ANUNCIO sobre aprobación inicial de la Ordenanza para el ahorro de agua de Malgrat de Mar (exp. B110, núm. específico B1102023000005).

El Ple de l'Ajuntament, en sessió de data 14 de març de 2024, adoptà entre d'altres els següents acords:

Primer. Aprovar inicialment l'ordenança per a l'estalvi d'aigua de Malgrat de Mar.

Segon. Sotmetre a informació pública aquest expedient i el text de l'ordenança i els seus annexes, mitjançant la inserció d'anuncis en el Butlletí Oficial de la Província, Diari Oficial de la Generalitat, a un dels mitjans de comunicació escrita diària, en el tauler d'anuncis de la corporació, i a la pàgina web municipal, durant un termini de 30 dies, per a la formulació de reclamacions, suggeriments i al·legacions. El termini d'informació pública començarà a comptar des de l'endemà de la darrera de les publicacions esmentades.

Tercer. Determinar que si no es presenta cap al·legació, reclamació o suggeriment durant el termini d'informació pública, esdevindrà definitiva l'aprovació d'aquesta ordenança sense necessitat d'acord exprés, i entrarà en l'endemà de la publicació íntegra de l'esmentada ordenança en el Butlletí Oficial de la Província.

Quart. Trametre a l'Administració de l'Estat (Sots-Delegació del Govern a Barcelona) i Generalitat de Catalunya (Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori) còpia íntegra i fefaent de l'ordenança definitivament aprovada en paper i en suport digital, juntament amb l'acord o declaració de l'aprovació definitiva.

Cinquè. Publicar íntegrament l'ordenança en el Butlletí Oficial de la Província un cop sigui aquesta aprovada definitivament.

Sisè.- Comunicar la resolució als membres de la Comissió d'Estudi.

Setè.- Facultar tan àmpliament com sigui necessari en dret a la Sra. Alcaldessa per a la tramitació i execució d'aquests acords.

Malgrat de Mar, 18 de març de 2024

Sònia Viñolas Mollfulleda

Alcaldessa

ORDENANÇA PER L'ESTALVI D'AIGUA A MALGRAT DE MAR

PREÀMBUL

A Malgrat de Mar la dotació equivalent de consum d'aigua és de 230,76 litres per habitant i dia (dada de desembre de 2023). Cal assolir la reducció d'aquesta xifra, i amb l'aprovació de l'ordenança es busca incidir en l'estalvi, la sensibilització i l'anàlisi del cicle de l'aigua, per tal de fer front als reptes de futur.

S'han d'incorporar actuacions relacionades amb l'estalvi d'aigua per anticipar-se a les situacions de risc i vulnerabilitat climàtica. Cal disposar d'una estratègia d'adaptació al Canvi Climàtic amb accions específiques com serien les dirigides a establir els criteris de gestió integral del cicle de l'aigua.

Segons les dades del tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya de l'any 2017, la situació és cada cop més preocupant. A les comarques prelitorals es pot esperar una davallada de entre el 15 i el 20% de la disponibilitat dels recursos hidrològics pel que fa al futur proper. Aquest escenari s'accentua amb el pas dels anys, principalment guanyant inestabilitat entre les diverses estacions.

Al litoral català, especialment a la zona meitat meridional, es calcula que el 2051 els recursos hídrics disponibles disminuiran entre un 70 % i un 75 % amb relació als valors actuals, la qual cosa evidencia que la disponibilitat d'aigua, tant per a l'abastament humà com per a la preservació de rius i zones humides, serà un dels problemes més rellevants en els pròxims decennis.

Identificada la problemàtica, cal una gestió integrada de la demanda a fi d'adaptar-la a la disponibilitat del recurs, ja sigui amb l'estalvi, amb l'ús de fonts locals alternatives o, sobretot, amb la reutilització de les aigües regenerades o aigües no tractades en tots els àmbits on sigui possible. A tal efecte, es regula la incorporació d'instal·lacions i mecanismes estalviadors d'aigua pel control dels consums als edificis i construccions amb l'objecte de reduir-ne el consum i evitar que es malbarati.

Donar una utilització racional a l'aigua equival a estalviar, fent extensa aquesta accepció als conceptes d'aprofitament, reaprofitament i reutilització. D'aquesta manera, per a cada activitat que requereixi consum d'aigua s'ha de destinar aquella amb una qualitat i característiques que corresponguin a l'ús que se'n vol fer. Cal entendre, doncs, aquesta diferenciació de l'aigua en funció de la seva idoneïtat per al consum humà, amb el benentès que podem trobar usos que no requereixin emprar una aigua d'aquestes característiques (com la destinada al reg de parcs i jardins, a la neteja d'interiors, exteriors i eines de treball, o la pròpia per reomplir els dipòsits dels vàters, entre d'altres).

L'objectiu de la protecció i preservació del medi ambient no pot anar contra si mateix, ni en detriment d'un altre com la protecció de la salut de les persones. Per aquest motiu, sota cap concepte s'ha de permetre que aquesta aigua no potable comporti un risc o un perill per a la salut de les persones ni una afecció per al medi ambient.

La demanda creixent de l'aigua està indissolublement lligada a l'augment del nombre d'habitants, fet que implica la sobreexplotació dels recursos hídrics amb el consegüent greuge per al medi ambient.

En el cas de Malgrat de Mar, l'elevat nombre de població estacional que es genera en temporada turística fa que la demanda augmenti considerablement.

Per això, cal establir una base normativa que permeti el correcte ús i estalvi d'aquest recurs. Amb aquest objectiu, la present regulació ha d'aplicar-se sobre la base de l'evolució de la tècnica, emprant la millor tecnologia disponible amb els materials menys nocius per al medi ambient.

Per altra banda, el Districte de Conca Fluvial de Catalunya ha sofert en les darreres dècades diversos episodis de sequera, alguns dels quals han arribat a amenaçar el subministrament d'aigua a les poblacions. De forma més recent, s'està evidenciant que les sequeres son un fenomen de caràcter cíclic, que estan tenint greus afectacions en la garantia de la prestació del servei d'abastament d'aigua domiciliari de competència municipal.

La Directiva 2000/60/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d'octubre, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'àmbit de la política d'aigües, estableix, entre d'altres objectius, l'establiment d'un marc per a la protecció de les aigües superficials continentals, les aigües de transició, les aigües costaneres i les aigües subterrànies que contribueixi a pal·liar els efectes de les sequeres, de manera que, al seu torn, ajudi a garantir un subministrament suficient d'aigua en bon estat (art.1.e) i articula la planificació com l'instrument per a assolir els referits objectius (art.11 i 13).

En el cas de les conques internes de Catalunya, d'acord amb la regulació europea i les habilitacions establertes a l'article 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, l'article 24.3 del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya i l'article 29 del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2022 a 2027, aprovat per Decret 91/2023, de 16 de maig, en situació de sequera s'apliquen les determinacions contingudes al corresponent pla especial d'actuació en situacions de sequera, que inclou les normes d'explotació dels sistemes per a fer front als episodis de sequera i les mesures a aplicar en relació amb la utilització dels recursos hídrics en els diferents escenaris de sequera. Aquesta regulació s'emmarca en la competència exclusiva en matèria d'aigües que pertanyin a les conques hidrogràfiques intracomunitàries que l'article 117.1 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat de Catalunya i que inclou, també, les mesures extraordinàries en cas de necessitat per garantir el subministrament d'aigua. En el mateix sentit, l'article 4 del text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, reconeix a la Generalitat les competències en matèria de planificació hidrològica del districte de conca fluvial de Catalunya, d'ordenar els recursos i aprofitaments hídrics, la determinació de la política d'abastament, la coordinació de les administracions actuants i la promoció i l'execució de les actuacions de política hidrològica que son necessàries per pal·liar els dèficits i desequilibris que hi ha a Catalunya.

D'acord amb aquest marc normatiu, en l'actualitat les mesures aplicables en situació de sequera s'estableixen en l'Acord GOV 1/2020, de 8 de gener, pel qual s'aprova el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera ,sens perjudici de la resta de normativa que pugui ser objecte d'aprovació, com ara el Decret llei 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya i la Llei 9/2023, del 19 de maig, de mesures extraordinàries i urgents per a afrontar la situació de sequera excepcional de Catalunya. L'esmentat Pla de sequera estableix una sèrie de limitacions i restriccions al consum d'aigua per determinats usos en les fases de sequera hidrològica (estat d'alerta, excepcionalitat o emergència) que es declarin per la Direcció de l'Agència Catalana de l'Aigua, fixa dotacions màximes per al subministrament d'aigua a poblacions, estableix que les administracions competents en la gestió del servei d'abastament domiciliari tenen el deure de vetllar pel compliment de les limitacions que s'estableixin en l'ús de l'aigua per a abastament de població així com l'habilitació als ens locals, com a titulars de drets d'aprofitament d'aigua per a ús d'abastament urbà, per dictar limitacions de consum als seus abonats, a fi d'assolir les reduccions necessàries en els consums globals del servei.

És evident que en un context d'escassetat de recursos hídrics és necessària la col·laboració de totes les administracions implicades i altres entitats que prestin el servei, alhora que l'esforç i la participació de la ciutadania, per tal de promoure conductes associades a l'estalvi de l'aigua i minimitzar el risc de des abastament de la població. Així, atesa la incidència directa de la regulació dels usos de l'aigua en situació de sequera en l'àmbit de la prestació del servei de subministrament d'aigua de competència municipal, és necessari regular les mesures aplicables al servei i als seus usuaris en situació de sequera, amb la finalitat de garantir el control, el compliment de les dotacions màximes i de la resta de limitacions aplicables a l'ús de l'aigua en cada escenari de sequera.

En compliment de l'anterior, amb els objectius de protecció del medi, de garantir l'ús racional de l'aigua, de garantir la prestació del servei de subministrament d'aigua a la població i de dotar a l'Ajuntament de les mesures necessàries per fomentar l'estalvi en els consums d'aigua i regular els usos de l'aigua en el municipi en situació de sequera, s'adopta la present ordenança que contempla un seguit de mesures i limitacions particulars, a l'empara de les competències en matèria d'abastament d'aigua potable i d'acord amb la potestat per dictar ordenances en l'àmbit de les competències municipals, establerta a la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local i al text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d'abril.

Capítol I. Objecte, àmbit d'aplicació, objectius i definicions

Article 1. Objecte i habilitació legal

1. Aquesta ordenança té per objecte establir, dins del marc normatiu europeu, estatal i català, el règim jurídic de la gestió de l'aigua al municipi de Malgrat de Mar , fomentant l'ús racional dels recursos hídrics, l'aprofitament de recursos alternatius i la protecció de les xarxes d'abastament i de sanejament. Tot estipulant en quins casos i/o situacions la utilització de sistemes d'estalvi i reaprofitament d'aigua serà obligatòria, amb la qualitat i característiques que corresponguin a l'ús que se'n vol fer.

