil de Catalunya

D'altra banda, el Dret privat juga un paper important en totes aquestes qüestions. Així, l'article 541-2 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals, ens recorda la funció social de la propietat, concordant amb el paràgraf 2 de l'article 33 de la Constitució, i ens diu: «Les facultats que atorga el dret de propietat s'exerceixen, d'acord amb la seva funció social, dins dels límits i amb les restriccions que estableixen les lleis».

En aquest sentit l'article 545-1 del mateix cos legal afirma que existeixen «restriccions al dret de propietat» que «són les que estableixen les lleis, en interès públic o privat, o les que estableix l'autonomia de la voluntat en interès privat». Les restriccions en interès públic són, ens diu el paràgraf 1 de l'article 545-2: «Les restriccions en interès públic afecten la disponibilitat o l'exercici del dret, constitueixen els límits ordinaris del dret de propietat en benefici de tota la comunitat i es regeixen per les normes d'aquest codi i de les altres lleis». Concretament, el paràgraf 2 del mateix article, especifica que, entre d'altres, «Tenen la consideració de límits ordinaris del dret de propietat, entre d'altres, les següents restriccions que estableix la legislació: a) Del planejament territorial i urbanístic i de les directrius de paisatge, i, en aplicació d'aquests, dels plans d'ordenació urbanística. b) Sobre l'habitatge. (...).». L'article 546-12, regula, també, l'estat de necessitat en el sentit següent: «1. Els propietaris dels béns han de tolerar la interferència d'altres persones si és necessària per a evitar un perill present, imminent i greu i si el dany que racionalment es pot produir és desproporcionadament elevat amb relació al perjudici que la interferència pot causar als propietaris. 2. Els propietaris a què fa referència l'apartat 1 tenen dret a ésser indemnitzats pels danys i perjudicis que se'ls ha causat». Finalment, l'article 544-8 del mateix cos legal, respecte al tancament de finques, disposa que «Els propietaris poden tancar llurs finques salvant les servituds que hi estiguin constituïdes».

Títol I: Objecte, àmbit d'aplicació i definicions.

Article 1. Objecte.

1. L'objecte de la present ordenança és regular els espais privats d'ús públic, que així quedin justificats per les necessitats de les àrees residencials properes i la seva funcionalitat.

Article 2. Àmbit d'aplicació.

Els drets i obligacions dels propietaris en relació a la seva conservació i ús dels espais privats d'ús públic que així quedin justificats, l'ús que els ciutadans poden fer respecte d'aquests espais, així com la relació jurídica entre l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat i els propietaris es regiran per aquesta ordenança, sens perjudici de l'aplicació de la resta de normes que resultin aplicables.

Article 3. Definicions.

Als efectes d'aquesta ordenança s'entén per:

a) Espai privat d'ús públic: Espai situat en una finca de titularitat privada destinat a un ús comú de l'edificació privada, però que al mateix temps permet un gaudi públic al servei dels ciutadans, en el que el comú dels ciutadans pot circular-hi i fer estada i que correspon per igual i de forma indistinta a tots els ciutadans, de manera que l'ús per uns no impedeix el de la resta. L'assimilació a aquesta categoria ha de quedar justificada tècnicament per les necessitats de les àrees residencials properes i per la seva funcionalitat.

b) Restriccions en interès públic: són les que afecten a la disponibilitat o l'exercici del dret de propietat; constitueixen límits ordinaris del dret de propietat en benefici de tota la comunitat i es regeixen per les lleis i per aquesta ordenança.

c) Límit ordinari del dret de propietat: de conformitat amb l'article 245.2 del Codi Civil català, son els que s'estableixen en benefici de tota la comunitat, de tal forma que els propietaris dels espais privats d'ús públic hauran de permetre el lliure accés, l'estada i la lliure circulació dels vianants per aquests espais com si es tractés de l'ús comú general que qualsevol ciutadà pot exercir lliurement sobre el domini públic municipal.

Títol II. Deures de conservació i manteniment i utilització dels espais.

Article 4. Deures de conservació i el manteniment respecte els espais privats d'ús públic.

1. La conservació, manteniment i rehabilitació dels espais privats d'ús públic, és un deure dels propietaris d'acord al que disposen les normes urbanístiques i civils d'aplicació.

2. En tot cas, l'Ajuntament exercirà sobre aquests espais la tasca de policia administrativa per garantir el manteniment de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic previstes a la normativa d'aplicació.

3. Els propietaris hauran de facilitar el lliure accés als mateixos dels membres dels cossos i forces de seguretat o del personal al servei de l'administració que desenvolupin tasques d'inspecció. Obstaculitzar o dificultar la feina d'aquest personal és una agreujant de la responsabilitat de les infraccions urbanístiques.

4. L'Ajuntament, podrà senyalitzar aquest espais indicant que la responsabilitat del seu manteniment correspon als seus propietaris.

Article 5. Utilització dels espais privats d'ús públic.

