"Les infraestructures han de permetre que Catalunya creixi a mode de constel·lació a tot el territori i no amb grans àrees centralitzades"
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
La consellera fixa com a grans intervencions de futur la Línia orbital ferroviària i l'Eix transversal ferroviari

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha explicat que les infraestructures han d'ajudar a "produir, viure i moure'ns de manera sostenible i verda", de tal manera que "ens han d'ajudar que Catalunya creixi a mode de constel·lació per tot el territori i no a través de grans àrees centralitzades". L'objectiu del Govern és que el país "creixi en equilibri territorial i amb inversions a tot l'entorn, amb la generació de recursos hídrics, energètics, de mobilitat i habitatge".
Ho ha dit durant la intervenció al Debat general sobre la situació i la gestió de les infraestructures, que s'està celebrat al Parlament, on ha presentat les principals inversions i els projectes del Govern en l'horitzó a la Catalunya del 2050. "És necessari tenir una idea clara d'on volem anar", ha assegurat.
La consellera ha posat de manifest que "a Catalunya les àrees a menys de 10 km de la capital han crescut un 12% des del 2.000; les ciutats de la segona corona prop d'un 30% i les àrees situades entre 25 i 60 km, un 51%. És una realitat que demanava una nova política ferroviària des de fa dècades".
En aquest sentit, ha dit que el planejament de les infraestructures ferroviàries "fa necessari que aquest Parlament fixi com a objectiu les grans transformacions del futur, que són, d'una banda, la Línia Orbital per a la segona corona metropolitana, amb Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i Mataró; i de l'altra, l'Eix Transversal Ferroviari de Lleida a Girona".
Nova Llei de transports de viatgers
Sílvia Paneque ha anunciat també la presentació d'una nova Llei de transports de viatgers per substituir la de 1987. "Aquesta nova Llei és necessària per canviar de manera definitiva el marc mental i comprendre que la priorització de tot el transport públic. A la Catalunya dels vuit milions de persones, el transport públic ja facilita moure la majoria de la manera més eficient i neta possible", ha afirmat.
Vector estratègic per l'habitatge
La consellera ha afegit que el transport públic ha de ser un "vector estratègic de país, que ha de permetre pensar el creixement d'habitatges de manera equilibrada, d'acord amb la naturalesa europea i mediterrània de Catalunya. L'augment de les intensitats demogràfiques a la zona metropolitana es complementa amb el creixement sostenible a tot el territori". Ha recordat també que "s'ha iniciat l'augment de construcció d'habitatges, essencial per al Govern, requerirà d'una mobilitat eficient i d'un transport públic modern".
Xarxa viària
El mandat per als pròxims anys en carreteres te quatre eixos. La consellera els ha detallat: "El primer és la seguretat, amb el desplegament del Programa 2+1 2030, amb una inversió de 660 MEUR, per reduir entre un 80% i el 100% dels accidents en 425 quilòmetres de carreteres. El segon eix és desplegar els BRCat, que són carrils bus i xarxes ciclables. El tercer és la descarbonització, amb una inversió prevista de 40 milions d'euros per a la instal·lació de trenta plantes fotovoltaiques per eliminar les emissions en el manteniment de 6.000 km de carreteres el 2030. I el quart el configura les obres imminents com ara les variants d'Olot i les Preses, l'ampliació C-16 Berga i Bagà, l'Eix de Comiols, la variant Sant Feliu de Codines, l' Eix C-26 o la variant de Sagàs.
En definitiva, ha dit Paneque, "Catalunya impulsa una estratègia decidida per corregir dècades de desinversió i manca de planificació: 3.200 milions d'euros a l'Aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat; un nou model de gestió ferroviària de país; 3.920 milions d'euros invertits ja al Corredor Mediterrani; o l'acceleració d'inversió ferroviàries amb 13.000 milions d'euros l'Estat i 14.000 la Generalitat des del 2000".