2. D'acord amb l'establert a l'apartat anterior, amb caràcter general les conductes regulades per aquesta ordenança compliran les normes i disposicions vigents. En particular, i per la seva especial vinculació amb la matèria objecte de la regulació, son especialment rellevants:

a) La Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local.

b) El Reial Decret Legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació.

c) Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

d) Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini Públic Hidràulic aprovat pel Reial Decret 849/1986, d'11 d'abril, el Reglament de Planificació Hidrològica, aprovat pel Reial Decret 907/2007, de 6 de juliol, i altres reglaments en matèria de gestió de riscos d'inundació, cabdals ecològics, reserves hidrològiques i vessaments d'aigües residuals

e) Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, aprovat en Acord GOV 1/2020, de 8 de gener, i les seves modificacions.

3. Pel que fa a les mesures a implementar durant els períodes de sequera declarats per l'Agència Catalana de l'Aigua, restaran en suspens totes aquelles prescripcions contemplades en altres ordenances, reglaments de servei o clàusules contractuals del subministrament d'aigua que s'oposin a l'establert en aquesta ordenança.

Article 2. Objectius

L'objectiu general d'aquesta ordenança és la gestió eficient dels recursos hídrics al municipi de Malgrat de Mar , per tal d'obtenir un alt nivell de protecció del medi ambient i dotar a l'Administració Municipal dels sistemes d'intervenció i control necessaris per garantir que la gestió de l'aigua es realitza d'acord amb els següents objectius:

a) Assegurar a llarg termini la quantitat i qualitat del subministrament als ciutadans, promovent l'estalvi i la eficiència dels consums d'aigua amb l'aplicació de les millors tecnologies disponibles.

b) Promoure la reducció del consum d'aigua i assegurar-ne el control per part dels usuaris.

c) Fomentar i regular la utilització de recursos hídrics alternatius en aquells casos que no sigui necessària l'aigua potable.

d) Fomentar l'eficiència pel que fa a l'ús de l'aigua en les activitats industrials, comercials i de serveis.

e) Determinar les mesures per a la gestió eficaç dels recursos hídrics que han d'incloure's en els instruments urbanístics.

f) Fomentar la conscienciació i sensibilització dels ciutadans sobre l'ús racional de l'aigua.

g) Qualsevol altre que pugui millorar la qualitat de l'aigua, la seva disponibilitat i el seu consum eficient i responsable.

h) Fer complir les mesures contra la sequera aprovades per l'Agencia Catalana de l'Aigua.

Article 3. Àmbit d'aplicació.

L'àmbit general d'aplicació d'aquesta ordenança recau sobre tot tipus de noves edificacions i construccions, incloses les sotmeses a rehabilitació i/o reforma integral, canvi d'ús de la totalitat de l'edifici o construcció, tant si són de titularitat pública com privada, inclosos els edificis independents que formin part d'instal·lacions complexes, d'acord amb els àmbits que s'especifiquen a continuació.

Amb caràcter especial, l'àmbit d'aplicació del règim sancionador quan sigui decretada una situació contemplada pel Pla de sequera (capítol IV de l'ordenança) abastarà tot tipus d'edificacions tant les posteriors a l'entrada en vigor de l'ordenança com les existents al municipi amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

Als efectes del paràgraf primer entenem per:

Àmbit I.- EDIFICACIÓ EXISTENT a l'entrada en vigor d'aquesta ordenança:

1. Les reformes integrals, rehabilitacions i ampliacions d'edificacions existents amb una afectació o increment de la superfície construïda superior al 25%.

2. Aquest percentatge comprendrà totes les reformes i ampliacions efectuades en el termini de dos anys des de la primera obtenció de llicència d'obres o comunicació amb independència del número de llicències o comunicacions efectuades.

3. Lo exposat als paràgrafs anteriors afecta a dites edificacions tant si són de titularitat pública com privada, i a les que els seran d'aplicació els següents articles:

a) L'article 8.1 "airejadors per a aixetes i dutxes" serà d'aplicació en tota l'edificació, tant la sotmesa a reformar/ampliar com l'existent.

b) L'article 8.2 "reguladors de pressió" serà d'aplicació només si s'instal·la una nova escomesa.

c) Article 8.3 "cisternes dels vàters" només serà d'aplicació a la part reformada i/o ampliada.

d) L'article 9 "Gestió de l'aigua de pluja i permeabilitat del sòl":

- Si hi ha un increment de superfície de coberta igual o superior a 20 m² i supera el 25% respecte la coberta existent. No es considerarà un increment de la superfície de captació les noves edificacions de construccions auxiliars. S'entén per construccions auxiliars les edificacions o cossos d'edificació d'ús no residencial al servei dels edificis principals, com per exemple, els destinats a porteria, garatge particular, dipòsit d'eines de jardineria, maquinària de piscina, vestidors, quadres, safareigs, rebost, hivernacles, quioscs, barbacoes cobertes, garites de control i usos similars.

- No serà d'aplicació si no es produeix cap increment de superfície de captació respecte l'existent, encara que es remunti un pis nou amb l'execució de tota una nova teulada.

e) L'article 10 "aigua sobrant de piscina" sempre serà d'aplicació si la làmina d'aigua de la piscina supera els 20 m² i/o s'executi en aquesta una ampliació superior al 50% respecte l'existent.

f) L'article 11 "reutilització d'aigües grises" no serà d'aplicació.

2. En especial, cal preveure la incorporació de sistemes d'estalvi d'aigua per als següents usos:

a) Habitatge

b) residencial, hoteler i similars

c) educatiu

d) sanitari

e) recreatiu

f) comercial

g) industrial

h) esportiu

i) qualsevol altre que comporti l'existència d'instal·lacions destinades al consum d'aigua

Àmbit II.- També entenem per EDIFICACIÓ D'OBRA NOVA a l'entrada en vigor d'aquesta ordenança:

1. Qualsevol edificació d'obra nova.

Tots els edificis residencials amb 8 o més habitatges o les edificacions i/o construccions per a altres usos en què es prevegi un volum de consum anual d'aigua destinada a dutxes i banyeres superior a 400 m³, que hauran de tenir un sistema de reutilització d'aigües grises.

En qualsevol cas, queden exceptuats d'instal·lar els sistemes de recuperació d'aigües grises els centres hospitalaris, centres sanitaris, llars i residències per a la gent gran, centres educatius, escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents patògens el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.

2. Habitatges plurifamiliars

Els edificis plurifamiliars amb un espai verd de més de 100 m2 o amb una piscina que tingui una superfície superior a trenta metres quadrats (30 m2) que hauran d'incorporar, per a qualsevol ús posterior, exceptuant el consum humà, els dispositius següents:

· Un sistema de reutilització d'aigües grises, i

· Un sistema per l'aprofitament d'aigua de pluja, i

· Un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de piscines.

L'aigua regenerada s'utilitzarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

3. Habitatge unifamiliar.

Els habitatges unifamiliars aïllats de superfície construïda de més de 150 m2 i els habitatges unifamiliars entre mitgeres que tinguin una superfície construïda superior a 200 m2 amb pati han d'incorporar, per a qualsevol ús posterior, exceptuant el consum humà, els dispositius següents:

· Un sistema de reutilització d'aigües grises, i

· Un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja o un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de piscines.

L'aigua regenerada s'aprofitarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

4. Hotels, o altres edificis i instal·lacions vinculades a l'ús residencial col·lectiu.

Aquests edificis han d'incorporar sistemes d'aigües grises. A més, si disposen de zona de pati de més de 100 m2 o d'una piscina amb una superfície superior a cent metres quadrats (100 m2), han d'incorporar els dispositius següents:

· Un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja, i

· Un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de piscines.

L'aigua regenerada s'aprofitarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

5. Edificis d'altres usos.

Els edificis d'usos diferents dels anteriors (oficines, per exemple) que disposin de zona de pati de més de 200 m2 han d'incorporar :

· Un sistema de reutilització d'aigües grises, i

· Un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja.

L'aigua regenerada s'aprofitarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

6. Equipaments (públics o privats)

Els edificis d'equipaments previstos per a l'ús esportiu i docent, quan comportin l'existència de dutxes, han d'incorporar sistemes d'aigües grises.

A més, si disposen de zona verda o pati de més de 100 m2 o d'una piscina amb una superfície superior a trenta metres quadrats (30 m2), han d'incorporar els dispositius següents:

· Un sistema per a el aprofitament d'aigua de pluja, i

· Un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de piscines.

En aquests casos, si no hi ha superfície a regar hauran de reconduir l'aigua de pluja perquè s'infiltri al terreny.

En el cas dels equipaments esportius o similars:

· Un sistema de reutilització d'aigües grises, i

· Un sistema per a l'aprofitament d'aigua de pluja, i

· Un sistema per a la reutilització d'aigua sobrant de piscines.

L'aigua regenerada s'aprofitarà per a qualsevol ús, exceptuant el consum humà.

7. Urbanització o re-urbanització d'espais verds

En els espais verds de més de 300 m2, caldrà preveure sistemes d'infiltració d'aigua al subsòl per regeneració d'aigua freàtica i de l'aqüífer.

El disseny de les noves zones verdes públiques o privades, de superfície igual o superior a 300 m2 ha de considerar la possibilitat d'usar aigües pluvials i/o regenerades més que no pas aigua potable per regar, i redactar un programa anual de manteniment que, en tot cas, inclourà sistemes per a l'estalvi d'aigua consistents en:

a) Equip de mesura específic per a la zona de reg.

b) Programadors de reg ajustats a les necessitats hídriques concretes de la plantació.

c) Sensors de pluja, d'humitat del sòl i/o vent, en el cas que aquests factors puguin modificar les necessitats de reg.

d) Detectors de fuites.

e) Aspersors de curt abast a les zones de gespa.

f) Reg per degoteig a les zones arbustives i arbrades.

g) Sistemes de prevenció d'escolament.

Àmbit III. ALTRES CONSIDERACIONS

1. Tots aquests usos, i els que es puguin esdevenir, s'han d'entendre en el sentit que defineixi la normativa urbanística vigent.

2. Tindran la consideració de grans consumidors d'aigua potable, aquells amb un consum superior a 6.000 m³ l'any, que hauran d'elaborar un pla de gestió sostenible del cicle de l'aigua d'acord amb aquesta Ordenança.

Article 4. Persones responsables

L'Ordenança s'adreça a persones físiques i/o jurídiques que, per la seva condició, han de garantir l'efectiu compliment d'aquesta Ordenança, i en especial les següents:

a) Companyies de subministrament d'aigua potable

b) Instal·ladors autoritzats d'instal·lacions d'aigua

c) Tècnics, constructors i promotors immobiliaris

d) Propietaris, titulars i arrendataris d'edificis i construccions

e) Ciutadans en general que vetllaran per l'ús racional dels recursos naturals per la millora i conservació del medi ambient.

f) Empreses de serveis i de manteniment d'espais públics

g) Administració pública

Article 5. Definicions

Als efectes d'aquesta Ordenança caldrà entendre per:

Sistemes d'estalvi d'aigua: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin un estalvi eficient del consum d'aigua, així com una reutilització d'aquesta per a una utilitat diferent. Com per exemple els reguladors de pressió, els reductors de cabal, etc.

Sistemes de captació d'aigua de pluja: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin la recollida i emmagatzematge de l'aigua procedent de la pluja.

Sistemes d'aigua sobrant de les piscines: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin la captació i emmagatzematge de l'aigua procedent dels sistemes de renovació d'aigua de les piscines.

Airejadors: Economitzadors de raig per a aixetes i dutxes que redueixin el cabal d'aigua.

