El Govern fixa el preu més baix per a tots els graus i màsters habilitants de les universitats públiques catalanes per al proper curs
Resumen autogenerado por OpenAI
Audios generados (reproducción automática)
Los audios se reproducen de forma automática uno detrás de otro. Haz clic en el icono para descargar el audio o aumentar/disminuir la velocidad de reproducción.
Debido al tamaño del artículo, la generación del audio puede tardar unos segundos y es posible que se generen varios audios para un mismo artículo.
El Govern culmina la reducció progressiva dels preus universitaris iniciat el 2020L'Executiu català ha aprovat ampliar la plantilla del Departament d'Educació en 1.650 places el curs 2025-26 per afrontar les necessitats d'escolarització i reforçar l'escola inclusivaTambé ha donat llum verda aquest dimarts al Pla d'acció de la ramaderia extensiva que inclou més d'una trentena de mesures

Estas imágenes pertenecen a Govern
Tots els graus i els màsters habilitants de les universitats públiques de Catalunya i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) tindran un únic preu a partir del curs vinent. El Govern ha aprovat avui el decret que fixa els preus dels serveis acadèmics universitaris per al curs 2025-2026, un decret que culmina el procés de rebaixa progressiva iniciat el 2020. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha destacat que amb un únic preu, "el més baix de tots els possibles, es fa un pas decisiu en l'educació universitària perquè sigui un dret a l'abast de tothom".
Per primera vegada, doncs, s'estableix un únic preu per a tots els estudis de grau (17,69 euros per crèdit) i per als màsters habilitants, amb una rebaixa addicional del 30% per als màsters no habilitants (19,37 euros per crèdit).
Ampliació de la plantilla d'Educació
Els nous preus dels serveis acadèmics universitaris no és l'únic acord en matèria educativa que ha pres el Consell Executiu aquest dimarts. El Govern ha donat llum verda a l'ampliació de la plantilla del Departament d'Educació i Formació Professional en 1.650 places (entre personal docent i d'administració i serveis) el curs vinent. La portaveu Paneque ha apuntat que es tracta d'una ampliació que permetrà afrontar les necessitats d'escolarització dels ensenyaments obligatoris i reforçar la formació professional i l'escola inclusiva. En aquest punt, ha explicat que "actualment a primària hi ha un 20% d'alumnes que requereixen una educació especial i això implica més plantilla especialitzada".
En la reunió d'avui, el Govern també ha aprovat dotar a partir del curs que ve d'un complement econòmic els docents de primària i ESO que exerceixin com a coordinadors i referents territorials del Programa temporal de suport intensiu a les matemàtiques (SIM). Les retribucions seran de 650 i 100 euros mensuals. I encara en l'àmbit educatiu, l'Executiu ha donat llum verda a subscriure el conveni amb l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per a la millora dels resultats educatius. El projecte tindrà una durada de 4 anys i una inversió de 370.000 euros anuals.
Pla d'acció de la ramaderia extensiva
En un altre ordre de coses, el Govern ha aprovat el Pla d'acció de la ramaderia extensiva. Inclou 33 mesures i preveu la creació d'un observatori per fer un seguiment continu del sector, formular propostes de millora i identificar les explotacions en risc de desaparició a fi de desenvolupar mesures de suport específiques.
Cau el preu mitjà del lloguer
La consellera de Territori ha aprofitat per donar a conèixer les últimes dades del preu del lloguer corresponents al primer trimestre del 2025 que permeten veure la tendència de l'últim any en les zones de mercat tensionat. Paneque ha detallat que les dades mostren una reducció interanual de les rendes de lloguer d'un 4,9%, de mitjana, a Catalunya. A Barcelona, el preu del lloguer cau un 8,9% en termes interanuals. La portaveu ha assenyalat que aquestes "són unes bones dades" però ha advertit que "encara no s'ha arribat al final del camí". Paneque ha assenyalat que "mostren que la contenció de rendes i les mesures legislatives i normatives ajuden per garantir al màxim el dret a l'habitatge i una millora econòmica de les famílies que han de destinar el 30, 40 i 50% dels seus ingressos a mantenir la llar".