1. Els propietaris dels espais privats d'ús públic hauran de permetre el lliure accés, l'estada i la lliure circulació dels vianants per aquests espais com si es tractés de l'ús comú general que qualsevol ciutadà pot exercir lliurement sobre el domini públic municipal.

2. Aquests espais no poden ser objecte de tancament, llevat que l'ajuntament determini un règim de gestió diferenciat.

Títol III. Convenis.

Article 6. Convenis en relació als espais privats d'ús públic.

Es podran formalitzar convenis entre els propietaris i l'Ajuntament per tal de regular les condicions de manteniment respecte aquests espais.

Article 7. Durada dels convenis.

Als efectes del que disposa la normativa de règim jurídic del sector públic respecte al lapse temporal dels convenis s'estableix, normativament per aquesta ordenança, que tindran una durada màxima de 4 anys amb una única pròrroga possible de 4 més.

Article 8. Obligacions que es deriven d'aquesta ordenança per als propietaris i per a l'Ajuntament per al cas de la signatura d'un conveni.

1. El contingut dels convenis s'haurà d'ajustar al que disposa la normativa de règim jurídic del sector públic sobre els convenis, llevat del que es disposa en aquesta ordenança per a la durada dels mateixos.

2. El conveni, en tot cas, haurà de reflectir les següents obligacions per als signataris:

a) El dret de propietat d'aquestes zones restarà sotmès a la restricció per l'interès públic justificat que afecta a la disponibilitat o l'exercici del dret de propietat, constituint un límit ordinari d'aquest dret de conformitat amb l'article 245.2 del Codi Civil català, en benefici de tota la comunitat, de tal forma que els propietaris dels espais privats d'ús públic hauran de permetre el lliure accés, l'estada i la lliure circulació dels vianants per aquests espais com si es tractés de l'ús comú general que qualsevol ciutadà pot exercir lliurement sobre el domini públic municipal.

b) L'Ajuntament assumirà, com a contraprestació a aquesta limitació establerta a la propietat, la seguretat pública a través del cos de Vigilants Municipals, i la conservació de l'espai, la jardineria, el rec, la neteja, l'enllumenat de l'espai i, en el seu cas, les obres necessàries per a l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques de l'espai concret i protecció dels desnivells existents.

c) Serà obligació dels propietaris mantenir l'espai obert per al seu ús públic i lliure estada i circulació i la realització de les obres necessàries per a l'adient sosteniment i conservació dels immobles i dels seus serveis, de manera que reuneixi les condicions estructurals degudes, d'estanquitat, habitabilitat i seguretat de conformitat amb la normativa civil i urbanística d'aplicació. A més a més, assumiran, en el cas d'existència de plantes d'edificació en el subsòl, les despeses corresponents a la reparació o establiment dels accessos, ja siguin viaris o de vianants, la conservació i el manteniment de l'estanquitat encara que les obres corresponents a aquests conceptes s'hagin d'executar en l'espai d'ús públic, així com a qualsevol altra despesa derivada, directa o indirectament de l'edificació situada en el subsòl.

d) Els propietaris cediran la lliure disponibilitat d'aquests espais a l'Ajuntament per tal que aquest pugui dur a terme les obres de conservació, manteniment, accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques que consideri oportunes o necessàries.

e) En els supòsits en que en aquests espais es sol·liciti l'autorització de terrasses de bars, quioscs de venda i altres usos similars, correspondrà a l'Ajuntament en règim de llicència o concessió, segons el cas, com si es tractés de domini públic municipal.

f) A la finalització del termini d'aquests convenis, els espais privats d'ús públic objecte dels mateixos podran passar a ser de domini públic. Una clàusula contemplant expressament aquesta cessió gratuïta per unanimitat haurà de figurar expressament en el cos del conveni que s'estableixi en cada cas.

g) Aquesta cessió serà irrevocable, sense gravàmens, càrregues o modes, ni clàusula de reversió, ni reserva de la facultat de disposar.

h) Els propietaris, abans de la finalització d'aquests convenis, podran sol·licitar a l'ajuntament la incorporació, mitjançant cessió gratuïta, dels espais al domini públic municipal, amb les mateixes condicions que el punt anterior.

3. El conveni s'haurà d'inscriure en el Registre de la Propietat si contempla la cessió gratuïta per unanimitat. Les despeses de la inscripció aniran a càrrec de l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat.

Títol IV: Cessió d'espais qualificats com a sistemes.

Article 9. Cessió d'espais.

1. En qualsevol cas, els propietaris podran cedir a l'Ajuntament els espais que estiguin qualificats com a sistemes.

2. L'Ajuntament estudiarà la conveniència d'incorporar discrecionalment aquests espais al domini públic municipal mitjançant la tramitació d'un expedient iniciat a tal efecte.

Monistrol de Montserrat, 29 d'abril de 2024

Núria Carreras Povill

Alcaldessa