Sistemes d'aigües grises: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que garanteixin la reutilització mitjançant la reconducció i depuració de les aigües de banyeres, dutxes i rentamans per a omplir les cisternes dels vàters.

Aprofitament d'aigües subterrànies: Tots aquells mecanismes i instal·lacions que permetin la recollida, emmagatzematge i aprofitament de l'aigua que pugui ésser captada del subsòl ja sigui través de surgències naturals, pous o mines subterrànies i qualsevol altre sistema legalment autoritzable.

Estalvi d'aigua en jardins: Tots aquells condicionants de disseny i mecanismes o sistemes de reg en jardins que afavoreixen la reducció en el consum d'aigua.

Aigua sobrant de piscina: aquella que prové del contra-rentat dels filtres en el moment en que perd la terbolesa i/o l'aigua dels buidats parcials que s'evacuen mitjançant l'embornal de desguàs de la piscina. Per realitzar el rentat dels filtres es procedirà al pas contra corrent d'aigua procedent de la piscina i bombada per la mateixa bomba de filtrat. Durant els quatre primers minuts el mantenidor obrirà el pas de l'aigua cap al desguàs i tancarà la vàlvula que permeti que aquesta aigua de neteja/esbandida vagi al dipòsit d'emmagatzematge. A partir del minut 5 fins al 10 invertim aquesta operació i acumularem al dipòsit tota l'aigua fins a finalitzar el contra-rentat de filtres.

Superfície computable a la piscina: La superfície computable a la piscina es correspon a la superfície de la làmina d'aigua.

Capítol II. Sistemes per a l'estalvi d'aigua

Article 6. Sistemes d'estalvi

Sense caràcter limitatiu s'indiquen els següents sistemes, mecanismes o aprofitaments d'aigües de fonts alternatives, dirigides a l'estalvi d'aigua de la xarxa de distribució:

a) Comptadors individuals pel control rendiment de les instal·lacions

b) Reguladors de pressió de l'aigua d'entrada

c) Airejadors per a aixetes i dutxes

d) Gestió d'aigua de pluja i permeabilitat del sòl

e) Reutilitzadors de l'aigua sobrant de les piscines

f) Recirculadors d'aigua de dutxes, banyeres i rentamans

g) Cisternes dels vàters

h) Aprofitament d'aigües alternatives

i) Estalvi d'aigua en jardins

Article 7. Comptadors individuals pel control de la demanda d'aigua potable i del rendiment de les instal·lacions

1. Tots els abonats de l'abastament d'aigua potable, han d'estar obligatòriament dotats de comptadors individuals d'aigua per a cada habitatge, local o unitat registral. Tots els sistemes d'estalvi d'aigua amb dipòsits d'acumulació (aigües grises, pluvials, piscines i reg de zones verdes) hauran de disposar d'un comptador volumètric per tal de comptabilitzar l'omplerta automàtica amb aigua de xarxa.

2. En relació als afectats per l'àmbit d'aplicació d'aquest ordenança segons s'ha definit a l'article 3.

a) En el cas d'instal·lacions d'aigua calenta centralitzada, aquesta instal·lació ha de disposar d'un comptador centralitzat en el circuit de distribució als habitatges o locals.

b) Amb l'objectiu de conèixer i classificar els consums dels diferents aprofitaments i rendiments dels sistemes, s'hauran de col·locar els següents comptadors:

- A l'omplerta del dipòsit d'acumulació d'aigües grises.

- A l'omplerta del dipòsit d'acumulació d'aigües pluvials i piscina.

- A la derivació utilitzada pel reg de zones verdes, neteja d'interiors i/o exteriors.

- A la derivació utilitzada per l'omplerta amb aigua de xarxa de la piscina.

- A la derivació utilitzada per l'omplerta d'inodors en reutilització de les aigües grises.

Article 8. Instal·lació d'elements de fontaneria per a la reducció de consums a les noves edificacions i/o rehabilitacions d'edificis.

1. Per a l'aprofitament d'aigua calenta i la disminució de les pèrdues d'energia, es recomana:

a) Agrupar els punts de consum d'aigua calenta a 15 metres o menys.

b) La instal·lació d'aigua calenta ha de tenir punts de connexió a l'emplaçament de la rentadora i del rentaplats.

c) Les conduccions d'aigua calenta estiguin vistes hauran d'estar protegides amb aïllament tèrmic.

d) Els dispositius de pas d'aigua (aixetes, capçals de dutxa, etc.) seran de baix consum

2. Airejadors per a les aixetes i dutxes:

a) S'han d'instal·lar aixetes d'eficiència contrastada, mecanismes economitzadors d'aigua o similars i/o mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2'5 kg/cm²) tinguin un cabal màxim de vuit litres minut (8 l/min) per a aixetes i de deu litres minut (10 l/min) per a les dutxes.

b) A banda d'aquests mecanismes, pel que fa a aixetes d'ús públic, aquestes han de disposar de temporitzadors (5 segons pels rentamans i 15 segons per a les dutxes) o qualsevol altre mecanisme similar de tancament automàtic que dosifiqui el consum d'aigua limitant les descàrregues a un màxim d'un litre (1 l) d'aigua.

3. Reguladors de pressió:

a) Per tal d'evitar una sobrepressió, s'ha d'instal·lar un regulador de pressió de l'aigua que garanteixi que a cada alçada o nivell topogràfic de l'edifici hi hagi una pressió màxima de 2 quilograms i mig per centímetre quadrat (2'5 Kg/cm²) durant tots els mesos de l'any.

b) En els edificis plurifamiliars, els reguladors de pressió de cada habitatge hauran d'estar ubicats en el recinte o buit per on discorren les muntants de la instal·lació d'aigua, a l'alçada de cadascun dels replans de la planta de l'edifici del vestíbul comunitari. El pis de cada armari disposarà d'un embornal que connectarà a una baixant: la que recull de manera exclusiva els desguassos provinents de cada armari, i que finalment aquesta última és connectarà al desguàs de l'armari de comptadors individuals en un punt previ al dispositiu sifònic que disposi aquest. Aquests armaris hauran de ser totalment accessibles per poder ser inspeccionats i les portes de l'armari disposaran de pany tipus "JIS". Queda totalment prohibit posar reguladors de pressió en l'armari general de comptadors d'aigua de l'edifici, a excepció pels habitatges de la Planta Baixa.

c) En els habitatges unifamiliars aïllats, en filera, etc..., el regulador es posarà a la tanca de la parcel·la dins d'un armari que disposi de pany tipus "JIS", de manera que es pugui inspeccionar des de l'exterior sense haver d'accedir dins la parcel·la.

d) Com a norma general, els reguladors s'han de col·locar en posició horitzontal, a no ser que el fabricant especifiqui el contrari.

e) El regulador de pressió portarà dos claus de tall manual, un a cada costat.

f) Es recomana la instal·lació d'un filtre-colador tipus "Y" entre la primera clau de tall manual i el regulador per tal de retenir partícules que poden obstruir-lo, i procedir a la revisió i manteniment regular del mateix.

g) En cas que l'edifici disposi d'un sistema d'emmagatzematge i bombeig d'aigua sanitària, el regulador de pressió estarà ubicat aigües a baix de l'equip de bombeig.

h) El material del qual estigui fet el regulador, serà llautó i/o acer inoxidable. No s'admeten reguladors de materials plàstics, o d'altres que per les seves característiques de resistència i durabilitat retallin significativament la seva vida útil.

4. Cisternes dels vàters:

a) Les cisternes dels vàters d'edificis de nova construcció han de tenir un volum de descàrrega màxima de sis litres (6 l) i han de permetre la possibilitat d'aturar la descàrrega o d'un doble sistema de descàrrega.

b) A les cisternes dels vàters de lavabos d'ús públic cal fixar un rètol indicatiu que informi:

- que disposen d'un mecanisme que permet aturar la descàrrega o d'un sistema de doble descàrrega.

- del funcionament del sistema d'estalvi d'aigua de què disposin.

c) Si les cisternes dels vàters empren un sistema d'aigües grises per a reomplir-les, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu segons l'annex 3.2.

5. Urinaris d'ús públic:

El sistema de temporització de descàrrega dels urinaris hauria de ser amb detecció de presència o amb polsador manual. La descàrrega estarà limitada a un màxim de 0,5 litre. Si fan ús d'aigües grises, caldrà indicar-ho convenientment mitjançant rètol indicatiu segons l'annex 3.2.

Article 9. Gestió de l'aigua de pluja i permeabilitat del sòl

En totes les actuacions d'ordenació del sòl, inclosos els projectes d'urbanització i planejament, els projectes d'obra d'urbanització d'espais lliures públics i els projectes d'edificació que incloguin el tractament d'espais lliures de parcel·la, hauran d'utilitzar-se superfícies permeables minimitzant-se la quantia de pavimentació o d'ocupació impermeable a aquelles superfícies en les que sigui estrictament necessari. Aquesta mesura serà d'aplicació a tots els espais lliures.

Tindran la consideració de superfícies permeables, entre altres, els paviments porosos com la grava, la sorra i els materials ceràmics porosos. La instal·lació de rajoles, empedrats o llambordes executats amb juntes de material permeable també tindran aquesta consideració.

1. Usos aplicables de l'aigua.

L'aigua provinent de la pluja es pot fer servir per al reg de parcs i jardins, neteja d'interiors i exteriors...i qualsevol altre ús adequat a les seves característiques, exceptuant el consum humà.

2. Criteris bàsics del dipòsit de recollida.

- L'aigua s'ha d'emmagatzemar dins del dipòsit, prèviament filtrada i netejada d'impureses. El dipòsit s'ha d'utilitzar pel reaprofitament de l'aigua de pluja, i els seus materials no poden alterar en cap cas la qualitat de l'aigua emmagatzemada.

- Per una millor conservació de l'aigua, caldrà garantir la protecció del dipòsit dels raigs ultraviolats i de les temperatures extremes, per evitar la proliferació microbiològica.

- És imprescindible mantenir un registre o arqueta d'entrada al dipòsit, per tal de permetre la seva inspecció, neteja i manteniment, així com per assegurar la limitació d'entrada al personal no autoritzat.

- Els components instal·lats dins del dipòsit han de ser fàcilment desmuntables en cas d'averies.

3. Disseny i dimensionat de les instal·lacions

El sistema de captació d'aigua de pluja ha de constar de:

a) les canalitzacions exteriors (canals) de reconducció de l'aigua de pluja,

b) un dipòsit de recepció i decantació de l'aigua de pluja.

c) un sistema de decantació a cabal constant que incorpori el filtratge d'impureses (fins a 1mm) per evitar l'entrada de sòlids.

d) En dipòsits o aljubs de recepció d'aigua de pluja de més de 15.000 L s'incorporarà un petit dipòsit regulador que compti amb un filtre per retenir partícules en suspensió i una dosificació mínima d'hipoclorit pel control de la legionel·la (amb sonda redox) i/o raigs ultra violeta abans del seu ús pel reg o neteja d'exteriors. Opcionalment es podrà fer aquest mateix tractament en sèrie amb el grup de pressió just abans del consum.

3.1. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d'aigua potable i la impossibilitat de contaminar el seu subministrament. Pel que fa a la senyalització, en els punts de subministrament d'aquesta aigua i al dipòsit d'emmagatzematge, caldrà fixar el rètol indicatiu reglat, com el que figura a l'annex 3.1. Aquest rètol ha d'estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

3.2. El càlcul del dimensionat de la instal·lació s'ha de fer en funció de les necessitats particulars que cal cobrir. En el cas de l'ús per a reg, s'ha de partir de la base que calen aproximadament quatre-cents litres (400 l) d'aigua per regar cent metres quadrats (100 m²) de gespa. En cap cas els dipòsits poden tenir unes dimensions inferiors :

- 5 m³ en jardins o patis de superfície de 200 a 1.000 m²

- 15 m³ en jardins o patis de superfície superior a 1.000 m²

En les ampliacions de teulada, el volum del dipòsit es determinarà en funció de la superfície de coberta incrementada: la diferència entre la superfície final resultant de l'ampliació i la superfície actual; i correspondrà a algun d'aquests:

- Un increment de superfície de entre 20 a 50m², ambdós inclosos, el volum del dipòsit serà de 1.000 litres.

- Un increment de superfície superior a 50m² i fins a 100m², inclòs, el volum del dipòsit serà de 3.000 litres.

- Un increment de superfície superior a 100 m² i fins a 200m², inclòs, el volum del dipòsit serà de 5.000 litres.

- Un increment de superfície superior a 200m² i fins a 600m², inclòs, el volum del dipòsit serà de 8.000 litres.

- Un increment de superfície superior a 600m², el volum del dipòsit serà de 10.000 litres.

El sistema de captació d'aigua de pluja es restringeix, només, a la superfície de coberta ampliada.

3.3. Les canalitzacions exteriors han d'anar centralitzades en un punt (canal baixant) per facilitar la recollida de l'aigua i la seva entrada dins el dipòsit d'emmagatzematge.

3.4. Per garantir la qualitat de l'aigua emmagatzemada, cal disposar d'un sistema de filtració i decantació. El filtre ha de fer com a màxim 1 mil·límetre.

3.5. El dipòsit d'emmagatzematge ha de ser de materials no porosos que garanteixen una millor qualitat de l'aigua, alhora que faciliten la neteja i el manteniment. Aquest dipòsit ha de comptar amb els següents elements:

a) un sobreeixidor d'un diàmetre igual o superior al diàmetre de la canonada d'aigua d'entrada, situat a una cota inferior a l'entrada d'aigua. El sobreeixidor caldrà que es connecti a la xarxa o sistema d'evacuació d'aigües pluvials. Sempre quedarà condicionat al diàmetre de connexió a la xarxa de pluvials del carrer.

b) disposarà d'una alimentació des de la xarxa municipal d'abastament per a casos en que el règim pluviomètric no garanteixi el reg durant l'any. La connexió des de la xarxa municipal no pot entrar en cap cas en contacte amb el nivell màxim del dipòsit i cal vigilar les seves condicions sanitàries.

c) un equip de bombeig que proporcioni la pressió i el cabal necessari per a cada ús.

d) un recobriment d'obra que li serveixi de protecció i en garanteixi l'estat.

e) una derivació prèvia al dipòsit, deflector o entrada anti-turbulència d'aigua.

f) s'instal·larà un sifó de protecció a la sortida d'aigua, per evitar la possible contaminació d'aquesta per insectes o altres petits animals que pogueren reduir la qualitat de l'aigua.

g) per extraure aigua del dipòsit serà necessari un dispositiu de succió flotant connectat a la bomba d'impulsió.

3.6. Sense perjudici de l'anterior, es podran utilitzar altres materials i sistemes, sempre que garanteixin les condicions de qualitat i seguretat.

3.7. En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l'espai, es permetrà l'emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d'aquesta aigua per mitjà de filtres.

Article 10. Aigua sobrant de piscines

Aquelles piscines que els sigui d'aplicació aquesta Ordenança, l'aigua sobrant (del contra-rentat dels filtres de la piscina o dels buidats parcials) s'ha de captar mitjançant una instal·lació que en garanteixi l'emmagatzematge i el consegüent ús en les millors condicions sanitàries.

1. Usos aplicables de l'aigua

L'aigua sobrant de les piscines prèviament filtrada i declorada, pot emprar-se per al reg de parcs i jardins, neteja d'interiors i exteriors, i qualsevol altre ús exceptuant el consum humà. Si l'aigua no es destina al reg serà suficient dur a terme una filtració, sense necessitat de declorar-la.

2. Disseny i dimensionat de les instal·lacions

2.1. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d'aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d'abastament d'aigua potable i ha d'estar senyalitzada tant en els punts de subministrament d'aigua com al dipòsit d'emmagatzematge. Concretament, caldrà fixar el rètol indicatiu reglat, com el que figura a l'annex 3.1. Aquest rètol ha d'estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos.

2.2. El sistema de reutilització d'aigua sobrant de piscines ha de tenir un mecanisme que faciliti la canalització soterrada d'aquesta aigua cap a un dipòsit d'emmagatzematge.

2.3. El dimensionat d'aquest dipòsit serà el següent (serà opcional en les instal·lacions que compleixin el 2.5):

*Per cada 10m2 de superfície de piscina afegirem 500 litres d'acumulació al volum del dipòsit.

2.4. Pel que fa a les característiques tècniques del dipòsit caldrà ajustar-se al que disposa l'article anterior amb l'afegit de la incorporació d'un filtre declorador de carbó activat sempre que l'aigua es destini al reg. S'aprofitarà l'aigua del contra rentat de filtres de la piscina i dels buidats parcials amb la corresponent vàlvula per desviar l'aigua aprofitable. Un tram de la canonada de PVC haurà de ser transparent per visualitzar la terbolesa de l'aigua.

2.5. En qualsevol cas, per tal de minimitzar els costos i aprofitar eficientment l'espai, es permetrà l'emmagatzematge conjunt de les aigües provinents de la pluja i les de depuració de les piscines en un mateix dipòsit sempre que es garanteixi el tractament d'aquesta aigua per mitjà de filtres i dimensionat suficient.

Article 11. Reutilització d'aigües grises de dutxes i banyeres

1. Aquest sistema està destinat exclusivament a reutilitzar l'aigua de dutxes, banyeres i rentamans amb l'objectiu de reomplir les cisternes dels vàters. Pel que fa als vàters, cal aplicar el que disposa l'article 8.4 d'aquesta Ordenança, mentre que per a dutxes, banyeres i rentamans, cal aplicar l'article 8.2.

2. Queda prohibida la captació d'aigua per aquest sistema d'un lloc diferent al que s'especifica en aquest article, en especial aigües provinents de processos industrials, cuines, bidets, rentadores, rentaplats i qualsevol aigua que pugui contenir greixos, olis, detergents, productes químics contaminants així com un elevat nombre d'agents infecciosos i/o restes fecals.

3. El disseny de la instal·lació ha de garantir que no es pugui confondre amb la d'aigua potable i la impossibilitat de contaminar-ne el subministrament, d'acord amb el que disposa la norma UNE-EN 1717 sobre la protecció contra la contaminació d'aigües i requisits generals dels dispositius per evitar la contaminació per reflux. A tal efecte, la instal·lació ha de ser independent de la xarxa d'abastament d'aigua potable i ha d'estar senyalitzada tant a la depuradora com en els punts de subministrament d'aigua a les cisternes dels vàters. Concretament, caldrà fixar el rètol indicatiu reglat, com el que figura a l'annex 3.1.

Aquest rètol ha d'estar col·locat en llocs fàcilment visibles en tots els casos. Per tal de fer-les fàcilment diferenciables de la resta, totes les canonades del sistema d'aigües grises han de ser específiques per a aigua no potable i senyalitzades a tal efecte amb color porpra. Les canonades utilitzades seran, amb caràcter preferent, de materials plàstics, tot i que les de coure no es troben excloses, caldria tenir em compte que l'ús d'hipoclorit podria afectar negativament a aquestes últimes al llarg del temps.

4. Caldrà preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar el dipòsit de depuració, que ha de ser de fàcil accés, per tal de garantir-ne el manteniment i control.

Així mateix, s'ha de preveure el disseny d'aquest sistema d'estalvi d'aigua, junt amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorrin per l'interior dels edificis i construccions, per evitar qualsevol impacte visual.

5. El disseny del sistema d'aigües grises haurà de complir els requisits tècnics especificats a l'annex 1 d'aquesta ordenança i les recomanacions de l'annex 2.

Article 12. Aprofitament d'aigües alternatives

En aquells casos en els que es detectin sorgiments naturals d'aigua en l'excavació dels soterranis d'un edifici, caldrà aprofitar aquest cabal per al reg de jardins, neteja i qualsevol altre ús adequat a les seves característiques, preferentment infiltració del terreny, exceptuant el consum humà.

L'Ajuntament vetllarà per l'efectiu aprofitament de les aigües de fonts alternatives (pluvials, de mina o de piscina) existents al municipi per al reg de parcs, jardins i zones verdes públiques així com per a la neteja de carrers.

En tots els casos caldrà obtenir les corresponents autoritzacions o concessions per a l'aprofitament de les aigües subterrànies atorgades per l'Agència Catalana de l'Aigua de conformitat amb la legislació bàsica estatal i normativa autonòmica en la matèria.

Els serveis municipals de reg d'espais verds, neteja viària i clavegueram, hauran d'utilitzar de forma prioritària l'aigua procedent de fonts alternatives a la potable, com són les aigües pluvials, les subterrànies i les regenerades, en funció de la viabilitat dels diferents aprofitaments municipals

Article 13. Estalvi d'aigua en jardins i permeabilitat del sòl

Totes les zones verdes hauran de tenir en compte les següents disposicions:

1. El disseny bàsic de les zones verdes seguirà les pautes de xerojardineria o jardineria de baix consum següents:

- Respectar l'estructura natural i original del terreny, sempre que sigui possible.

- Reduir la superfície ocupada per les zones de consum elevat d'aigua com la gespa en favor de les formacions menys exigents. Normalment aquesta elecció requereix disminuir la superfície dedicada a la gespa i augmentar la d'arbres, arbusts o plantes d'entapissar, preferiblement d'origen autòcton.

- Seleccionar espècies amb requeriments d'aigua modestos o que, senzillament, no necessiten reg una vegada han arrelat bé.

- Incorporar recobriments de sòl que redueixen les pèrdues d'aigua per evaporació, i que, alhora, produeixen agradables efectes estètics. Es tracta de cobrir algunes superfícies del jardí amb materials com ara pedra, grava, escorça d'arbres, etc.

- Crear zones d'ombra, que redueixen el poder dessecant del sol.

- Utilitzar sistemes de reg eficient i distribuir les plantes en grups amb necessitats de reg similars.

2. D'acord amb el disseny bàsic de les zones verdes establert per l'apartat anterior, la utilització d'aigua potable per al reg de jardins haurà de ser reduïda i tindrà en compte en tot moment les possibles limitacions que es puguin establir en aplicació de les disposicions que es puguin dictar pel Govern de la Generalitat de Catalunya en situació de sequera. L'objectiu és minimitzar el consum d'aigua i els efectes sobre les plantes en situacions excepcionals.

3. El sistema de reg haurà de complir les següents disposicions:

El sistema de reg s'ha d'adequar a la vegetació. S'utilitzaran aquells que minimitzen el consum d'aigua. Tant com sigui possible, s'ha de regar amb aigua procedent dels captadors d'aigua de pluja o dels sobreeixidors de piscines o d'aigües freàtiques, convenientment declorada.

4. Disposaran de sistemes de control i alarma de fuites les canonades de la xarxa general interior de les instal·lacions de gran consum, les superfícies enjardinades de més de 1.000m² o les que utilitzin aigües regenerades pel reg.

Article 14. Grans consumidors d'aigua potable

1. Tots aquells consumidors d'aigua potable amb consums d'aigua de xarxa superiors a 6.000 m³/any, hauran de elaborar un Pla de gestió sostenible del cicle de l'aigua.

2. La vigència d'aquest Pla serà de 4 anys i s'haurà de presentar davant de l'administració municipal en un termini no superior a 6 mesos a partir del requeriment efectuat per l'Ajuntament.

3.Per l'elaboració del Pla de gestió sostenible del cicle de l'aigua haurà de seguir el contingut mínim de l'annex 4. Serà obligatòria la sectorització dels consums d'aigua amb comptadors volumètrics per conèixer els focus de consum.

4. En els estats d'alerta, excepcionalitat i emergència per sequera caldrà reportar a l'Ajuntament de Malgrat de Mar, la justificació de les accions d'estalvi implementades per la reducció dels consums d'aigua d'acord amb els límits establerts al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual de sequera de l'Agència Catalana de l'Aigua.

Article 15. Impacte visual

Per als sistemes d'aprofitament d'aigua és d'aplicació el que s'estableix a les Ordenances municipals per tal d'impedir la desfiguració de la perspectiva del paisatge o trencament de l'harmonia paisatgística o arquitectònica, i també a la preservació i protecció dels edificis, conjunts, entorns i paisatges inclosos als corresponents catàlegs o plans urbanístics de protecció del patrimoni.

Capítol IV. Pla de Sequera

Article 16. Marc legal i objecte

1.- En aplicació de les mesures extraordinàries en situació de sequera establertes al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera i la resta de mesures d'obligat compliment que pugui dictar l'Administració competent en matèria d'aigües, l'Alcaldia/òrgan competent pot adoptar, en els períodes declarats en situació de sequera, les mesures adreçades a assegurar l'estalvi d'aigua i l'ús racional de recurs que es considerin oportunes, a fi de donar compliment al previst en l'esmentat Pla especial per a cadascun dels escenaris de sequera (alerta, excepcionalitat i emergència).

Les limitacions per a l'ús de l'aigua per a abastament de població s'apliquen a tots els orígens de l'aigua, i a tot el municipi.

2.- D'acord amb l'anterior, les mesures que es poden adoptar son les següents:

a) Limitacions particulars en l'ús de l'aigua per a abastament de la població: Regular, delimitar, fixar un límit o prohibir l'ús de l'aigua per abastament de la població pels següents usos:

I. Ompliment i reompliment de piscines.

II. Reg de jardins, zones verdes i horts.

III. Neteja de tota mena de vehicles, barques, carrers, passejos, vials, sendes, voreres, molls portuaris, aparadors, clavegueram, paviments, façanes i similars, sense perjudici de la necessitat del manteniment de les condicions higièniques i sanitàries adients.

IV. Eliminació de pols i matèria en suspensió a l'aire.

V. Fonts ornamentals, estanys, llacs artificials i altres elements d'ús estètic o lúdic de l'aigua, fonts d'aigua potable que no disposin d'elements automàtics de tancament, dutxes de concurrència pública, instal·lacions esportives o docents, públiques o privades i actes o espais lúdics.

VI. Granges amb ús de l'aigua procedent de la xarxa d'abastament d'aigua potable.

VII. Altres usos no contemplats en els punts anteriors que sigui necessari limitar per tal de donar compliment a les dotacions màximes establertes en situació de sequera en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera.

b) Reduir percentualment el consum d'aigua i/o limitar les dotacions d'aigua per a ús domèstic. Els consums que superin les limitacions establertes tindran la consideració de consums excessius.

c) Reduir percentualment el consum d'aigua d'usuaris no domèstics. Els consums que superin els objectius d'estalvi fixats tindran la consideració de consums excessius.

d) Reduir la pressió a la xarxa d'abastament d'aigua en situacions temporals, sigui establint franges horàries, com de manera continuada, sigui en tota la xarxa com en sectors de la mateixa.

e) Talls temporals durant l'estat d'emergència en el subministrament d'aigua a la xarxa d'abastament, sigui establint franges horàries, com de manera continuada, sigui en tota la xarxa com en sectors de la mateixa.

f) Requerir la confecció i aplicació de plans de reducció de consum als grans consumidors d'aigua; entès com a tal, el titular del contracte de subministrament que totalitza anualment un consum anual superior a 6000 m3.

g) Accions per garantir el subministrament als usuaris sensibles connectats a la xarxa d'abastament d'aigua.

h) Redactar bans municipals de comunicació a la ciutadania i aplicar campanyes de conscienciació per a l'estalvi d'aigua, així com divulgar en el municipi la substitució per aigua no potable dels usos que no requereixen aquest nivell de qualitat de l'aigua.

i) Requerir la col·laboració, comunicació fluïda i accés a les dades de consum a les empreses subministradores del servei d'aigua potable amb les administracions competents.

j) Intensificar les tasques de control de consums i detecció d'infraccions.

k) Instal·lar, a costa de l'usuari, comptadors en aquelles escomeses o usos que no en disposin, en els termes establerts en el reglament del servei corresponent, si s'escau.

l) Adoptar les mesures de prohibició o limitació de l'ús de l'aigua contemplades al Pla d'emergència en situació de sequera del municipi i/o al Reglament del servei d'abastament d'aigua potable municipal.

m) Qualsevol altre mesura necessària per donar compliment a les mesures extraordinàries en situació de sequera establertes a Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera i la resta de mesures d'obligat compliment que pugui dictar l'Administració competent en matèria d'aigües.

3. En cas de declaració de l'estat d'emergència per sequera es podran aplicar, a més de les mesures indicades a l'apartat 16.2 anterior, les següents:

a) Ordenar suspensions temporals en la prestació del servei de subministrament d'aigua, ja sigui establint franges horàries o bé de manera continuada, ja sigui en tota la xarxa o bé en sectors de la mateixa.

b) Adoptar les mesures necessàries i adequades, determinant dotacions limitants a la destinació per a cada tipologia d'ús que depengui de la xarxa, reduccions de pressió o de subministrament de cabals o talls de subministrament temporitzats, donant-ne comunicació de manera immediata al Ple, l'Assemblea o òrgan col·legial equivalent.

Article 17. Objectius d'estalvi.

L'objectiu d'estalvi és no sobrepassar la dotació màxima equivalent subministrament d'aigua potable definit al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, a partir d'ara PES (ACORD GOV/1/2020, de 8 de gener). Aquesta dotació màxima equivalent es determina en funció de l'estat de sequera tal i com es determina al PES.

A la taula següent es defineix la dotació màxima equivalent a subministrar en funció de l'estat de sequera, en litres per habitant equivalent i dia (l/h/d):

Article 18. Mesures a aplicar en cada fase.

Per tal de donar resposta a la situació dels diferents escenaris de sequera i aconseguir els valors d'estalvi descrits a l'Article 17, s'aplicaran les mesures contingudes al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, (ACORD GOV/1/2020, de 8 de gener o el que estigui vigent en cada moment):

-Les mesures comunes aplicables en Alerta, Excepcionalitat i Emergència establertes al Pla especial.

-Les mesures específiques per a cada situació d'Alerta, Excepcionalitat i Emergència.

- Escenari 1 - Alerta

- Escenari 2 - Excepcionalitat

- Escenari 3 - Emergència

Les mesures proposades tenen dues vessants d'actuació diferenciades i que es complementen:

1. Escenari d'Alerta:

Els volums lliurats per a abastament de població no poden superar una dotació màxima equivalent de 250 litres per habitant i dia, incloent les fraccions servides des dels recursos propis municipals. Els volums màxims a subministrar a la xarxa es calculen d'acord amb el que es preveu en l'apartat 5.3.2 del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES)

Donar compliment a les mesures especifiques en Alerta de l'apartat 5.4 del PES.

2. Escenari d'Excepcionalitat:

Els volums lliurats per a abastament de població no poden superar una dotació màxima equivalent de 230 litres per habitant i dia, incloent les fraccions servides des dels recursos propis municipals. Els volums màxims a subministrar a la xarxa es calculen d'acord amb el que es preveu en l'apartat 5.3.2 del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES)

Donar compliment a les mesures especifiques en Excepcionalitat de l'apartat 5.5 del PES

3. Escenari d'Emergència:

Els volums lliurats per a abastament de població no poden superar en Emergència I una dotació màxima equivalent de 200 litres per habitant i dia, incloent les fraccions servides des dels recursos propis municipals. Aquest valor màxim es redueix a 180 en Emergència II i a 160 en Emergència III. Els volums màxims a subministrar a la xarxa es calculen d'acord amb el que es preveu en l'apartat 5.3.2. del Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera (PES)

Donar compliment a les mesures especifiques en Emergència de l'apartat 5.6 del PES

Article 19. Mesures extraordinàries aplicables en situació de sequera.

Les entitats titulars prestadores del servei d'abastament d'aigua han d'aplicar les mesures establertes per a l'Emergència al seu Pla d'emergència en situacions de sequera. Entre aquestes mesures es pot incloure la suspensió temporal en la prestació del servei d'abastament.

Les entitats subministradores resten obligades a prestar la col·laboració necessària a les autoritats i al personal municipal en l'aplicació de les mesures indicades, i a actuar d'acord amb les instruccions que estableixi l'Alcaldia/òrgan competent amb l'objecte de permetre el compliment de les disposicions d'aquesta norma, amb subjecció, en el seu cas, als termes establerts en l'instrument jurídic que reguli la prestació indirecta del servei.

L'Alcaldia, la Presidència o l'òrgan directiu equivalent pot adoptar les mesures necessàries i adequades, determinant dotacions limitants a la destinació per a cada tipologia d'ús que depengui de la xarxa, reduccions de pressió o talls de subministrament temporitzats, donant-ne comunicació de manera immediata al Ple, l'Assemblea o òrgan col·legiat equivalent.

Capítol V. Requisits

Article 20. Requisits formals

1. A la sol·licitud de la llicència o comunicació d'obres segons s'escaigui, cal adjuntar una declaració responsable del promotor i/o titular de la llicència o comunicació d'obra del compliment d'aquesta ordenança, com el que figura a l'annex 5 d'aquesta ordenança, i un informe subscrit per tècnic competent sobre l'adequació i compliment d'aquesta ordenança indicant les mesures d'estalvi d'aigua a aplicar, com el que figura a l'annex 6 d'aquesta ordenança.

2. La tramitació de la llicència o comunicació de la primera ocupació o utilització de l'edifici i la posada en marxa de la instal·lació objecte de la present Ordenança, un cop executades les obres, requereix la presentació d'un certificat acreditatiu com el que figura a l'annex 7 d'aquesta ordenança, emès i signat per un tècnic competent i l'empresa instal·ladora i mantenidora, que faci constar que les instal·lacions d'estalvi d'aigua s'han executat i funcionen correctament.

Article 21. Millors tecnologies disponibles

L'aplicació d'aquesta Ordenança es farà en cada cas d'acord amb la millor tecnologia disponible. Amb aquesta finalitat, els projectes presentats en cada moment s'hauran d'adaptar als canvis tecnològics que s'hagin produït, i tractar d'incorporar les darreres novetats tècniques.

Capítol VI. Sistemes de control i manteniment

Article 22. Control i manteniment

1. Control

1.1. Els serveis tècnics municipals podran controlar la correcta pre-instal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d'estalvi d'aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s'estimin convenients. En aquest sentit, cal que en el tràmit de la llicència o comunicació de primera ocupació o utilització, s'efectuï la comprovació in situ de la instal·lació de tots els elements d'estalvi d'aigua, per la qual cosa l'empresa sol·licitant haurà d'informar de la data de finalització de les obres.

1.2. A tal efecte, en les inspeccions que realitzin es poden sol·licitar tots els documents sobre les instal·lacions que es considerin necessaris per garantir l'estalvi eficient de l'aigua.

1.3. Si es comprova que una instal·lació o el seu funcionament no s'ajusta a aquesta Ordenança, l'òrgan municipal competent practicarà els requeriments que siguin procedents i, si és necessari, resoldrà la restauració de la realitat física alterada que correspongui per assegurar-ne el compliment.

1.4. L'Alcaldia, o l'òrgan delegat a tal efecte, pot encomanar la realització d'inspeccions en edificis i construccions per tal de comprovar el compliment de les previsions d'aquesta Ordenança, de conformitat al pla d'inspeccions aprovat per aquest mateix òrgan.

1.5. L'Ajuntament registrarà i farà el seguiment i control dels sistemes d'aigües grises instal·lats al municipi. Per a cada instal·lació haurà de disposar, com a mínim, de les següents dades:

a) l'esquema tècnic,

b) dades de l'instal·lador,

c) dades del titular, propietari o responsable

d) dades del mantenidor

1.6. En qualsevol cas, caldrà garantir el compliment de la normativa vigent per a la prevenció i control de la legionel·losi en tots els elements de la instal·lació.

1.7. La informació referent a les característiques, funcionament i manteniment dels dispositius instal·lats s'han d'incorporar al Manual d'ús i manteniment de l'edifici, al Llibre de l'Edifici.

2. Manteniment

2.1. El/s propietari/s o responsable/s d'edificis i construccions que comptin amb sistemes d'estalvi d'aigua, estarà/n obligat/s a realitzar les operacions de manteniment i reparació per mantenir les instal·lacions en perfecte estat de funcionament, eficiència i eficàcia. En especial, per als sistemes de reutilització d'aigües caldrà fer manteniments periòdics que consistiran en:

a) neteja de filtres un mínim d'una vegada a l'any i llur reposició quan s'esgoti la seva vida útil

b) neteja dels dipòsits d'emmagatzematge d'aigua un mínim d'una vegada a l'any

c) revisió del sistema de bombeig

d) No obstant això, se seguiran les indicacions recomanades pel fabricant dels equips o del responsable de mantenir-los, sempre que aquests límits siguin superiors als mínims abans indicats.

e) En el cas de sistemes de reutilització d'aigües grises, s'han de revisar i comprovar el comptador previ a l'entrada d'aigua potable al dipòsit d'acumulació d'aigües tractades i el comptador a la sortida del sistema.

f) Conèixer el rendiment dels sistemes d'aprofitament d'estalvi d'aigua amb la lectura trimestral dels comptadors i comunicar-la als propietaris.

2.2. A fi d'assegurar que es porten a terme aquestes mesures, el/s propietari/s, o responsable/s d'edificis i construccions hauran de subscriure un contracte de manteniment per un període mínim de 2 anys, en el que es prevegi una revisió del funcionament de tota la instal·lació com a mínim un cop l'any. El primer contracte de manteniment ha d'anar a càrrec del promotor, per tal de garantir que el sistema tindrà un correcte manteniment inicial fins que, passats els dos primers anys a comptar des de la data de la llicència de primera ocupació, la comunitat de propietaris es pugui fer càrrec del cost de manteniment de la instal·lació, que haurà d'ésser de caràcter preventiu i correctiu.

L'empresa encarregada del manteniment de les instal·lacions d'estalvi d'aigua haurà de prendre totes les mesures adients durant les operacions de manteniment per garantir la seguretat dels treballadors i evitar accidents.

El protocol de manteniment haurà d'estar en tot moment a disposició del personal encarregat del manteniment, i contindrà tota la informació necessària per garantir un bon manteniment en condicions de seguretat. Haurà de preveure la possible formació de gasos tòxics per la interacció d'elements químics de productes de rebuig, com hipoclorit sòdic (lleixiu), o àcid clorhídric (salfumant), o d'altres. En aquest sentit s'haurà de garantir una bona ventilació del local per evitar intoxicacions per inhalació abans de l'entrada del personal, i incloure un apartat al llistat de recomanacions de bones pràctiques indicant als usuaris que en el cas de fer ús d'aquest productes s'aboquin sempre als inodors i de manera independent, i mai a les dutxes o banyeres o rentamans.

2.3. Els serveis tècnics municipals podran efectuar controls i revisions per assegurar el bon manteniment dels sistemes i prendre les accions oportunes d'acord amb l'ordenança.

2.4. El tècnic facultatiu i instal·lador autoritzat ha de certificar i controlar la correcta pre-instal·lació, instal·lació i el bon funcionament de tots els sistemes d'estalvi d'aigua mitjançant els mètodes de mesura i control que s'estimin convenients.

2.5. El/s propietari/s, o responsable/s de l'edifici, construcció i/o instal·lació dotats de sistemes d'estalvi d'aigua estan obligats a fer-ne un ús efectiu, amb prohibició de tota manipulació per inutilitzar-los totalment o parcialment i/o eliminar-los.

Article 23. Suspensió d'obres i activitats

1. Les llicències d'obres incorporaran com a condicions de les mateixes les disposicions establertes en la present ordenança, per garantir el seu compliment.

2. L'Alcaldia, o l'òrgan delegat a tal efecte, podrà acordar la suspensió de les obres d'edificis i usos en els casos en què s'incompleixi la present ordenança.

3. La potestat de suspensió d'obres i usos requerirà la instrucció d'expedient tramitat en els termes previstos a la present ordenança, sense perjudici de qualsevol altre normativa sectorial aplicable.

Article 24. Informació als usuaris

1. En el moment de la compra o lloguer de l'edifici o construcció cal informar l'usuari mitjançant la facilitació d'instruccions protocol·litzades sobre l'estalvi de l'aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions dels sistemes d'estalvi d'aigua.

2. El promotor i/o venedor en cas de successives compravendes, serà responsable d'informar el comprador de l'existència dels sistemes d'estalvi d'aigua. Així mateix, el propietari serà responsable d'informar els usuaris en cas que l'edifici o construcció sigui destinat a lloguer.

3. Els instal·ladors autoritzats dels sistemes d'estalvi d'aigua, també han d'informar mitjançant instruccions protocol·litzades sobre l'estalvi d'aigua, funcionament i manteniment de les instal·lacions així com el rendiment dels sistemes.

4. Els edificis plurifamiliars que disposin de sistemes d'aigües grises, s'haurà de penjar en un lloc ben visible (portes d'accés, ascensors, porta local tècnic, entrada aparcament, etc.) per part de tots els usuaris recomanacions de bon ús, que com a mínim han de disposar de les esmentades a l'annex 2 d'aquesta ordenança.

5. L'empresa encarregada del manteniment de les instal·lacions d'estalvi d'aigua mantindrà informats els usuaris/propietaris de les instal·lacions de totes les operacions que s'efectuïn (manteniment, neteja, reposició de productes consumibles, recanvi, reparacions, lectura dels comptadors d'aigua, rendiment dels sistemes d'estalvi mínim trimestral, controls analítics i els seus resultats).

Capítol VII. Infraccions, sancions i procediment sancionador

Article 25. Infraccions

Les infraccions de les normes contingudes en aquesta ordenança es classificaran en lleus, greus i molt greus.

1. Constitueixen infraccions molt greus:

1.1. No instal·lar els sistemes d'estalvi d'aigua quan sigui obligatori i d'acord amb el que preveu aquesta ordenança.

1.2. Possibilitar que l'aigua potable entri en contacte amb la no potable.

1.3. La manca de manteniment que comporti una disminució de la qualitat final de l'aigua tractada per sota els valors mínims exigits en aquesta ordenança a l'annex 1 apartat IX i que representi un risc per la salut humana.

1.4. Accions que interfereixin amb el servei d'abastament municipal, com ara, vandalisme, furts, ús de l'aigua per a usos no inclosos en el contracte, sempre que tingui afectació a l'abastament d'aigua potable.

1.5. Incompliment de les mesures comuns i especifiques en escenari d'Emergència (nivell I, II i III) en situació de sequera d'acord al PES.

2. Constitueixen infraccions greus:

2.1. La realització incompleta o insuficient de les instal·lacions dels sistemes d'estalvi d'aigua que correspon, atenent a les característiques de l'edificació i a les exigències fixades per a cada sistema d'estalvi d'aigua.

2.2. La no senyalització o senyalització insuficient de la no potabilitat de les aigües, d'acord amb el que disposa aquesta ordenança.

2.3. La manca de manteniment que comporti la disminució de l'efectivitat de les instal·lacions.

2.4. La no informació degudament protocol·litzada per part de qui correspongui sobre els sistemes d'estalvi d'aigua instal·lats a l'edifici o construcció.

2.5. L'incompliment dels requeriments i ordres d'execució dictats per assegurar el compliment d'aquesta Ordenança.

2.6. Accions que interfereixin amb el servei d'abastament municipal, com ara, vandalisme, furts, alteració de comptadors, ús de l'aigua per a usos no inclosos en el contracte.

2.7. No presentar els Plans de gestió sostenible del cicle de l'aigua o Plans de reducció de consum requerits per l'Ajuntament o incomplir les seves previsions.

2.8. Incompliment de les mesures comuns i especifiques en escenari d'Excepcionalitat en situació de sequera d'acord al PES.

3. Constitueixen infraccions lleus:

3.1. Impedir l'accés a les instal·lacions als encarregats de la funció d'inspecció habilitats a tal efecte, així com negar-se a presentar la informació sol·licitada. La reiterada pràctica d'aquesta infracció constituirà una infracció greu.

3.2. Accions que interfereixin amb el servei d'abastament municipal, com ara, vandalisme, furts, alteració de comptadors, ús de l'aigua per a usos no inclosos en el contracte, sempre que l'afectació sobre el servei d'abastament i el seu control afecti únicament l'escomesa.

3.3. Qualsevol altre acció que suposi l'incompliment de les limitacions fixades en aquesta ordenança que no estigui explícitament considerada com a infracció greu o molt greu.

3.4. Incompliment de les mesures comuns i especifiques en escenari d'Alerta en situació de sequera d'acord al PES.

Article 26. Sancions

1. Les sancions que corresponen per a la comissió d'infraccions segons el que disposa el règim d'aquesta Ordenança, amb independència de les actuacions municipals tendents a impedir les utilitzacions a què doni lloc la infracció, són:

- Per infraccions lleus, multa de 100 a 750 EUR.

- Per infraccions greus, multa de 751 a 1.500 EUR.

- Per infraccions molt greus, multa de 1.501 a 3.000 EUR.

La quantia de cadascuna de les sancions amb independència de la seva tipificació s'incrementarà en cas que estigui vigent alguna de les fases establertes en els Decrets de sequera dictats per la Generalitat a raó de:

- Un 10 % en cas de alerta.

- Un 20% en cas d'excepcionalitat.

- Un 30% en cas d'emergència (tipus I).

- Un 40% en cas d'emergència (tipus II).

- Un 50% en cas d'emergència (tipus III).

2. Les sancions seran graduades, en especial, en atenció als següents criteris:

a) L'existència d'intencionalitat o reiteració.

b) La naturalesa dels perjudicis causats.

c) La reincidència per comissió en el termini d'un any de més d'una infracció de la mateixa naturalesa quan això s'hagi declarat per resolució ferma.

d) La intensitat de la pertorbació ocasionada en la convivència, tranquil·litat o exercici de drets legítims d'altres persones.

e) La pertorbació o l'obstrucció del funcionament normal del servei d'abastament d'aigua potable.

3. En la fixació de les sancions de multa es tindrà en compte que, en tot cas, la comissió de la infracció no resulti més beneficiosa per a l'infractor que el compliment de les normes infringides.

4. El pagament voluntari de la sanció dins dels 10 dies següents a la notificació de la incoació de l'expedient sancionador o proposta de resolució, implicarà el reconeixement i l'assumpció de la responsabilitat dels fets, i la renúncia expressa a presentar al·legacions, i en el cas que les presentin, es tindran per no interposades, i comportarà un 30% de reducció en l'import de la multa en el cas únicament de les infraccions lleus, posant fi al procediment sense necessitat de cap resolució expressa.

5. En el cas de la comissió, per primer cop, d'una infracció de caràcter lleu, podrà acordar-se de forma alternativa o conjunta amb la imposició de sanció, l'advertiment a l'infractor.

6. L'òrgan competent per resoldre els procediments sancionadors serà l'Alcaldia o l'òrgan delegat a tal efecte.

7. Seran responsables a efectes de les sancions previstes les persones físiques o jurídiques autores de les mateixes que, ja sigui en qualitat de titulars d'establiments comercials, administradors d'empreses o entitats mercantils o en qualsevol altre concepte, se'n beneficiïn directa o indirectament per acció o omissió.

Si hi ha una pluralitat de persones que han intervingut en la comissió de la infracció i no es pot determinar el seu grau de participació, la responsabilitat serà solidària.

8. Prescripció i caducitat.

Les infraccions molt greus prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap de sis mesos. Aquests terminis es començaran a comptar a partir del dia en què la infracció s'hagués comès.

Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys; i les imposades per faltes lleus, al cap d'un any. Aquests terminis es començaran a comptar des del dia següent a aquell en què hagués adquirit fermesa en via administrativa la resolució per la qual es va imposar la sanció.

Transcorreguts sis mesos des de l'inici del procediment sancionador sense que aquest s'hagi resolt i notificat, es produirà la seva caducitat.

Aquests terminis s'interrompran en el supòsit que el procediment s'hagués paralitzat per alguna causa imputable a persones interessades o perquè els fets hagin passat a la jurisdicció penal.

9. Apreciació de delicte o delicte lleu.

En cap cas podran sancionar-se fets que ho hagin estat prèviament en seu penal o administrativa, en aquells supòsits en què s'apreciï identitat del subjecte, dels fets i dels fonaments de la sanció imposada. En aplicació d'aquest principi, l'administració municipal s'atindrà a les regles següents:

a) Si al llarg de la tramitació del procediment sancionador s'apreciés que determinats fets poden ser constitutius de delicte o delicte lleu penal, l'instructor ho notificarà immediatament a l'alcalde, el qual donarà trasllat de l'expedient al Ministeri Fiscal.

b) Si com a conseqüència de l'actuació prevista a la regla anterior, l'autoritat judicial incoa el procediment penal que correspongui i s'aprecia una identitat de subjecte, de fets i de fonaments amb el procediment sancionador que es tramita a l'Ajuntament, aquest darrer serà immediatament suspès fins que hi hagi un pronunciament definitiu de la jurisdicció penal.

c) També es suspendrà la tramitació del procediment sancionador si es té notícia de l'existència d'un procediment penal on s'apreciï identitat de subjecte, de fets i de fonaments, prèvia la comprovació d'aquesta existència.

d) En el cas que es dicti una resolució judicial ferma que apreciï l'existència de delicte o falta, sempre que hi hagi identitat de subjecte, de fets i de fonaments, l'instructor/a proposarà i l'alcalde/essa resoldrà el sobreseïment de l'expedient sancionador.

e) En qualsevol cas, els fets declarats provats per una resolució judicial ferma vinculen als òrgans municipals respecte dels procediments sancionadors que tramitin.

Article 27. Procediment.

En cas d'incompliment de les normes contingudes en aquesta ordenança, la Policia Local o els serveis d'inspecció municipal, aixecaran una acta en la que farà constar l'incompliment detectat.

Sense perjudici de les especificitats establertes en aquesta ordenança o en la legislació sectorial, el procediment sancionador aplicable serà el regulat pel Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat de Catalunya.

Article 28. Mesures cautelars i multes coercitives.

L'òrgan competent per a la incoació del procediment sancionador pot adoptar, mitjançant resolució motivada, les mesures cautelars de caràcter provisional que siguin necessàries per a la bona finalitat del procediment, evitant el manteniment dels efectes de la infracció i impulsant i impulsant les exigides pels interessos generals.

En aquest sentit, podrà acordar la suspensió de les activitats que es realitzin i la retirada i comís d'objectes, materials, utensilis o productes amb què s'estigués generant o s'hagués generat la infracció.

Els materials que s'hagin retirat en comís es dipositaran durant una setmana transcorregut aquest termini sense que s'hagi reclamat es consideraran un residu i seran destruïts. El termini d'una setmana serà de 48 hores quan es tracti de materials peribles.

Aquestes mesures les podrà adoptar la Policia Local o els tècnics municipals després de formulada la denúncia preceptiva; i hauran de ser mantingudes, modificades o aixecades per l'òrgan que incoï el procediment.

Així mateix, en cas d'incompliment de les obligacions derivades dels requeriments formulats a l'empara del que estableix aquesta Ordenança, de conformitat amb el que estableix l'article 33 de la llei 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, es poden imposar multes coercitives fins a la quantia màxima de 300 euros cadascuna i amb un màxim de tres de consecutives.

Article 29. Procediment sancionador

El procediment sancionador, les circumstàncies de qualificació de les infraccions i les mesures complementàries a les sancions són les que s'estableixen en la legislació urbanística i sobre habitatge de Catalunya, essent en tot cas aplicable la Llei bàsica estatal 39/2015, de 1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques i el Decret 278/1993, de 9 de juny, sobre el procediment sancionador d'aplicació als àmbits de competència de la Generalitat o altre normativa que en cada moment es pugui dictar en la matèria.

Capítol VI. Acció de foment

Article 30. Mesures de foment

1. Per facilitar l'aplicació d'aquesta Ordenança, l'Ajuntament podrà incorporar en el pressupost anual municipal una línia de subvencions o ajuts econòmics per incentivar propietaris i promotors cap a noves instal·lacions o cap a l'adaptació de les existents a les millors tecnologies disponibles.

2. Per a la concessió i efectivitat de les subvencions, se seguirà en allò que sigui d'aplicació el procediment previst a les Normes reguladores per a l'atorgament de subvencions.

Disposicions addicionals

Primera. Modificació dels preceptes de l'ordenança i de les referències que fa a la normativa vigent, amb motiu de la promulgació de normes posteriors.

Els preceptes i els annexos d'aquesta Ordenança per l'estalvi d'aigua a Malgrat de Mar que, per raons sistemàtiques, reprodueixin aspectes de la legislació estatal i autonòmica vigents i altres normes de desenvolupament, i aquells en què es facin remissions a preceptes d'aquesta, s'entendrà que són automàticament modificats i/o substituïts, en el moment en què es produeixi la modificació dels preceptes legals i reglamentaris de què porten causa.

Segona. Modificació dels annexos de l'ordenança

L'alcalde o alcaldessa, mitjançant decret, podrà modificar els annexos d'aquesta ordenança per adaptar-los, si s'escau.

Disposició transitòria

Tots aquells consumidors d'aigua potable amb consums d'aigua de xarxa superiors a 6.000 m³/any disposaran d'un termini de 6 mesos des de la publicació d'aquesta ordenança per presentar el corresponent Pla de Gestió Sostenible del cicle de l'aigua.

Disposició derogatòria

Queda derogada totes les disposicions municipals d'igual o inferior rang que s'oposin, contradiguin o resultin incompatibles amb el contingut d'aquesta Ordenança.

Disposició final

La present Ordenança entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació íntegre en el Butlletí Oficial de la Província.

LA COMISSIÓ D'ESTUDI

Annex 1. Criteris tècnics per al disseny i dimensionat dels sistemes de recuperació d'aigües grises

Requisits tècnics mínims

La instal·lació dels sistemes de reutilització d'aigües grises ha d'obeir com a mínim els següents requisits.

I - Instal·lació de canonades i recepció d'aigües grises

Cal fer separació de baixants d'aigües residuals amb contingut fecal i un únic baixant per a la recollida de dutxes, banyeres i rentamans (aigües grises). El baixant d'aigües grises conduirà les aigües fins a una depuradora. L'entrada del dipòsit de depuració ha de disposar obligatòriament d'un bypass que permeti desviar les aigües grises produïdes a la xarxa de clavegueram de residuals en cas que el dipòsit d'emmagatzematge de les aigües grises sigui ple.

II - Connexions

La instal·lació depuradora ha de tenir un sobreeixidor i unes vàlvules de buidatge connectades a la xarxa de clavegueram de residuals. El sobreeixidor haurà de vessar les aigües sobrants dels dipòsits per acció de la gravetat sempre que es pugui. En cas de bombejar-les, caldrà disposar d'una arqueta exclusiva per aigües grises que bombejarà les aigües a la xarxa d'aigües fecals del carrer. . Així, el disseny de l'edifici haurà de preveure que el sistema de depuració es trobi per sobre del nivell de clavegueram.

III - Subministrament d'aigua de xarxa

Cal preveure una entrada d'aigua de xarxa per tal de garantir en tot moment el subministrament d'aigua a les cisternes dels inodors, i incorporar un sistema de doble seguretat o trencament de flux per evitar contaminació de la xarxa d'aigua potable.

Per tal de poder comprovar l'eficiència i el bon funcionament de la depuradora, s'ha de disposar obligatòriament de 2 comptadors d'aigua diferenciats ubicats al subministrament d'aigua gris depurada cap a les cisternes i al subministrament d'aigua de xarxa cap al dipòsit d'aigua gris depurada. L'empresa de manteniment haurà d'efectuar lectures trimestrals dels comptadors de manera regular per tal de comprovar que el sistema de depuració d'aigües grises no consumeix una quantitat d'aigua de xarxa anormalment elevada. Els valors mesurats hauran de ser compartits entre els usuaris/propietat/empresa de manteniment.

En cas de fallada del sistema de depuració hi ha d'haver un sistema "bypass" que permeti subministrar aigua a les cisternes dels wàters directament des de la xarxa d'aigua potable. Aquest "bypass" disposarà de vàlvules antiretorn i sempre estarà desmuntat, de manera que quan es necessiti s'haurà d'empalmar expressament.

IV - Local tècnic

Cal preveure parts comunes als edificis i construccions per allotjar el sistema de depuració d'aigües grises. Aquest local ha de complir unes característiques mínimes:

- S'ha de preveure el disseny d'aquest sistema, juntament amb els altres subministraments, i fer que tot el conjunt de canonades discorri per l'interior dels edificis i construccions, evitant així l'impacte visual

- Ha de ser de fàcil accés.

- Ha de ser d'ús exclusiu. S'establirà un tancament del recinte de depuració que podrà ser d'obra, cerca metàl·lica, o qualsevol altre sistema amb la finalitat d'impedir l'accés a personal aliè. La porta d'accés ha de disposar de clau, un rètol on s'indiqui "Sala de Depuració" i el rètol reglat que expressi "Prohibit el pas a tota persona no autoritzada" , com el que figura a l'annex 3.3.

- Ha de tenir dimensions mínimes per tal de poder dur a terme el manteniment en condicions de seguretat.

- La sala haurà de disposar d'un sistema general de ventilació que podrà ser híbrida o mecànica, per tal d'evitar l'acumulació dels possibles gasos emesos per la descomposició de la matèria orgànica que porta l'aigua i dels vapors despresos dels productes químics possiblement utilitzats en la desinfecció (lleixius, clor).

Aquest sistema haurà de complir amb les següents preceptes:

- El cabal de ventilació mínim exigit serà de 10 litres per segon per metre quadrat de superfície del recinte (10 l/s per m²).

- Les obertures d'extracció s'hauran de connectar a conductes d'extracció que sortiran per damunt de la teulada.

- Els conductes d'extracció no es podran compartir amb locals d'altres usos.

- S'ha d'ubicar i dissenyar el local de tal manera que els habitants dels habitatges propers al local tècnic no pateixin molèsties derivades del soroll que pugui produir el funcionament normal del sistema de depuració. En concret, s'ha d'evitar que les parets del local siguin contigües amb algun habitatge, i les bombes han de disposar de coixinets de fixació a les parets per a reduir l'impacte de les vibracions o estar allunyades de les parets (0,5 metres com a mínim)

- Ha de disposar d'un embornal amb sifó per tal de recollir possibles vessaments, connectat per gravetat a la xarxa d'aigües residuals de l'edifici o al clavegueram.

El local ha d'estar ubicat per sobre del nivell de la xarxa de clavegueram.

- Ha de disposar d'un endoll per a la connexió d'equips mòbils.

- Ha de disposar d'una presa d'aigua potable per a les neteges

- Ha de disposar d'una caixa o indret específic fàcilment localitzable per tal de guardar la documentació:

i. Manual d'instal·lació

ii. Manual de funcionament del sistema (fabricant)

iii. Llistat de característiques dels elements accessoris del sistema (marca, model i referències dels fabricants dels mateixos)

iv. Llistat de característiques dels consumibles i referències dels fabricants i subministradors

v. Còpia del contracte de manteniment i referències de l'empresa contractada.

vi. Registre de les operacions de manteniment efectuades.

V - Bombeig i xarxa de distribució d'aigües tractades

Per tal de garantir el sistema de bombeig, s'ha d'establir un sistema de doble bomba com a mesura preventiva d'avaries. També es podrà distribuir per gravetat quan les cisternes estiguin situades a un nivell inferior al de la depuradora.

S'ha de tenir en compte que alguns sistemes de tractament químic poden induir un risc més alt de corrosió de les canonades. Si s'escull utilitzar canonades que poden patir corrosió, s'ha de justificar que s'ha avaluat el risc induït pel sistema de tractament.

En tot cas, la xarxa de distribució de les aigües tractades haurà de complir les disposicions del Codi Tècnic de l'Edificació sobre Salubritat pel que fa als productes de construcció (DB HS4, capítol 6 i HS5). Les canonades d'aigua freda no podran veure's afectades pels focus de calor, per la qual cosa hauran d'estar separades de les canalitzacions d'aigua calenta (ACS o calefacció) com a mínim 4 cm. De trobar-se en vertical, la canonada d'aigua freda haurà d'anar sempre per sota de la d'aigua calenta.

En cas d'utilitzar un tractament químic a base de clor, la dosificació de clor màxima permesa és de 4 ppm.

VI - Posta en marxa

En edificis plurifamiliars, la posta en marxa del sistema ha de ser quan l'ocupació d'habitatges arribi al 30%.

La posta en marxa es farà per part de personal competent de l'empresa de manteniment contractada.

La posta en marxa s'haurà de fer injectant a l'aigua depurada un colorant blau no tòxic i biodegradable, per tal de poder detectar possibles encreuaments o fuites en el sistema. Es tornarà a seguir aquest procediment desprès d'una reparació molt important o uns canvis substancials al sistema.

Desprès de la posta en marxa, es seguirà fent aquesta injecció permanentment durant el primer mes i quan es superi el 80% de l'ocupació que es programarà una nova injecció de colorant com a mitjà d'informació als usuaris per a indicar que l'aigua no és de xarxa d'aigua potable.

El promotor de l'obra és el responsable d'assegurar que al constituir-ne la nova Comunitat de Veïns tots els propietaris coneixen el funcionament i normes d'ús de les instal·lacions.

VII - Càlcul de la demanda

El càlcul de la instal·lació d'aigües grises ha de tenir en compte l'ús de l'habitatge o construcció.

- Edificis unifamiliars i plurifamiliars.

Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d'aigua per a inodors que tenen incorporats sistemes d'estalvi d'aigua, és de 48 litres/persona/dia.

- Hotels.

Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d'aigua per a inodors que tenen incorporats sistemes d'estalvi d'aigua, és de 60 litres/usuari/dia.

- Complexos esportius.

Es pren com a càlcul de referència que el consum mitjà d'aigua per a inodors que tenen incorporats sistemes d'estalvi d'aigua, és de 48 litres/usuari/dia

VIII - Esquema orientatiu de les instal·lacions de recuperació d'aigües grises

A més del sistema de tractament principal, el sistema ha de disposar d'un dipòsit (dipòsit de depuració) d'arribada i d'emmagatzematge de les aigües grises provinent de les dutxes, banyeres i rentamans que subministri el sistema de tractament principal i un dipòsit d'emmagatzematge de les aigües grises depurades.

En els casos en que s'utilitzi sistemes de desinfecció per hipoclorit, es recomana establir un nivell màxim de dosificació mitjançant sondes redox així com un control rutinari de clor residual.

IX - Mostrejos i qualitat de l'aigua tractada

S'hauran d'efectuar analítiques de mostrejos de l'aigua gris depurada subministrada amb una freqüència de mostres que alterni matí/tarda cada trimestre determinada per tal de comprovar la qualitat de l'aigua gris tractada, comprovant així el bon funcionament del sistema.

Els mostrejos es realitzaran en els punts següents:

a) a l'entrada del sistema de tractament

b) a la sortida del sistema de tractament a una cisterna d'inodor allunyada del sistema

Els paràmetres a analitzar seran els següents:

a) La terbolesa: dóna informació sobre el correcte funcionament del sistema, doncs una terbolesa elevada protegeix els microorganismes de la desinfecció, pot estimular la proliferació de bacteris i generar una demanda significativa del clor. Es troba relacionada amb la percepció per part dels usuaris.

b) E.coli: Microorganisme bacterià indicador de la contaminació fecal. És un indicador bàsic pel que fa a seguretat sanitària.

Els requisits mínims exigits pel que fa a l'aigua tractada són els següents:

a) Terbolesa: 2 NTU

b) E.Coli: 0 UFC / 100 ml (absència)

c) pH (7-7,5)

En cas d'utilitzar un tractament químic a base d'hipoclorit, també s'haurà de mesurar la concentració de clor residual.

En l'absència d'una normativa comunitària, estatal o autonòmica, aquests requisits són provisionals, a l'espera de l'aprovació d'una normativa d'escala superior per part de les institucions corresponents. Quan s'aprovi una normativa referent a criteris biològics de referència per a les aigües grises depurades destinades a l'ús de cisternes d'inodors, quedaran cancel·lats els requisits de la present Ordenança i seran substituïts pels novament aprovats.

Annex 2. Recomanacions a seguir pel que fa a l'ús de l'aprofitament d'aigües grises

- Evitar l'abocament de tints, colorants, pintures, medicaments, matèries orgàniques (menjar), etc... que puguin interferir en la qualitat de l'aigua tractada o en el correcte funcionament dels equips instal·lats.

- Durant els períodes de poc ús de l'aigua gris (vacances, caps de setmana, etc..) és quan més possibilitat existeix en l'aparició de males olors degut a l'aigua estancada que pugui quedar en els elements i trams finals de la xarxa de distribució (canalitzacions, lavabos, etc...). Es recomana com a mesura preventiva, posar una pastilla de clor dins dels dipòsits dels WC (de les de colors dels supermercats), evitant així que l'aigua que es quedi sense utilitzar a les cisternes es corrompi i emeti males olors.

- En cas de tenir olors irritants per la sobre-dosificació d'algun additiu (hipoclorit) caldrà comprovar els nivells d'additius i el correcte funcionament de les bombes amb dosificació per part de l'empresa de manteniment.

- La goma de silicona del polsador dels WC és la que s'arruga i es deteriora amb el temps, creant fugues i consum d'aigua constant de les cisternes que desequilibra el balanç de la demanda teòrica i ús final d'aigua gris tractada. La revisió periòdica i la substitució de la goma en cas d'estar defectuosa, evitarà un increment de les despeses de manteniment de les instal·lacions, sobretot pel que fa a l'excés de consum d'aigua de xarxa de la comunitat de veïns.

- Regular l'aportació d'aigua de xarxa al dipòsit final d'aigua tractada, per limitar al mínim l'omplerta addicional i reduir consums i costos de l'aigua de xarxa de la comunitat (controlar la sonda de nivell del dipòsit o regular al mínim el cabal).

- Comprovar el manteniment realment realitzat per l'empresa contractada, la seva freqüència (revisió mensual mínima) i l'existència d'un llibre de registre amb les actuacions fetes i els subministres utilitzats .

- Implementar un sistema de buidatge i renovació automàtic de l'aigua, quan l'equip d'aigües grises mantingui retingudes les aigües grises tractades sense consumir durant més de 24 hores, dins el dipòsit de la depuradora, per evitar-ne la degradació de la mateixa o bé garantir-ne el manteniment de les seves propietats per mitjà d'un tractament específic.

Annex 3 . Rètols i senyals

1. Aigua no potable: una aixeta en color negre sobre fons blanc i el vorell i la banda transversal vermells.

Annex 6. Model del informe tècnic justificatiu de l'Ordenança

(Vegeu la imatge al final del document)

Annex 7. Model de certificat final d'especificacions tècniques dels sistemes d'estalvi d'aigua

(Vegeu la imatge al final del document)